La crema de poda sense autorització torna a ser legal a les Balears, només cinc mesos després que la llei de residus del govern espanyol la prohibís i obligàs els pagesos de les Illes a triturar tots els residus vegetals. Des d'aquest dilluns, totes les explotacions agrícoles de menys de 50 treballadors i que facturin menys de 10 milions d'euros a l'any –la immensa majoria que hi ha a les Balears– poden tornar a cremar els residus sense avisar. Només hauran de demanar una autorització aquelles persones que vulguin cremar en un lloc que estigui a menys de 500 metres d'una zona forestal .

La temporada de crema acaba de començar i amb la nova llei estatal en vigor, que prohibeix la crema de residus vegetals, els pagesos han de demanar una autorització automàtica a través d'un formulari habilitat per les conselleries d'Agricultura i Medi Ambient. Així i tot, la norma suggereix com a alternativa la trituració de la poda. Quins avantatges i complicacions té la trituració envers la crema? Els agricultors i experts consultats per l'ARA Balears coincideixen que l'operació pot dur més hores de feina, però és positiva per al medi ambient perquè aporta matèria orgànica al sòl.

Ja no es poden cremar les podes a foravila. La nova Llei estatal de residus, aprovada l'abril d'enguany, prohibeix la crema de residus vegetals generats en l'entorn agrari o silvestre. La preocupació dels agricultors creix abans que comenci el període de crema, el 15 d'octubre. L'alternativa que tenen és triturar les restes, però aquesta pràctica és molt costosa, segons les organitzacions agràries.

S’estima que a les Illes Balears es tuden fins a 63.723 tones d’aliments cada any, segons l’anàlisi del sistema de gestió de residus municipals que va realitzar la Conselleria de Medi Ambient. Tenint en compte els fems generats a les llars, a la restauració i al comerç, cada ciutadà tira fins a 46 kg de menjar als fems per any, segons aquest mateix estudi. Medi Ambient recalca que els càlculs són estimats i que s’han fet prenent com a referència diferents anàlisis de malbaratament alimentari elaborades per institucions estatals i autonòmiques. El còmput total de la quantitat que tuden els ciutadans anualment s’ha fet considerant tant les restes orgàniques com els residus que es llencen al rebuig.

Nova mesura per millorar la gestió de residus a Manacor. L'Ajuntament del municipi ha instal·lat 250 nous contenidors marrons arreu per garantir que es pugui recollir el 100% de la matèria orgànica que generen els residents. A través d'un comunicat, el Consistori ha explicat que amb aquest nou projecte Manacor es converteix en el municipi més gran de les Illes Balears amb el 100% de recollida de matèria orgànica.

L’Ajuntament de Son Servera ha retornat 91.000 euros a 30 hotels del municipi per la seva bona gestió en el reciclatge de la matèria orgànica en la seva condició de gran generadors. Cada any més empresaris turístics veuen gratificada la seva contribució a la reducció de la incineració de residus.