L'Associació d'Hotelers de la Platja de Palma (AHPP) ha posat en marxa un seguit de mesures en matèria de seguretat i ha criticat la passivitat i inacció de l'Administració pública. Una de les principals queixes és que, considerant que ens trobam en plena temporada i amb unes xifres d'ocupació similars a les del 2019, es continuen repetint les problemàtiques que fa anys que denuncien.

Arran del rebombori generat entorn de l'acta aixecada al teatre Principal de Palma dia 30 de juliol –que Presidència encara ha de decidir si es convertirà en sanció o no–, la institució ha fet saber que dia 5 d’agost els teatres públics de les Illes Balears (Alcúdia, Sa Màniga, Calvià, Artà, Capdepera, Lloseta, Maó, Manacor i el Teatre del Born de Ciutadella) varen presentar un escrit a la Conselleria de Fons Europeus, Universitats i Cultura. En el document expressaven els dubtes que suscita la redacció de la normativa contra el covid-19 de dia 10 de juliol, que es va seguir per al concert de Quique González –ara ja n'hi ha una altra de vigent, publicada dia 3 d'agost al BOIB. Per això, reclamen una redacció més "clara", amb més "seguretat jurídica" i "solvent", segons ha dit el director del Principal de Palma, Josep R. Cerdà, en una entrevista amb IB3 Televisió, al programa Els dematins.

La Policia Local d’Eivissa, amb la col·laboració del cos Nacional de Policia, va intervenir en una festa il·legal que s’estava celebrant a l’interior d’un magatzem abandonat situat a la zona de ses Feixes. Va ser durant la nit de divendres a dissabte, quan cap a les 3.00 de la matinada els agents varen entrar a la nau. S'hi varen trobar un grup de 25 joves no convivents amb música que se sentia des de fora. Des de l'Ajuntament d'Eivissa han explicat que els joves no respectaven la distància social ni de segurat, i la majoria no duia la mascareta obligatòria. També consumien alcohol i substàncies estupefaents.

Vivim temps de prohibicions. Enmig de tantes incerteses, i encara amb el neguit per la pandèmia del covid-19, les pautes que es donen des de les administracions es basen més en el que no podem fer que en el que podem fer. Independentment de les qüestions sobre la confiança, el respecte i l'obediència que se'n deriva, i que en part són hereves d'una manera de fer política que fa anys que arrossega problemes de credibilitat, penso que com a ciutadans tenim tant l'obligació de respectar les prohibicions com la d'invertir els termes i ser propositius i corresponsables respecte del que sí que podem fer. El que puguem fer ho hem de fer per nosaltres i pels altres. I hi ha un munt de decisions que podem prendre cada dia i que no s’exclouen les unes a les altres.

Tant a Catalunya com a Espanya continuen incrementant-se el nombre d’infectats per coronavirus, ja sigui per irresponsabilitat o per desconeixement en no respectar les mesures bàsiques: posar-se la mascareta, rentar-se les mans amb freqüència i mantenir la distància de seguretat.

Aquest dilluns els nens van començar el col·legi després de sis mesos d’absència. Fileres, mascaretes, entrades esglaonades, cursos bombolla… Són mesures transitòries de seguretat, les acceptem tàcitament. La vigília del dia esperat, mares, pares i mestres van compartir a les xarxes els ànims: “Sort a tothom!” Com a les pel·lícules bèl·liques en què la nit abans -nerviosos en la prèvia de la batalla- tots es confessen la por davant de la mort que els espera i s’emborratxen fins a perdre el coneixement. Amb la primera jornada de nens fora de casa es comença a somiar amb reprendre la vida cultural. Aquest mateix dia es posen a la venda les entrades del Sónar+D; s’esgoten en cinc minuts. Les activitats de la Mercè ja tenen pràcticament totes les reserves plenes. Podem estar contents, per fi llueix el sold out o el reserves completes en quasi totes les activitats culturals. Però els tentacles dels mites de l’èxit són extensos. El que dissimula aquest complet és un paisatge cultural de mal pronòstic.

Crec que, en general, les persones som conscients d'estar travessant, a nivell planetari, un pedregar de proporcions insòlites. Penso igualment que, tret d'algú molt desinformat, tothom sap que les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia són i seran importants. M'agradaria creure, fins i tot, que aquesta explicable preocupació no està portant al catastrofisme i a la histèria, com sí que ha passat amb alguns neguits col·lectius recents que, de cop i volta, semblen haver perdut tot l'interès. Pel carrer, darrere de les mascaretes, pressento inquietuds relacionades amb la pèrdua de la feina o amb la salut d'un familiar o d'un amic, però en cap cas veig fileres de gent amb aspecte de voler tallar-se les venes de manera imminent. Tenint en compte la magnitud del que estem vivint, aquesta relativa flegma i contenció potser no estava prevista. Les pel·lícules catastrofistes que tant agraden ens mostraven societats volubles, magmàtiques, incapaces de comportar-se d'una manera raonable davant de certes situacions. Doncs mirin, no ha estat així, i considero que cal celebrar-ho. Excepcions a banda, les societats del primer quart del segle XXI semblen tenir una mica més de seny que aquelles patètiques masses de les dècades del 1920 i 1930, sempre disposades a fer algun disbarat en nom de les martingales ideològiques que llavors estaven de moda.

