Els presidents dels consells d’Eivissa i Formentera han anunciat aquest dimecres que sol·licitaran l’ús dels fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) —anteriorment conegut com a ecotaxa— per cobrir els costos del trasllat de residus de les Pitiüses a la planta de TIRME a Mallorca, dins del pla pilot de gestió de residus i davant del final de la vida útil de l’abocador de Ca na Putxa. Segons els càlculs, aproximadament el 91% dels residus provindran d’Eivissa i el 9%, de Formentera, i els costos anuals del pla pilot s’estimen en uns 10 milions d’euros.

El Consell de Mallorca cedirà tècnics al Consell de Menorca per ajudar a redactar el Pla Territorial de l'Illa (PTI), en un acord que genera polèmica entre els socialistes, que consideren que Mallorca té prioritat sobre temes pendents locals.

El PSOE al Consell d'Eivissa ha exigit explicacions "immediates" al conseller insular de Gestió Ambiental, José Ignacio Andrés, després que el Consell de Mallorca hagi desmentit que existeixi algun acord entre les dues administracions per rebre residus procedents d'Eivissa com, aparentment, hauria afirmat Andrés. En un comunicat recollit per Europa Press, la Federació Socialista d'Eivissa (FSE-PSOE) ha assenyalat que, mentre el conseller insular del PP assegurava en el ple tenir "el vistiplau" de Mallorca, en resposta a la interpel·lació que li va fer el conseller socialista Víctor Torres, el Consell de Mallorca ho ha negat rotundament. D'aquesta manera, segons els socialistes, han deixat en evidència un "nou engany" del govern de Vicent Marí a la ciutadania d'Eivissa i, concretament, del conseller insular José Ignacio Andrés.

El president del Consell Insular de Formentera, Llorenç Córdoba, ha convocat una Junta de Portaveus per a aquest divendres a les 13 h, en la qual el secretari de la institució explicarà a tots els grups polítics les conclusions de l'informe que ha elaborat amb la finalitat de garantir la governabilitat de la institució. La proposta se centra en el fet que el Consell funcioni com a ajuntament. Segons ha avançat la institució aquest dijous, i ha recollit Europa Press, l'informe destaca que les competències que s'havien traslladat a la Junta de Govern s'haurien de repartir entre el ple i el president.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha reunit aquest dilluns amb els quatre presidents dels consells insulars a la Primera Conferència de Presidents d'aquesta legislatura. D'aquesta manera, han assistit el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés; el del Consell d'Eivissa, Vicent Marí; el de Menorca, Dolfo Vilafranca, i el de Formentera, Llorenç Córdoba. La trobada s'ha centrat a coordinar polítiques per gestionar la temporada vinent turística, en la qual Prohens i els presidents han acordat intensificar la lluita contra l'oferta turística il·legal, reforçant el servei d'inspecció turística, augmentant els efectius i amb protocols de col·laboració amb els cossos de policia local.

El Govern balear aprovarà aquesta setmana una normativa que permetrà als consells insulars precintar l'oferta turística il·legal. Així ho va anunciar la presidenta de l'Executiu illenc, Marga Prohens, durant la gala d'entrega dels Premis Turisme 2023 a la VII Nit del Turisme, a Eivissa. Amb aquesta mesura refermen l'aposta per un turisme controlat i de qualitat i responen a una reclamació històrica del Consell d'Eivissa.

La Sindicatura de Comptes ha alertat aquest dimarts que els consells insulars atorgaren subvencions directes "per sobre dels percentatges raonables" en matèria d'activitat subvencionadora durant l'any 2020. Concretament, segons consta en els informes de les subvencions i dels contractes dels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera corresponents a l'exercici de 2020 que s'han entregat en el Parlament, Mallorca va optar per aquesta via en el 27,1% de les subvencions; Menorca, en el 37,4%; Eivissa, en el 25,5%, i Formentera, en el 51,1%. Segons la Sindicatura, aquesta fórmula hauria de ser una excepció.

El Govern de les Illes Balears i els consells insulars han anunciat que treballaran amb l'Agència Tributària per tal de detectar ofertes de lloguers turístics il·legals, tramitar els cobraments de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) i sancionar a aquells que incompleixin la normativa vigent. Per tal de facilitar tant la col·laboració com detectar possibles ofertes fora de la legalitat, han anunciat que compartiran les dades que tenen cada una de les institucions i treballaran amb informació conjunta.

40 anys després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i 16 anys després de la reforma més important que s’hi ha fet –i que va donar peu, entre altres coses, a la creació del Consell de Formentera–, l’esquerra –i el mateix president del Parlament– ha encetat el debat d’impulsar-ne una nova actualització. Això no obstant, encara manquen competències que l’Estat ha de traspassar a les Balears, però també ho ha de fer el mateix Govern als consells, principalment el de Mallorca.

El Govern de les Illes Balears invertirà, a partir de l’any que ve i en quatre anys, 20 milions d’euros en els diferents municipis de les Illes per reduir les pèrdues de les xarxes municipals de distribució d’aigua potable. Així ho ha anunciat aquest dijous la presidenta del Govern, Francina Armengol, després de la V Conferència de Presidents de les Illes Balears. Durant la trobada, s’ha abordat la necessitat d’avançar en el Pacte per l’Aigua i en els compromisos per millorar la gestió que se’n fa. Si bé la Conselleria de Medi Ambient i Territori ha invertit 64,4 milions d’euros des del 2015 en abastiment d’aigua, que se sumen als 395 invertits en depuració i sanejament, les xarxes de distribució municipal d’aigua potable encara presenten importants problemes de fuites.

