En matèria d’immigració, Vox ha col·locat el PP en un dilema del qual pot sortir perdent triï l’opció que triï. Alberto Núñez Feijóo es va llançar al discurs antiimmigració en ple estiu, quan les arribades a territoris com les Illes eren massives, per intentar retallar distàncies amb el seu competidor. Però l’extrema dreta continua amunt a les enquestes, mentre que el PP va obtenir el pitjor resultat de la legislatura al darrer baròmetre del CIS(23,7%). La dinàmica estatal preocupa el Govern, assenyalen fonts de l’Executiu, i afecta Marga Prohens en primera persona. “Tenim una posició complicada”, apunten aquestes fonts: “Si ens acostam a Vox, ens empresona, i si no, creix”.

Fer un discurs xenòfob negant que ho sigui. Aquesta és una de les principals contradiccions del discurs antiimmigració de Vox. L’ARA Balears ha analitzat els contrasentits de l’extrema dreta en aquest àmbit amb l’ajuda d’experts que destaquen que les arengues dels representants illencs es basen en trets ètnics i culturals i fan diferències segons la procedència dels migrants. A l’argumentari de la formació d’extrema dreta sobre nouvinguts hi ha altres contradiccions. I també en el PP, que ha acceptat part del marc ideològic del seu soci a les Illes. Aquesta mateixa setmana els populars defensaven al Parlament la decisió de sotmetre els menors no acompanyats a proves dentals.

Amb els resultats de les eleccions gallegues el PP de Feijóo va agafar coratge després d'uns mesos d'arrossegar els peus per haver vist com la Moncloa els fugia del cap dels dits. Com que el nacionalisme espanyol té tendència a tenir la moral alta (n'hi ha prou de veure com es comporta la versió més banal, que és la futbolística), es van veure en condicions de precipitar un final abrupte d'una legislatura incerta, en què Pedro Sánchez i el PSOE passaven a dependre més directament que abans dels independentistes catalans i bascos. A més, s'hi afegia el desgast causat per la llarga negociació de la llei d'amnistia i, de sobte, un regal (per al PP) tan inesperat com llépol: el cas Koldo. Van veure un camí obert i van decidir jugar-ho (quasi) tot a aquesta carta. El mateix Feijóo ho va anunciar explícitament: Pedro Sánchez no tardarà a caure, i serà per haver-se aliat amb els enemics d'Espanya, i per la corrupció.

Ha passat en segon terme de la procel·losa actualitat la nova proposta educativa que va llançar Feijóo fa uns dies, a saber, la unificació de les proves de selectivitat (PBAU, sigles de Proves de Batxillerat per a l’Accés a la Universitat). Es tracta d’unificar-les en una de sola que sigui la mateixa a totes les comunitats autònomes, sense més criteri que el consabut “no té sentit que hi hagi disset selectivitats diferents si som tots a Espanya”. Qui diu proves de selectivitat diu currículums escolars o models educatius.

La política és una activitat amb una abundant producció de detritus lingüístics. Procedeixen de la política (i del futbol, però això no ho tocarem) les expressions, les frases fetes, les crosses i els vicis retòrics més altament irritants i contaminadors, que aviat s'encomanen al llenguatge periodístic, i des d'allà a la parla quotidiana: coses com la finestra d'oportunitat, la línia vermella, el full de ruta, els això va o això no va de tal cosa o tal altra, la formació constant de verbs a partir de substantius i adjectius als quals s'afegeix la terminació -itzar (visibilitzar, problematitzar, precaritzar, monitoritzar, minoritzar, etc.). De tots aquests bunyols verbals, hi ha una expressió especialment abominable, que és aquella de “no acceptaré lliçons” (de tal cosa o de tal altra). La diuen, els polítics, per sortir del pas fent-se els ofesos, quan ja no saben com defensar-se.

El portaveu del Govern, Antoni Costa, ha animat aquest dijous els ciutadans a sumar-se a la manifestació organitzada per a aquest diumenge pel PP contra els pactes del PSOE per l'amnistia, però ha remarcat que els comportaments violents no hi seran benvinguts: "Qui vulgui armar-la que no vingui, que quedi a ca seva". En la roda de premsa per presentar el projecte de pressupostos autonòmics del 2024, el també vicepresident de l'Executiu autonòmic ha dit que existeix la possibilitat que membres del Govern hi acudeixin, com a ciutadans, sense concretar noms.

Al seu discurs d'investidura, pronunciat amb un to prepotent i per moments burleta, Marga Prohens —que serà investida presidenta del Govern de les Balears aquest dijous, en segona votació— va intentar donar gat per llebre. “Defensar la unitat d'Espanya no exclou ser i sentir [sic] la identitat i la cultura de les nostres illes, ni voler una immigració regulada ens fa menys humans, ni llevar el requisit del català als metges ens fa enemics de la llengua”, va dir, gesticulant en excés des de la tribuna d'oradors. A pesar del somriure postís, estudiat, es percebia incomoditat en les seves paraules.

La presidenta del PP balera, Marga Prohens, ha expressat aquest dimecres el seu compromís d'impulsar un innovation valley vinculat a la innovació en el turisme i a les renovables a les Illes, així com de "rellançar" el Parc Bit i crear un Centre Autonòmic de Recerca en intel·ligència artificial.