L'Agència d'Estratègia Turística (AETIB) ha certificat un total de 141 empreses turístiques per haver implantat els protocols preventius davant el covid-19, segons ha informat la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball aquest dissabte en un comunicat.

El Consell de Mallorca ha ampliat les ajudes destinades a autònoms i empreses de fins a cinc treballadors a totes les activitats econòmiques, segons ha comunicat la institució insular. El mes de maig ja es varen convocar dues línies de subvencions, les quals estaven adreçades als negocis que havien hagut de tancar a causa de l'estat d'alarma.

El Govern ha anunciat que els usuaris de les residències, tant de gent gran com de discapacitats, només podran rebre la visita d'un familiar durant un màxim d'una hora al dia. Aquesta és una de les mesures que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va consensuar divendres passat amb les comunitats autònomes, i que el Govern ja està aplicant per tal de frenar la pandèmia del coronavirus. A més, els nous usuaris i treballadors estaran obligats a fer-se la prova del PCR abans d'entrar-hi. Així ho ha anunciat mitjançant un comunicat la Conselleria d'Afers Socials.

La residència de la Bonanova no ha detectat cap cas positiu més de covid-19, després de fer proves a tots els usuaris a causa del resident que va donar positiu aquest dimarts, segons ha informat l'agència Efe. L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), conjuntament amb la Conselleria de Salut, ha fet un cribratge a tots els usuaris que hi resideixen, i ara encara falta fer les proves als treballadors.

Les tres zones d'acampada de Lluc, la Font Coberta, els Pixarells i Marjanor, estaran vigilades per seguretat privada els divendres i dissabtes del mes d'agost i setembre, de 19 a 5 h, per controlar que no hi hagi actes incívics, segons ha comunicat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en un comunicat. L'Institut Balear de la Natura (Ibanat), que és qui ho gestiona, ho ha decidit després que s'hagin produït incidents durant els darrers caps de setmana.

Davant els riscos d'incendis en ple estiu, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha demanat aquest dimecres "no abaixar la guàrdia", i ha advertit que la xifra "es pot capgirar d'un dia per l'altre", malgrat que enguany s'han registrat la meitat dels incendis respecte del 2019. El conseller ha fet una crida a no refiar-se i a seguir les precaucions necessàries per prevenir focs.

Les Balears són la comunitat autònoma que fa menys controls d'aforament als locals comercials, segons un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). L'anàlisi ha valorat les mesures sanitàries implantades per evitar contagis de coronavirus en més de 1.000 establiments diferents d'Espanya des d'abans que acabàs l'estat d'alarma, i només un 13% dels establiments illencs té en compte l'aforament, segons ha informat l'agència Efe. Els locals petits compleixen menys les mesures higièniques que les grans superfícies.

Diversos regidors de l'equip de govern de Vilafranca de Bonany han repartit obsequis a gent de més de 80 anys per celebrar la tradicional missa dedicada a la tercera edat, com es fa cada any. Però aquest pic, dos, Gori Bauzá i Jaume Català, s'han tret la mascareta per fotografiar-se amb com a mínim una de les homenatjades, en plena pandèmia de covid-19 i sabent que ella és població de risc. El batle del municipi, Montserrat Rosselló, ha admès que dos dels seus regidors es llevaren la mascareta "per fer-se la foto" amb alguns dels obsequiats, però, paradoxalment, assegura que en tot moment, els membres del seu partit "l'han duita i han complert la distància de seguretat". Així mateix, un dels regidors ha reconegut a l'ARA Balears que "s'han equivocat" i que no s'haurien d'haver llevat la mascareta, però ha explicat que ella mateixa els ho va demanar.

Calcular la ràtio màxima d'alumnes per aula, modificar els plans d'estudi per combinar les classes presencials i virtuals o adaptar els accessos als edificis per mantenir la distància de seguretat. Aquestes són algunes de les mesures que ha fet arribat el ministeri d'Universitats a tots els centres universitaris en un document amb catorze recomanacions per evitar el contagi de coronavirus a les aules. Els responsables de les universitats agraeixen les indicacions, però reclamen més recursos per poder-les aplicar. "Necessitem partides extres per poder-nos adaptar a la nova realitat que viurem", ha reclamat el vicerector de política acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Santiago Gassó. "La universitat és un servei públic i necessitem finançament per poder programar aquest curs amb les recomanacions que ells ens demanen", ha afegit el rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi.