El renou del trànsit marítim danya la posidònia
El soroll generat pels vaixells perjudica el desenvolupament de la planta, segons un estudi pioner del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques
PalmaLa llista de factors que amenacen la supervivència de la posidònia no deixa de créixer. A banda dels impactes més coneguts, com els fondejos i els vessaments, ara cal sumar-n'hi un que fins ara no s'havia tingut en compte: el dany produït pel renou del trànsit marítim. El soroll generat pels vaixells, principalment, però també el que causen les tasques per cercar petroli al fons marí i les maniobres militars perjudiquen el desenvolupament de la planta marina, que a les Balears ocupa més de 650 quilòmetres quadrats, un 50% de totes les praderies catalogades a l'Estat. Així ho assegura el director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, Michel André, responsable de l'estudi que ha descobert el fenomen. "La troballa ha suposat un canvi molt important sobre la nostra percepció, perquè hem demostrat que les espècies que no poden sentir el renou sí que el pateixen", comenta l'investigador, perquè el soroll també afecta altres organismes sense receptors auditius, com ara anemones, grumers, esculls de corall, sípies i crancs.
La recerca, publicada a la revista Nature Communications Biology, segueix la línia de feina del laboratori, que vol conèixer millor com el renou provocat per activitats humanes afecta els ecosistemes marins. Les conseqüències que té sobre les balenes, els dofins i les foques han estat molt estudiades en els darrers anys. En canvi, les espècies que no tenen oïda havien quedat al marge, perquè es pensava que no els afectava. "Hem demostrat que sí", apunta André, i afegeix que "tots els habitants animals i vegetals de la mar pateixen la contaminació acústica".
La posidònia té òrgans sensorials que li permeten detectar la gravetat i processar la vibració del so. Quan la planta és sotmesa de manera continuada al renou causat pels vaixells, pateix una destrossa cel·lular que dificulta la seva capacitat per saber on es troba la superfície. Això n'altera el procés de creixement. L'equip d'André ha pogut comprovar aquests efectes en un laboratori, on sotmetien exemplars de posidònia –que varen agafar amb permís– al renou associat a les activitats humanes. Els científics també han pogut comprovar que el soroll degrada la simbiosi entre la posidònia i uns fongs que creixen a les seves arrels. Aquests bolets marins milloren l'estat nutricional de la posidònia a canvi d'absorbir el diòxid de carboni –amb el qual creixen i es reprodueixen– que emmagatzema la planta.
"Tot això dificulta l'alimentació de la posidònia i n'amenaça la supervivència", lamenta l'expert. Però què es pot fer per reduir l'impacte? El director del laboratori aposta perquè els motors dels vaixells siguin més silenciosos, cosa que "canviarà la manera de navegar pel bé dels oceans, però també per nosaltres, perquè la nostra supervivència depèn de l'equilibri amb el medi".
L'estret dels Freus, un punt amenaçat
Michel André assenyala que el renou d'un sol vaixell té poc impacte sobre la planta marina, però adverteix que l'efecte és acumulatiu. Com més hi passin, pitjor. El dany produït pel soroll del trànsit marítim podria ser especialment perjudicial per a la praderia de posidònia que ocupa 38 quilòmetres quadrats –segons la Conselleria de Medi Ambient– a la zona dels Freus, dins l’àmbit del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. En aquest punt, l'activitat turística va fer multiplicar per deu el trànsit marítim entre les Pitiüses durant els mesos de l’estiu de 2017 i 2018, com va informar llavors l'ARA Balears. El trànsit d’embarcacions arribà fins a la xifra de 2.494 en un dia d’agost.
La investigadora de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) Núria Marbà considera rellevant el descobriment del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques perquè és "una pressió més amb la qual no comptaven". "És positiu identificar noves amenaces; caldria veure com afecta la planta", diu Marbà, que fa més de 20 anys que estudia la posidònia a les Illes. La científica adverteix que perdre posidònia té conseqüències greus: la reducció de la mida de les praderies fa que les platges estiguin menys protegides davant dels temporals, perquè la vegetació reté l’arena. La planta també és un hàbitat molt important per a moltes espècies animals i, a més, és un embornal de diòxid de carboni. “Si es perd posidònia, deixa de captar CO₂ i l’allibera”, afirma la biòloga. La posidònia també fa que l’aigua sigui més clara.
