Els agricultors i ramaders que produeixen residus han d’estar donats d’alta al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes per poder-los tractar. L’alta al registre atorga un Número d’Identificació Ambiental (NIMA) i té un cost de 51 euros. Sense aquest número, l’empresa adjudicatària del contracte de recollida de plàstics no pot recollir els fems i tampoc no es poden entregar a TIRME. Aquesta obligació, que imposa la llei de residus estatal aprovada el 2022, suposa “més burocràcia per als pagesos, amb una trampa gegant”, lamenta el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià.

El sector de la cervesa artesana a les Illes Balears travessa un dels moments més delicats després d'anys de feina i de l'època d'expansió que fa una dècada va disparar les vendes i el sector. Lluny de la imatge d'expansió que va caracteritzar els anys previs a la pandèmia, els petits productors i elaboradors asseguren que viuen una caiguda continuada del consum i que lluiten contra una normativa cada vegada més feixuga i restrictiva. Denuncien que aquesta crisi ha provocat la desaparició de moltes marques històriques i una asfíxia contínua per a les que queden vives. "No ens hem recuperat del que teníem abans del covid, ni de bon tros", adverteix Miquel Amorós, fundador i propietari de Mallorca Beer Co, una empresa que actualment produeix a un lloc emblemàtic del que va ser una altra indústria: Menestralia, a Campanet. Amb tot, el cerveser assegura que actualment "cada dia és una lluita per no tancar".

El Govern va fixar el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), que deixarà de comprar llet als productors de Mallorca el 2026. No obstant això, fonts de l’Executiu han explicat a l’ARA Balears que han ampliat el termini per trobar una sortida a la central lletera perquè “no es pot dur a terme a final d’any”. Així i tot, han lamentat que la data fixada no s’hagi complert i han justificat que els tràmits “són lents”. L’Executiu encara no ha decidit una nova data límit per esclarir definitivament el futur d’Agama, encara que es preveu que sigui a principis d’any. Si no, “no es tindrà capacitat per maniobrar ni per revertir la situació”, han reconegut fonts de l'Executiu.

L’any 2024 a Mallorca es varen produir 9.708.923 litres de llet, gairebé tres milions de litres menys que el 2020, l’any de la pandèmia, quan la xifra superava els 12,6 milions de litres. En només quatre anys la producció ha caigut d’aquesta manera tan acusada a causa de “la crisi de les indústries làcties, principalment d’Agama”, segons ha explicat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. 

S'Obrador, la cuina industrial gestionada per l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) on s’elaboren tota mena de conserves i elaborats vegetals ha passat d’estar en una situació complicada a augmentar la producció i els clients en un any. “Hem crescut en socis i també en producció respecte de l’any passat”, constata la cap de S’Obrador, Rosa Andreu. A causa de l’augment de producció, les instal·lacions “han quedat petites”, considera Andreu. De fet, confessa que Apaema es planteja ampliar S’Obrador, encara que aclareix que “de moment no hi ha res concret”. “Sabem que en algun moment n'haurem d'augmentar la capacitat, però a veure quan passa”, insisteix. 

El Govern ja prepara l'informe per retirar la declaració de projecte industrial estratègic que va atorgar a Agama vint mesos abans que la central lletera anunciàs que el 2026 deixaria de comprar llet als productors de Mallorca, segons han confirmat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "Encara fan falta algunes reunions", han afegit. El consell de Govern va decretar l'1 de desembre del 2023 la importància del projecte que en aquell moment proposava Damm, l'empresa propietària d'Agama.

Baltasar Martí va vendre llet a l’Associació General Agrària de Mallorca (Agama) durant 42 anys. Encara recorda com la duien quan va començar a fer-ho. “La posàvem dins olles de 40 litres i les carregàvem a un camió igual que els que s’empren avui dia per transportar grava”, diu. Segons assegura, si fos per ell hauria tancat la vaqueria el setembre d’enguany. “Però Agama em va fer tancar nou mesos abans del que volia”, lamenta. 

Els productors d'aviram celebren que el Govern i l'Ajuntament d'Inca hagin acordat ampliar el permís per sacrificar pollastres a l'escorxador municipal inquer per motius de producció i de benestar. "Tanta sort que podem matar pollastres", diu un dels quatre socis de la Cooperativa Aviram de Mallorca. L'acord entre les administracions permet mantenir l'única instal·lació a Mallorca on es sacrifiquen pollastres.

