La primera obra d’Albert Camus traduïda al català és la novel·la La pesta (Vergara, 1962), publicada originalment a França per Gallimard el 1947. Apareix el 1962, quinze anys després de la seva publicació en francès, en traducció de Joan Fuster, dins la col·lecció de butxaca ‘Isard’ de l’editorial Vergara. La figura de Joan Fuster és clau en la introducció i difusió del pensament de Camus en el lector catalanoparlant. La traducció de la novel·la La pesta al català és un encàrrec de l’editor i amic personal Josep Maria Boix, promotor de la col·lecció ‘Isard’. Anteriorment, Fuster havia mirat de traduir al català el drama La putain respectueuse de Sartre pel seu compte, només sis anys després de la seva publicació original, un lapse de temps molt breu si es té en compte l’opacitat i aïllament cultural imposat pel franquisme. Malauradament, no se’n va sortir a causa de la dificultat del text i de les seves limitacions. Ja s’observa en aquest intent fallit una voluntat clara de normalitzar i europeïtzar la cultura catalana, tan malmesa per la prohibició, persecució i censura franquista. La intencionalitat aperturista i compromesa de Fuster es reflecteix en les traduccions de quatre obres més de Camus durant els anys 60: L’Estrany (Proa, 1967), traduïda en solitari; El mite de Sísif (1965), l’assaig fundacional de l’absurdisme o filosofia de l’absurd; el tractat filosòfic L’home revoltat (1966) i els sis contes agrupats sota el títol de L’exili i el regne (1967), en col·laboració amb Josep Palàcios. Es pot dir que Fuster, amb la seva trajectòria literària, va prestigiar encara més les obres traduïdes.

Què tenen de fascinant les ideologies totalitàries perquè hagin resultat i resultin tan seductores per a molta gent? I hi ha una segona part de la pregunta encara més inquietant: aquesta fascinació, ¿té més a veure amb l’emissor, amb el discurs dels líders, partits o mitjans que el formulen, o més aviat recolza en els receptors, en els ciutadans diguem-ne “normals”?

És ben segur que tothom, o gairebé tothom, sap qui va ser Albert Camus (1913-1960), i també força segur que pocs coneixen María Casares (1922-1996), ambdós protagonistes d’aquesta exquisida i poètica trobada teatral que explica la seva apassionada i peculiar relació amorosa.

Vivim dies molt foscos, és la tristesa que provoquen les massacres. No els genocidis que ressonen des del fons de la història, sinó els que comparteixen el present amb nosaltres. Com si el present fes més mal que el passat, però no és això. Davant els crims històrics només podem ser espectadors; en canvi, quan les matances tenen lloc davant els nostres ulls, ens arrela al pit una culpa inevitable, que ens fa estar més tristos. Per ventura si s’estudien aquests anys nostres als llibres, es veurà amb una nitidesa vergonyant que no hem estat a l’alçada. Feim de cada conflicte, de cada situació intolerable, un espectacle. Renegam des del teclat per calmar la nostra fam d’acció o per silenciar la culpa. Així,un exèrcit impotent de mirades teixeix la indiferència d’Occident.

Pocs escriptors han sabut reflectir tan bé com Albert Camus (Dréan, Algèria, 1913 - Villeblevin, França, 1960) els problemes de l’home del seu temps (és per això, imagino, que van atorgar-li el Premi Nobel de literatura), sense defugir la coherència moral i la qualitat literària. La seva obra, d’un profund revestiment ètic, polític i metafísic, arriba al lector a través de la sensibilitat, a diferència d’un Sartre o d’una Beauvoir, que ho fan més per l’intel·lecte. Una mateixa època sacsejada profundament per la història i discutida per esperits humanament tan contraposats fa l’obra d’aquests pensadors summament interessant. Però Camus tenia raó. I la causa d’aquesta raó és la seva humanitat. I l’arrel d’aquesta humanitat cal buscar-la en el seu origen humil i pobre, a Algèria. El primer home és un punt culminant, un epíleg inacabat on s’exposa la vida; o sigui, el fet d’encarar el sol i la mort per descriure’n l’experiència i la reflexió que pugui suscitar.

El sol ha desaparegut dels llibres d’avui. Per això fan mal en lloc d’ajudar a viure. Aquesta frase apareix a la faixa que acompanya la novel·la de Margarita Liberaki Tres veranos, que ha publicat Periférica en castellà. Segons sembla, l’escriptor Albert Camus, després d’haver llegit aquesta història grega, va escriure a la seva autora per explicar-li que s’hi sentia molt identificat. Entre altres raons, hi argumentava la presència del sol.

El cineasta palestí Elia Suleiman ha tancat aquest diumenge la segona jornada de les Trobades i Premis Albert Camus, després de participar en un diàleg de creació artística contra els desordres del món. La periodista i escriptora Laura Fernández va ser l'encarregada de conduir el diàleg dut a terme a Es Claustre de Maó.

