L’arribada de les dones al poder municipal està estancada a les Balears, i les xifres parlen per si mateixes: després dels resultats del 28-M, només 17 dels 67 ajuntaments de les Illes estan encapçalats per dones (25%). A banda que és un percentatge modest, el nombre de batlesses gairebé no ha augmentat respecte del 2019. De fet, en comparació amb aquests darrers quatre anys, ara només n’hi ha una més.

Manquen menys de 24 hores per a la constitució dels ajuntaments a les Balears i encara 12 municipis, en què no hi ha majoria absoluta, no han tancat pacte de govern. A Algaida, Binissalem, Campanet, Ciutadella, Lloseta, Manacor, Maó, es Mercadal, Sant Josep de sa Talaia, Santa Margalida, Sóller i Son Servera les formacions –tant de dretes com d'esquerres– no han arribat a cap acord.

Mentre que a multitud de pobles les negociacions continuen actives i d'altres ja s'han tancat els pactes, hi ha dos municipis on ja s'han confirmat governs en minoria. Aquests són Capdepera (amb el PP de Mireia Ferrer) i Lloret de Vistalegre (amb Endavant de Sebastià Amengual). En ambdós casos les negociacions amb altres formacions s'han donat per tancades. Ara bé, mentre que en el cas de Capdepera l'opció preferent era pactar, a Lloret ja preferien inicialment un govern en solitari.

Aquest dissabte dia 17 es constitueixen tots els ajuntaments de les Balears. No obstant això, a escasses hores d'aquest esdeveniment, encara manquen alguns municipis, en què no hi ha majoria absoluta, per segellar un pacte de govern. A Algaida, Binissalem, Campanet, Ciutadella, Maó, es Mercadal, Sant Josep de sa Talaia, Santa Margalida, Sóller i Son Servera les formacions –tant de dretes com d'esquerres– no han arribat a cap acord. D'altra banda, a més d'una vintena de municipis, els nous equips de govern ja estan definits. Aquests són els següents:

Una diferència de vuit vots ha decidit que la majoria absoluta sigui per a la llista encapçalada per Pep Frontera (PP) a Mancor de la Vall. Aquest és el marge més ajustat d'arreu de les Balears, que fa que un partit s'imposi sobre un altre per una diferència insignificant. De les dues úniques candidatures que es presentaren a Mancor, la del PP va obtenir 506 vots (que representen el 49,41%), mentre que 498 vots (xifra que representa un 48,63%) varen ser per a MÉS, candidatura encapçalada per Joan Ramon Villalonga, actual gerent de l'Ibanat, l'empresa pública dedicada a la prevenció i extinció d'incendis forestals i la gestió forestal.

A diferència del que passa amb altres institucions de caràcter insular o autonòmic, que tenen capacitat de triar el calendari de les sessions constitutives, els ajuntaments tenen data fixada per llei, i en aquests comicis serà dia 17 de juny. Tots els ajuntaments han de constituir el nou ple aquest dia, i també triar el batle en la mateixa sessió.

A causa del creixement de la població, les Illes Balears tendran un total de 20 regidors més, repartits en set municipis diferents. Segons el padró de dia primer gener del 2023, Calvià i la ciutat d'Eivissa superaren el 50.000 habitants. En conseqüència a partir de dia 17 de juny, aquests dos consistoris tendran quatre regidors més. De 21 passaran a 25, segons estableix la llei.

Gairebé vuit anys després de la seva aprovació, el grau de compliment de la Llei de transparència a les Balears és molt baix, ja que la majoria de les pàgines web corporatives dels ajuntaments de les Balears han tornat a suspendre en transparència, segons l'anàlisi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat aquest mes de maig.

El Govern alerta d'un possible escenari de sequera durant l'estiu i demana als Ajuntaments que comencin a preparar-se. "No es tracta de ser catastrofistes, però sí previsors", ha subratllat el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, en la reunió convocada aquest dijous per la Direcció General de Recursos Hídrics i la Federació d'Entitats Locals de Balears (FELIB).

Un particular fa coa en un ajuntament de Mallorca per sol·licitar una llicència d’obres. Necessita fer una reforma en un bany perquè un membre de la família té mobilitat reduïda. Allò que no sap és que tal vegada la tramitació del permís tardarà sis mesos a arribar. Aquest és un exemple que podria representar les conseqüències de la manca de personal als ajuntaments, una situació que el Govern i la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) ja han denunciat a l’Estat. En concret, les administracions locals han reclamat per escrit al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública l’eliminació de la taxa de reposició, aquella que per llei limita la quantitat de personal que pot contractar qualsevol administració pública. Cal tenir en compte que aquesta taxa va entrar en vigor el 2012, en l’anomenada llei Montoro, per tal de controlar la despesa en personal dels departaments públics, després d’una “estirada d’orelles” des d’Europa perquè “es gastava massa en la plantilla, amb relació a altres països”, segons explica l’encarregat dels Serveis Jurídics de la FELIB, Miquel Santandreu.

Els ajuntaments de les Balears poden demanar subvencions per incendis i inundacions a partir d'aquest divendres. Es poden acollir a aquests ajuts, convocats pel Ministeri de Política Territori, tots aquells municipis víctimes d'incendis o inundacions entre el 24 d'agost i 17 de setembre del 2021, informa Europa Press en una nota.

La Unió General de Treballadors (UGT) ha apuntat directament a batles, batlesses i els seus respectius ajuntaments com a principals culpables de la crisi de la recollida de fems a Mallorca. A més, el secretari general de la Federació d'Empleats dels Serveis Públics d'UGT, Miguel Ángel Romero, els ha acusat de ser partícips d'un "nucli de corrupció", donant a entendre que hi ha contractacions irregulars per conveniència.

El portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha defensat aquest dilluns la necessitat d'un conveni autonòmic per millorar les condicions laborals dels treballadors de la recollida de fems, segons ha manifestat després de la reunió del Consell de Govern. Negueruela també ha considerat que és lògic que hi hagi tensions a causa de la vaga i ha reconegut que les negociacions són complicades, perquè "s'estan negociant coses diverses a la vegada" i perquè cada ajuntament té la seva contracta.

El PSIB impulsarà mocions contra la prostitució i el tràfic de dones i infants amb finalitats d'explotació sexual a tots els ajuntaments de les Balears per demanar als consistoris i al Govern que reforcin les mesures per lluitar contra "aquesta pràctica estesa per tot el món i que és una de les manifestacions més extremes de la desigualtat de les dones", segons ha exposat la secretària d'Igualtat socialista, Sílvia Cano.

El Pi, MÉs per Mallorca i el PP han manifestat aquest dimecres el seu desacord amb la possibilitat que el Ministeri d'Hisenda permeti als ajuntaments gastar només 5.000 milions d'euros del seu superàvit acumulat, que és de 14.000 milions (un 35%), per invertir-los en polítiques de cures, mobilitat, desenvolupament sostenible i cultura. Pel que fa als 9.000 milions restants, l'Estat se'ls quedaria i els tornaria en un termini de deu anys. Aquesta proposta es recull en un document que el govern espanyol va enviar dimecres a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

El Govern repartirà 16.473.471 euros als ajuntaments de les Balears. Aquesta quantitat, que estava prevista en els pressupostos autonòmics i es repartirà als 67 municipis de l'Arxipèlag a través del fons de cooperació local, és la mateixa que la del 2019, quan el "fons arribà a la dotació més alta, amb un augment d'un 27% en dos anys", indica l'Executiu balear en una nota.