Societat 18/01/2019

El Consell fusiona el Jardí Botànic de Sóller amb el Museu Balear de Ciències Naturals

Fonts del Jardí temen que la mesura pugui suposar una pèrdua d’identitat, prioritzar criteris polítics i deixar de participar en projectes de recerca internacionals

Enric Culat
7 min
El Consell fusiona el Jardí Botànic de Sóller amb el Museu Balear de Ciències Naturals

El Jardí Botànic de Sóller i el Museu Balear de Ciències Naturals constituiran una nova fundació que tornarà a unir el destí d’aquestes dues institucions, en compliment dels resultats de la votació d’una junta extraordinària convocada fa uns mesos amb la intenció de canviar els estatuts de la Fundació Jardí Botànic de Sóller (FJBS). La nova composició del patronat comportarà un canvi de la personalitat jurídica d’aquesta fundació, fins ara d’àmbit privat però que en el futur passarà a ser pública per l’aplicació de la normativa financera del sector públic a la gestió econòmica de la fundació.

Entre els canvis previstos, hi ha que el Consell de Mallorca pugui nomenar el director de la nova fundació, que les aportacions de l’administració pública es divideixin entre les dues institucions (Jardí i Museu) a parts iguals i que el control de gestió de la nova fundació passi a tenir un pes més “polític” que no “tècnic”. La reorganització també implicarà un canvi de nom: es dirà Fundació Jardí Botànic de Sóller i Museu de Ciències Naturals. Tots aquests canvis, però, encara no s’han fet efectius a l’espera del dictamen definitiu del Protectorat de fundacions, organisme encarregat de ratificar les modificacions estatutàries i dirimir respecte de l’extinció o fusió de les fundacions existents a les Balears. Aquest dictamen va arribar just ahir i bàsicament dona la raó al Consell, però no modifica el sentit de la resolució de la junta extraordinària que aprovà un canvi d’estatuts de la FJBS.

Aquesta junta, convocada a mitjan passat mes d’agost pel Consell de Mallorca, va tenir lloc el 26 de setembre, amb la participació de representants de tots els patrons: Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, Ajuntament de Sóller, Universitat de les Illes Balears (UIB), Fundació Sa Nostra, Associació IberMacaronésica de Jardins Botànics (AIMJB) i Associació Museu Balear de Ciències Naturals. De manera majoritària, els patrons varen decidir en aquesta reunió un canvi d’estatuts, però amb el desacord i vot en contra de l’Associació Iberomacaronèsica -que agrupa tots els jardins botànics d’Espanya i Portugal- i la Fundació Sa Nostra. Mitjançant un escrit dirigit a la nova fundació per part de l’AIMJB, els jardins botànics es varen queixar que la modificació estatutària liderada pel Consell de Mallorca no té en consideració ni els valors fundacionals ni la trajectòria del Jardí Botànic de Sóller al llarg de la seva història, més de 20 anys des que va començar a funcionar com una fundació privada. L’Associació de jardins botànics també va qüestionar que a les finalitats científiques d’una entitat botànica s’hi afegeixin, a partir d’ara, les finalitats pròpies d’un museu, amb interessos massa diferenciats, segons el parer de l’AIMJB.

Protectorat de fundacions

Una cop realitzada la votació a la junta de patrons, el secretari va enviar la resolució al Protectorat de fundacions, òrgan dependent de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports que vetla per l’exercici, el funcionament correcte i els drets de totes les fundacions de la CAIB. És un procediment habitual, tant si la junta és ordinària com si no ho és. El seu dictamen, que finalment ahir va ser remès a les parts implicades, serveix per ratificar globalment totes les resolucions de la junta de patrons del 26 de setembre passat i dona llum verda a les modificacions impulsades des del Consell. Així doncs, el Jardí Botànic i el Museu balear es constituiran en una sola entitat.

El director del Jardí Botànic de Sóller, Josep Lluís Gradaille, qualifica aquesta transformació d’“abús d’autoritat administrativa” de les tres institucions que formen part de la FJBS -en referència al Govern, el Consell i l’Ajuntament de Sóller- i “en connivència amb el patró beneficiat” -referint-se al Museu Balear de Ciències Naturals-. Amb “la garantia de saber que disposaven d’una majoria de vots, tots ells han volgut imposar els seus criteris als patrons que defensam la continuïtat i la trajectòria tècnica i científica d’una institució -diu Gradaille- que és referent a tota la Mediterrània”.

El director del Jardí Botànic de Sóller, que també és membre i representant de l’Associació Iberomacaronèsica de Jardins Botànics, es mostra molt dolgut per les resolucions de la junta de patrons i considera “difícil de justificar que unes administracions públiques que fins ara lloaven la nostra fundació per la seva capacitat de gestió i eficiència de cop i volta no sols en canviïn el nom, sinó que a més desmuntin tota la seva estructura administrativa per afavorir de manera partidista els interessos d’una entitat, també patró d’aquesta fundació, amb la qual tenen interessos coincidents”. Gradaille afirma que la proposta del Consell “atempta contra la integritat del Jardí i posa en risc els compromisos adquirits amb institucions d’àmbit estatal i internacional, atesa la pèrdua d’identitat pròpia”.

