La cadena de perruqueries Raffel Pagès arriba al centenari en plena forma: amb 65 salons, aixecats amb els seus 27 socis, i mantenint l'aliança amb L'Oréal, amb qui treballen des de fa 43 anys. Des de la mort de Raffel Pagès el 2021, segona generació de l'empresa, és Carol Pagès qui lidera el negoci familiar. Conversem amb ella al Museu Raffel Pagès, on s'exposa la col·lecció d'objectes de perruqueria que el seu pare va recopilar al llarg de la seva vida.

En Christian Garcia és el propietari de la barberia The Barber Soul a Girona, famosa per acollir un gran gruix del vestidor blanc-i-vermell, que aquest diumenge visita el Vila-real (14 hores, Movistar). Garcia va néixer a Dos Torres, un municipi cordovès de poc més de 2.300 habitants, i ha voltat per diferents indrets de l’estat fins a establir el seu espai de residència a Girona. “Alguns familiars m’havien dit que hi havia feina cap a Roses i vaig anar a provar. Vaig estar uns mesos a l’hostaleria, després de la covid-19, fins que em va sortir feina de barber a Girona. Cobrant força menys, però era el que volia”. Ara, el seu compte d’Instagram supera els 11.000 seguidors. “Si s’utilitzen adequadament, les xarxes són una eina molt potent. En una ciutat com aquesta, el boca-orella funciona bé, però les xarxes tenen molta força”, defensa.

El nin treu les mans de sota la capa i cerca en el mòbil la fotografia del símbol d’un llamp. Youssef, perruquer de 38 anys, encén la maquineta i marca els traços en el crani del xaval. Els seus dos empleats atenen altres dos joves del barri de Pere Garau, on les perruqueries d’home s’han multiplicat en els darrers anys. En només dos carrers se’n superen la dotzena, regentades majoritàriament per ciutadans marroquins. En alguns casos no és necessari canviar de vorera per comptar-ne fins a quatre, a penes separades per uns metres. “Jo vaig obrir fa set anys i, llavors, hi havia molt poca competència. Ara, contínuament n’obren unes, però també en comencen a tancar d’altres o a canviar-se de mans”, explica Youssef, natural de Nador, qui considera que, “per mantenir el local cal lluitar molt, estar molt centrat en la feina”.

Entro a la perruqueria i demano, a les amigues, un cap i un facial. Així en diem, formals, d'entrada, però ben aviat, quan ja duc la bata posada, parlem de bigotis, de “celles de Macario” i de “cabells de Patrick Hernandez” (som filles dels vuitanta). “Ties, és que potser avui, pel que sé, que no és segur, hi haurà una activitat...”

No ha estat fàcil poder-nos trobar per fer l’entrevista, perquè Alexis Continente (Sant Boi, 1982) passa la major part del temps fora de casa, participant en pel·lícules com La casa Gucci, Mamma mia o Els venjadors, on s’encarrega dels cabells d’alguns dels actors més famosos de Hollywood. La professió li ve de família, la va aprendre de la seva mare, que era perruquera, i va acabar al cinema gairebé per casualitat i en un intent –ell sentia que era l’últim– per canviar la seva vida. 

“Aquí ens expliquem les penes i les alegries!”, diu Laura Llavinés mentre comparteix una rialla amb la seva perruquera, Loli González, que regenta La Pelu, situada al barri d’Hostafrancs de Barcelona. La Laura ja està pentinada, però no marxa perquè espera que la cuidadora la vingui a buscar. Tot seguit i com deien els Pets, es desfà la conversa entre les tres clientes que aplega aquest matí el petit local.

El 2023 ha estat un any complicat en termes sentimentals. Ningú se n'ha salvat, des de polítics fins a futbolistes, passant per cantants i actrius. Però, tot i que cada ruptura és un món, a partir de les tendències de les xarxes i de la sobreexposició de la vida personal ha nascut un punt en comú entre moltes noies que han tallat amb les seves parelles: tenyir-se el cabell de vermell. La perruquera de Llongueras Lorena González-Coronado Salas ha explicat a l'ARA què representa aquest canvi de look i l'impacte que té aquesta moda d'internet en el dia a dia d'un saló de perruqueria.

Des de fa 26 anys, cada matí al carrer dels Guixers de Palma té lloc la mateixa escena. Joan Bennàssar arriba amb la seva bicicleta, la ferma al portal i obre la perruqueria Pelfecte. Un ritual que és un doble compromís: amb el pedal i la sostenibilitat quan ningú a Palma sabia què era un carril bici, i amb els seus clients, que atén amb especial dedicació des de fa més de 35 anys. Bennàssar va ser un modern de veritat, que tenia música electrònica de qualitat i cervesa a la seva perruqueria del centre, on convivia amb Llongueras. Avui, ell resisteix al rovell de l’ou de Ciutat, mentre d’altres han anat tancant.

Es troba a faltar a Medusa Deluxe, el debut del britànic Thomas Hardiman, el to festiu i petardo de la seva seqüència postcrèdits, una coreografia filmada en un sol pla que els actors del film executen a l'uníson seguint el ritme d’una efervescent cançó de música disco. La pel·lícula, filmada en un aparent pla seqüència d’uns 90 minuts és, primer de tot, un exercici d'estil virtuós i, només en segon lloc, un whodunit ambientat en un concurs de perruqueria decadent. Hardiman recicla els elements bàsics d'aquest subgènere criminal –un assassinat i un nombrós grup de sospitosos que han de conviure en un espai tancat fins que es resolgui el crim–, subvertint-ne alguns dels estilemes.

