La Direcció General de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica ha declarat caducat l’expedient de delimitació del domini públic maritimoterrestre que afectava el tram litoral d'Es Comú de Muro comprès entre les Casetes dels Capellans i la Platja de Muro. Aquest expedient tenia com a objectiu posar fi a una polèmica històrica: determinar la legalitat de tenir tres restaurants a primera línia i una vintena de cases d'estiueig que ocupen aquesta zona d'alt valor natural. Segons la interpretació d'alguns tècnics i dels ecologistes, es tracta d'unes edificacions fetes damunt el sistema dunar i, segons la Llei de costes, aquests ecosistemes han de ser preservats en la seva integritat, independentment dels metres que hi hagi des del mar.

La nova vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha mostrat la seva preocupació amb el fet que el Govern pugui permetre la legalització d'habitatges en zones inundables, apel·lant a tenir en compte la cartografia en zones de risc d'inundació.

L'Audiència Nacional ha tancat definitivament la història del quiosquet de Cala Torta, que durant mig segle va oferir menjar i beure als qui acudien a aquest emblemàtic espai natural durant la temporada d'estiu. Després d'una llarga batalla judicial entre els seus titulars i la Direcció General de Costes del ministeri de Transició Ecològica, aquest mes de gener, una sentència del màxim tribunal ha donat la raó a l'administració en el tancament i demolició que va decretar l'any 2019 per caducitat de la concessió.

Més de la meitat dels més de 1.500 escars (les construccions tradicionals del litoral que serveixen per donar cobro a una petita embarcació) de les Illes Balears no tenen cap concessió per part de Costes, o la que tenen ja ha caducat i, per tant, han perdut els seus drets. El cas de l'ultimàtum del Ministeri de Transició als 22 propietaris d'aquestes edificacions del Port des Canonge, que els dona 3 mesos per desocupar-les, ha tornat posar sobre la taula la situació d'irregularitat de la majoria d'aquestes instal·lacions.

El govern espanyol ha notificat als concessionaris dels escars del Port des Canonge –coneguts localment com a alcoves– que no se'ls renovarà la concessió i que s'han d'esbucar aquestes construccions, mentre que l'any 2021 l'Adminstració renovà les de Valldemossa. En concret, el text emès pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en data de 18 d'agost de 2022 diu que:

La Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica projecta la instal·lació de plaques flotants a bases de regadiu, unes actuacions que esperen que es puguin començar l'any que ve. Segons ha explicat el director d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, en declaracions a l'ARA Balears, és una iniciativa que preveu el seu Pla d'autoconsum, on s'indica que aquestes plaques es posaran damunt les basses, sense ocupar tot l'espai. "Estam preparant algunes actuacions d'eòlica flotant en aigua dolça", ha remarcat.

El govern estatal destinarà uns 5,5 milions d'euros a les Balears per garantir l'adaptació de les Illes al risc d'inundació i per fomentar la digitalització del seu cicle de l'aigua, segons ha acordat aquest dimarts el Consell de Ministres a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i de Repte Demogràfic.

L'estratègia de protecció de la costa de les Balears que ha dissenyat el govern espanyol preveu la retirada d'estructures costaneres com a mesura per adaptar el litoral illenc a les conseqüències de l'emergència climàtica. El projecte també aposta per relocalitzar i eliminar ocupacions en el domini públic maritimoterrestre, així com fer recular algunes estructures costaneres, segons ha explicat aquest divendres la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.

Uns representants de la Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera han entregat aquest dijous al Consell de Menorca els reconeixements al Compromís Mediambiental a l'Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) i al GOB, per la seva tasca d'educació ambiental i desenvolupament econòmic sostenible. Els guardons són atorgats per l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals del Ministeri per la Transició Ecològica.

La nova depuradora de Palma rebrà uns 142 milions d'euros del govern estatal, segons ha aprovat el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Amb aquest pressupost, que serà cofinançat pels fons Next Generation de la Unió Europea, es duran a terme la licitació del contracte de redacció del projecte, l'execució de les obres i la posada en marxa de les instal·lacions.

El grup ecologista GOB ha demanat aquest dijous al Govern que arribi a un acord amb l'Estat per protegir els espais naturals de les Balears que són propietat del Ministeri de Defensa, ubicats en zones d'un "extraordinari valor ambiental".

