La venda de la nau i el terreny rústic que explotava l'empresa poblera l'Esplet ja és el darrer capítol de la desaparició d'un referent del camp balear. A principi de mes es va fer públic el tancament de l'empresa i l'acomiadament dels 19 treballadors per problemes econòmics. Ara, dues setmanes més tard, l'empresa posa a la venda la nau i el terreny per cinc milions d'euros.

La venda de les participacions que tenia el Govern a la Societat Agrària de Transformació (SAT) l'Esplet, que ha estat durament criticada per MÉS per Sa Pobla, es va fer "de manera legal, amb tota la transparència i les garanties", ha explicat aquest dimecres el director general d'Agricultura Fernando Fernández, qui ha assegurat que es va fer vetllant "en tot moment pels interessos de la comunitat autònoma i de l'empresa". De tota manera, MÉS per Mallorca ha demanat la compareixença de l'actual responsable d'Agricultura, que ja va ser director general amb el Pacte i que coneix l'operació que es va dur a terme l'any 2023.

Els pagesos han cobert tradicionalment els cultius amb plàstics per potenciar la producció, un material contaminant per al qual la fundació Mallorca Preservation ha trobat una alternativa molt més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. L'organització, en col·laboració amb l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), ha finançat un projecte que també optimitza el creixement dels cultius, però amb un plàstic 100% biodegradable elaborat a partir de midó de patates.

El sector de la patata és un dels més afectats per la borrasca Juliette; tant, que es calculen pèrdues de més de la meitat de la collita primerenca. Així ho ha explicat el pagès Llorenç Pasqual, que treballa en una de les finques de Mateu Export de sa Pobla, l'empresa que exporta el 80% d'aquesta hortalissa. "Confiava collir més de 400 tones de patata primerenca, i si en cull 150 ja serà molt", ha reconegut el pagès, aquest dilluns dematí després de la visita de la presidenta del Govern, Francina Armengol; la consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, i el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, a la finca de Son Puça, que té 7,5 hectàrees.

Preocupació en el sector de producció de patata per la borrasca Juliette, que podria arruïnar la campanya primerenca. L'element meteorolgòic més perillòs per a aquest cultiu és el vent, ja que pot rompre la fulla: "Si continuen aquestes ratxes o augmenten, haurà finalitzat la collita", explica el pagès Joan Mateu, propietari de l'empresa que exporta el 70% de patata de sa Pobla i membre d'Unió de Pagesos. El fet és que una de les parts més importants és la que surt de la terra, explica: "Si es romp la massa aèria, serà un desastre", ha puntualitzat.

El Consell de Mallorca ha explicat aquest dimecres que els agricultors de sa Pobla i Muro concentren 1.600 hectàrees dedicades al cultiu de la patata, amb una producció anual que supera les 1.600 tones. Segons han detallat a través d'un comunicat, aquesta producció es destina tant a l'exportació i al mercat intern i té un valor proper als 20 milions d'euros. A més, aquest petit sector de la pagesia mallorquina genera 100 llocs de feina directes i altres 150 indirectes.

Avui la patata és omnipresent en molts de plats. Hi hagué un temps, però, en què aquest tubercle fou l’ovella negra de la gastronomia. Procedent d’Amèrica del Sud, arribà a Europa al segle XVI de la mà dels conquistadors hispans. Mentre es convertia en l’aliment bàsic de les classes més pobres, anaren sorgint diverses opinions sobre les seves propietats: uns el consideraven un bon remei medicinal i fins i tot un afrodisíac; d’altres, en canvi, el veien com el causant d’algunes malalties, entre les quals la lepra. La reivindicació del tubercle com a comestible arribaria al segle XVIII per boca del farmacèutic francès Antoin Agustin Parmentier. No podia estar-ne més content, ja que l’havia salvat de morir de fam en ser fet presoner pels prussians.

L’any 2021 sa Pobla continua sent el principal exportador agroalimentari de les Balears fora d’Espanya, segons les dades de la Conselleria d’Agricultura i Pesca. Després de la pandèmia, concentra aproximadament el 15% de la producció agrària final de les Illes –un 10% correspon a la patata i l’altre 5%, a la resta de cultius– i té al voltant d’un centenar d’explotacions agràries professionals. Però les exportacions del tubercle pobler –que suposen un 70% de les que viatgen d’Espanya al Regne Unit– no aconsegueixen combatre l’avanç del sector serveis. La restauració, el comerç i el turisme tenen cada vegada més pes dins l’activitat econòmica del municipi.

