Amics de la Vall de Coanegra, membre de la plataforma 'Renovables sí però així no', ha registrat les seves al·legacions contràries a la instal·lació de la central industrial 'Laurea BESS III ENERGY' projectada en el terme municipal de Santa Maria.

Parcs solars al sòl rústic sense altra restricció que els espais protegits, centres comercials o altres empreses que podran establir-se amb una simple declaració responsable, sense esperar la llicència. Aquestes són algunes de les novetats que inclou el Decret llei per accelerar projectes que va aprovar a principis de setembre el Govern de Marga Prohens i que ja es troba en vigor.

El Parlament de les Illes Balears ha tancat aquest dimecres una de les portes falses més importants per on s'han colat els macroparcs solars de majors dimensions i que desfiguren centenars d'hectàrees de terra fèrtil: els projectes industrials estratègics. Amb l'aprovació de la Llei de polígons industrials queda prohibit que s'autoritzin aquestes macroinstal·lacions amb el pretext de considerar-les, precisament, de caràcter estratègic i, per tant, poder fer-les per la via ràpida.

Fa aproximadament un any i mig, un promotor, que va llogar una finca en sòl rústic al terme de Manacor per instal·lar-hi un parc fotovoltaic, es va posar en contacte amb la mare de Francesc (nom fictici) que en té una que està ben a prop. “Vetllava ca nostra i quan va trobar ma mare i mon pare els va dir que volia instal·lar-hi una torre de mitja tensió”, explica. Malgrat la insistència de l’empresa, la família va rebutjar la proposta.

Aquest mes ha començat la construcció del quart gran parc solar que es projecta a Menorca. Promogut pel fons d’inversió francès Mirova Energy Transition 5 (Met 5) i executat per la companyia alacantina CHM, preveu omplir de plaques 23 hectàrees de Binissequí i Llinàritx Nou –al costat del poble del Mercadal– per produir 30 megawatts (MW) d’energia fotovoltaica.

La Comissió Balear de Medi Ambient, ara presidida pel nou equip de Marga Prohens, ha mantingut el mateix criteri que l'anterior respecte del macroparc solar de Son Bonet i ha desestimat amb contundència el recurs d'Aena, el qual intentava reobrir l'expedient d'avaluació ambiental per mantenir viu el projecte. Red Eléctrica Española, competent en el transport d'energia, va arxivar aquest projecte perquè Aena no havia aconseguit el preceptiu informe d'impacte ambiental en el temps que fixa la normativa.

Una trentena de veïns de sa Pobla s'han concentrat aquest dijous davant la finca coneguda com Sa Punta d'en Capó per protestar per l'avanç d'un projecte de parc solar que promou un particular a la zona i que preveu la instal·lació de 4.500 panells fotovoltaics. Els veïns han lamentat que "la manca de zonificació que havia de fer el Consell de Mallorca està provocant que es facin aquestes actuacions sense que els residents o els afectats puguem fer-hi res", ha dit Santiago Ramis, portaveu dels poblers que avui s'han concentrat visiblement molestos. "És urgent zonificar", ha reiterat.

Aena ha advertit el Govern balear que si el seu projecte de macroparc fotovoltaic a l'entorn de Son Bonet decau per mancar d'avaluació ambiental actuarà per recuperar i aconseguir una compensació als recursos invertits i el temps perdut. Segons un escrit remès fa dos mesos a la Comissió balear de Medi Ambient, aquesta empresa pública afirma en to amenaçant que "Aena no té el deure jurídic de suportar tots aquests mals, i, si es produís, exigiran una actuació d'Aena en protecció dels interessos danyats per tal de compensar-los". Amb aquesta duresa s'expressa l'escrit que signa l'organisme de gestió aeroportuària, que intenta carregar a la Conselleria de Medi Ambient la responsabilitat de no haver obtingut un informe d'Impacte ambiental positiu.

L'empresa del sector primari Terracor, amb seu a Manacor, es beneficiarà d'una compensació d'Endesa per haver construït un parc solar a Son Reus, dins el terme de Palma. D'aquesta manera, Terracor sembrarà una hectàrea de melicotoners en una de les seves parcel·les manacorines amb el compromís de mantenir-la tant de temps com la vida útil que tinguin les plaques palmesanes. "Serà el proper hivern quan sembrarem els melicotoners, després d'haver arribat a un acord amb la companyia energètica", informa Maties Adrover, un dels socis de Terracor, empresa dedicada al cultiu i la comercialització de fruita, verdura i hortalissa.

El manteniment de l'activitat agrària és la justificació perquè el Govern doni el permís a Endesa per instal·lar set parcs solars arreu de Mallorca. Amb aquest argument, pagesos i ramaders que tenen terres llogades seran l'argument gràcies al qual els propietaris de les finques cobraran una quantitat periòdica de doblers de part de la companyia energètica.