Una cinquantena de dones afganeses han sortit al carrer per protestar contra la decisió dels talibans de tancar-los definitivament tots els salons de bellesa, l’últim dels reductes que els quedaven per reunir-se sense la presència dels homes i un dels pocs negocis que podien tenir com a dones. Potser per això aquests salons van proliferar durant l’ocupació nord-americana, perquè complien dues funcions bàsiques: la de reunir-se i la de la independència econòmica de les dones. Potser és la vegada que més els escau el nom de bellesa. Però la repressió contra les dones s’executa fins a les últimes conseqüències i aquesta cinquantena de perruqueres i maquilladores han pres la decisió política d’organitzar una manifestació per discutir i negociar una prohibició que els tanca les poques portes que els quedaven obertes i els pren el menjar, literalment, de la boca. “Pa, treball, justícia” era la seva proclama. La resposta talibana ha estat llançar-los canons d’aigua i disparar a l’aire per dissoldre-les. Fins aquí la negociació, el diàleg. Però la seva protesta no és en va, al contrari. És un exemple polític de dignitat màxima. 

Aina Losange transforma en color, música i formes tot allò que l'envolta. "Crear és com vomitar un recull gegant d'informació que vaig recopilant cada dia les 24 hores", diu ella. Per això, la paraula 'creadora' és la que millor la defineix, tot i que ella prefereix fer-ho amb una altra: Aina, el seu nom. "Vull dedicar-me a això, a ser el més jo possible", confessa. Fruit d'aquest esperit va crear durant la pandèmia la marca Losange Concept, on agrupa totes les seves facetes: estilista, dissenyadora, directora artística i DJ.

Aquest dilluns Nova York acollirà la seva primera edició del Bald Fest, un festival per a calbs. O, com ha anunciat un dels seus promotors, “una bacanal de cuirs cabelluts i de tots aquells que els adoren”. El festival s’ha fet coincidir amb el 13 de setembre perquè als Estats Units és el Dia Nacional de la Calvície. Hi podran participar tots aquells a qui ja els claregi la closca -bé tinguin entrades, pateixin alopècia o hagin perdut el cabell a causa de tractaments mèdics- i tots els seus aliats i còmplices. Inclouen també totes aquelles empreses que, d’una manera o altra, estiguin vinculades al negoci de la calvície, com ara fabricants de fulles d’afaitar per a aquells que opten per rasurar-se els pocs cabells que els hi queden per aconseguir una calba més homogènia i perfecta.

Quan estaven en marxa, devien fer un soroll de mil dimonis els aparells per assecar els cabells d’allò més rudimentaris -alguns funcionaven amb bateries de cotxe- que ara es troben al Museu de la Perruqueria Raffel Pagès. Però les dones havien d’estar-se quietes sota els cascos una bona estona, perquè l’aire que en sortia no era pas calent. Un dels assecadors, de la marca nord-americana Turbinator, és la peça més antiga d’aquest museu situat a la rambla de Catalunya de Barcelona. Pertanyia al saló de perruqueria del pare de Raffel Pagès. L’havia comprat de tercera mà per 200 pessetes. Quan va quedar obsolet, el volia llençar. EnRaffel Pagès va salvar-lo.

La Delegació del govern espanyol a les Balears ha prohibit la manifestació de perruqueries i esteticistes que estava convocada aquest dimecres a les 11 h al Born de Palma. Aquesta decisió l'han presa a partir de l'informe de l'autoritat sanitària que especifica que no s'ha de fer cap manifestació en el context de nivell d'alerta 4 en el qual es troba Mallorca.

Més d'un centenar de perruqueries han tancat definitivament a causa de la pandèmia a les Balears, segons ha explicat aquest dilluns el vicepresident del gremi de perruqueries de PIMEM, Rafel Rubio. Uns 150 locals d'estètica tampoc no tornaran a obrir a Mallorca, ha apuntat la presidenta de l'Associació Sindical d'Esteticistes de les Balears, Emilia Pascual. Per pal·liar l'impacte que està tenint la crisi sanitària en el sector reclamen al govern espanyol que els redueixi l'IVA del 21% actual al 10%.

Catalina Aina Pascual Julià va complir el seu gran somni el mes de gener: la jove de 25 anys va obrir la seva perruqueria canina després de quatre anys fent feina per a diferents empreses. La llibertat de ser la seva pròpia cap i l'amor que té pels animals, i pels cans en concret, han convertit la feina de la jove arianyera en una passió i una il·lusió sense límits. En un any marcat per la pandèmia i la crisi econòmica, Catalina Pascual continua lluitant per fer-se un lloc en el mercat amb les idees molt clares i l'únic objectiu de no abandonar el seu gran somni.

Aquest dilluns ha començat el compte enrere per tornar a la nova normalitat. Els petits negocis que han obert en la fase 0 del pla de desconfinament estan il·lusionats, amb ganes de treballar i de tirar el negoci endavant. Les condicions amb les quals obren són diferents de les que tenien abans. Ara els treballadors duen mascareta i guants i respecten la distància de seguretat. Davant aquesta nova etapa, les perruqueries, cafeteries i botigues cerquen noves fórmules que els permetin reactivar-se com més aviat millor.

Preocupació, incertesa i molts de dubtes. Aquestes són les reaccions que ha provocat el pla de desconfinament anunciat per Pedro Sánchez entre els restauradors, esteticistes, perruquers i odontòlegs, que poden obrir en la fase 0, és a dir, a partir d'aquest dilluns. Opinen que el govern espanyol s'ha precipitat en prendre aquesta decisió i es troben perduts. "No s'han anunciat mesures específiques ni els protocols sanitaris a seguir. Tenc la sensació que obrim a cegues", diu la propietària del centre d'estètica i perruqueria Depil & Beauty, Esther Julià.