Regularització, migració, la gent d’aquí, efecte crida, padró, residència, drets, col·lapse, traves, boicot... Aquestes paraules –i algunes més– monopolitzen el debat polític des de fa setmanes, en un bucle que ja no dissimula cap on gira i que ens arrossega cap a zones ideològiques cada vegada més fosques. Mentrestant, es va consolidant una idea tan simple com incòmoda: el color de la pell, el lloc de naixement i la religió que es practiqui determinen els drets d’una persona a les Illes Balears. Quina n’és l’excusa? Que per ser un ciutadà de ple dret cal acumular anys de residència.

Les ballarugues de Marga Prohens a República Dominicana s’han convertit en el leitmotiv dels darrers debats al Parlament. L’oposició no li perdona la classe de batxata que va fer a mitjan març en un viatge institucional, en què també es va reunir amb el president del país, Luis Abinader. No hi ha precedents documentats de presidents balears apuntant-se a les danses caribenyes, un gest que Prohens va defensar com a mostra de “respecte” als amfitrions. Però l’hemeroteca sí que dona compte de la intensa relació que els governs de les Illes han mantingut amb l’Amèrica Llatina. Des de la visita de Gabriel Cañellas a Puerto Rico el 1992 fins al sopar de sis hores de Francesc Antich amb Fidel Castro l’any 2000, l’agenda exterior dels presidents n’ha estat atapeïda.

El president Francesc Antich va acomiadar els anys 90 amb la promesa d’un futur progressista, però Marga Prohens finalitza 2025 preocupada davant l’auge de l’extrema dreta. Pel camí, les Illes han estat un dels exemples més flagrants de la corrupció a l’Estat. L’entrada de Maria Antònia Munar (Unió Mallorquina) a la presó el 2013 és una de les instantànies imprescindibles per rememorar aquest primer quart de segle. Han estat, a més, 25 anys de grans mobilitzacions: les darreres, contra la saturació turística i els preus de l’habitatge.

La Sala Primera de la Secció Primera del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs presentat per les diputades socialistes i membres de la mesa del Parlament balear, Mercedes Garrido i Pilar Costa, per la seva expulsió de la sala de plens per part del president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), el 15 d'octubre del 2024.

La Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques ha presentat una iniciativa legislativa popular (ILP) amb l’objectiu que les persones majors de 60 anys que cobren una pensió de jubilació o de viduïtat, així com les titulars d’una pensió d’incapacitat permanent absoluta —sigui quina sigui la seva edat— i amb pocs ingressos, rebin un complement de caràcter social fins a assolir el salari mínim interprofessional (SMI).

L’intemperant Gabriel Le Senne és el primer president del Parlament de les Balears en actiu a seure al banc dels acusats, com subratlla la crònica d’Anna Mascaró en aquest diari, però és que a més serà el primer a fer-ho per un delicte d’odi. Aquesta dada és rellevant, perquè el concepte de l’odi va ser absent del debat polític fins que l’hi van introduir les dretes més o manco extremes. A l’estat espanyol ho va fer Ciutadans, predecessors de Vox, i el Partit Popular els va seguir immediatament, temerosos –amb motiu– dels vots que els pogués prendre. A partir d’un determinat moment, i sobretot d’ençà del Procés independentista a Catalunya, s’ha convertit en un fet de cada vegada més habitual que tal o qual persona o col·lectiu denunciàs ser víctima d’odi. Sovint es tracta de persones o col·lectius afins ideològicament, o alineats clarament, amb la dreta nacionalista espanyola, que té tendència a sentir-se víctima de la llengua catalana, del feminisme, del col·lectiu LGTBIQ+, dels immigrants, dels ecologistes o de l’agenda 20/30. És a dir, se senten víctimes de les minories, sobretot quan aquestes minories gosen reclamar els seus drets.

