Societat 26/09/2018

Continuen sense localitzar les quatre víctimes del franquisme a la fossa de Montuïri

La segona fase de les tasques d'exhumació s'ha centrat a desmuntar el forn crematori del cementeri

Constança Amengual
2 min
Els arqueòlegs treballant en la zona del forn crematori. / ISAAC BUJ

MontuïriLa segona fase d'exhumació de la fossa de Montuïri continua aquest dimecres sense novetats. És el segon dia que els arqueòlegs treballen al forn crematori del cementeri. De moment, han localitzat dos cranis i una pelvis, però no es confirma que estiguin relacionats.

Els responsables de l'exhumació han explicat que, per les característiques d'aquestes restes, no creuen que siguin del mateix individu i que no poden confirmar que siguin dels cossos de Bartomeu Ballester Roig, Jaume Puig Puigserver, Bestard-Retat, Joan Vidal Sansó o Miquel Mascaró Ballester, ja que podrien ser d'un enterrament d'abans del 1936.

Les tasques del dimarts se centraren a desmuntar el forn, que va resultar més complicat del que s'esperaven, mentre que la jornada d'aquest dimecres s'ha pogut basar en l'exhumació dels cossos, segons han informat els dos arqueòlegs de la Societat de Ciències Aranzadi, l'encarregada dels treballs de recerca.

Els dos arqueòlegs han iniciat les tasques d'exhumació a les 8 h, i continuaran treballant durant tot el dia fins a les 18 h. Els treballadors han explicat que, en cas que els cossos de les víctimes del franquisme que s'estan cercant no es trobin en el perímetre en el qual s'està treballant, d'uns tres metres quadrats, no es podrà continuar la recerca en cap altra zona.

Des de la Direcció General de Participació i Memòria Democràtica de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern balear, han confirmat que aquest era el darrer indret que quedava per completar per tancar la intervenció a la fossa del cementeri de Montuïri.

Per una banda, el setembre de l'any passat ja es va dur a terme la primera intervenció al jardí de l'entrada del cementeri i a la fossa sèptica, on no es varen trobar les restes dels quatre veïns de Campos assassinats l'any 1936. Per una altra banda, la part del forn crematori va quedar sense excavar, i per això enguany s'ha decidit desmuntar-lo per descartar que els cossos hi estiguin enterrats davall. Aquest forn delimita amb la part antiga del cementeri, anterior al 1936. Per tant, en cas que no es localitzin en aquesta zona, es descartaria continuar més enllà, a l'interior del cementeri.

"Hi havia poques possibilitats de trobar els cossos però volíem esgotar-les totes", ha declarat la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur. Afirma que acabar el dia sense cap novetat seria una molt mala notícia. No obstant això, destaca que a les Illes Balears hi ha un percentatge "altíssim" d'identificacions, per exemple, el doble en comparació amb el 8% d'Andalusia. En aquest sentit, la consellera recorda que a Porreres es varen identificar 14 cossos dels 50 localitzats, que a Sant Joan també se'n varen trobar i que hi ha molt bones perspectives pel que fa a la fossa de Marratxí.

Fins al dia d'avui, s'han realitzat tasques d'exhumacions a Sant Joan (2015), Porreres (2016), Montuïri i Sant Ferran de Formentera (2017) i a Alaró, Marratxí i Montuïri enguany. Les pròximes tindran lloc a Manacor, on es farà un sondatge per examinar les possibilitats i elaborar cartes arqueològiques, a Sencelles, Calvià, Eivissa, Ciutat Vila, el pou de l'Àguila de Llucmajor, el cementeri de Llucmajor i el pou de Sant Lluís de Porreres.

stats