Recordo haver de respondre sobre la guarda d’un gos caniche en un cas de divorci. Talment com si els jutges no tinguessin altre entreteniment que organitzar les passejades del gos i les seves necessitats fisiològiques. Aleshores, quan la relació entre el poder polític i el poder judicial -ambdós necessaris per estructurar adequadament una societat on es respectin drets i obligacions- no era tan problemàtica, ja costava de fer entendre que tots ens hauríem estalviat energia i saliva si les condicions del divorci dels seus propietaris s’haguessin produït per acord. El llarg procés judicial no hauria calgut si els fins aleshores cònjuges no haguessin demanat al jutge que es pronunciés sobre qui havia de tenir el gos a partir del dia que van deixar de parlar-se.

Aquestes Festes de Sants han volgut desmarcar-se de les concentracions que es van produir durant les festes majors predecessores, les de Gràcia, fa poc més d’una setmana. Tal com explicava aquest diari, ni la Guàrdia Urbana ni els Mossos d’Esquadra no van detectar cap incidència durant la primera nit de celebració, malgrat les aglomeracions de centenars de persones que ompliren alguns punts neuràlgics del barri i que les càmeres van captar. Així mateix, les imatges que es van difondre mostraven una manca absoluta de rigor i de prudència pel que fa a l’adopció de mesures sobradament conegudes, com ara el manteniment de la distància de seguretat o l’ús de la mascareta: unes precaucions tan interioritzades que ningú hauria de poder al·legar ignorància en cas de no respectar-les.

L’última persona que em va dir “M’agrades més quan et mostres vulnerable” va aprofitar la primera ocasió (i la meva estupidesa) per, en efecte, vulnerar-me. Els detalls no venen al cas, excepte allò de l’estupidesa, que vull remarcar perquè no es confongui amb la ingenuïtat. La ingenuïtat és noble, l’estupidesa és estúpida. Dit això, ha estat un estiu ple de referències a la vulnerabilitat començant per l’apel·lació de l’alcaldessa Colau en la seva dura experiència de balconing estival. Però també la decisió de Biden de retirar-se de l’Afganistan, o la pèrdua de Messi, inconsolable malgrat els mocadors auxiliadors, o la interrupció d’un monòleg suposadament ofensiu per una regidora; són amargues cures d’humilitat que no queda tan clar si guareixen o enverinen. La humilitat, la vulnerabilitat, l’empatia i el respecte només són virtuts si no són el refugi del cinisme. O bé, com deia abans, si no són fruit d’una profunda estupidesa. No sigueu estúpids.

A poc a poc els tocs de queda imposats en aquesta cinquena onada del coronavirus, marcada per l’alta transmissió de la variant delta, es van aixecant del territori espanyol i el mapa de restriccions se centra, bàsicament, en limitacions horàries i d’aforaments en els sectors de la restauració i de l’oci nocturn. Així, només 6 de les 17 comunitats autònomes mantenen a hores d’ara confinaments nocturns, i cap en tot el seu territori, sinó que ho fan selectivament, en les localitats on el risc de contagi encara és molt alt, en línies generals per sobre dels 250 casos per cada 100.000 habitants durant set dies.

El confinament nocturn torna a ser una realitat a Catalunya, almenys durant alguns dies. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha validat la resolució de la Generalitat que demanava poder aplicar el toc de queda entre la 1.00 i les 6.00 h en 161 municipis de Catalunya. La Fiscalia Superior no s'ha oposat a la restricció i el tribunal també ha optat per autoritzar-la, tenint en compte les "penoses" dades sobre la incidència del virus de les últimes setmanes, que han comportat que fins i tot la Unió Europea recomani evitar entrar i sortir de Catalunya. La mesura ja s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i té una vigència d'una setmana. El Govern va explicar que demanaria prorrogar-la però el TSJC ja deixa caure a la resolució que tot dependrà del que argumenti la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que anul·la el primer estat d'alarma, el text de la qual encara no s'ha fet públic. La interpretació que faci sobre el confinament nocturn pot fer improrrogable la mesura.

