El 2004, quan l'economia xinesa va sorgir com una força global, un grup d'investigadors van començar a fer enquestes a escala nacional en què se'ls preguntava als xinesos si, des del punt de vista econòmic, estaven millor que fa cinc anys. El percentatge dels que se sentien més adinerats va augmentar quan se'ls va enquestar cinc anys després, i es va tornar a incrementar el 2014, moment en què va arribar a un màxim del 77%.

El món ha concentrat el 2023 més guerres que mai des del final de la Segona Guerra Mundial. I les perspectives de l’any que estem a punt d’estrenar no són millors. No només hi ha més conflictes, sinó que es lliuren amb més impunitat, perquè el dret internacional que els hauria de regular ha perdut força. El 2024 estarà marcat per aquesta inestabilitat global i alhora per un calendari electoral inèdit: 76 països han de celebrar eleccions, sota sistemes més o menys democràtics. Serà un any d’armes i d’urnes. L’equip d’investigació del Cidob, coordinat per Carme Colomina, ha analitzat els temes que marcaran l’agenda en els pròxims dotze mesos. El resultat d’aquest exercici és una brúixola per no perdre’s en la voràgine d’un món “desordenat, convuls i contestat”. Benvinguts al 2024.

Aquests dies he recordat el gran esdeveniment que suposava, a finals dels seixanta i a principis dels setanta, rebre a casa els fascicles de la Gran Enciclopèdia Catalana. Els meus pares, que eren mestres, van ser una de les moltes famílies catalanes que van comprar aquella col·lecció. Dels fascicles es passaria a aquells característics volums de color verd fosc que lluirien a les prestatgeries de moltes llars i de moltes escoles. Se’n van acabar venent dues-centes mil col·leccions. Un autèntic miracle.

Els advocats Juan de Dios Crespo, amb peculiar look de corbata de llacet i barret panameny, i Marcos Motta, amb impecable vestit i posat seriós, sortien de les oficines de la Lliga de Futbol Professional el 3 d’agost del 2017 disposats a pagar un xec per 222 milions d’euros i segellar així l’adeu de Neymar al Barça per anar al PSG. A la Lliga, però, Javier Tebas no va acceptar el xec, cosa que va acabar amb la comitiva de togats a les oficines del Barça; allà no hi va haver problemes. Aquelles imatges de l’estiu del 2017 formen part de la iconografia de l’enfonsament blaugrana del darrer lustre. No pas per l’operació de venda de Neymar, sinó pel que van desencadenar aquells diners. 

Des del Pla Industrial del Pacte Verd de la Unió Europea i la Llei de Reducció de la Inflació (IRA, per les sigles en anglès) dels Estats Units fins a l'Estratègia de Creixement Verd del Japó i el Nou Tracte Coreà, les polítiques industrials orientades a accelerar la transició energètica s'estan multiplicant en les economies riques avançades en l'àmbit tecnològic. I algunes economies en desenvolupament també planifiquen i despleguen projectes impulsats per l'estat per fomentar la industrialització verda, a mesura que s'intensifica la competència pels vehicles elèctrics (VE), els anomenats minerals de transició i l'energia neta.

"La situació és molt complicada. Ja no estem parlant de símptomes, sinó de fets clars. Ens dirigim, encara amb més intensitat, a una profundíssima crisi econòmica". Aquest era l'auguri del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, el juliol de l'any passat sobre el futur econòmic d'Espanya. Un missatge que recordava al del seu antecessor, Pablo Casado, quan l'octubre del 2021 afirmava que "Espanya s'encamina cap a la fallida. Estem abocats al rescat", assegurava en una entrevista a El Mundo.

L'any 2008, mentre l'economia entrava en una crisi financera global, la cançó Low del raper Flo Rida animava a baixar el cul fins al terra de la discoteca. Rihanna demanava al DJ que no aturés la festa a Don't stop the music i el pop multicolor de Katy Perry debutava a les llistes d'èxit amb els seus primers singles. Els hits eufòrics que sonaven a les festes expressaven l'esperit totalment contrari al col·lapse financer i les estadístiques d'atur que portaven el desànim a tot el planeta. Els cicles econòmics també estan connectats amb les preferències de consum dins la cultura pop i les tendències de moda. I, de vegades, aquestes últimes evidencien que en moments de recessió i incertesa sobre el futur, l'escapisme i els missatges positius guanyen terreny en les escoltes i les pantalles.

El PSIB ha fet aquest dissabte un nou acte sectorial de la Conferència Política, el procés de reflexió obert a la ciutadania a partir del qual es donarà forma al programa electoral. En la trobada, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez, ha destacat l'aprovació històrica del Règim Fiscal de les Illes Balears (REB) i el paper "vital" que ha tingut el suport públic per a la recuperació de l'economia illenca.

El sector cultural està revertint l’impacte econòmic generat per la pandèmia, però la nova crisi derivada de la guerra a Ucraïna amenaça de frenar la recuperació. Les empreses culturals illenques estan patint la pujada generalitzada dels costos, però, no obstant això, aconsegueixen mantenir els preus per ara. El sector del llibre n’és un clar exemple. “Ens ha afectat, sobretot ho veim clarament en el tema del paper, que ha pujat molt”, explica Maria Muntaner, editora de Lleonard Muntaner Editors. A més, hi ha períodes en què hi ha escassetat d’aquest material i han de “reconfigurar tota la programació”, conta. A això s’hi suma la inflació en les despeses corrents –sobretot l’electricitat– i alguns materials com els tòners per a les impressores, que “té un sobrecost brutal”. El preu del llibre no ha augmentat, però Muntaner recorda que les despeses pugen progressivament de fa anys i considera que, si es manté aquesta dinàmica, “acabarà afectant el preu final segur”. De moment, tampoc n’ha notat l’efecte en les vendes, que es mantenen.

