Els ministeris de Transports i d'Hisenda han confirmat que, almenys a curt termini, no es firmaran convenis de carreteres amb els consells insulars. "Segons els criteris d'Hisenda, el finançament d'inversions a les Illes es canalitzaria a través d'altres vies, i no mitjançant la subscripció de convenis de carreteres", ha respost el departament que lidera Raquel Sánchez a una pregunta per escrit dels senadors illencs del PP José Vicente Marí, Cristóbal Marqués i Maria Salom, reclamant la data de la firma del conveni amb Menorca, i feta pública el 6 de febrer passat. "No existeix en aquests moments cap previsió de forma d'un conveni amb el Consell de Menorca", ha conclòs el Ministeri.

El PP ha anunciat aquest dilluns que registrarà la sol·licitud perquè comparegui davant la comissió el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí. Segons publica avui Diario de Ibiza, el Ministeri d'Hisenda "deixa en mans del Govern" el pagament a les obres viàries de l'illa pitiüsa, pel que, a parer del PP, "no es té cap intenció de posar un sol euro de conveni de carreteres". "És un engany i un joc de trilerisme per part de Francina Armengol. En els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), on posava conveni de carreteres, ara hi posa factor d'insularitat", ha criticat el portaveu popular, Antoni Costa.

En el ple del Consell de Menorca d'aquest dilluns, la titular insular de Mobilitat, Montse Morlà, va apuntar que, pel fet de no tenir un conveni de carreteres, finançarien obres en aquestes infraestructures a través del factor d'insularitat que l'Estat transfereix a les Balears. "Quan acabin les obres, amb les factures s'ha de justificar que aquests fons ens els transmeti la comunitat autònoma", va assegurar. "De moment funciona així, pel que sé", va afegir.

Les inversions del govern espanyol a les Balears, previstes en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2023, seran de 186,29 milions d'euros, un 1,38% del total. Aquesta quantitat situa les Illes com la tercera comunitat amb menys inversió estatal, només per davant Navarra i la Rioja, a banda de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Un any després de la fotografia a Raixa, l’execució del factor d’insularitat està a punt de convertir-se en una realitat. El 23 de setembre del 2021, aquesta finca de Bunyola fou l’escenari on el Govern i el Ministeri d’Hisenda varen escenificar l’acord per establir una quantia anual per a les Balears, inclosa als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), a conseqüència d’aquest factor d’insularitat, com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d’euros anuals en cinc anys, més una injecció de 73 milions enguany pel retard de dos anys des que el REB va tirar endavant.

En la sessió de control al Govern, el PP ha posat el focus en el retard en l'arribada del factor d'insularitat a les Balears. Tal com va explicar l'ARA Balears, l'article 20 del decret del Règim Especial de les Balears (REB) estableix que en el primer quadrimestre s'haurien d'haver distribuït els 183 milions d'euros prevists per a aquest any però, després de superar-se els quatre primers mesos de l'any, el Govern no ha rebut el fons. "El termini ha vençut i no sabem res de les inversions previstes", ha afirmat el diputat del PP Sebastià Sagreras.

El president d'El Pi, Tolo Gili, ha criticat aquest dijous "l'incompliment" del Règim Especial de les Illes Balears (REB) per part del Ministeri d'Hisenda. Tal com va explicar aquest dimecres l'ARA Balears, el departament que dirigeix Maria Jesús Montero hauria d'haver distribuït a la comunitat al llarg del primer quadrimestre de l'any els 110 milions d'euros anuals acordats el passat setembre en l'acord de Raixa, a més dels 73 milions addicionals pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

El 23 de setembre passat la finca Raixa de Bunyola fou el lloc on es va escenificar l'acord entre el Govern de Francina Armengol i el Ministeri d'Hisenda, liderat per María Jesús Montero, per establir una quantia anual per a la comunitat a conseqüència del factor d'insularitat, tal com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d'euros anuals al llarg de cinc anys, més una injecció de 73 milions pel retard de dos anys des que el REB va sortir endavant.

La presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha denunciat aquest dimecres en una roda de premsa "el retard" per part del Govern illenc i el govern estatal en l'acord d'inversions finançades a partir del fons d'insularitat establert en el Règim Especial de les Balears (REB). Prohens ha posat de manifest que, segons l'article 20 del decret, en el primer quadrimestre de cada any s'havia de fer una Comissió Mixta entre els dos Executius per establir les inversions. "Ha passat el primer quadrimestre i no sabem res ni de la comissió ni de les inversions", ha lamentat.

La població flotant o l'increment de població permanent de les Balears, que en els darrers 20 anys ha estat del doble que la resta de les comunitats, són les principals qüestions que el Govern vol que el Ministeri d'Hisenda tingui en compte per posar la primera pedra del futur model de finançament autonòmic. Així ho ha explicat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, després de reunir-se amb els agents polítics, socials i econòmics de les Illes per valorar l'informe de població ajustada –la passa tècnica per encetar el debat polític– presentat pel Ministeri aquest dimarts.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha reclamat aquest dimarts a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que s'aprovi la part fiscal del Règim Especial de les Balears. Aquest part del REB espera dins d'un calaix del govern espanyol des que el Consell de Ministres va donar llum verda al seu projecte de llei el febrer del 2019. Vidal ha destacat que les Illes són l'únic territori extrapeninsular que no té una fiscalitat pròpia. "Les Canàries, Ceuta i Melilla tenen paquets de mesures fiscals específiques, mentre que les Balears no en tenen cap per compensar la insularitat", ha dit. "Queden dos anys de legislatura. Hem d'esperar a la campanya electoral per tenir la part fiscal del REB o l'aprovaran abans?", ha preguntat a Montero durant la seva intervenció, a més de criticar que "s'hagin perdut dos anys d'una norma de mínims que estava cosensuada". "Han estat dos anys de no tramitar, de desídia, durant els quals no han fet la feina a la qual s'havien compromès", ha afegit.