El Govern anticiparà ajuts directes als consells insulars d'Eivissa, Formentera i Menorca per fer front a les bonificacions al transport públic per carretera d'aquestes tres illes. En el cas de Mallorca, la titularitat del sector, a més del transport ferroviari, ja és del mateix Executiu illenc. Així, el Govern vol facilitar la reducció de les tarifes que es començarà a aplicar a partir del pròxim 1 de setembre, i fins al 31 de desembre, a l'espera de signar un protocol i un conveni amb el govern estatal per concretar les quanties que rebran les Illes per implantar les bonificacions.

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la llei de consells insulars amb una àmplia majoria política, ja que ha rebut el suport dels tres partits del Govern, el PP, Ciutadans i el diputat de la coalició formenterenca d'esquerres, Antonio Jesús Sanz. Per contra, només ha tingut el vot en contra de Vox i del diputat no adscrit Maxo Benalal, i l'abstenció de Més per Menorca, que considera aquesta nova normativa necessària, però "s'hauria d'haver anat més enllà". La majoria obtinguda era necessària pel fet que és una llei estatutària, i es requereixen dues terceres parts de la Cambra per tirar-la endavant.

El pròxim dimarts el ple del Parlament aprovarà la llei de Consells Insulars, una normativa que requereix una majoria qualificada de dues terceres parts per tirar endavant pel fet de ser de caràcter orgànic, però que se salvarà sense problemes, ja que parteix amb el suport dels partits que conformen el Govern, el PP, Ciutadans i El Pi. Més per Menorca no ha acabat de definir el vot, i Vox no s'ha pronunciat al respecte, però essent un defensor del centralisme es pressuposa que s'hi posicionarà en contra.

"Diàleg", "consens" i "una necessària unitat d'acció". La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha tornat de la conferència de presidents autonòmics amb la voluntat i la necessitat d'aconseguir el consens polític i empresarial per pal·liar els efectes de la guerra, que agreugen la crisi econòmica viscuda les darreres setmanes, amb una inflació que el mes de febrer se situava en el 7,4%.

El Govern augmentarà un 15% el finançament dels consells insulars fins a arribar a 430 milions d'euros el 2022, una xifra que no s'havia assolit mai. Aquest augment serà de 56 milions d'euros en total, 39,8 dels quals seran per al Consell de Mallorca, que l'any que ve es finançarà amb 304,5 milions d'euros. El Consell d'Eivissa rebrà 60,6 milions d'euros, 7,7 més que el 2021, mentre que el finançament del Consell de Menorca augmentarà 7,5 milions d'euros, fins a arribar a 55,6. En el cas de Formentera, el Consell rebrà un milió més que el 2021 i disposarà de 9 milions d'euros.

El Govern aportarà 22 milions d'euros als consells insulars per compensar la caiguda d'ingressos de la liquidació del 2020, segons ha anunciat aquest dimarts la cap de l'Executiu, Francina Armengol, a Eivissa, després de la IV Conferència de Presidents. "Som conscients de la baixada d'ingressos dels consells durant el 2020. Segons el funcionament del sistema de finançament, l'any que ve es liquidaran les bestretes que varen rebre els consells l'any 2020. De manera crua i segons la normativa, hauria quedat una liquidació negativa de 2,4 milions d'euros", ha explicat Armengol, encara que també ha deixat clar que "això és impensable". "Vista la situació de les administracions i les necessitats dels ciutadans que depenen dels consells, no és lògic", ha continuat. La presidenta ha indicat que, a proposta de la Conselleria d'Hisenda, s'agafaran recursos del fons covid de l'Estat i s'aplicarà una liquidació positiva perquè els consells rebin doblers del sistema de finançament corresponents al 2020.

La III Conferència de Presidents de la X Legislatura ha tingut lloc aquest divendres a la finca de Raixa, Bunyola, a la qual han assistit la presidenta del Govern, Francina Armengol; la del Consell de Mallorca, Catalina Cladera; la del Consell de Menorca, Susana Mora, i la del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer. El president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, també hi ha estat present per videoconferència, ja que està en aïllament després d'haver mantingut contacte amb un positiu. La Conferència ha acordat iniciar el procediment per traspassar les competències en ordenació turística al Consell de Mallorca i subscriure també dos convenis per executar el pla de millora de la sostenibilitat i l'eficiència energètica urbana.

Tatiana Casado, la presidenta de Ben Amics, ha confirmat a l'ARA Balears que han vist la necessitat d'obrir una llista d'espera davant l'allau de demandes que han rebut durant el confinament i també una vegada ha acabat. Casado assegura que les darreres setmanes han atès quinze persones que es posaven per primera vegada en contacte amb l'entitat i critica que fa més d'un any que els consells insulars varen assumir les competències en drets LGTBI i varen assegurar que posarien en marxa un Servei d'Atenció Integral (SAI), del qual encara no tenen notícies.