La Conselleria de Salut ha constituït la comissió de seguiment del conveni signat amb l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i les mútues col·laboradores per millorar la gestió de la incapacitat temporal i l’atenció sanitària en casos de lesions traumatològiques. En aquesta primera sessió, s’ha definit el circuit assistencial que permetrà derivar pacients del Servei de Salut a les mútues amb l’objectiu d’agilitzar proves diagnòstiques i tractaments terapèutics i de rehabilitació.

El Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) ha fet públic un estudi sobre la situació de la sanitat privada a les Balears, que constata un malestar sostingut entre els professionals del sector. Segons ha explicat el president de l’entitat, Carles Recasens, la iniciativa neix arran de les queixes que, “des de fa molt de temps”, traslladen els metges que treballen en l’àmbit privat per les condicions i el tracte que reben de les asseguradores. A les Balears hi ha aproximadament 3.000 metges que fan feina a la sanitat privada, una xifra que representa prop del 50% del col·lectiu mèdic. L’enquesta elaborada pel COMIB ha estat contestada per 236 col·legiats. D’aquests, només 9 exerceixen exclusivament a la sanitat pública; 111 ofereixen assistència mixta —pública i privada— i 111 treballen únicament en el sector privat.

Aquest dissabte a migdia, si la meteorologia ho permet, la plaça d’Espanya de Palma acollirà una concentració en defensa de la sanitat pública i contra la privatització, convocada conjuntament per UGT, CCOO i la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública. Les tres organitzacions fan una crida a la ciutadania a mobilitzar-se “davant el creixent procés de privatització i deteriorament del sistema sanitari balear”, que asseguren que posa en risc la universalitat i la qualitat de l’atenció.

A les Illes Balears, prop de 400.000 persones tenen una assegurança sanitària privada. La saturació del sistema públic, lligada a la suposada atenció més ràpida que ofereixen els hospitals privats, són un reclam per a la població. Ara bé, segons les fonts expertes consultades, la sanitat pública és millor, té més recursos i els tractaments més avançats. Això fa que a l’hora de la veritat hi hagi pacients que, si tenen una patologia greu, vagin a la pública i no generin despesa a les mútues. També hi ha casos en què les assegurances no volen pagar els millors tractaments perquè són massa cars i n’inclouen altres que tal vegada no són tan efectius, però sí més rendibles. De vegades, són els hospitals els que no tenen els procediments i l’instrumental necessaris per a la curació dels pacients.

La consellera de Salut, Manuela García, ha considerat que la voluntat del Ministeri de Sanitat d’impedir que els metges que són caps de servei puguin compatibilitzar la seva feina amb l'atenció a la sanitat privada és una decisió “purament ideològica”. Així s’ha pronunciat en relació amb l’anunci de mobilitzacions per part del col·lectiu, que critica els principals canvis que incorpora el nou conveni marc laboral en procés d’elaboració.

Anticipant-me al previsible final del sistema de protecció sanitària de funcionaris Muface tal com l’hem conegut, marcat per la lliure elecció entre assegurança privada i assegurança general pròpia de la seguretat social (avui CatSalut, a casa nostra), voldria identificar l’emergència d’un nou problema que afecta les desigualtats en salut. Es tracta d’un fet ja observat, però que la sortida de funcionaris del règim Muface cap a l’assegurança pública pot agreujar en gran manera.

De gestió n’hi ha de bona, de regular i de dolenta, al marge de la titularitat pública o privada del que és gestionat. Cada forma resulta la més adequada i eficient en funció de la finalitat del que s’ha de gestionar. L’empresa privada, la lliure iniciativa, té avantatges claríssims de cara a produir de manera eficient, fent els millors productes i serveis als preus més baixos possibles, perquè es minimitzen els costos per ser competitius, fet que, combinat amb els millors productes, pot assegurar l’èxit en el mercat. Buscar marge i assolir bons resultats econòmics requereix organització adequada, estímuls, implicació motivadora dels treballadors i flexibilitat en la presa de decisions. En últim terme, són els resultats econòmics els que proporcionen la bondat del funcionament tenint en compte que s’opera en el marc de productes mercantils, que es poden comprar o no, i no es tracta de serveis públics bàsics. Pretendre fer això en l'àmbit públic i l'organització funcionarial ja es veu clar que no seria la millor opció. Més costós, menys eficient, mals resultats... Una altra cosa són els serveis públics fonamentals, els quals han de tenir costos sostenibles per a l’erari públic, però la funció dels quals no és fer productes de baix cost, donar mal servei, abaratir costos que anirien en detriment del mateix servei... Aquí el sistema privat s'ajusta poc. Es tracta de finançament públic i això és poc adequat en un sistema en el qual s’han de fer marges empresarials i repartir dividends, ni que sigui de manera indirecta i encoberta. Cal, a més, un sistema de transparència en la contractació, un rendiment de comptes que casa malament amb la gestió privada. Hi ha qui creu que tot hauria de fer-se amb gestió privada, perquè se li suposa equivocadament una millor gestió. Per a algunes coses sí, però per a altres, no. Tot depèn de la finalitat del que s’administra. També hi ha qui creu que tot hauria de ser de propietat i gestió pública. Per a produir productes de consum s’ha demostrat que és una manera molt poc eficaç. Hauria de tenir naturalesa pública tot allò que no ha de ser remuneratiu.