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha emès un informe –publicat aquest dimarts al Butlletí Oficial de l'Estat– que blinda a un màxim de 66 vols cada hora la capacitat màxima operativa de l'aeroport de Son Sant Joan. Això implica mantenir el límit actual, però evita ampliar l'activitat aèria. El Ministeri ha tingut en compte una de les propostes fetes per la Comissió Balear de Medi Ambient, presidida per Antoni Alorda, que en les seves al·legacions contra el projecte d'Aena per ampliar l'aeròdrom reclamava no superar aquest nombre de vols per hora. L'informe del Ministeri estima que el 2025 passaran per Son Sant Joan 33,8 milions de passatgers cada any i operaran un màxim de 246.900 vols anuals.

"Un acte de barbaritat que no sols ataca el sistema ecològic, també impulsa una acció que no dona resultat perquè hem vist que la regeneració de platges no és eficient". Així ha criticat el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, que el Ministeri per a la Transició Ecològica consideri la costa de Banyalbufar com a zona d'ús prioritari per a l'extracció d'arena del fons marí amb l'objectiu de regenerar platges. De fet, es tracta del mateix lloc on se'n va agafar pel mateix motiu el 2009. Els plans d'ordenació de l'espai marítim que està elaborant l'Estat, però, també ho preveuen, com ha avançat aquest dilluns Diario de Mallorca.

L'Ajuntament d'Alcúdia ha manifestat aquest dijous el seu "total rebuig i indignació" per la sol·licitud de concessió administrativa per projectar un xibiu a la platja del Corral d'en Bennàssar. El Consistori treballa de manera activa per mantenir reunions amb les administracions públiques corresponents per evitar que el projecte es tiri endavant.

El GOB ha demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que actuï pel que fa a l'expedient obert per les obres al passeig de Cala Rajada. L'agrupació considera que suposen una infracció per part de l'Ajuntament de Capdepera i Demarcació de Costes.

La Comissió Balear de Medi Ambient (CMAIB) va aprovar dijous el seu darrer informe sobre el projecte d'ampliació de l'aeroport de Palma adreçat al Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, en el qual reitera la seva oposició a l'augment de capacitat de Son Sant Joan. El document, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, demana concretament a Aena que elimini tant del projecte com de l'estudi d'impacte ambiental que ha fet l'empresa pública per tirar endavant l'ampliació de Son Sant Joan el principal punt de desacord: les previsions de creixement. Aquestes situen en quatre milions més el nombre de passatgers que arribaran a l'aeroport el 2025.

El govern espanyol dona la raó a la Conselleria de Medi Ambient en la resolució publicada aquest dimecres en el Butlletí Oficial de l'Estat sobre el projecte d'Enaire per la modificació de maniobres d'enlairament i aterratge de l'aeroport. El Ministeri per a la Transició Ecològica demana a l'entitat que faci una avaluació ambiental ordinària dels possibles efectes de les noves rutes. A diferència de l'avaluació simplificada, l'ordinària obliga a aportar en un termini de 15 mesos "un document ambiental més rigorós" per resoldre algunes de les conseqüències que preocupen el Ministeri, explica el president de la Comissió de Medi Ambient del Govern balear, Antoni Alorda.

A Rafel Fernàndez, batle de Capdepera pel PSOE, no li va caure cap anell per demanar, a final de 2018, la dimissió de la consellera de Salut, també del PSOE, pel reiterat retard a reformar el centre sanitari de Cala Rajada. Sembla que ara tampoc en perdrà cap per fer arribar a Madrid el malestar general dels ciutadans gabellins per l'estat de la primera línia marítima, destrossada pel temporal Glòria a final del mes de gener, encara pendent de rehabilitar i sense que s'hagi redactat cap projecte per fer-ho. Davant aquesta situació, Fernàndez ha convocat aquest dimecres una manifestació de protesta per a dissabte que ve.

En contraposició a les pressions dels ajuntaments per aconseguir una actuació immediata del Ministeri per a la Transició Ecològica per reconstruir les infraestructures litorals i platges afectades per la borrasca Glòria, el GOB ha alertat que l'evolució de la situació climàtica requereix fer un replantejament de les platges i infraestructures amb una visió de futur.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha declarat d'emergència les obres per arreglar els danys que la borrasca Glòria ha causat a la costa, valorats en 19,5 milions d'euros a tot Espanya, 4,4 milions dels quals seran per a les Balears. 5,75 milions seran per a Catalunya, i 8,1 milions per al País Valencià, segons ha informat l'agència Efe.