La sentència de Penalva i Subirán apunta que "varen perdre l'objectivitat necessària" per presidir una investigació

PalmaL'exjutge Manuel Penalva, l'exfiscal Miguel Ángel Subirán i els agents de Blanqueig, durant la investigació del cas ORA per possible estafa d'un contracte de l'Ajuntament de Palma, "varen perdre l'objectivitat necessària per presidir una imparcial investigació penal", segons recull la sentència condemnatòria dels qui foren investigadors del cas Cursach. A la sentència, de gairebé 500 pàgines, el tribunal, presidit per Antoni Capó, Diego Gómez-Reino i Felisa Vidal, es refereix als missatges dels xats intervinguts als condemnats i admesos, finalment, com a prova per determinar que el jutge i el fiscal "no varen assumir cada un el seu paper diferenciat i separat de la investigació i dels policies".

Això, que segons la sentència podria admetre's per qüestions d'operativitat, perd el valor després de trobar-se comentaris "inapropiats i judicis de valor sobre les actuacions dels implicats". En tot cas, el Tribunal adverteix que els missatges poden servir d'inici per estimar acreditats determinats fets, però no constitueixen una prova com a tal. Els magistrats es refereixen a les pressions i a l'ambient d'hostilitat que, a judici de les acusacions, haurien patit els detinguts en el marc d'aquella investigació. "Si haguéssim atingut exclusivament als missatges que s'intercanviaven els acusats durant la detenció dels funcionaris de l'Ajuntament es podria pensar que foren objecte de tortures i maltractaments físics durant els trasllats i en els calabossos", diu el text.

Tots els acusats han estat absolts dels delictes de detenció il·legal en considerar que tots els funcionaris i els responsables polítics detinguts, a excepció d'Antonio Roig i Miguel Ángel Femenía, varen negar en el judici haver estat objecte de pressions o intimidació. Sobre aquesta qüestió, la sentència abunda en el fet que en les comunicacions del xat, els acusats expressen judicis de valor acompanyats d'un llenguatge impropi, però les seves idees no tenen capacitat per alterar la realitat de les coses, ni el pensament delinqueix. Els magistrats posen de manifest en altres punts el "llenguatge reprovable i groller, que traspua complaença i escarni" dels missatges, que podrien portar a pensar que les detencions varen ser arbitràries, "però no són prova d'això". Referint-se expressament a la detenció de l'expolític del PP Álvaro Gijón, es diu que encara que es tracti d'un xat privat i informal, queda "patent i visible la pèrdua d'imparcialitat del jutge i del fiscal en la gestió de la instrucció, que infringeix així una de les garanties bàsiques i essencials del procés penal i dels drets dels investigats, amb el consegüent efecte de poder viciar i contaminar tota la instrucció".

Autoria de les filtracions

El Tribunal, que sí que ha condemnat els investigadors per omissió del deure de perseguir delicte de revelació de secrets, es deté i repassa les diferents filtracions als mitjans presentades al llarg del procés per determinar que, si bé no s'ha pogut acreditar l'autoria, "ni el jutge ni el fiscal varen fer res per investigar o denunciar" les filtracions quan incorporaven informació d'oficis policials. En alguns casos, els magistrats apunten a la "sorpresa" dels mateixos investigadors en conèixer-se alguna filtració a la premsa.

Amb relació a les confiscacions dels telèfons mòbils dels agents Iván Bandera i Blanca Ruiz, els magistrats entenen que "no hi ha cap retret" quan consideren que els agents varen lliurar les seves terminals voluntàriament "amb coneixement i sabent les conseqüències que això suposava quant a l'accés a les seves comunicacions, dades i missatges que hi hagués allotjats en el dispositiu o que es poguessin extreure d'aquest".

Coaccions a Álvaro Gijón

Amb relació a la condemna per coaccions a Gijón, la sentència considera que al marge del caràcter discutible dels indicis de criminalitat i la seva potencialitat per dur a terme les detencions i registres, és evident que per efectuar els registres disposats no era "necessari ni proporcional" detenir els familiars de l'expolític. Per al Tribunal, "els acusats Miguel Ángel Blanco, Iván Bandera, Manuel Penalva i Miguel Ángel Subirán, en practicar les detencions dels pares i el germà d'Álvaro Gijón, pretenien exercir pressió sobre el polític perquè confessàs haver participat en el frau del concurs percebent una comissió per això d'un milió d'euros i al temps influir negativament en l'ànim dels seus familiars detinguts perquè facilitassin informació que li pogués incriminar".

No és el cas Cursach

La sentència conclou amb una consideració final en la qual el Tribunal sosté que la conclusió de condemna que finalment s'ha aconseguit es refereix exclusivament a pressions a investigats que varen tenir lloc en el si de la causa ORA i que "no té res a veure amb el cas Cursach". Els magistrats surten d'aquesta manera al pas de les defenses de Penalva i Pujaran que apuntaven a un possible inici "viciat" del procés, amb l'objectiu d'entorpir la causa contra el magnat de l'oci nocturn. l'exjutge Manuel Penalva i l'exfiscal Miguel Ángel Subirán han estat condemnats, cadascun a nou anys i un dia de presó. Per part seva, a l'agent Miguel Ángel Blanco se'l condemna a tres anys i deu mesos de presó; a Blanca Ruiz a un any i dos mesos de presó i a Iván Bandera a un total de dos anys i quatre mesos de presó. L'inspector cap José Luís García Reguera ha quedat absolt.