“Pares, vull ser pagès”

Ciutadella“Pares, vull ser pagès”. Aquesta frase es repeteix almenys un centenar de vegades cada any a les llars de les Balears. Fer feina al camp, un ofici sacrificat i vocacional, continua il·lusionant una petita part dels joves. 122 d’entre 18 i 40 anys han rebut ajuda de l’Administració durant el darrer any per incorporar-se a treballar d’agricultors. 83 són de Mallorca; 20, de Menorca; 16, d’Eivissa, i 3, de Formentera. La Conselleria d’Agricultura els ha repartit en total més de 6 milions d’euros. Tots ells, a canvi, es comprometen a exercir l’activitat agrària en una explotació durant almenys cinc anys.

Aconseguir-ho, però, no és fàcil. Han d’esperar que s’abandonin finques i, mentrestant, intentar fer de missatges a algun altre lloc o ser contractats per un dels nous lloctinents que estan transformant la propietat de les terres i el sistema tradicional de producció. Segons dades de l’INE, el nombre d’explotacions ramaderes ha caigut un 16% a les Illes en la darrera dècada. Menorca, que concentra la major part de l’activitat, encara té operatives 212 finques. Les dades del mercat laboral indiquen també que el camp i la mar són els únics sectors que han reduït lleugerament el nombre d’afiliats a les Balears. Només 2.341 persones, el 0,5% de tots els treballadors, cotitzen al servei agrari. 349 estan a l’atur.

Tot i que hi ha relleu generacional al camp, la complicada gestió d’una explotació ramadera ha convertit els pagesos en petits empresaris que necessiten estar formats. A Mallorca es poden cursar fins a deu cicles diferents de Formació Professional relacionats amb l’activitat agrària i ramadera, des de la jardineria a la gestió forestal, el paisatgisme i les indústries alimentàries, la producció d’oli i la vitivinicultura, entre d’altres. A Menorca són tres, igual que a Eivissa.

Obligats a formar-se

El centre de capacitació de Sa Granja, a Maó, imparteix formació professional agrària des del 1972. El cicle de grau mitjà en Tècnic de producció agropecuària té una durada de 2.000 hores en dos cursos, que imparteixen cinc professors. Són set mòduls de setembre a juny que els mostren els fonaments de la cria d’animals, la implantació de cultius, les infraestructures agrícoles, la sanitat vegetal, la producció agrícola de llet, carn i ous, el control fitosanitari i a crear una empresa com a emprenedors. També han de fer 400 hores de pràctiques en centres de treball.

Aquest curs hi ha hagut 25 alumnes, 17 de primer i 8 de segon. És una de les xifres més altes d’aquests darrers anys al centre. Tots tenen entre 15 i 17 anys, si bé n’hi ha un que supera la trentena. “Avui en dia, la majoria dels alumnes venen del poble, no del camp”, comenta el director del centre, Antoni Allès de Olives. “La tendència s’ha invertit totalment aquests darrers anys, ja que tradicionalment sempre eren majoria els alumnes procedents del camp”, apunta. Ara bé, “quasi tots d’una manera o una altra tenen un conco o un avi que ha estat pagès. Sempre hi ha un vincle familiar”. “És una feina molt vocacional”, remarca la consellera insular de Menorca Maria Antònia Taltavull. “El que més els agrada és que sigui diversa. Tenen la il·lusió de manar un lloc i per posar-se al capdavant hauran de saber fer un poc de tot”, diu.

L’ajuda d’incorporació com a joves agricultors que reben a vegades no és suficient perquè puguin pagar l’estim, la meitat del cost del bestiar i la maquinària que exigeixen els contractes d’amitges a Menorca, el sistema tradicional d’entrada a fer feina al camp a l’illa. El contracte de la Societat Rural Menorquina estableix que el propietari de la finca posa la terra i la casa i comparteix amb el pagès les despeses restants. Aquest sistema, però, s’està substituint els darrers anys per una contractació més convencional en els llocs que van a parar a mans dels nous compradors de finques a Menorca. Aquests abandonen l’explotació tradicional per produir llet i formatge i la canvien per una producció més diversa de vi, oli i bestiar. Al pagès en aquests casos se’l contracta directament.

L’experiència demostra que no tots acaben aconseguint el seu objectiu. Aquest Sant Isidre es reconeixerà els alumnes que fa 25 anys van passar per Sa Granja. Dels set que el 2000 sortiren amb el grau completat, només dos són amos de llocs al càrrec seu. També només tres dels set que l’any passat van acabar el curs continuen fent feina al camp com a missatges. Dels altres, n’hi ha un que fa feina a un forn i un altre que ajuda un electricista.

Nissagues de relleu garantit

Un dels que sí que fa feina al camp des de petit és Llorenç Pons, de 19 anys, que treballa a la finca de Torralbet, al sud de Ciutadella, ajudant a l’explotació familiar. Enguany serà l’home del Be de les festes de Sant Joan. Son pare, el caixer pagès de Migjorn. Ara fa un any va acabar la seva etapa formativa a Sa Granja, que va rematar amb un Erasmus d’un mes a l’estranger i la resta de les pràctiques, al lloc de l’Almudaina. El seu germà gran, Joan, que farà d’ajudant el Diumenge del Be, també ha passat pel centre de capacitació agrària. Per ara, la idea de Llorenç és “continuar ajudant” a ca seva. “Encara som jove, però la intenció de futur és tirar pel meu compte, sí, i fer de pagès”, confessa.

Antoni Allès calcula que el 70% dels pagesos que avui en dia exerceixen a Menorca s’han format a Sa Granja. En destaca el cas de José Llorens, un sabater que, ja a la mitjana edat, va decidir canviar d’ofici i dedicar-se al camp. “Ara és un pagès feliç de la vida, que ha estat al capdavant de diverses finques”.

A Sa Granja, de fet, hi continuen arribant nissagues senceres. Des dels tres fills de Son Quart als de Torralbet. “Allò que si no serveixes per estudiar pots anar a fer feina al camp ja és història”, diu. De fet, “si bé el títol no és indispensable per poder manar un lloc, sí que et dona més punts per poder arribar a les ajudes públiques. I el camp ara mateix no podria viure sense les subvencions”.

La secretària general d’Unió de Pagesos a Menorca, Marga Llambías, confirma que el relleu és més fàcil entre la gent mateixa del camp. “Els que venen de família pagesa o tenen familiars a alguna explotació sí que hi queden”, comenta. “La major dificultat que tenen és poder fer front a la inversió inicial i a la tramitació que es necessita. A vegades els retura no tenir prou doblers, perquè l’ajuda per incorporar-se al sector no és prou àgil, però ningú no perd la vocació per això. Sempre poden fer de missatges i llançar-s’hi quan hagin resolt tots aquests factors externs”.

La sindicalista admet que dur tota sola un lloc és cada vegada més difícil, “sobretot si tens un nombre considerable de bestiar d’engreix i fas formatge”. Fer de pagès avui en dia “és com fer de mestressa de casa. Has de ser també empresària, veterinària i dur la paperassa, si no tens externalitzat el servei a una gestoria. Pensa que has de deixar anotat i donar compte de cada alta i baixa de bestiar i, fins i tot, de la recepta que t’ha fet el veterinari si algun animal té cap problema. Has de saber un poc de tot”.