"Tu i jo som majoria. Ja està. MÉS que s'arregli per haver fet això. Són les conseqüències". Així s'expressava el regidor d'Unides Podem de Palma Rodrigo Romero en uns àudios extrets d'una conversa aparentment personal difosos pel diari dBalears aquest dimecres. En aquestes declaracions fa referència al document –en el qual nega públicament haver participat– que va fer explotar una guerra de comunicats en el si del govern de Cort la setmana passada. Aquests fets van culminar dijous amb la destitució de l'edil Sonia Vivas, a la qual sembla fer referència quan diu "tu i jo som majoria". Si bé no es pot demostrar que la persona a la qual anaven adreçades les afirmacions era la mateixa Vivas, aquesta filtració obre un debat: poden les parts d'una conversa privada compartir-ne el contingut?

L'associació que organitza el congrés de seguretat informàtica i 'hacking' més veterà de l'Estat, el NoConName -i que va néixer el 1999 a Mallorca però ara es fa a Barcelona- organitza per a dimecres de la setmana vinent, el 2 de gener, un taller obert de seguretat informàtica bàsica i comunicacions anònimes a Palma. L'acte, que és gratuït i en què col·labora l'ARA Balears, es fa just després de la polèmica per la requisa de dos telèfons mòbils per ordre judicial a dos periodistes d'Europa Press i 'Diario de Mallorca' que havien publicat informació del sumari del cas Cursach.

La Fiscalia Anticorrupció manté que els telèfons mòbils dels dos periodistes d'Europa Press i 'Diario de Mallorca' requisats en la investigació per les filtracions del cas Cursach són eines d'un delicte. La requisa, assegura el ministeri públic en una nota de premsa, es va fer cercant "l'assegurament dels efectes materials procedents del delicte", que seria la filtració d'informació del sumari. La nota de premsa, doncs, embolica encara més la polèmica sorgida arran de la interlocutòria judicial que autoritzava la requisa dels dos aparells i d'ordinadors i documentació de les dues redaccions –encara que de 'Diario de Mallorca' no es varen arribar a endur res.

La delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Rosario Sánchez, ha brindat aquest dimecres "per la llibertat de premsa". Ho ha fet en el marc de la polèmica requisa dels telèfons mòbils dels periodistes Kiko Mestre, de 'Diario de Mallorca' i Blanca Pou, d'Europa Press, arran del cas Cursach, i davant de la directora del diari, Maria Ferrer, i la delegada de l'agència de notícies a les Balears, Antonia López.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha dictat una interlocutòria per admetre a tràmit la querella presentada per la representació d'Europa Press, 'Diario de Mallorca' i els periodistes Kiko Mestre i Blanca Pou, contra el titular del jutjat d'Instrucció número 6 de Palma, Miquel Florit. En la querella s'acusa Florit de prevaricació judicial, d'un delicte contra la inviolabilitat del domicili i contra l'exercici del dret al secret professional del periodista.

La Policia Nacional acudí dimarts a les seus de dos mitjans de comunicació de les Balears, Europa Press i Diario de Mallorca, amb una ordre judicial que requeria els telèfons mòbils de dos periodistes i altres efectes personals, com ordinadors i memòries externes. La intenció del jutge era, segons diu l’ordre, obtenir documents “relacionats amb la investigació del cas Cursach o derivats”. Però amb aquesta acció sorprenent, per primer pic, la persecució d’un delicte ha trepitjat la protecció del secret professional dels periodistes, que els reconeix el dret de protegir les fonts d’informació.

L'ordre judicial i la conseqüent actuació de la Policia Nacional per confiscar els telèfons mòbils de dos periodistes de 'Diario de Mallorca' i Europa Press, a més de documentació i dos ordinadors de l'agència de notícies, és un atac contra el dret d'informació sense precedents a les Illes Balears des de la fi de la dictadura franquista. El més greu és que aquest atemptat no l'ha comès cap particular, sinó el sistema judicial, i ho fa en un moment en què, més que mai, se'n posa en dubte la independència. L'ARA Balears se solidaritza amb els companys i els mitjans afectats i, afegint-se a les mostres de repulsa generalitzada que es multipliquen en el sector periodístic, rebutja aquest atemptat contra el periodisme lliure que afecta tota la societat.