"Tranquil·litat" i que "no s'especuli", això és el que ha demanat la presidenta de l'Executiu balear en relació amb el possible retorn del toc de queda. La presidenta ha assegurat que la setmana que ve es prendran mesures atesa la revisió prevista de les restriccions que està estipulada. Així i tot, ha volgut demanar serenitat i que no s'avancin esdeveniments. En aquest aspecte, ha volgut subratllar que el Govern i la Conselleria de Salut estan estudiant les noves mesures i que seran de manera consensuada amb els agents socials.

Una vegada que han acabat les sessions ordinàries del Parlament, el PP ha decidit dirigir els seus esforços a exigir explicacions sobre la gestió del Govern per evitar la sentència del Tribunal Suprem en contra del toc de queda i les limitacions de les reunions familiars i socials a espais privats. Segons varen publicar dimarts mitjans locals, l'Advocacia de la Comunitat Autònoma va presentar un escrit jurídic aclaridor, on s'assenyalava que no s'havien respectat determinats aspectes jurídics. "Hem sol·licitat una còpia de l'informe de l'Advocacia on es demanen aclariments, perquè volem saber què va al·legar el Govern per intentar tombar la sentència del Suprem en contra de les restriccions de drets fonamentals dels ciutadans", ha dit aquest dimecres el portaveu adjunt del PP, Toni Costa, després de la reunió de la Junta de Portaveus.

El ple del Parlament ha validat aquest dimarts, amb el vot en contra del PP, El Pi i Vox, el decret llei que modifica la Llei de salut pública de les Balears, i ha acordat per unanimitat tramitar-lo com a projecte de llei perquè els grups puguin fer-hi esmenes. Els partits que hi han votat en contra han considerat inconstitucional el text proposat pel Govern quant a les restriccions de drets fonamentals en situació de pandèmia. Per part seva, Ciutadans i Més per Menorca s'hi han abstingut, segons ha informat Europa Press. El Consell de Govern el va aprovar el 7 de maig amb l'objectiu de donar un marc legal per adoptar mesures de control de la pandèmia a partir del 9 de maig, quan va acabar l'estat d'alarma. Concretament, el decret recull normes com els confinaments perimetrals, els controls a ports i aeroports, el toc de queda, les limitacions de les reunions socials i l'aforament als llocs de culte. Les Balears varen prorrogar el toc de queda i les limitacions de les reunions socials, mesures que el Tribunal Suprem va anul·lar dijous perquè va considerar que no eren proporcionades a la seva situació epidemiològica. A més, el decret també fixa en 75 euros el preu màxim de les proves PCR i en 30 euros les d'antígens.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el portaveu adjunt del PP, Toni Costa, han protagonitzat aquest dimarts el seu primer cara a cara en un ple del Parlament després que Biel Company anunciàs que abandona la política. Costa ha criticat que l'Executiu prorrogàs el toc de queda i les limitacions de les reunions familiars i socials a espais privats després d'acabar l'estat d'alarma i li ha retret a la presidenta que "pateix la síndrome del Consolat". "La seva gestió és a anys llum de la situació que pateixen els ciutadans de les Illes", ha afegit.

La sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar dijous el toc de queda i les limitacions de reunions familiars i socials a espais privats serà un dels temes que marcarà el debat en el ple del Parlament d'aquest dimarts. Justament, un dels punts de l'ordre del dia serà la validació del Decret 5/2021, mitjançant el qual es modifica la Llei de salut pública per restringir drets fonamentals sense estat d'alarma. El PP ha estat el primer a carregar contra les restriccions del Govern i el decret per adoptar mesures. El portaveu adjunt dels populars, Toni Costa, ha criticat que aquesta norma s'ha fet "per suplir l'absència de l'estat d'alarma" i ha recordat que a hores d'ara proposa "restriccions que van en contra de la sentència del Suprem". "Aquest decret preveu mesures que són manifestament il·legals. El PP no hi pot donar suport i hi votarem en contra", ha anunciat, a més d'acusar el govern espanyol de no oferir un pla B a les comunitats autònomes una vegada va finalitzar l'estat d'alarma.