El Govern i l'Ajuntament d'Inca han signat un nou acord per ampliar per un any el permís als productors d'aviram perquè puguin sacrificar pollastres a l'escorxador municipal, per motius de producció i de benestar animal.

Les quotes que fixa Mercapalma als pagesos per dur-hi a vendre els seus productes encén el sector primari. “L’espai dels productors de Mercapalma per hora d’ús és 24 vegades més car que les terrasses dels millors bars de Palma”, lamenta Unió de Pagesos (UP). Segons xifres del sindicat agrícola, un bar a la plaça de Joan Carles I pot pagar 13,7 euros per metre quadrat de terrassa cada mes. Un bar que obre 15 hores diàries paga 0,03 euros per hora. No obstant això, reclamen que al situat de productors –el nom que rep l’espai on venen els productes– els pagesos paguen 43,75 euros per metre quadrat cada mes i l’hora d’ús els surt a 0,73 euros. 

La Cooperativa del Camp Mallorquí abandonarà la gestió de l'espai de productors de Mercapalma, conegut com a 'Situat de productors', un mercat de fruites i hortalisses que es fa cada dimarts, dijous i divendres dins les instal·lacions de l'empresa. Aquesta entitat gestiona les quotes que els pagesos han de pagar a Mercapalma per vendre-hi els seus productes, però per fer-ho, "perd doblers", ha anunciat el president de la Cooperativa del Camp Mallorquí, Miquel Gual, a l'ARA Balears. "El dèficit l'assumeix la cooperativa. Cada any hem d'afegir 9.000 euros. Ja estam cansats i partim", detalla.

Fa un any que els treballadors del sector primari varen omplir els carrers per reclamar entre altres coses el reconeixement del producte local agroalimentari. Per atendre aquesta reivindicació del sector el Govern invertirà cinc milions d’euros en cinc programes per incrementar la demanda de producte local i millorar la rendibilitat de les explotacions agràries.

Menys de la meitat del preu que paguen els consumidors a les Balears per fruites i hortalisses arriba realment als productors, segons els primers resultats de l'Observatori de Preus que ha presentat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural aquest dilluns. Pel que fa al peix i la carn (dos aliments que també s'observen a l'estudi), el percentatge del que reben els productors es troba per damunt del 50% del preu de venda.

S’Obrador, la cuina industrial que gestiona l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), no haurà de tancar. Després de la campanya de micromecenatge per comprar una marmita –una olla industrial que permet elaborar cremes, salses i confitures– l'entitat ha aconseguit els doblers per encomanar-la i “aviat s’instal·larà a Binissalem”, diu el coordinador d’Apaema, Nofre Fullana. 

“Estic al límit. Vaig començar la meva activitat agrària i ramadera fa devuit anys i no sé si aguantaré aquest any. Estic en un moment molt crític”. Qui parla és el ramader ecològic i president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart. La pagesia ha tornat a treure els tractors al carrer, i les Balears ja s’han sumat a una onada de protestes d’àmbit europeu.

Cabanetera, sagitari, propietària de la moixa Rita, botiguera, productora, actriu. Sobretot, actriu. Ana Gago (Palma, 1995) va descobrir la seva vocació gràcies a Kirsten Dunst i Sofia Coppola. La fotografia que envia per il·lustrar l’entrevista és, de fet, als jardins del palau de Versalles, un dels escenaris principals de Maria Antonieta, la pel·lícula que va capgirar el rumb de la seva vida. “Em vull dedicar a això”, va pensar, i als 16 anys es va apuntar al Teatre Sans. Les referències històriques i el gust per l’estètica d’època han marcat també el primer curt de ficció que ha dirigit, Judit, estrenat el 2022. Una reinterpretació de la història de Judit i Holofernes, amb influències del quadre barroc d’Artemisia Gentileschi.

El Consell de Menorca ha presentat aquest dimecres la guia de digitalització destinada als productors i el comerç de proximitat. La iniciativa, impulsada pel Departament d'Economia de la institució, té l'objectiu de fomentar l'ús de les noves tecnologies i enfortir la relació entre els clients i els comerciants de l'illa. La guia es divideix en set blocs: missatgeria instantània, trucades telefòniques, videoconferència, xarxes socials, pàgines web, aplicacions per a telèfons mòbils i venda online.