Damm haurà de tornar 1,1 milions d'euros al Govern de la subvenció que va rebre en el marc de la transformació del sector primari, després d'anunciar el tancament de la fàbrica d'Agama de Palma i incomplir amb la normativa establerta. Això sempre i quan l'expedient que obrirà la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural confirmi el que és una evidència: no s'han complert les condicions de l'establert a les bases, ja que aquestes obliguen a mantenir l'activitat cinc anys des de que es cobra l'ajut públic.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural destinarà al sector pesquer de les Illes gairebé 2,5 milions d'euros dels fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) per incrementar, entre d'altres, els mitjans de vigilància en Reserves Marines. Així ho ha anunciat aquest dissabte la Conselleria durant la 37a reunió del Consell Pesquer de les Balears, principal òrgan col·legiat de caràcter consultiu en matèria de pesca marítima de l'Arxipèlag. El departament que dirigeix Joan Simonet ha presentat durant la trobada diverses iniciatives de normativa sectorial, com el projecte 'Economia Blava: nous instruments de gestió', a més dels resultats d'estudis de grups d'experts.

Fins a 22 municipis de les Illes Balears ja tenen detectat algun cas de llengua blava entre les guardes d'ovelles del municipi i a més hi ha quatre pobles més on hi ha indicis i casos pendents de confirmar. Així ho ha detallat aquest dimarts la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural que ha explicat que ha tancat la primera compra de 500.000 vacunes subministrades per un dels dos laboratoris autoritzats per l'Agència Espanyola de Medicaments.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural farà una campanya per incentivar el consum del me local per les festes de Pasqua amb el lema "Digau-li com vulgueu, però comprau-lo d'aquí". "Un dels objectius de la legislatura és apostar per la promoció del producte local per incrementar les rendes agràries dels nostres productors", ha assegurat el director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés.

La Conselleria d'Agricultura ha fet públiques aquest dimecres les dades de l'Estudi del consum i la procedència dels aliments a Mallorca 2023, que va encarregar la ja extinta Direcció General de Sobirania Alimentària la legislatura passada –ara és la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local–. Segons aquest informe, que abasta el període 2018-2023, ha augmentat la predisposició dels mallorquins a comprar aliments originaris de les Balears, "en especial la carn, el formatge i el peix", ha indicat el Govern en un comunicat. "L'evolució de la influència de l'origen en la decisió de la compra dels consumidors de Mallorca evoluciona de manera molt positiva", manifesta el director general de Qualitat Agroalimentària i Producte local, Joan Llabrés. Durant el treball de camp es varen entrevistar 1.019 persones, un 80% dones i un 20% homes.

La llana d’ovella ha passat de ser un producte amb valor comercial a esdevenir un subproducte ramader amb preus molt baixos i que, en alguns casos, es tracta com un residu, en comptes de com un recurs. Un estudi que radiografia la situació actual de la fibra natural realitzat per Mallorca Rural i l'Associació de productors d'agricultura ecològica de Mallorca (Apaema) revela que a l’illa només es comercialitza un 47% de la llana que es produeix, mentre que el 53% restant es ven a artesans o queda acumulada a les mateixes finques. El debat dins el sector gira entorn del responsable de revertir la situació: l’Administració o la indústria? La qüestió va ser abordada aquest dijous en la Jornada de la Llana, en la qual també es va presentar l’estudi citat.

El Consell de Govern ha acordat aquest dilluns unificar i ampliar les reserves marines de les illes del Toro i les Malgrats, al municipi de Calvià, que passaran de les 227 hectàrees d'extensió a les 2.952. "Amb la creació d'aquesta reserva a les Balears reafirmam el lideratge reconegut com a territori amb superfície marítima protegida", ha destacat la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha.

Eivissa tindrà la primera Xarxa de Dones de Pesca de les Balears. Així ho ha anunciat aquest dissabte la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, en una taula rodona sobre el paper de la dona a la pesca, en el marc de les jornades pel centenari de l'antiga Confraria de Pescadors d'Eivissa i Formentera.

