Les aigües del nord de Menorca acolliran una àrea marina protegida gegant que serà un santuari de cetacis, principalment de catxalots, segons va confirmar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el transcurs de la Tercera Conferència dels Oceans (UNOC3), que té lloc a Niça. Segons la documentació tècnica que tramita el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), la zona que es protegirà és d'una dimensió aproximada als 3,5 milions d'hectàrees.

A les Balears "sempre hi ha hagut catxalots", explica Txema Brotons, el director científic de Tursiops, una entitat d'investigació marina que estudia els cetacis a les Balears i quines són les seves amenaces. Brotons remarca que els catxalots mediterranis són una espècie autòctona. "Són nostres, però la gent ho desconeix totalment".

Tursiops ha confirmat aquest dimarts que l'increment del renou submarí fa que la presència de dofins a Eivissa i Formentera, en zones com es Freus, disminueixi fins a tres vegades durant juliol i agost, quan la contaminació acústica registra valors 31 vegades més alts.

D’ells se’n sap que són capaços de fer apnea durant uns 45 minuts, que els encanten els calamars, que són molt socials i que podrien viure sense ulls, però mai sense oïda. “Són animals acústics i entendre això és ciència-ficció”, assegura el director científic de Tursiops, Txema Brotons. Tirant a la baixa, els experts calculen que hi ha uns 400 catxalots solcant les aigües de les Balears, xifra que ascendeix fins als 2.000 exemplars a la resta de la Mediterrània. El seu “apassionant” univers sonor els permet ‘fotografiar’, com si es tractàs d’una radiografia, tot el que hi ha al seu voltant. I encara que s’està “a anys llum” de comprendre la informació que contenen els seus clics –així és com es diuen els sons que produeixen–, es coneix que els que neden entre Gibraltar i el Líban tenen un dialecte comú, identificat com ‘3+1’.

Una balena grisa (Eschrichtius robustus) ha estat albirada aquest dijous dematí a la badia de Santa Ponça. Es tracta de Wally, l'exemplar que des de fa setmanes neda "perdut" i "desnodrit" pel Mediterrani, segons ha explicat el biòleg marí i president de l’associació especialitzada en cetacis Tursiops, Txema Brotons.

L'expedició que varen emprendre Tursiops i WWF amb el veler Irifi el passat 20 de juny i que va durar fins dia 30 ha confirmat la importància que té el nord de Menorca per als catxalots, que troben en aquestes aigües un hàbitat idoni per alimentar-se i criar. Segons han informat en un comunicat, en aquests deu dies han albirat un total de 44 exemplars a la zona, 12 dels quals són cries.

L'associació Tursiops farà servir drons aeris i submarins per captar imatges de les ferides que causen els vaixells als catxalots i elaboraran un mapa per detallar on hi ha més casos a les Balears. L'objectiu és conèixer bé la dimensió del problema per després assessorar les administracions públiques competents i els sectors involucrats, segons ha explicat Tursiops en un comunicat.