Aquest mes d’abril, la Conselleria d’Educació i Universitats ha tornat a llançar la convocatòria del Pla pilot de segregació lingüística, ara per al curs 2025-2026. Ja estava previst que fos així i que enguany el pla s’estengués a Secundària, a pesar de l’estrepitós fracàs de la convocatòria de l’any passat a Primària –dels 338 centres de les Balears, només s’hi adheriren 11, tots concertats.

Cap dels centres que formen part de la Sectorial d'Ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB) s'ha sumat al Pla pilot de segregació lingüística de la Conselleria d'Educació per al curs que ve. L'entitat s'oposa al Pla pilot i cap dels set centres associats que s'hi podrien haver acollit ho ha fet. "La nostra posició sempre ha estat la de defensar la llengua catalana com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge als nostres centres", ha assenyalat UCTAIB mitjançant un comunicat. Segons la unió de Cooperatives, "la llengua catalana ha de ser també la llengua que s'ha d'emprar en altres contextos dels centres i de la societat en general".

El BOIB ha publicat aquest dissabte la Resolució del conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, per la qual s'aprova el Pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua a partir del curs que ve. El pla s'aplicarà de manera progressiva a partir del curs 2024-2025 fins al curs 2027-2028 als centres educatius que s'hi adhereixin de manera voluntària i pretén que en finalitzar l'etapa d'ensenyament obligatori tots els alumnes siguin competents en l'ús del català i el castellà.

El Pla pilot de segregació lingüística tampoc no agrada al Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, ni a les associacions de directors i les cooperatives d'ensenyament. Tots ells han reclamat a Educació que el retiri. També han fet el mateix les famílies i la majoria dels sindicats de la Mesa Sectorial de l'Ensenyament Públic. L'Obra Cultural Balear, per la seva banda, durà el pla als tribunals tot d'una que es publiqui la resolució definitiva que li doni forma.

Els sindicats educatius han demanat aquest dijous a la Conselleria d'Educació i Universitats la retirada del pla pilot de segregació lingüística a les aules. En cas que no ho faci, la major part d'ells han avisat que aniran als tribunals. Davant aquest fet, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, s'ha mostrat "obert a estudiar totes les esmenes i al·legacions" que vulguin fer els sindicats sobre el pla, però ha insistit que "compleix la normativa vigent". "No es canvia ni una coma" i "s'ha fet d'acord amb la LOMLOE, a l'Estatut d'Autonomia, al Decret de mínims, la Llei de normalització lingüística i la Llei balear d'Educació que va aprovar l'anterior Govern. Són normes de consens". Els sindicats tenen ara fins al pròxim dimecres que ve per presentar les al·legacions corresponents.

L'entitat espanyolista Escuela de Todos, integrada per Plis Educación i Sociedad Civil Balear, ha anunciat que retira el suport al pla pilot de segregació lingüística a les aules perquè està "abocat al fracàs". En un comunicat, la plataforma ha lamentat que el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, "convida a continuar amb la immersió il·legal en català en comptes d'animar els centres a adherir-se al pla pilot". L'entita titlla el pla de "fraudulent", perquè "evidencia que l'objectiu no és la implantació d'un ensenyament en les dues llengües oficials, sinó una operació de maquillatge per aparentar complir amb els compromisos electorals".

L'elecció de llengua a l'ensenyament és equiparable al dret dels pares a triar per als fills una "educació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions". Així ho deixa entreveure la Conselleria d'Educació en el primer esborrany del pla pilot de segregació lingüística, en què fa menció expressa a l'article 27.3 de la Constitució espanyola per justificar l'elecció de llengua. Aquest article fa menció a la formació moral i religiosa, però en cap cas referència al dret d'escollir la llengua d'escolarització. L'ensenyament en català a les Balears, en canvi, sí que està blindat al Decret de mínims, a la Llei de normalització lingüística i a la Llei d'educació de les Illes Balears.

La decisió de proposar el pla pilot de segregació lingüística al claustre i, posteriorment, al consell escolar de cada centre queda sotmesa a la voluntat dels equips directius, que poden no fer-ho. Així ho ha explicat el conseller d'Educació, Antoni Vera, just abans d'entrar a la Mesa Sectorial de l'Ensenyament Públic, on, entre altres temes, en principi s'havia de tractar el desplegament d'aquesta proposta estrella del Govern. Ara bé, la majoria dels sindicats han demanat que es retiràs de l'ordre del dia perquè no se'ls havia remès la documentació amb el mínim de 48 hores que fixa la normativa, i així s'ha fet. Abans d'entrar a la reunió, tots ells han mostrat el seu rebuig a la implantació de la mesura.

