El 2024, el consum d'aigua a Mallorca es va incrementar un 5,5% respecte de l'any anterior, a més en un context en el qual els aqüífers de l'illa estan en una situació "preocupant", segons dades del segon informe de l'Observatori de Sostenibilitat Mediambiental que ha elaborat la Fundació Mallorca Preservation. Aquest increment del consum s'ha produït en un període on, segons les dades de la Fundació, el 43,5% de les masses subterrànies d'aigua estaven en una "mala situació" a causa de la sobreexplotació i a la salinització d'aquestes instal·lacions. Tot i el mal estat dels aqüífers, el 65% del subministrament d'aigua de Mallorca en prové, mentre que un 16% procedeix de plantes dessaladores.

La informació revelada aquest cap de setmana per l'ARA Balears sobre la manca d'aigua a Palma per fer front als 20.000 pisos que ha autoritzat el Parlament en validar el Decret llei d'Habitatge ha fet reaccionar el GOB. L'entitat ecologista critica amb duresa aquesta norma, que amb el pretext de resoldre la manca de pisos per als ciutadans de l'illa, ha ignorat la situació dels recursos hídrics del municipi de Palma. "Ja vàrem advertir que habilitar aquest augment de construcció sense les tramitacions pertinents dels instruments urbanístics i, per tant, sense estudis d’impacte previs, pot derivar en problemes greus vinculats. Per exemple, pel que fa a la gestió i disponibilitat dels recursos hídrics", ha dit la portaveu ecologista Margalida Ramis.

Aliança per l'Aigua ha denunciat la situació "límit" dels aqüífers d'Eivissa i la "manca d'execució de solucions per part del Govern" davant la sequera. En aquest sentit, l'entitat ha alertat que les reserves hídriques subterrànies han assolit mínims històrics i han arribat a un 35%, una xifra semblant a la que es va assolir en la sequera que va patir l'illa el 2016.

A l’anunci hi surten situacions de la vida quotidiana protagonitzades per persones que tuden aigua: deixant obert el grifó de la cuina, fent rentadorades sense importar-hi i estirant la cadena del vàter només per fer-hi desaparèixer un clínex o qualsevol altra fotesa (que, a més, tampoc s’hauria de tirar al vàter). Per reforçar el missatge que es vol transmetre, es mostren també situacions hipotètiques, fantasioses, en què de l’aixeta d’una pica en surt oli d’oliva i d’una mànega per regar el corral en brolla benzina. La veu en off que ens demana que ens imaginem que ens passen aquestes coses dona per fet que no malbarataríem “ni una gota” d’aquests líquids preuats i ens demana com és que no donam a l’aigua tant o més valor que a l’oli d’oliva i a la benzina, perquè el té. Són exageracions, també conegudes com a hipèrboles: un recurs retòric que es fa servir per posar èmfasi en la idea que es vol deixar palesa. S’ha de dir, però, que convé mesurar una mica les hipèrboles visuals: el darrer cas suposat que se’ns presenta és el d’un home que, a la pica del lavabo, li surt xocolata calenta, però fins que la veu, no aclareix que es tracta de cacau, el raig que surt d’aquella aixeta sembla ben bé una altra cosa. L’anunci acaba (culmina?) amb el resum de la idea principal i la rúbrica de l’anunciant: “Estalvia aigua. Som gestió de l’aigua. Govern de les Illes Balears”.

El Govern ha autoritzat els darrers dotze mesos 1.200 noves perforacions per extreure i emprar aigua per al subministrament humà i per a l’agricultura, segons les dades aportades per la Direcció General de Recursos hídrics a l’ARABalears. Aquests pous nous s’afegeixen als més de 50.000 legals que any rere any xuclen la sang de la terra i aprofiten aquest recurs que emmagatzema el subsol de cada illa per abastir-se.

El GOB Menorca considera que el missatge que transmeten algunes institucions sobre les dessaladores i el seu suposat objectiu de recuperar aqüífers no es correspon amb la realitat. De fet, els ecologistes posen com a exemple l'obra de la dessaladora de Ciutadella, en què el Govern balear es va comprometre a pagar la quantitat equivalent a 8.000 euros diaris durant 15 anys a l'empresa constructora, uns 43 milions d'euros.

L'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Sant Lluís, a Menorca, està fent una prova pilot per estudiar la viabilitat de recuperar aqüífers de les Balears a partir de la regeneració de les masses subterrànies, segons ha informat aquest dijous la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

El responsable de l'Ordenació Territorial del GOB Menorca, Miquel Camps, ha avisat que, malgrat les constants pluges registrades en els darrers mesos a l'illa, no són suficients per millorar la salut dels aqüífers, que, segons el dirigent ecologista, travessen una situació delicada. De tota manera, cal destacar que, en canvi, les zones humides presenten una imatge ben diferent. Menorca ve de molts mesos sense pluja i una primavera i estiu extremadament secs.

Les reserves hídriques de les Balears se situaven a final de novembre en el 61% de la capacitat total, un 3,1% menys que en el mateix període del 2019, segons informa el Govern en una nota. No obstant això, a final del mes de novembre es trobaven un percentual per damunt el mes d'octubre.

L'estat de les reserves hídriques a les Illes Balears, el mes de juny, es va situar en el 72% de mitjana, un punt menys que el mes de maig, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en un comunicat.

Les reserves hídriques de les deu unitats de demanda de les Balears estaven a final del mes de setembre al 50% de la seva capacitat, una xifra que suposa una baixada de sis punts percentuals respecte de l'any passat.

Els aqüífers de l'Arxipèlag arribaren al 71% de la seva capacitat al desembre, la qual cosa suposa un increment de 4 punts de les reserves hídriques respecte del novembre i un increment d'un 5,9%, malgrat que el desembre ha estat un mes amb menys precipitacions que habitualment, segons ha informat l'agència Efe.