Qui mira un ple sencer? En l’era de la informació instantània i les xarxes socials, els portaveus dels grups parlamentaris es troben noves dificultats. Com visibilitzen el seu missatge o mostren la seva audàcia política a l’electorat? Quines característiques ha de tenir un portaveu? Segons el politòleg i professor de la UPF Toni Rodón, és bàsic que “parli bé i sàpiga explicar les coses”, però no només això. “Abans, el portaveu controlava el missatge que volia donar, però avui en dia, amb tots els diputats publicant a Instagram i Twitter, es converteix en la veu més oficial del partit”, diu. Per tant, és vital situar-hi una figura extremament fidel a les sigles. A més, destaca, un portaveu ha de “fer molts passadissos del Parlament” per contactar amb altres grups parlamentaris i arribar a acords. “S’han arribat a situar portaveus ben vistos per un altre grup amb la intenció de bastir aliances”, continua. Al seu torn, el politòleg de la UIBAndrés Bernstein hi afegeix que un portaveu ha de tenir habilitat per “reforçar el missatge del partit” als mitjans i “entendre les habilitats dels adversaris”, però sobretot mantenir la “coherència” del seu discurs. Com se’n surten els líders actuals dels grups a les Illes? Experts n’analitzen les fortaleses i les debilitats.

El titular del Jutjat d'Instrucció 1 de Palma, Juan Manuel Sobrino, ha demanat al Parlament les imatges, l'enregistrament d'àudio i l'acta de la sessió en què el president de la cambra, Gabriel Le Senne (Vox), va esquinçar una fotografia de tres republicanes afusellades per franquistes el 1937, Aurora Picornell i les germanes Antònia i Maria Pascual. El jutge instructor ha registrat aquest dimarts al Parlament un escrit en què notifica la relació de denúncies per delicte d'odi presentades contra Le Senne, entre d'altres les plantejades per l'associació Memòria de Mallorca i per descendents de diverses de les represaliades. Aquesta actuació està estretament relacionada amb el fet que aquest dimarts el jutge ha decidit admetre a tràmit tant la querella presentada pel col·lectiu Estimada Aurora com la presentada per l'associació Memòria de Mallorca, totes dues per delicte d'odi.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha assenyalat que l'argument que ha de dimitir després de trencar l'acord d'investidura amb el PP "no se sosté". "Em van nomenar per l'acord d'investidura i a Prohens, també", ha apuntat. Així s'ha expressat el president de la Cambra aquest dimarts en declaracions als mitjans després de la presa de possessió de Juan Torres com a nou delegat de Defensa, en ser preguntat per l'afirmació de la portaveu de Vox a les Balears, Manuela Cañadas, qui va dir aquest dilluns que "per coherència" si Le Senne deixàs el seu càrrec, també hauria de fer-ho la presidenta del Govern, Marga Prohens.

La vicepresidenta segona del Parlament, Mercedes Garrido, i la secretària segona, Pilar Costa, del PSIB, han registrat un escrit a través del qual reclamen al president de la Cambra balear, Gabriel Le Senne (Vox), que reconegui que "va lesionar els seus drets" en expulsar-les "sense base legal". Cal recordar que en el ple del passat 18 de juny, Le Senne, apel·lant a la "neutralitat de la Mesa", va expulsar ambdues diputades socialistes per exposar unes fotografies d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant el debat de la proposta de Vox per derogar la Llei de memòria democràtica. En el transcurs de l'expulsió, Le Senne va arribar a esquinçar una de les fotos de l'ordinador de Garrido.

El Govern s'ha sumat a la celebració del Dia de l'orgull LGTBI, que té lloc aquest divendres 28 de juny. Per això, ha penjat la bandera de l'arc de Sant Martí a totes les seves seus i edificis, una imatge que contrasta amb la del Parlament, institució en la qual el seu president, Gabriel Le Senne (Vox), ha volgut vetar aquesta bandera encara que en la mesa del Parlament, finalment, ha guanyat l'opció de penjar-la. Le Senne va arribar fins i tot a convocar una roda de premsa urgent per acusar el PP de traïció per permetre que es col·locàs aquest símbol i a registrar un escrit sol·licitant-ne l'anul·lació; tot això no com a diputat, sinó com el president de la Cambra autonòmica, va criticar el PP en el seu moment.

