Llúcia Mir: "Les dones a Occident mai havien estat tan soles en la maternitat"

PalmaLlúcia Mir fa 14 anys que exerceix de doula: acompanya emocionalment i amb ajuda pràctica les dones durant l'embaràs, el part, el postpart, les pèrdues perinatals i els processos de fertilitat. Des del 2012, n'és formadora a Mallorca.

En què consisteix la feina de doula?

— És una dona amb experiència i formació específica per acompanyar a les dones en qualsevol etapa de la maternitat donant suport físic i emocional, i ajuda pràctica, fins i tot facilitant informació d'evidència científica que li demanin. Tot això d'un lloc de tu a tu, molt horitzontal i amb una atenció personalitzada.

Quin origen té la professió?

— Hi ha un origen més antropològic, hi hem estat sempre. Sempre, durant la maternitat les dones han estat envoltades de dones que s'ajudaven les unes a les altres i encara és així a la majoria de llocs del món, però a Occident ens hem tancat en les famílies nuclears. Avui dia tenim pocs fills i tot ens agafa de nou. Abans els infants amb deu anys havien vist moltes mares donar de mamar, havien agafat nadons en braços... la maternitat estava més integrada a la vida. Ara ens trobam amb un nadó en braços i ens ve molt de nou. A escala més actual, el concepte de doula comença a aparèixer als anys setanta, quan es comencen a publicar estudis en què es comprova que les dones quan pareixen, si estan acompanyades d'altres dones no sanitàries, però amb experiència amb fills, tot flueix millor. Hi ha més satisfacció i menys intervencions.

Una de les grans queixes de les mares és la soledat.

— És que mai les dones a Occident havien estat tan soles en la maternitat. Se senten com a perdudes a casa seva amb el nadó en braços. Moltes padrines fan feina. Abans tenies més gent que t'acompanyava, hi havia com una xarxa. Ara la doula fa aquest paper. Entre altres coses, jo pos molt en contacte famílies amb altres famílies, o amb recursos. Sempre animam que facin xarxa.

Hi ha perfils de dones que cerquen doula?

— És molt variat. De vegades perquè coneixen amigues que l'han tingut i ha anat bé, d'altres perquè han tingut un part anterior molt traumàtic o perquè estan especialment soles... El que tenen en comú són les ganes de tenir un embaràs, un part i un postpart conscient. Cada vegada més dones ho cerquen.

Quines diríeu que són les claus per acompanyar?

— Per a mi una doula ha de transmetre seguretat i tranquil·litat, i ha de saber que sempre les decisions les ha de prendre la dona. Afavoreix a obrir el ventall de possibilitats, facilita que es despertin la curiositat, els interessos I la consciència, però respecta sempre els processos i decisions de la dona. Sap que qualsevol decisió estarà acompanyada d'una persona molt propera que li donarà suport.

S'entenen les necessitats de les mares?

— Moltes vegades no. Per exemple, en les visites postpart, potser no necessiten que t'agafin el bebè, si no que et freguin els plats perquè li puguis donar tranquil·la el pit. No et pots imaginar les vegades que vas a casa d'una dona que té problemes amb la lactància, et poses a parlar amb ella tranquil·lament, de tu a tu, i tot funciona. Te'n vas, i torna a haver-hi inseguretat. I no només els professionals infantilitzen, també les mateixes mares de vegades no creuen que seran capaces de tenir un embaràs bo, de poder parir i poder criar. Ens falten referents, tothom està dins ca seva. I el que apareix a les pel·lícules i a Instagram no és real.

La conciliació no ajuda gaire...

— Quatre mesos de baixa són una rialla. Continua sent un nadó amb lactància materna exclusiva, que estàs obligada a deixar en mans d'altres persones. Està bé si et ve de gust, però que no hi hagi altres opcions és una barbaritat. Tenim una societat molt poc amable amb la maternitat. La maternitat pot ser molt joiosa. Avui dia podem escollir-la, podem decidir el com i el quan. I continua havent-hi molta angoixa. El món està molt accelerat, no atura ni un moment, I no hi ha espai per a la maternitat en molts de sentits. La part positiva és que veim que en les noves generacions estan canviant coses.

Quant de temps fa que us hi dedicau?

— Jo tenc 58 anys i en fa 14 que acompany famílies. No fa molts més anys que la figura es va començar a implantar a Espanya. Jo vaig formar part de la segona promoció, que es feia a Barcelona. Ara som formadora de doules a Mallorca. En aquest sentit, tenc ganes que les noves generacions s'ho currin i agafin el relleu per donar a conèixer la figura de la doula i la defensin. Acompanyar famílies que confien en mi en un moment tan important de les seves vides és un privilegi. És una feina meravellosa.