“No aporten les dades de llistes d’espera, perquè és mala publicitat per a ells, i fa que la gent no hi vulgui anar”. Aquesta és la percepció que té Marcelo García, metge digestiu a l’hospital Son Espases amb experiència a la sanitat privada, sobre el fet que els grans grups d’hospitals no facilitin les dades de demora que tenen. El grup Juaneda Hospitals argumenta més la raó de la manca de transparència: “Som una empresa privada i com que no som finançats amb fons públics, no tenim l’obligació de donar aquestes xifres”, asseguren fonts de l’empresa. El grup Quirónsalud, per la seva banda, deriva a la Unitat Balear d’Entitats Sanitàries (UBES) “que pot donar informació general de la sanitat privada”. Malgrat la negativa a donar informació, consultades les cites disponibles de certes especialitats, es pot veure que una de les raons principals per acudir a la sanitat privada, que és l’atenció ràpida, no sempre es dona. En aquest fet, hi influeix que el nombre de persones amb assegurança no ha aturat de créixer: l’any 2023 eren 373.868, un 17% més que el 2018.

La pandèmia ha fet que la feina de les infermeres sigui més visible, que estigui més valorada socialment, però això no s’ha traduït en millores laborals importants. Fa anys que les professionals denuncien la precarietat a què estan sotmeses, sobretot per la càrrega de feina, però la situació no s’ha revertit: les Balears encara són la comunitat amb la ràtio d’infermeres per pacient més baixa de l’Estat (5,7 per 1.000 habitants), i molt lluny de la recomanació de l’OCDE, que és de 10,2. Aquesta situació és encara pitjor a la sanitat privada, on les infermeres tenen jornades laborals més llargues, ràtios més baixes i pitjor sou.

La Conselleria de Salut augmenta el concert d'aquest 2022 amb l'hospital Sant Joan de Déu en concepte de les derivacions que s'han fet al centre per reduir les llistes d'espera a la sanitat pública. El Consell de Govern ha aprovat la despesa extraordinària de 9,4 milions d'euros, que se sumen al pressupost anual de 35,6 milions d'euros.

La Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública reclama a la Conselleria de Salut un pla que abordi "les necessitats estructurals" per reduir al mínim les llistes d'espera a les Illes Balears. En un comunicat, defensen que les mesures posades en marxa pel departament de Patrícia Gómez no són suficients per fer front al problema, "existent des de fa anys i agreujat per les conseqüències de la pandèmia", apunten en un comunicat. Així mateix, posen sobre la taula que el nombre total de pacients a l'espera d'una intervenció quirúrgica o una consulta arriba a les 82.900 persones, el més alt dels darrers dos anys, i que "la derivació als centres privats ja ha estat assajada, amb altres mesures com les peonades i el reforç amb horaris d'horabaixa, i no han aconseguit alleugerir la situació".

No ha estat cap sorpresa. Els gestors sanitaris ho sabien: després d’una pandèmia que va aturar l’activitat sanitària no urgent durant mesos i es va anar recuperant progressivament i al vaivé de les onades de covid, la previsió era que les llistes d’espera es disparassin. I així ha estat. Des del 2019 fins enguany, el temps que espera un pacient per a una consulta amb un especialista i per a una operació s’ha multiplicat gairebé per dos: en el primer cas ha passat de 34 dies d’espera mitjana a 65, i en el segon, de 72 dies a 135, segons les dades de l’IB-Salut. A més, ara mateix hi ha 25.163 persones esperant per a una consulta més de dos mesos, i 3.345 a la llista per operar-se des de fa més de sis mesos. El director general del Servei de Salut, Manuel Palomino, en la seva compareixença al Parlament aquest octubre, va dir que la sitiuació era de “crisi” i va assegurar que l’Administració “ha incorporat tots els recursos que té” per descongestionar les llistes. Una de les mesures estrella són els convenis amb la sanitat privada, que suposaran un traspàs de gairebé 50 milions d’euros públics per derivar-hi pacients durant dos anys .

Aquest és el tercer article que escric sobre el tema del títol que encapçala aquest text. Respon a un informe publicat per l'oficina de l'OMS a Barcelona sobre desigualtats en salut. Com moltes altres anàlisis, posa el focus en el que es gasta privadament en sanitat com a prova d’equitat. I Espanya és medalla de plata, pel poc que gasten les famílies més humils, interpretat això com que el bon accés a l’assistència pública per part d'aquests grups socials fa menys necessària la privada. Però per desgràcia la desigualtat no està en el que es veu fàcilment (la despesa) sinó en el que no es veu tan fàcilment (l’accés frustrat d’alguns grups, que impacta en pitjors resultats en salut).

