L'Ajuntament de Pollença ha prohibit omplir piscines, netejar vehicles i terrasses i regar jardins amb aigua de la xarxa pública per una avaria a la canonada que subministra aigua de la dessaladora d'Alcúdia cap a Pollença que, segons el Consistori, encara no s'ha resolt per part de l'Agència Balear de l'Aigua i Qualitat Ambiental (Abaqua). En un ban, l'Ajuntament ha explicat que continua amb totes les mesures d'emergència per mantenir el subministrament activat, la posada en servei dels pous de Gotmar i Can Colet, que juntament amb la resta de pous del municipi estan en marxa 24 hores.

Pous saturats i al límit. La Mancomunitat Pla de Mallorca reduirà la pressió del subministrament per fer front a la “preocupant” manca d’aigua dels pous que nodreixen els onze municipis de la comarca que tenen el servei d’aigua en comú.

El Govern va alertar que, dels 1.014 milions d’euros procedents dels fons europeus que la Moncloa ha dipositat a les Balears, almenys 344 estaven en risc de perdre’s per la dificultat de complir amb els terminis. Però aquesta xifra és només una pista d’un potencial desaprofitament de recursos molt difícil de calcular. No només pel que fa als fons adjudicats que finalment no s’acaben executant, també respecte de totes les convocatòries que els ajuntaments i les conselleries escullen no atendre, perquè, o bé no s’ajusten a les necessitats específiques del territori, o bé no hi ha mans ni equip suficients per tirar endavant amb els projectes. El complicat procediment imposat per Brussel·les es fa costerut per a l’administració balear. Damunt això hi ha, a més, les tensions entre el govern espanyol i les autonomies liderades pel PP, que després de la investidura de Pedro Sánchez fan front comú.

Existeixen tantes fórmules per desencallar el futur de Mallorca com colors, en aquest cas polítics. Limitar el preu del lloguer o impulsar incentius fiscals, ampliar la parcel·la mínima per edificar en rústic o permetre l'activitat turística a les finques de la Serra, més pàrquings dissuasius o més línies de transport públic, plaques solars: on? Membres de PSOE, MÉS per Mallorca, Unides Podem, Partit Popular, Ciutadans i El Pi –a escala autonòmica, insular i de Palma– han debatut sobre aquests i altres temes en quatre eixos: habitatge, territori, mobilitat i recursos, en una taula rodona organitzada pels Joves Arquitectes de Mallorca.

Cada any el món consumeix gairebé el doble dels recursos que la Terra pot regenerar en aquell any. Aquest 2022 no havien passat ni set mesos: el 28 de juliol, la població mundial ja havia consumit tot el que la natura pot proveir-li en un any (de manera sostenible). En aquest any que deixem enrere, a més, s’ha produït una fita històrica que sumarà pressió al dèficit ecològic que estem generant al planeta. El 15 de novembre va néixer l’habitant número 8.000 milions. Es diu Damián i és de la República Dominicana. Segons les dades de Global Footprint Network, l’empremta ecològica d’un dominicà és gairebé la meitat de la mitjana global. El Damián, esclar, no ens farà esgotar els recursos naturals. Però la xifra que representa aquesta petita criatureta en el còmput global d’habitants (i consumidors) mundials és un rècord demolidor, que planteja molts interrogants.

El GOB ha titllat de "necessari" aquest dimecres un blindatge de l'aigua, dels sòls fèrtils i dels recursos genètics de les Illes Balears "de manera urgent". També ha demanat en un comunicat una política estratègica enfocada a la "resiliència". "L'estiu ens ha demostrat que la sortida de la crisi econòmica del covid s'ha enfocat políticament en una intensificació preocupant de l'activitat turística, acompanyada d'un creixement del sector de la construcció, la sobresaturació de les infraestructures, la falta de control sobre els excessos en el litoral i les evidències de la problemàtica de la disponibilitat de recursos hídrics", ha lamentat el grup.

"Què volen, que el meu fill visqui tancat a casa?" Aquesta setmana Salut ha comunicat a Alba Jardiel, la mare de l'Aleix, que el curs que ve no podrà seguir escolaritzat a l'escola on actualment està fent P3 perquè no poden garantir la seva seguretat. L'Aleix té una malaltia minoritària que només afecta una desena de criatures a Espanya, la miopatia miotubular, que provoca que hagi de viure connectat a un respirador, feblesa generalitzada dels músculs i estancament motriu. "Dimarts em van convocar a una reunió amb una representant de Salut, un metge de Sant Joan de Déu i una representant del Consorci d'Educació de Barcelona i em van dir que l'any que ve no posaran les dues infermeres que l'Aleix tenia fins ara a l'aula i que feien torns per atendre'l quan calia", explica la mare.

El jutjat Social número 4 de Palma ha desestimat el recurs d'un dels dos professors acomiadats de l’Escola Superior d’Art Dramàtic –arran de les denúncies presentades per part de l’alumnat del centre sobre conductes inapropiades–. Així n'ha informat la Conselleria d'Educació.

Un garbuix de línies entela el mapamundi, amb revoltims caòtics sobre els Estats Units, Rússia i Europa. És el dibuix dels oleoductes i gasoductes que connecten soterradament els territoris: 3,5 milions de quilòmetres de canonades en 120 països diferents –tot i que la majoria estan concentrats als EUA, Rússia i el Canadà– que transporten gas natural o petroli, uns combustibles fòssils que els governs s’han compromès a anar reduint fins arribar a zero. Són connexions que aviat haurien de ser història, però que no sembla pas que ho siguin.

Des de l'1 de gener fins al dia d'avui la humanitat ha consumit tots els recursos naturals que la Terra és capaç de regenerar en un any sencer. Això vol dir que durant els 131 dies que queden per acabar el 2020 es generarà un deute ecològic amb el planeta. És per aquest motiu que el dia d'avui es coneix com a Dia del Deute Ecològic de la Terra (Earth Overshoot Day en anglès).

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest diumenge que les eleccions del 27 de setembre han de ser "un autèntic plebiscit" i que cal molta participació i un resultat clar a favor de la "sobirania i llibertat" de Catalunya. Durant el 18è Congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), a Mataró, el president de CDC ha asseverat que els catalans han de respondre "amb el llenguatge de les urnes" a l'estat espanyol, "que s'expressa a través de sentències, recursos i querelles".

i 5.000 morts.