El GOB ha presentat un recurs de reposició contra l'acord del Consell de Govern que permeté la declaració de projecte industrial d'interès estratègic el parc fotovoltaic Fenix Energy, que ocuparà més de 50 hectàrees (ha) dels municipis d'Inca i Selva. L'entitat ecologista ha fonamentat el recurs, principalment, en la inexistència del vistiplau de l'Ajuntament de Selva, un requisit obligatori per fer la declaració.

L'Ajuntament de Selva es posiciona contra el parc fotovoltaic de Son Fuster que el govern declarà projecte industrial estratègic. El batle, Joan Rotger (PP), ha explicat que l'Ajuntament presentarà un recurs de reposició contra l'acord del consell de govern que permeté la declaració. La principal implicació que té aquesta declaració és la de facilitar els tràmits burocràtics per agilitar l'execució del projecte i, segons indica la Llei 14/2019, ha de disposar dels informes favorables dels ajuntaments implicats per poder continuar el procediment.

Un decret estatal aprovat el 23 de juny de 2020 deixa en els llimbs la continuïtat del parc fotovoltaic d'Inca i Selva. El fet és que, segons la normativa estatal, les promotores havien d'obtenir l'informe d'impacte ambiental abans del 25 de gener i, en el cas del parc solar d'Inca, no ha estat així.

El primer parc solar "socialitzat" de l'Estat s'ha instal·lat a Santa Margalida. En total, 32 inversors mallorquins (un d'Eivissa i un altre de Menorca) han apostat per aquesta instal·lació, que es caracteritza perquè s'ha ofert la possibilitat de participar en almenys el 20% del projecte a persones físiques o jurídiques del municipi. Dues instal·lacions més d'aquests tipus es troben a Palma i Sant Llorenç des Cardassar.

El Consell de Mallorca establirà una sèrie de zones prioritàries on construir parcs fotovoltaics en sòl rústic, però no vetarà que se'n puguin fer a altres zones de l'illa. En els terrenys inclosos dins de la zonificació, però, els tràmits per posar plaques solars seran més simples amb l'objectiu d'atreure els promotors.

Cinc entitats ecologistes i agrícoles, com ara el GOB, Terraferida i la Sociedad Española de Agricultura Ecológica, entre d'altres, han reclamat aquest dimecres que no es permetin construir nous parcs fotovoltaics en sòl rústic a Mallorca. Consideren "urgent" definir una planificació que prioritzi les cobertes i els espais més degradats per evitar "hipotecar" els camps on es poden produir aliments. "Demanam una moratòria, un téntol", ha explicat una de les portaveus de Terraferida, Margalida Rosselló, que està preocupada pel boom de parcs en tramitació, que ja sumen gairebé una cinquantena, segons el mapa interactiu que han elaborat les organitzacions i que podeu consular aquí.

El Govern exigirà als promotors que facin parcs fotovoltaics a les Balears que compensin els arbres i cultius que s'eliminin d'un terreny per haver-hi instal·lat les plaques. Com a mínim s'hauran de plantar el mateix nombre d'arbres arrabassats durant el temps que funcioni el parc, segons l'esborrany del decret de modificació del Pla director sectorial energètic elaborat per la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic.

L'oposició contra la construcció d'un parc fotovoltaic devora Son Bonet per abastir energèticament l'aeròdrom no atura de créixer. El ple Consell de Mallorca també ha rebutjat aquest dijous que Aena el faci en una de les poques zones verdes de la zona, un argument que ja varen fer públic el GOB, l'Ajuntament de Marratxí, MÉS i la Plataforma Son Bonet Pulmó Verd. Totes les entitats demanen a l'ens aeroportuari que cerqui alternatives per instal·lar les plaques.

El parc solar que es vol construir en els terrenys que envolten la central tèrmica de Son Reus serà el més gran del municipi i ocuparà una superfície de 22,3 hectàrees. El projecte es desenvoluparà en una zona agrícola de "molt baixa rendibilitat" on hi ha ametlers i garrovers, segons l'estudi d'impacte ambiental del projecte que està publicat a la pàgina web de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. Els terrenys seleccionats són considerats com a sòl rústic general i sòl rústic d'interès agrari. La instal·lació pretén arribar a produir com a màxim 17,5 megawatts.

Menorca tindrà a partir del segon trimestre de 2021 un parc fotovoltaic que produirà el 20% de l’energia que es genera a l’illa. L’ampliació de Son Salomó arriba set anys després que se’n començàs la complexa tramitació, amb unes negociacions tenses, de vegades, que fins i tot han posat en perill l’acord final entre el Consell de Menorca, Borlumer SL, propietària dels terrenys, la promotora Ceconat SL i la Societat Historicoarqueològica Martí i Bella. Al final, “tothom ha cedit”, segons han reconegut els representants de les parts implicades.