La sentència del Tribunal Suprem que va anul·lar dijous el toc de queda i la limitació de les reunions familiars i socials als espais privats no ha suposat només un gerro d’aigua freda per al Govern, sinó que també es mostra crítica amb l’argument que va defensar el fiscal superior de les Balears,Bartomeu Barceló, en el seu recurs de cassació. Segons ell, no es poden restringir drets fonamentals dels ciutadans sense el paraigua de l’estat d’alarma, i aquesta idea és la mateixa que varen esgrimir les dues magistrades del Tribunal Superior de les Illes Balears, Alicia Ortuño i Carmen Frígola, en els seus vots particulars en contra de prorrogar el toc de queda.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha defensat aquest divendres que les restriccions de les Balears per fer front al covid-19 s'han decidit segons criteris sanitaris, encara que ha expressat el seu respecte a la decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar el toc de queda i la limitació de les reunions socials a les Illes. "Jo he de respectar les posicions de la Justícia, però les puc no compartir", ha destacat, segons ha informat Europa Press. Armengol ha fet declaracions davant dels mitjans sobre la sentència del Suprem d'aquest dijous, la qual va anul·lar aquestes restriccions per considerar que no són proporcionals a la situació epidemiològica del territori. "Si hagués pensat que són exagerades, no les hauria pres", ha dit sobre les mesures.

La primera nit sense toc de queda i sense límit de persones en les reunions socials i familiars que es fan a casa ha estat relativament tranquil·la, tot i que la Policia Local ha hagut de dissoldre una botellada multitudinària a la Platja de Palma.

El portaveu del Govern de les Illes Balears, Iago Negueruela, ha anunciat aquest dijous horabaixa que el Govern avança a demà la flexibilització de les restriccions que havien anunciat per al 6 de juny. Entre aquestes hi havia eliminar el toc de queda i ampliar la limitació de persones a les reunions socials privades, mesures que el Tribunal Suprem ha decidit tombar avui dematí per mitjà d'una interlocutòria en resposta al recurs que va interposar la Fiscalia. Així, les úniques normes que quedaven pendents per a diumenge eren les relacionades amb la restauració, però finalment entraran en vigor demà. Aquestes consisteixen a ampliar el nombre de persones per taula als bars i restaurants fins a sis persones a interiors i a 10 a exteriors, i a ampliar l'horari fins a mitjanit.

El Tribunal Suprem ha pres partit per primer cop en el desgavell jurídic sobre si es pot aplicar o no el toc de queda nocturn a tota una comunicat sense l'estat d'alarma. Des de la fi d'aquesta mesura a mitjans de maig que alguns territoris, com les Balears i el País Valencià, havien pogut aplicar la mesura, mentre que s'havia rebutjat a les Canàries i el País Basc. Arran d'un recurs de la Fiscalia sobre el toc de queda nocturn a les Balears, l'alt tribunal ha establert doctrina a nivell estatal, i va en la línia del que ja alertava el govern espanyol i diferents constitucionalistes: amb les lleis sanitàries actuals no es pot aplicar el confinament nocturn a tot un territori, sinó que per fer-ho caldria reformar-les. O dit d'una altra manera: només es pot aplicar el confinament nocturn de manera generalitzada a tota una comunitat autònoma sota el paraigua de l'estat d'alarma.

El Tribunal Suprem ha anul·lat aquest dijous el toc de queda i la limitació de persones en reunions socials privades a Balears, segons ha informat Europa Press. La decisió tomba la resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Balears del 20 de maig, que allargava durant 15 dies més diverses mesures sanitàries amb algunes modificacions respecte de la interlocutòria del passat 7 de maig. El Govern ja ha rebut la notificació oficial del Suprem i l'aplicació de la resolució és immediata, de manera que a partir d'avui ja no hi haurà toc de queda a l'Arxipèlag.

El toc de queda acabarà a les Illes Balears el 6 de juny, segons ha aprovat aquest dilluns el Consell de Govern. Així ho ha anunciat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball i portaveu de l'Executiu, Iago Negueruela, qui ha destacat que "les mesures han donat resultat" i que "la situació està controlada". A més, Negueruela ha recordat que la vacunació avança a bon ritme, i que un 40% de la població ja ha rebut almanco una dosi.