El pla Vera per a la segregació lingüística comença a agafar forma i l'ARA Balears ha tingut accés al primer esborrany de la resolució en què es fixen les finalitats, el ritme d'aplicació i els requisits que han de complir els centres per sumar-s'hi, entre altres qüestions. El requisit més important per accedir al pla i, per tant, a la dotació de recursos de personal promesa per la Conselleria d'Educació als participants fa referència a l'alumnat. El nombre mínim d'alumnes participants de les escoles que se sumin al pla serà del 20% dels matriculats als cursos i etapes (Primària/Secundària). Si es tracta d'un grup reduït, serà d'un mínim de cinc alumnes.

L'oci nocturn ha fet la primera passa per la pista de ball per començar a reactivar-se. Després de mesos tancats, la discoteca Social Club Mallorca ha acollit aquest dissabte la que ja és la tercera prova pilot que s'ha fet a les Balears, juntament amb el concert de Sidonie en el Mallorca Live i de la festa en el Hard Rock d'Eivissa que es varen celebrar aquest divendres.

Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears durà a terme una prova pilot, entre les vacances de Pasqua i el mes de novembre, a Cala Millor, per crear un corredor sanitari segur entre les Illes i la Península a partir de l'ús de la tecnologia ShareEQR (SEQR), desenvolupada a la mateixa universitat.

L'aeroport de Son Sant Joan podria rebre uns cinc milions de turistes aquest estiu. Un informe sobre la programació aèria elaborada per l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) espera que durant la darrera quinzena del mes de juliol, les aerolínies programin un 50,5% de seients menys que l'any passat a l'aeroport de Palma, una xifra que varia amb vista al mes d'agost, per a quan només se'n preveu una davallada d'un 24,1%.

La ministra de Turisme, Reyes Maroto, ha valorat molt positivament el pla pilot de les Illes Balears i l'ha definit com "un exemple de col·laboració publicoprivada sense precedents, amb el qual hem mostrat al món que som una destinació segura i que estam preparats per al reinici de la temporada turística".

El Govern està treballant amb els touroperadors britànics per rebre turistes anglesos a partir de la setmana que ve, segons ha explicat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, en el ple del Parlament d'aquest dimarts. De fet, l'Última Hora ha avançat que l'aixecament de la quarantena al Regne Unit ha produït un augment d'un 96% de les reserves turístiques a Mallorca.

La crisi del coronavirus ha demostrat que la insularitat és un factor que pot jugar a favor de la població de les Balears si les administracions prenen les decisions correctes i a temps. I el tancament gairebé immediat de les fronteres davant l’esclat de la pandèmia n’és la prova. Però igual que els dos únics accessos a les illes -mar i aire- permeten controlar l’entrada d’una malaltia, també serveixen per controlar altres fluxos, com el turisme. Al cap i a la fi, tot depèn de “les portes”, assegura el president de la Comissió Balear de Medi Ambient, Antoni Alorda. Si bé “els instruments per reduir la mobilitat hi són”, reconeix el cap d’aquest ens de l’Executiu, la majoria “són de caràcter estatal”, i això limita el marge autonòmic d’actuació.

Més de 2.200 dels turistes internacionals que han arribat als aeroports de les Illes Balears durant el pla pilot, des de dia 15 de juny fins al 24, han passat pels controls de Sanitat Exterior. Tots eren alemanys i s'han desplaçat a l'Arxipèlag amb vols procedents de Düsseldorf, Frankfurt, Stuttgart, Hannover i Munic, informa la Delegació de govern en una nota.

La companyia Iberia connectarà aquest dissabte Munic amb Menorca, en el primer vol directe entre Alemanya i l'illa després de l'estat d'alarma. Aquest vol és fruit d'un acord de la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM), l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) i Iberia, i se suma a l'enllaç entre Düsseldorf i Menorca, únic vol inclòs en el pla pilot turístic impulsat pel Govern balear. L'objectiu de l'acció és estimular la demanda en el mercat alemany i ampliar els esforços promocionals amb regions europees que tenen una situació sanitària similar.

L'aeroport de Palma té programat per a aquest diumenge l'arribada de 20 vols internacionals, mentre que a Eivissa se n'esperen cinc, la qual cosa suposa que les Balears rebran 25 avions de diferents aeroports estrangers en el primer dia d'obertura al turisme de les fronteres espanyoles.

El Govern balear estima que el pla pilot ha estat com una campanya de publicitat de 35 milions d'euros i que ha aconseguit arribar a 55 milions d'alemanys i a 3 milions d'anglesos. Així ho explica l'Executiu en un comunicat en què comenten l'impacte d'aquest pla, que el qualifiquen com "un aparador de promoció turística nacional i internacional sense precedents". "Ha superat totes les expectatives", defensen.

La Policia Nacional va fer tornar aquest dimecres 18 passatgers de vols internacionals que varen aterrar l'aeroport de Son Sant Joan de Palma per no poder justificar el seu viatge i no complir els requisits permesos per desplaçar-se durant l'estat d'alarma. Concretament, dos procedien de Düsseldorf, cinc de Munic i 11 de Stuttgart, segons ha informat la Delegació del govern en un comunicat.