No podem dir que la truita de patates sigui un plat propi de la gastronomia menorquina. De fet, la seva paternitat o maternitat la reclamen bascos i gallecs. Tanmateix, el que sí que és ben cert és que un dels primers llocs on es van sembrar i consumir patates a l’estat espanyol va ser a Menorca, portades pels anglesos al segle XVIII, segons ens explica Lindemann a la seva ‘Descripció de l’illa de Menorca’, dietari d’aquest clergue alemany, que descriu els costums i el que es va trobar a la Menorca anglesa del segle de les conquestes i reconquestes.

Les Balears podran continuar exportant patata al Regne Unit com fins ara tot i el Brexit, segons ha informat aquest dimecres la consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, qui va escriure al ministre d'Agricultura britànic, George Eustice, el 5 de febrer. De la Concha demanava, o bé una moratòria d'un any per no perdre la collita d'enguany, o que es mantinguessin les condicions d'exportació com fins ara. El ministre britànic ha acceptat mantenir-ne les condicions actuals.

Vendre patates a Europa

Les mesures preses per la pandèmia van afectar els resultats finals de l’exportació

Les empreses pobleres dedicades a l’exportació de patata fan balanç de la campanya i preparen la que ve. Consideren que la campanya passada ha estat regular; potser per les disfuncions del mercat europeu a partir de la generalització de la pandèmia de coronavirus, les mesures que es varen prendre a cada lloc varen afectar de bon de veres els resultats finals de l’exportació: per un cantó, varen augmentar els costos de transport i, per l’altre, varen fer abaixar els preus. D’aquesta manera, una campanya que anava camí de ser bona ja no ho va ser tant. Així i tot, a sa Pobla ja pensen en la propera campanya, que podríem definir com “la batalla d’Anglaterra”, és a dir l’esforç per mantenir un mercat on la patata mallorquina du més de cent anys de presència.

]]>

Els pagesos de sa Pobla i Muro que es dediquen al cultiu de la patata han rebut indemnitzacions per valor de més de 500.000 euros pels danys causats pel temporal de vent i calabruix que han afectat la campanya 2019-2020, segons ha explicat la Conselleria d'Agricultura i Pesca en un comunicat.

]]>

La truita de patates és un plat tan popular, que té un dia internacional, el 9 de març, dilluns vinent. Si per dedicar-li una jornada hi ha unanimitat, per cuinar-la no és així. A més del debat conegut sobre si cal fer-la amb ceba o sense, existeixen molts altres, que posen el punt de mira en la cocció, en el diàmetre i en l’alçada. I, per continuar, les noves tendències, que s’adhereixen a l’alimentació vegana, han convertit els ous en prescindibles.

]]>

Quatre finques de cultiu de patata a sa Pobla, de la SAT S'Esplet, són els camps experimentals de producció de tubercles mitjançant la injecció d'ozó a través del reg. Es tracta de la primera experiència d'aquest tipus a les Illes i es fa a través de l'empresa valenciana Agrozono, que hi aporta el sistema tecnològic.

]]>

Exsocis de la Societat Agrària de Transformació (SAT) l’Esplet, que va ser el principal exportador de patates de les Balears, han amenaçat de denunciar el seu gerent, Joan Company, perquè és accionista de Med. Produce Limited, l’empresa anglesa que fa d’intermediària entre l’Esplet i els compradors internacionals i que ara és “el principal client dels productes de l’Esplet”, segons assenyalen els pagesos en un burofax que varen enviar al president de la SAT, Josep Llabrés, el 20 de desembre. Cal recordar que els pagesos que entreguen els seus productes a l’Esplet cobren al setembre, un pic finalitzada la campanya, i que els doblers que reben depenen del preu de venda a l’estranger. I qui fixa aquest preu en el cas de l’Esplet? Precisament Med. Produce, de la qual Company té un 20% de les accions.

]]>

Fins a 26 paradetes de gastronomia local i de promoció de la patata han omplit la plaça Major de sa Pobla aquest divendres i dissabte vespre en la ja tradicional fira nocturna, que té lloc en doble jornada. És el moment en què l'hortalissa típica poblera agafa mil sabors i és presentada com el complement estrella de molts plats per part de molts restaurants.

]]>

Fira nocturna de la patata

]]>

L’Esplet, el que va ser el principal portal exportador de patates de les Balears, ha caigut en desgràcia i ha cedit terreny davant una competència que ha mantingut a retxa durant molts anys. El goteig de pagesos que han deixat de ser socis d’aquesta Societat Agrària de Transformació (SAT), participada en un 10,25% pel Govern balear, s’ha intensificat els darrers anys, fins a quedar-ne poc més de mitja dotzena -l’Esplet arribà a tenir més de noranta socis-. Quines són les causes de l’ensorrament? Bàsicament, la gestió del gerent, Joan Company, germà del candidat del PP a la presidència del Govern, Biel Company, i actual president d’Asaja.

]]>