La veda per pescar el raor s’aixeca aquest dijous, primer de setembre. Es tracta d'una de les campanyes més esperades pels pescadors recreatius de les Illes Balears, i s'allargarà fins al 31 de març. La Direcció General de Pesca i Medi Marí, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, mostrejarà enguany 40 raors a les reserves marines d’interès pesquer per fer el seguiment de l’espècie. D'aquesta manera, els guardes i inspectors recolliran dades dels raors, com la mida, el sexe, la profunditat de pesca i si presenten alguna malaltia, entre d’altres. L'objectiu, en línia de la prohibició de pesca de raor entre abril i agost, és protegir i assegurar la sostenibilitat de l’espècie.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns destinar 665.000 euros —inicialment eren 475.000 euros— a l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Balears (IRFAP) per a l'adquisició de llavors certificades de cereals i lleguminoses, en concret de blat, civada, ordi, triticale, pèsol i favó, per fer front a l'augment del preu que estan registrant aquests aliments.

El busseig recreatiu en àrees marines protegides s’ha convertit en un atractiu local i turístic no només a la Mediterrània, sinó arreu del món. Tant és així que les Balears han passat de tenir 12.735 immersions el 2005 a sumar-ne 69.200 el 2021, la qual cosa suposa un increment del 443,3%, segons precisa la investigadora Natalia Barrientos en l’informe de Mar Balear. Malgrat l’augment, els experts garanteixen que l’impacte és nul si es fa correctament i sostenen el potencial d’aquesta activitat per donar a conèixer el medi marí i, alhora, conscienciar sobre la importància de conservar-lo.

El Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Balears (Fogaiba) ha destinat uns vuit milions d'euros en ajudes als sectors agrari, pesquer, ramader i agroalimentari durant el mes de juny, segons ha informat aquest dimecres en una nota de premsa la Conselleria d'Agricultura, Alimentació i Pesca. 

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació sembrarà 530 hectàrees d'ametllers i garrovers a les Balears, en el marc del primer any de vigència del pla de reestructuració de la fruita seca. Es tracta d'un pla de sis anys que té l'objectiu d'impulsar canvis estructurals dins aquest sector de l'agricultura.

“Quan jo desaparegui, aquesta llavor se n’anirà amb mi, però si la conreau, no la perdrem”. Són paraules d’un pagès mallorquí ja mort que van traslladar fa uns dies al director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern, Fernando Fernández. La major ‘arca de Noè’ de llavors del món és a Svalbard (Noruega), on hi ha 1,1 milions d’exemplars, d’unes 5.400 espècies. Però les Balears també tenen el seu propi banc de llavors, una reserva de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) que emmagatzema unes 370 varietats locals. Hi ha de tot: 75 tipus d’ametller, 33 de cirerer, 40 de garrova... És un treball “absolutament de formigueta” que requereix una atenció contínua per assegurar-ne la conservació, diu Fernández. En cas contrari, “la gran majoria” desapareixeran.

El Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (Fogaiba) ha abonat durant aquest maig uns 4,7 milions d'euros en ajudes al sector primari i agroalimentari de les Balears, que han estat distribuïts entre un total de 736 explotacions, segons ha informat aquest dijous la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació en una nota de premsa.

El Govern ha demanat aquest dimecres als ciutadans que no gravin ni s'acostin als nius de tortugues marines, per poder preservar el benestar d'aquesta espècie catalogada com a vulnerable, davant l'inici de la temporada de nidificació.

Pescadors del port d'Andratx han trobat aquest cap de setmana dues cranques mediterrànies a la reserva de la Dragonera, una espècie autòctona que "feia anys" que no es veia en aquest indret perquè, pràcticament, estava extingida.

El Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Manacor han signat aquest dimarts un protocol de col·laboració per reobrir l'escorxador de Manacor i convertir-lo en una infraestructura de referència dels ramaders. Aquesta instal·lació tindrà un cost d'1.500.000 euros, el 60% anirà a càrrec de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació –a través de Fogaiba– i el 40% restant l'aportarà la institució insular. L'Ajuntament de Manacor és el titular del terreny i les instal·lacions. Aportarà el projecte tècnic de les obres i, si se supera el pressupost, la resta del finançament. Per ara, ja s'hi ha invertit mig milió d'euros.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha donat aquest dilluns el sus al Congrés Internacional de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE), un esdeveniment que durarà fins aquest dimecres i que tractarà temes com la sobirania alimentària, l'emergència climàtica i la innovació agroecològica, entre d'altres.

El nombre de peixos que neden a la reserva marina del Freu de la Dragonera ha augmentat un 340% d'ençà que el Govern va decidir protegir aquesta zona el 2016, segons ha precisat aquest divendres la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.