Els estudiants de la Universitat de les Illes Balears i de Formació Professional podran emprar gratuïtament de manera permanent el transport públic de Mallorca, tant el tren i el metro com l'interurbà. Així ho ha anunciat aquest dijous la presidenta del Govern, Francina Armengol, després de reunir-se amb el Consell de Govern de la UIB, representants del Consell d'Estudiants i representants de les associacions d'estudiants de la UIB per parlar de les mesures anunciades dins l'escut social per fer front a la inflació aquest hivern. A diferència de la gratuïtat per a la població general, que es mantindrà —per ara– fins a final del 2023, en aquest cas està previst que es mantingui en el temps.

Enguany, la concessió del premi Nobel d’economia arriba en un moment oportú, quan els vents de recessió bufen fort i quan cal que les autoritats bancàries, econòmiques i monetàries de les grans àrees monetàries del món no s’equivoquin. El premi s’ha concedit per la recerca dels guardonats sobre bancs i crisis financeres. En tots tres casos (Bernanke, Diamond i Dybvig) per articles publicats fa prop de quaranta anys –entre 1983 i 1984– que estudiaven la funció dels bancs, la modelitzaven i en deduïen característiques –fortaleses i febleses– permanents. Bernanke oferia, recorrent molt a la història econòmica, una explicació bancària de la profunditat de la Gran Depressió. Segons ell, si s’haguessin pogut estalviar els pànics bancaris i si s’haguessin salvat molts dels bancs que van desaparèixer, la depressió hauria estat molt menor. La política de la Reserva Federal (dels Estats Units) va ser, entre 1929 i 1933, un desastre, atès que va deixar caure els bancs sense fer res. Simultàniament a Bernanke, Diamond i Dybvig aprofundien en la natura dels bancs, subratllaven la importància de la seva tasca d’intermediació financera entre estalviadors i inversors i observaven que, tanmateix, tenien el risc de patir pànics bancaris. Proposaven que un fons de garantia de dipòsits solucionaria el risc de pànic bancari i milloraria enormement la confiança dels dipositants i el funcionament de l’economia. Posteriorment, insistint en la mateixa direcció, van subratllar la importància que els bancs centrals fessin de prestadors en darrera instància del sistema bancari.

S’ha instal·lat a la societat la convicció que a partir de la tornada de les vacances d’estiu s’iniciarà una crisi econòmica de forta intensitat. Les raons serien diverses: que l’encariment de l’energia i dels aliments ha empobrit la majoria, la qual haurà de reduir el consum; que la manca de gas natural degut al conflicte amb Rússia obligarà a reduir la producció industrial al cor d’Europa (es parla, fins i tot, que BASF podria paralitzar el complex de Ludwigshafen!); que hi ha una escassedat mundial de diversos materials i components, des del ferro fins als xips; que les cadenes logístiques també estan saturades, amb la qual cosa les indústries no poden rebre els components ni entregar els productes acabats amb fluïdesa...

L'Índex General de Producció Industrial (IPI) ha augmentat un 22,2% a l'abril a les Balears amb relació al mateix mes del 2021. Amb aquesta taxa, les Illes lideren el rànquing de l'Estat, segons ha informat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En concret, l'Arxipèlag registra un índex d'un 88,6, que suposa una pujada d'un 14,7% enguany, també el major increment a escala estatal.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha presentat el pla de xoc per afrontar la crisi econòmica i energètica agreujada per la invasió russa, aquest dimarts en el Parlament en una compareixença per iniciativa pròpia. Ho ha fet un dia després que el cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, fes el mateix davant molts dels representants de les empreses de l'Íbex-35, en una conferència organitzada per Europa Press. Aquesta proximitat en les explicacions de les mesures temporals de crisi també s'ha vist reflectida en les línies mestres de les accions acordades, ja que, cadascú dins les seves competències, ha plantejat ajudes en forma de crèdits per a les empreses, d'altres de caràcter més social, o suports directes, sobretot, a dos dels sectors econòmics més afectats: el primari i el del transport, que són els que aquests dies s'han mobilitzat de manera més clara per protestar per la seva situació arran de l'encariment dels preus dels carburants.

El pla de xoc econòmic per fer front a la guerra també inclourà mesures en matèria laboral, d'habitatge i protecció a la població més vulnerable. El paquet suma un total de 16.000 milions d'euros, 6.000 milions en ajudes directes i rebaixes fiscals i 10.000 milions en avals ICO. "És un repte sense precedents", ha dit la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en roda de premsa posterior al consell de ministres. Aquests són els detalls de la nova bateria de mesures:

Els partits de l'oposició, llevat dels socis del Pacte MÉS per Menorca i Gent per Formentera, han criticat la presidenta del Govern, Francina Armengol, "per arribar tard" amb el pla de xoc anunciat aquest dimarts per la cap de l'Executiu balear. Aquest dimecres s'aprovaran 25 mesures en un consell de Govern extraordinari que desplegaran 106 milions en ajudes directes i en forma de crèdits, per complementar els plans aprovats per la Unió Europea i el govern estatal de Pedro Sánchez.