Li va semblar la Seu de Mallorca una barreja de “mal gust i obra d’art”, va passar un vespre a un tuguri vora la plaça Major de Palma, es va sentir fascinat amb el claustre de Sant Francesc de Ciutat, va quedar encisat un horabaixa al port d’Eivissa i li quedaren les Illes tan marcades que, anys més tard, deixaria escrit: “Des de l’avió, en plena nit, les llums de les Balears, com flors dins la mar”. Era Albert Camus (1913-1960), premi Nobel de literatura: per primera vegada s’ha publicat en català el seu primer llibre, El revers i l’anvers (Lleonard Muntaner Editor), on relata el seu viatge l’estiu del 1935 a Mallorca i Eivissa, mentre que la Menorca d’origen de la seva família materna li dedica aquest cap de setmana –dissabte 14 a Maó i diumenge 15 a Sant Lluís– una nova edició de les Trobades i Premis Mediterranis Albert Camus.

Un total de vint treballs periodístics opten a aconseguir la segona edició del Premi Mediterrani Albert Camus Incipiens. El guanyador del guardó, que té la finalitat de difondre i donar suport a projectes en curs d'elaboració periodística per part d'autors nacionals o residents a qualsevol dels països de la Mediterrània, es donarà a conèixer el pròxim 14 de maig a Sant Lluís.

El cineasta Elia Suleiman s'ha incorporat al jurat del III Premi Mediterrani Albert Camus, que es donarà a conèixer el pròxim 14 de maig a l'illa. El guardó reconeix la trajectòria personal i l'obra d'un creador o pensador contemporani. Suleiman és un actor i cineasta que té una àmplia experiència com a director i guionista.

El filòsof, antropòleg i sociòleg francès Edgar Morin ha rebut aquest divendres el Premi Mediterrani Albert Camus 2020 en una gala que s'ha fet al teatre Principal de Maó. Segons ha informat Europa Press, Morin ha reconegut que aquest guardó "és la manera" de retrobar-se amb el Nobel de Literatura. "Tenc gran respecte i admiració per Camus", ha dit per mostrar l'emoció que ha sentit quan ha rebut aquest reconeixement.

Albert Camus advertí: “Tota forma de menyspreu, si intervé en política, prepara o instaura el feixisme”. Al nostre temps i àmbit, la desqualificació de l’adversari és pràctica habitual en política; a la campanya electoral de les autonòmiques a Madrid, diuen, s’hi han creuat totes les línies vermelles imaginables. Tal vegada és per això que, es tem, el feixisme ha tornat a mostrar la seva ombra sinistra. Albert Camus (1913-1960), Premi Nobel de literatura, algerià de cultura francesa, de família materna menorquina, visitant de Mallorca i Eivissa el 1935 –viatge que deixà recollit als seus escrits–, filòsof, periodista i home de teatre, es perfila, 61 anys després de la seva mort prematura en un accident de trànsit, com a guia ètic contra la intolerància i la mentida –aquesta que ara anomenen ‘postveritat’.

Menorca acollirà del 18 al 20 de juny la tercera edició de les Trobades Albert Camus, que durà per títol "No hi ha vida sense diàleg" i té com a objectiu crear espais de reflexió i de resistència crítica. El 18 de juny tindrà lloc la cerimònia d'entrega dels Premis Mediterranis Albert Camus 2020 en el Teatre Principal de Maó, una gala que no es va poder celebrar l'any passat a causa de les restriccions derivades de la crisi sanitària del covid-19.

L'impacte econòmic en promoció de la darrera edició de les Trobades Literàries i Premis Mediterranis Albert Camus s'eleva a 690.000 euros, segons un estudi encarregat per la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM) a l'empresa Audir Media. Una altra dada que revela l'estudi d'audiència i de valoració en termes econòmics és que l'audiència potencial de l'esdeveniment fou de 226 milions de persones.

Les Trobades & Premis Mediterranis Albert Camus de Menorca arriben a Mallorca de la mà de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Aquest dilluns, el Caixa Fòrum de Palma serà el lloc on els mallorquins podran descobrir què és i quina és la missió d'aquest encontre bianual que es fa a Menorca, concretament a Sant Lluís. L'acte començarà a les 18.30 hores.

El filòsof Walter Benjamin –mort fa 80 anys– i l'escriptor Albert Camus –mort fa 60 anys– són els protagonistes de la segona edició de les Jornades d'Estudis Locals d'Eivissa que organitzen l'Arxiu Històric d'Eivissa i Formentera (AHEIF) i l'Ajuntament d'Eivissa. Aquests dos intel·lectuals estan vinculats a l'illa: hi passaren els primers anys de la dècada del 1935, abans que el món esclatàs en guerra contra el feixisme. Benjamin ho va fer en dues ocasions, el 1932 i el 1933, i Camus el 1935, encara molt jove. El primer patí com a jueu i intel·lectual la persecució nazi, i el segon s'enfrontà al nazisme. Jueus i nazis a les Illes és el títol d'aquestes Jornades d'Estudis Locals. Les ponències es faran entre els dies 24 i 26 de novembre. La coordinadora és Fanny Tur Riera, directora de l'AHEIF.