Sobirania, autosuficiència, km 0, són termes molt mediàtics i amb una connotació clarament positiva. Aquí argumento, però, que els termes mereixen una consideració més matisada. Ho il·lustro entrant en el debat sobre l’electricitat renovable provinent de l’Aragó.

La cimera del clima celebrada a Dubai, la COP28, ha acabat amb un acord qualificat d’històric, perquè és la primera vegada que aquesta trobada anual inclou una menció expressa a la necessitat d’acabar amb el petroli, el gas i el carbó, a més d’instar a accelerar les accions abans del 2030, per arribar al zero net el 2050. Les Illes Balears es troben en aquest camí, almenys així es podria deduir de la decisió adoptada per la Comissió Europea, fa poques setmanes, d’incloure-les a la iniciativa “Clean Energy for EU Islands” per avançar la descarbonització de l’Arxipèlag l’any 2030. Però aquest és un objectiu realista?

Hi ha 30 illes a Europa que tindran el suport de la Unió Europea en l'objectiu d'assolir la independència energètica completa l'any 2030 i les Balears en formen part. Així ho ha anunciat la Comissió Europea en el marc de la COP28. En el cas d'Espanya, a més de les Balears també s'han seleccionat l'illa de la Graciosa i la de la Palma de l'arxipèlag canari.

El passat mes de juny estava previst l'inici de les obres de neteja i desbrossament del solar on està ubicada la central elèctrica d'Alcanada. "Les obres ja estaven adjudicades a Tragsa i preveien la neteja i desbrossament del solar, a més del reforç del tancament perimetral. Les previsions eren que s'iniciassin el mes de juny i encara no han començat", ha explicat Catalina Cladera aquest dijous dematí a l'exterior de la central. Per als socialistes, el retard d'aquesta obra suposa "un mal senyal", ja que la passa següent és molt més complexa: adjudicar una descontaminació integral del solar que s'ha valorat en prop de cinc milions d'euros, i que disposa de finançament adjudicat de part del Fons de Transició Justa Next Generation, a través del govern d'Espanya.

"Si apliquem l'Euro 7, hauran de tancar fàbriques de cotxes". Així s'expressava fa uns pocs mesos el president de Seat i Cupra, i també de la patronal espanyola dels fabricants d'automòbils (Anfac), Wayne Griffiths. La decisió presa aquest dilluns pels Vint-i-set d'endarrerir aquesta norma ha donat aire als fabricants espanyols d'automòbils.

L’any passat les sis grans empreses petrolieres van tenir més beneficis que mai, per sobre dels 200.000 milions de dòlars. La raó la trobem en la gran alça dels preus energètics, en bona part deguda a la invasió russa d’Ucraïna i a la necessitat d’augmentar l’oferta per fer front a l’emergència. Aquesta bonança contrasta amb el període del covid i amb la pressió que tenien aquestes companyies per reduir l’explotació dels combustibles fòssils. Aquesta pressió s'ha relaxat perquè, en el triangle d'objectius desitjats –tenir energia barata, verda i segura–, el darrer vèrtex és el que predomina ara. En efecte, els llums no es poden apagar i la indústria, l’alemanya sobretot, ha de seguir produint. Els preus de l’energia ja havien pujat abans del 24 de febrer de 2022, data de l’agressió del Kremlin. Darrere d’aquesta alça hi ha un conjunt de factors d’oferta i demanda. Entre aquests, que la transició energètica amb l'horitzó d’eliminar les emissions el 2050 no ha estat ben plantejada. Això és així perquè la inversió en energies renovables no s'ha compassat adequadament amb la inversió necessària en energies de transició per fer front a la intermitència de les primeres.

El 1969, Joan Marcel Arbona i Joan Arbona tiraven a la mar del port de Sóller el llaüt Francesc Xavier, una embarcació tradicional de 7,4 metres d’eslora que va ser construïda durant els anys 60 i que, posteriorment, va ser heretada pel net d’un d’ells, Joan Arbona. D’això ja ha passat un grapat d’anys i, avui en dia, el llaüt conserva la forma, els colors i l’essència, però no el mecanisme. “A principis de juliol el vàrem dur al port d’Alcúdia per electrificar-lo i esperam que d’aquí a unes setmanes ja pugui tornar a Sóller”, conta el propietari actual.

Actualment la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera és un 50% més alta que la mitjana preindustrial i se situa en el valor més elevat dels darrers 4 milions d’anys. Només cal recordar que l’Homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys per adonar-se de l’excepcionalitat de l’escenari climàtic que estem vivint.

El govern estatal ha donat llum verda aquesta setmana a un dels majors paquets d'inversions per a les Balears aprovat en Consell de Ministres al llarg d'aquest 2022. En total, són quatre partides que sumen un total de 259 milions d'euros, 50 dels quals, provinents dels fons europeus, es destinaran a la competitivitat turística de les Illes, per adaptar l'economia a l'impacte de situacions imprevistes com la succeïda amb la pandèmia i la consegüent pèrdua de la temporada turística.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la transferència a les Balears del Pla d'inversions per a la transició energètica (PITEIB), dotat amb 233 milions d'euros en el seu conjunt, 197 dels quals seran gestionats per les Illes i destinats al finançament d'estratègies d'energia sostenible, una de les àrees de gestió del vicepresident de l'Executiu, Juan Pedro Yllanes.

L'Ajuntament de Palma vol aconseguir la seva pròpia descarbonització per al 2030, mitjançant la instal·lació de diverses plantes de biogàs, fotovoltaiques i hidroelèctriques, per un pressupost de 106 milions d'euros.

La pandèmia, la reactivació econòmica i la guerra a Ucraïna. El conflicte que assota l’est d’Europa ha estat el detonant per a l’escalada del preu dels combustibles fòssils, fet que ha provocat de passada una crisi energètica que posa en escac la geopolítica mundial. Si bé el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va marcar el 2050 com a ‘destinació final’ per a un consum energètic plenament renovable, hi ha diversos experts de les Balears que coincideixen que la situació actual farà que s’apressin la descarbonització i la neutralitat climàtica no sols de les Illes, sinó de tot el continent. No obstant això, uns altres alerten del col·lapse i les tensions que això pot suposar.

La Dragonera estarà a partir d'ara completament descarbonitzada, després que el Consell de Mallorca i el Govern hi hagin instal·lat 12 plaques solars. Aquesta iniciativa, que ha tingut un cost de 112.300 euros, garantirà l'ús d'energies renovables a totes les instal·lacions de l'illa, que inclouen els refugis per als equips d'investigació i dos fars. En futur, la intenció d'aquestes institucions és que aquesta energia es pugui fer servir també a les barques públiques que circulin per aquesta zona.

Amb molt pocs dies de diferència he tingut accés a dues intervencions televisives molt diferents sobre la viabilitat de la transició a la descarbonització.

La vicepresidenta i consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell de Menorca, Maite Salord, ha presentat aquest dilluns a Madrid l'Estratègia Menorca 2030, el full de ruta per a la descarbonització del sistema energètic de l’illa, a la Comissió de Transició Energètica del Senat.

La implantació del sistema elèctric necessari per descarbonitzar les Balears només consumiria l'1% del territori balear, segons ha explicat aquest dimecres el soci de la consultora Monitor Deloitte, Laureano Álvarez, durant la presentació de l'estudi Els territoris no peninsulars 100% descarbonitzats el 2040. El sistema renovable es basaria especialment en la implantació de plaques solars, però en el càlcul no s'han tingut en compte les instal·lacions d'autoconsum, com ha apuntat Álvarez.