“Quan parlava d’olis amb mon pare, no ens enteníem, cadascú defensava el seu”

PalmaGaspar Barceló és el tafoner de la cooperativa agrícola Sant Bartomeu de Sóller. És de Fornalutx i admet que allò que menys li agrada de la Vall és la massificació. “A l’estiu em trob angoixat, ho detest”, lamenta. És un home senzill i que passa desapercebut, però el caracteritza un fet poc habitual: ha fet feina durant més de 30 anys a la mateixa empresa i preveu jubilar-s’hi. Es defineix com una persona seriosa, passadora de pena i que tira endavant. De fet, va aprendre la professió de manera autodidàctica. Això sí, la constància l’ha acabat convertint en un referent de la producció d’oli.

Cambrer a Magaluf. Sí, fa més de tres dècades que fa oli, però primer va treballar de cambrer a Magaluf. “En començar la meva vida laboral, vaig anar allà on els hooligans i s’ha de dir que ja hi havia desgavell”, relata Barceló. Rodolà per diversos restaurants i hotels fins que acabà on ell considera “el millor lloc on fer feina en l’hostaleria”: l’hotel de luxe La Residencia, a Deià. “De fer feina de batalla vaig acabar havent de dur corbatí”, comenta.

Família de tafoners. Tot i que ho recorda satisfet, deixà el món de la restauració perquè estava cansat d’acabar tard als vespres . De casualitat acabà exercint de tafoner, el mateix ofici que son pare i el padrí. “Em varen comentar que a la cooperativa cercaven algú i m’hi vaig presentar, però en cap moment m’havia plantejat fer feina d’això”, explica. De fet, els seus familiars treballaven a la tafona d’una altra empresa. “Mon pare i el meu padrí estaven a la competència i quan parlàvem d’olis no ens enteníem, cadascú defensava el seu”. Mentre Barceló aplicava tècniques més innovadores i industrialitzades, els seus antecessors feien oli en una tafona tradicional i antiga. “Cadascú defensava la seva manera de produir i mai no arribàvem a un acord”, insisteix rient. Hi entrà el 1991, quan la tafona es renovà i s’hi instal·là una nova màquina que va aprendre a manejar gairebé com a autodidacta.

Dedicació. Ara el seu passatemps és anar a l’hort a fer feines amb les taronges i les oliveres i per la tardor gaudeix d’anar a cercar esclata-sangs. Això no obstant, ha dedicat la vida a la professió de tafoner. “La família i la feina són les parts que més espai ocupen dins la meva vida i dins el meu cap”, explica. Fer oli de qualitat és per ell tot un repte que li fa mantenir la il·lusió a cada trullada. “A la tafona no podem fer miracles: si l’oliva ve malament, l’oli no pot ser bo. Però amb un fruit normal sí que es pot fer un oli millor o pitjor”, conta. Això sí, admet que, si no fos perquè ara “s’ha convertit en un negoci pur i dur”, li agrada mirar el futbol de tant en tant. A la pregunta de si Barça o Madrid, respon sense pensar-s’ho: Barça.

Reconeixement. Enguany Barceló ha estat reconegut per la seva dedicació al creixement de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca i l’han nomenat Tafoner Major. “No m’ho esperava perquè aquest ‘guardó’ s’ha donat a gent molt diversa que no fa feina com a tal en la producció de l’oli”. Tot i això, no li és difícil agafar perspectiva i reconèixer el seu mèrit: “Realment, qui s’ha untat les mans d’oli tots aquests anys he estat jo”, sentencia.