El portaveu del PP, Sebastià Sagreras ha rebutjat aquest dimarts la proposta de la secretària general del PSIB, Francina Armengol, qui ha ofert els vots socialistes a la presidenta del Govern, Marga Prohens per fer fora Gabriel Le Senne com a president del Parlament. "Ni el PSIB ni Armengol tenen gens de credibilitat", ha dit Sagreras, qui ha recordat altres episodis en els quals el PSIB ha ofert els seus vots, afirmant que només serviren "per beneficiar Vox". "M'atrevesc a dir que es retroalimenten", ha dit el portaveu.

Una iniciativa ciutadana ha impulsat una recollida de firmes a través de la plataforma Change.org per demanar la dimissió del president del Parlament després del succeït d'aquest passat dimarts a la Cambra autonòmica.

Sovint els personatges més insignificants acaben expressant, a pesar o justament a causa de la seva irrellevància, alguna idea clara. És el cas de Gabriel Le Senne, un individu bàsicament ridícul que, per caramboles de la mala política (la que fa el PP en aliança amb els feixistes de Vox), es troba indignament assegut a la cadira de president del Parlament de les Balears. Aquest dimarts, a Le Senne li va passar una cosa molt pròpia dels de la seva corda: es va ofuscar, va tenir una rabieta i va acabar oferint un espectacle miserable, mentre es trobava en l'exercici del seu càrrec. Però l'episodi és aclaridor per saber a què ens referim quan parlem de discursos de l'odi.

El ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha criticat el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, per esquinçar una foto d'Aurora Picornell en el debat de la presa en consideració de la derogació de la Llei de memòria democràtica, qualificant el fet de "lamentable" i demanant la "condemna absoluta" de qualsevol demòcrata.

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts considerar la Proposició de Llei de MÉS per Mallorca per reformar el reglament de la Cambra autonòmica i que els diputats que abandonin o siguin expulsats del seu partit, deixin de formar part del grup parlamentari. Amb la modificació del reglament, que ara començarà a tramitar-se, s'evitarà que els expulsats del partit amb el qual es varen presentar a les eleccions s'apoderin del grup.

Jornada maratoniana de compareixences pel cas Koldo al Parlament. L'exconsellera d'Hisenda Rosario Sánchez, la primera a comparèixer aquest dilluns, ha afirmat que a l'expedient de l'empresa Soluciones de Gestión que se li ha aportat en el marc de la investigació parlamentària del cas Koldo (o cas Mascaretes) hi "falten papers". A més, ha dit que s'ha hagut d'estudiar aquest expedient perquè, en el moment dels fets que s'investiguen, no es va tenir cap contacte amb el document. Segons recull Europa Press, Sánchez, que ha estat anomenada fa poc temps secretària d'Estat de Turisme, ha declarat en el marc de la seva compareixença a la comissió d'investigació parlamentària d'aquest cas. Segons la seva "opinió professional", en aquest expedient hi "falta moltíssima documentació que és important per dilucidar el que intenten investigar en aquesta comissió". Entre ells, ha enumerat alguns documents, com l'informe de la intervenció de la Comunitat, els documents per verificar la certificació dels fons Feder, les declaracions d'absència de conflictes d'interessos o els expedients de tots els informes de control financer que es van fer d'aquest expedient.

L'exdirector de Compres i Logística de l'IB-Salut, Antonio Mascaró, ha assenyalat que es va reclamar l'import de les màscares comprades a l'empresa Solucions de Gestió "a temps" i "quan es va poder". Així ho ha assenyalat Mascaró aquest dilluns en la comissió d'investigació en el Parlament sobre la compra de material sanitari durant la pandèmia en la qual ha estat preguntat per la proposta que va signar d'inici de resolució parcial del contracte per reclamar 2,6 milions a l'empresa, el 6 de juliol de 2023.