Segons l’opinió del responsable del Jardí Botànic, els nous estatuts aprovats corresponen a la normativa de fundacions públiques “i la nostra és una fundació privada -puntualitza- que ja fa anys que té el control econòmic i administratiu de la Direcció General del Tresor de la Conselleria d’Hisenda del Govern balear”, explica en referència a la normativa coneguda com la llei Montoro de 2013. Gradaille qualifica els nous estatuts d’“apropiació encoberta”, perquè “inclouen una direcció i secretaria dependents exclusivament del Consell de Mallorca, és a dir, funcionaris públics amb períodes legislatius segons el color polític del moment i sense cap garantia de professionalització adient a les necessitats existents. Estam davant un cas d’autocontractació disfressada amb l’aparença d’una modificació estatutària”. Insisteix que els canvis són “innecessaris” i ho argumenta dient que fa uns mesos la premsa local de Sóller va publicar els resultats d’una enquesta realitzada entre els sollerics en què se’ls demanava el parer sobre la possible unió d’ambdues institucions, “i la gran majoria no va veure viable ni beneficiós la fusió per a la ciutat”, segons constata Gradaille.

La posició del Consell

Des del Consell Insular de Mallorca han confirmat a l’ARA Balears la fusió imminent de les dues fundacions (jardí i museu) en una de sola, i han explicat que s’ha optat per aquesta solució per tal de “garantir-ne la viabilitat”. Fonts del Consell recorden que la refundació del Jardí Botànic i el Museu de Ciències és una proposta personal del president del Consell, Miquel Ensenyat, que ja el mes de febrer de 2018 va proposar als responsables de les dues fundacions constituir-se en un únic òrgan gestor, amb l’objectiu “d’optimitzar recursos, millorar la gestió i garantir la viabilitat dels projectes” tenint en compte, a més, que tant el Jardí com el Museu “comparteixen un mateix espai i àmbit que pot ésser potenciat si es treballa de manera conjunta”. Després de diverses reunions entre les parts implicades, a les quals no es va arribar a cap acord, finalment el Consell va decidir convocar una junta extraordinària per canviar els estatuts de la FJBS.

Inauguració de l’Institut Botànic el setembre del 2003.

Quant a les negociacions mantingudes durant aquests mesos, i que fins ara no havien sortit a la llum, el director del Jardí Botànic deixa clar que des de la FJBS s’han proposat altres alternatives de gestió que han estat desestimades, una per una, pel Consell i per l’Ajuntament de Sóller. “Pretenien que la nova fundació es digués Ciència i Natura, i la seva única concessió el dia de la junta extraordinària va ser posar-hi el nom de Fundació Jardí Botànic de Sóller i Museu de Ciències Naturals”. Segons Gradaille, la refundació implicarà que el Govern, Consell i ajuntament de Sóller tinguin dos vots cada un d’ells; també l’Associació Museu Balear de Ciències Naturals tindrà dos vots; mentre que l’Associació Iberomacaronèsica de Jardins Botànics, la Fundació Sa Nostra i la UIB només tindran un vot cada un. “Aquest repartiment de vots en el patronat demostra que, a partir d’ara, la Fundació sempre serà política i el Jardí Botànic ja no tindrà identitat pròpia”, es lamenta Gradaille.

DISCREPÀNCIES ENTRE PLANTES I FÒSSILS

El Jardí Botànic i el Museu Balear fa molts anys que no es duen bé, això no és cap secret. De fet, a les dues institucions, que gairebé comparteixen espai físic però treballen en edificis diferents, els separen profundes discrepàncies de plantejament i objectius, de gestió i de manera d’entendre els projectes, segons han reconegut de manera pública. “Les plantes no tenen res a veure amb els fòssils”, apunta Josep Lluís Gradaille. Al principi, les dues institucions estaven juntes, però una junta de patrons va decidir separar-les el 1992 i a l’abril de 1997 el Jardí es va constituir en fundació. Ara mateix els diners que entren al Botànic provenen del Govern i del Consell; el primer hi aporta 48.000 € i el segon, 63.000 €. Aquesta quantitat anual dona per pagar el personal; bàsicament la conservadora del Jardí, la recepcionista i el jardiner. Tota la resta, que està vinculat a la recerca (el banc de germoplasma -el segon més important d’Espanya i el millor de referència de tota la Mediterrània- i l’herbari), surt de projectes europeus que aconsegueix la FJBS pel seu compte i que de vegades li permet contractar biòlegs per fer certes tasques obligatòries pels acords de projectes d’àmbit estatal i internacionals. Magdalena Vicens és la conservadora del Jardí i qui està més a prop dels projectes de recerca en què participa aquesta entitat. Creu que, a partir d’ara, “tots els projectes queden compromesos, perquè en primer lloc els ajuts i pressupostos europeus no poden anar destinats a entitats públiques, sinó a entitats privades; i en segon lloc, perquè l’administració no té agilitat per fer els ingressos que requereixen els projectes”. Actualment, el Jardí treballa en tres projectes diferents: Care Mediflora estudia els endemismes de les cinc illes més grans de la Mediterrània, inclòs l’arxipèlag balear; l’Arca de la flora balear, de la FECYT, per posar en valor el banc de germoplasma, i un darrer explica els efectes beneficiosos dels pol·linitzadors.

stats