El sindicat d'infermeria Satse ha anunciat que interposarà una demanda per reclamar la nul·litat del procés de negociació del conveni col·lectiu de la sanitat privada per augmentar els sous dels treballadors del sector, que va ser signat entre la patronal de la sanitat privada (UBES) i els sindicats CCOO i UGT dia primer de setembre.

La patronal de la sanitat privada (UBES) i els sindicats CCOO i UGT han signat el conveni en què acorden augmentar els sous dels treballadors del sector. L'acord afecta més de 5.000 persones i tindrà una vigència de dos anys. Inclou uns increments salarials del 8% en dos anys, del 4,25% per a l'any 2022 i del 3,75% per a l'any 2023.

La vida percentual

Un home arriba a la platja a primera hora amb el diari sota el braç. Cada vegada es veuen menys espècimens que llegeixin. Menys encara que llegeixin el diari. Els que llegeixin el diari de paper aviat seran peces de museu. I, encara menys, a la sorra. El lector fidel munta la paradeta, estira la tovallola, plantifica una ombrel·la que només li cobreix un genoll i es disposa a saber què passa al món. Tot d’una, s’assabenta que la Comissió Europea planteja un 15% d’estalvi del consum energètic a partir de la tardor. Li expliquen que Pedro Sánchez és, amb un 24,1%, el polític que més va agradar al debat de política general. En canvi, s’adona que el PP de Núñez Feijóo se situa, amb un 30,1% d’intenció de vot, per davant del PSOE, amb un 28,2%. Segons el CIS, VOX baixa, del 15% al 12%. Però també ERC (2,9%) i Junts (1,2%) van avall. L’home continua girant pàgines i descobreix que les trucades de dones que fan soles el Camí de Sant Jaume i denuncien assetjament han pujat un 3,8% respecte a fa un any. També descobreix que en plena drecera cap a la descarbonització, un Airbus380 amb motor Rolls Royce va volar durant tres hores amb un combustible 100% sostenible. En canvi, unes pàgines més enllà sap que la recollida selectiva de residus als municipis de Barcelona continua lluny de l’objectiu del 50% que marca la UE. Només amb el reciclatge del vidre –61%– sembla que ho fem bé. A les pàgines de cultura s’adona que el sector del llibre creix un 5,6% el 2021. I la salut? Malament. Un 33% de les nenes i un 46% dels nens catalans d'entre 6 i 12 anys tenen sobrepès. Això sí, el nombre de persones que a Catalunya tenen mútua privada baixa lleugerament i es queda en el 28,7%. L’home tanca el diari i se’n va a l’aigua. Al cap de poc, mor ofegat pel periodisme de dades. Ell només volia saber com anava el món i l’autòpsia ha revelat que ha patit una sobredosi de percentatges. Al funeral, la vídua maleeix els mitjans que no interpreten el món sinó que tan sols comparen tants per cents. 

]]>

La Conselleria de Salut derivarà pacients a la sanitat privada per reduir les llistes d'espera. El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns una despesa de 12,6 milions d'euros per treure a concurs un contracte per fer prestacions assistencials, ja siguin diagnòstiques o terapèutiques.

]]>

Fa temps que molts analistes de la política social estan instal·lats en allò de fer rondos més que xutar, que diria el mestre Cruyff. Certament, tot depèn de tot, però qui vulgui ajudar en la presa de decisions per intentar millorar el món, cosa prou difícil, no pot instal·lar-se en el constant "no, però sí; sí, però no".

]]>

Fer-se una PCR a la sanitat privada de les Balears té un preu que va dels 120 als 140 euros. Les persones que han de viatjar a països amb restriccions o que necessiten la prova per motius laborals han de recórrer als centres privats, perquè l’IB-Salut no cobreix aquests casos. Les clíniques poden posar el preu que trobin adient, ja que no hi ha limitacions, malgrat que sí que s’han fixat els preus d’elements de protecció, com les mascaretes. Així les coses, surt més econòmic viatjar a Alemanya, on es fa una PCR gratuïta als passatgers que hi arriben de zones d’alt risc als aeroports mateix, segons han confirmat a l’ARA Balears fonts de la companyia aèria alemanya Lufthansa, que recórrer a un centre privat. A més, si el resultat de la PCR és negatiu, no cal fer cap quarantena. Segons han indicat des de la companyia, els resultats poden arribar a tardar només sis hores.

]]>

La crisi del coronavirus també està afectant greument la sanitat privada espanyola i la Unió Mèdica Professional (Unipromel), una entitat d'àmbit estatal que agrupa els metges autònoms, reivindica un canvi de model. Demanen que no siguin les asseguradores, com ara Adeslas, Asisa i Sanitas –entre moltes altres–, les que fixin els preus de les consultes i que deixin d'"intermediar" entre els metges i els pacients com han fet durant les darreres dècades. "A la resta d'Europa es paga directament al metge i l'asseguradora reemborsa l'import al pacient", assegura el president d'Unipromel, el doctor Ignacio Guerrero, i afegeix que les companyies "només haurien d'assegurar el risc del client, res més".

]]>