La presidenta del PP balear, Marga Prohens, s'ha pronunciat aquest dimecres sobre la possibilitat que el seu partit arribi a un pacte postelectoral amb Vox després de les eleccions autonòmiques del 2023, i ha assegurat que, ja que considera que "el PP serà la llista més votada", es presentarà a la sessió d'investidura i haurà de ser la secretària general del PSIB, Francina Armengol, qui decideixi "què farà amb els seus vots". Així s'ha expressat en una roda de premsa a la seu del partit, on ha sostingut que qui "va obrir la porta a l'extremisme" a les Balears i la resta d'Espanya fou Armengol per pactar amb Unides Podem en l'Executiu autonòmic.

"Els plats bruts no es renten, s'acumulen en el partit fins que s'enfonsa, i és el que ha passat al PP", ha afirmat aquest dilluns la diputada popular i exportaveu del partit en el Congrés dels Diputats, Cayetana Álvarez de Toledo, en la presentació a l'Hotel Melià Victoria de Palma del seu llibre Políticamente indeseable. La diputada ha descrit així la crisi viscuda pel PP en les darreres setmanes, que ha desembocat en un congrés extraordinari per elegir Alberto Núñez Feijóo com a nou líder.

La nova presidenta del PP balear, Marga Prohens, que forma part de la cúpula estatal del partit com a secretària de comunicació interna, no deixa de guanyar pes polític dins la formació. La també portaveu adjunta al Congrés ha hagut de valorar l'actualitat espanyola i fer d'oposició en una roda de premsa aquest dimarts a la seu dels populars a Palma. Ho ha fet perquè, com ella mateixa ha confessat, estava "de guàrdia".

"Com diu l'Estatut, s'han de protegir, fomentar i estudiar les particularitats de la llengua sense qüestionar-ne la unitat". La nova presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha volgut tancar amb aquestes paraules la polèmica que va encendre el president del partit estatal, Pablo Casado, quan dissabte afirmà en el XVI Congrés de la formació illenca "que a les Balears no parlau català! A qui se li ocorre?". La líder popular no ha desdit les paraules del president, però sí que les ha retocat, i ha assenyalat que Casado només va voler dir que "no som Països Catalans ni cap apèndix de cap comunitat", i que tampoc "hem de mirar què fan Catalunya, València i Madrid".

La nova portaveu adjunta del PP en el Congrés, Marga Prohens, ha deixat palès el gir ideològic que ha agafat el PP i ha assegurat que el Partit Popular ha d'abastar un espectre ampli de votants, i no només aquells més escorats cap a la dreta. "No es pot fer oposició contra mig Espanya", ha afirmat aquest divendres durant la seva primera compareixença després de ser nomenada.

La diputada mallorquina Marga Prohens serà la nova portaveu adjunta del PP en el Congrés una vegada es reprengui el curs polític. Així ho ha comunicat el president dels populars, Pablo Casado, en la junta directiva estatal del partit, que s'ha fet de manera telemàtica a causa de la pandèmia de coronavirus. Després de la destitució de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu del partit a la Cambra Alta, Cuca Gamarra agafa el relleu per tal de fer un gir a l'estratègia comunicativa de la formació. El nou portaveu del partit serà l'actual batle de Madrid, José Luis Martínez Almeida.

El Partit Popular de les Balears ha anunciat aquest dissabte que no donarà suport al decret de mesures urgents per a la reactivació econòmica ni al de mesures urbanístiques del Govern, segons ha informat Efe. El seu president, Biel Company, demana que siguin tramitats com a lleis al Parlament "perquè tots els partits puguin fer-hi aportacions" i per això reclamen a la presidenta, Francina Armengol, "que doni exemple i practiqui el consens i el diàleg".

L'eurodiputada mallorquina de Partit Popular Rosa Estaràs ha proposat a la Comissió Europea que les Illes Balears siguin considerades com una regió pilot per al desconfinament després de la crisi sanitària del coronavirus, segons ha informat Efe aquest dissabte. En un document, Estaràs proposa també que les comunitats que depenen del turisme rebin ajudes de recuperació específiques per resoldre la crisi en igualtat de condicions que la resta.

El president del PP balear, Biel Company, segons ha informat l'agència Efe, ha afirmat aquest dissabte, respecte de l'impagament de l'Estat a Balears de 78 milions en concepte de l'IVA, que la presidenta del Govern balear ha de ser més reivindicativa davant el govern espanyol. "Ja és hora que Armengol deixi d'acotar el cap i d'estar agenollada davant Madrid", ha dit.

La secretària general de Podem a les Illes Balears, Mae de la Concha, ha mostrat el seu descontentament davant l'actitut de Pedro Sánchez durant les negociacions i la segona i definitiva votació al Congrés de Diputats per ser investit president d'Espanya. "Avui és un dia molt trist per a totes les persones que esperàvem un govern de progrés", ha explicat De la Concha. La secretària general de Podem a les Illes Balears també ha criticat Sánchez i l'ha acusat de "tenir l'encàrrec d'aconseguir una majoria que no ha estat capaç d'aconseguir i que en 80 dies només ha aconseguit un vot a favor".

El president del Partit Popular balear, Biel Company, considera que "votar una altra opció de centredreta" que no sigui la seva formació implica "donar el vot a Sánchez i Armengol". D'aquesta manera, i sense fer cap referència explícita a Vox i Ciutadans, el candidat a la presidència del Govern dels populars ha marcat distàncies amb les altres formacions de dretes de les Illes. Les declaracions es varen fer aquest dilluns durant la presentació de la candidata a la batlia d'Andratx, Estefanía Gonzalvo, qui va declarar que "soc mallorquina de pare foraster i em sent orgullosa de ser espanyola".