Els pressupostos estatals per al 2022 han estat un dels grans protagonistes del ple del Parlament d'aquest dimarts. Durant el debat d'una moció del Grup Mixt sobre les inversions de l'Estat a les Illes, la Cambra ha aprovat una esmena d'El Pi mitjançant la qual rebutja els comptes del govern de Pedro Sánchez per a l'any que ve a causa de la manca d'inversions a les Balears. Segons el text de l'esmena –ha estat aprovada amb 28 vots a favor i 26 en contra–, el Parlament "refusa el projecte de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2022, ja que deixa les Balears per davall de la mitjana en inversió, perquè redueix la previsió d'inversió (...) dels pressupostos anteriors i perquè no es compensa degudament la manca de previsió del factor d'insularitat als exercicis 2020 i 2021". Pel que fa a les altres esmenes que han tirat endavant –tres de les quatre que ha presentat El Pi–, una insta el Govern a "valorar els pressupostos (...) de manera objectiva i no partidista". A l'altra, el Parlament assenyala que les Balears queden per sota de la mitjana estatal d'inversions, tant si es tenen en compte només les inversions territorialitzades com si s'afegeixen altres transferències de capital a les comunitats autònomes.

El consell general d'El Pi ha decidit presentar mocions a tots els ajuntaments en rebuig als pressupostos generals de l’Estat per al 2022. Així ho han informat aquest dissabte després de criticar que es consideri el factor d’insularitat com una inversió, i no com un suplement per compensar els sobrecostos i desavantatges que implica el fet insular.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat aquest dijous una moció de Ciutadans on es reclama al Govern balear que destini part del factor d'insularitat als departaments insulars que tenen competències.

La moció del PP sobre el règim fiscal del REB ha estat rebutjada aquest dimarts pel Senat –98 vots a favor, 111 en contra i 37 abstencions. La iniciativa ha tingut el vot en contra del PSOE, inclosos els senadors de les Balears, mentre que el senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, s'ha abstingut. A més d'incloure el règim fiscal, la moció reclamava l'equiparació del plus dels funcionaris de les Illes amb els de les Canàries i exigia un factor d'insularitat per al 2022 de 330 milions d'euros en lloc dels 90 milions que el Govern va acordar amb l'executiu espanyol el 23 de setembre.

La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha comparegut aquest dimarts davant el ple del Parlament per donar les explicacions oportunes sobre el factor d'insularitat que l'Executiu va acordar amb el govern espanyol a finals de setembre i que suposarà que hi hagi una partida de 183 milions d'euros per a les Balears en els pressupostos estatals de 2022. Però, més que parlar del que s'ha aconseguit, els partits han recordat a Sánchez durant el debat que manca el règim fiscal per completar el REB, i tant oposició com socis de Govern –llevat de Podem– han aprofitat per retreure a Sánchez que aquest projecte de llei és en un calaix del Ministeri d'Hisenda des de febrer del 2019, quan l'Estat va aprovar part del REB mitjançant un decret llei.

El portaveu del PP en el Parlament, Toni Costa, ha fet aquest dilluns una crida als senadors del PSIB perquè votin a favor de la proposició de llei de la part fiscal del REB que els populars volen fer entrar en el Senat abans que acabi l'any i que és pràcticament calcada al projecte de llei que el Consell de Ministres aprovà el febrer de 2019, el qual espera ser tramitat des de llavors en un calaix del Ministeri d'Hisenda. "Sembla que els senadors del PSIB no estan disposats a donar suport al règim fiscal que ha presentat el PP perquè pugui entrar en vigor l'1 de gener de 2022", ha dit Costa, que ha criticat que "estiguin dubitatius a l'hora de prendre aquesta decisió".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha demanat al PP si donarà suport als pressupostos estatals del 2022, ara que inclouen 183 milions d'euros del factor d'insularitat. El REB ha estat un dels eixos del debat de la sessió de control al Govern en el ple del Parlament d'aquest dimarts, i la presidenta ha tornat a treure pit per la xifra que es va acordar la setmana passada a la Comissió bilateral mixta d'Economia i Hisenda i ha reiterat que és "històrica". "Ara que el factor d'insularitat serà als pressupostos estatals, tindrem el suport del PP o no?", ha preguntat Armengol durant la seva resposta al portaveu popular, Toni Costa.

L'acord assolit entre els governs balear i espanyol perquè les Illes rebin 110 milions d'euros cada any pel Règim Especial de les Balears (REB) no ha contentat el PP, Ciutadans, El Pi i MÉS, que continuen defensant mantenir el recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat. El PSIB i Unides Podem, que formen part de l'executiu estatal, són els únics que en reclamen la retirada.

Mentre que el PSIB ha qualificat aquest dijous com a "dia històric" per haver aconseguit que s'incloguin 183 milions d'euros del factor d'insularitat del REB en els pressupostos estatals de 2022, l'oposició no s'hi ha mostrat gaire entusiasmada, encara que ha reconegut que es tracta d'una bona notícia.