La darrera catàstrofe natural viscuda a les Illes Balears ha estat el diluvi històric que ha colpejat Eivissa aquesta setmana, quan en només unes hores varen caure prop de 300 litres per metre quadrat. La pluja, tant intensa com eficient, va provocar inundacions generalitzades, carreteres tallades, danys en habitatges i negocis i ha obligat el Consell pitiús a reclamar a Madrid la declaració de zona catastròfica. Aquest episodi s’afegeix a una llista negra de desastres naturals que, al llarg de les darreres dècades, han deixat una forta empremta al conjunt de l’Arxipèlag.

Encara no ha començat la millora de la canalització del torrent de les Planes, a l’altura de Sant Llorenç des Cardassar, set anys després de les inundacions. El projecte no està ni adjudicat i es preveu que la seva redacció comenci el pròxim mes d’abril. Segons el director general de Recursos Hídrics del Govern, Juan Bartolomé Calafat, actualment la licitació del projecte es troba en la “fase d’avaluació d’alguns criteris”. 

El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports (CICCP) considera “inadmissible” l’endarreriment de la millora de la canalització del torrent de les Planes a l'altura de Sant Llorenç del Cardassar. Segons els enginyers, la situació actual del terreny no protegiria els ciutadans en cas d’una nova torrentada i “és possible que es repeteixi la situació del 2018”, adverteixen.

El cel està ennigulat a Sant Llorenç i, abans que descarregui, Mateu Quina transporta des del corral una fusta robusta i pesada que encaixa amb precisió en els riells instal·lats als laterals de l’entrada de ca seva. No és simplement la taula inclinada pròpia de les cases de poble perquè l’aigua caigui al carrer. Hi ha una enginyeria casolana premeditada en aquest sistema que Mateu col·loca com un autòmat. Vol evitar que, si el torrent es desborda, si l’aigua envesteix com el fatídic 9 d’octubre de 2018, tot el que té a la seva llar no acabi de nou enterrat davall el fang. Aquell horabaixa va pujar amb la seva dona i la seva filla a la planta alta. Mentre observaven la crescuda de l’aigua, sentien els cotxes xocar contra aquesta porta ara protegida. Fins que un va obrir l'habitatge de bat a bat. “Va venir la glopada forta i va tomar la paret del veí. A ca nostra, tots els mobles varen quedar al fons del menjador. Vàrem estar des de les sis de l'horabaixa fins a la una del migdia de l’endemà sense moure’ns de la planta de dalt, fins que van venir a cercar-nos”, relata.

Eren les 7.12 h del dematí quan un renou ha anticipat la glopada. Quan la desembocadura del torrent de na Llebrona, al Riuet de Portocristo ha tornat a inundar les voreres, a negar cotxes i a passar per damunt del pontet de fusta que separa la zona natural del port romà de la d'amarraments. Fins aleshores, res feia pensar que les conseqüències de la DANA que havia inundat aparcaments (entre ells el de l'acadèmia Rafa Nadal), soterranis i alguns comerços de Manacor entre les 2 i les 5.30 h de la matinada, arribaria fort a Portocristo.

Després del pas de la DANA, tots els afectats fan feina per pal·liar les destrosses que ha suposat. A Mallorca, una de les zones més danyades ha estat el Port de Sóller, que aquest dijous va registrar 119 litres per metre quadrat al Camp de la Mar i 108 a la Figuera. Aquest cabal va provocar que els torrents es desbordassin i es varen produir importants avingudes d'aigua amb inundacions d'habitatges i locals.

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, ha anunciat aquest dimecres la licitació de les obres de millora de les lleres dels torrents de les Planes i la Blanquera (Sant Llorenç des Cardassar). Amb aquesta intervenció, es pretén reduir al màxim el risc de patir una nova torrentada i que les tempestes i fortes pluges puguin provocar inundacions al municipi mallorquí.

"Sant Llorenç ens va ensenyar la necessitat d'actuar en prevenció, però cinc anys després, el 2024, encara s'ha de licitar la redacció d'un dels projectes principals, el del torrent de les Planes, i no es preveu que se n'iniciïn les obres fins a final del 2025", ha recordat el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, que, en veu de la seva degana, Sara Lobato, ha explicat que "el que no ens podem permetre és tenir episodis amb pèrdues humanes ni catàstrofes sobre el territori i, per això, hi ha d'haver una inversió important i una actuació prèvia per evitar els problemes, no actuar quan ja s'han produït". La degana admet que hi ha una planificació prevista a torrents i zones inundables a tot Mallorca, i que "ara es tracta de posar-ho damunt la taula al nivell d'altres planificacions", a més d'agilitar la tramitació administrativa.

Cinc anys després de la tragèdia, el procés administratiu per mirar de netejar prest d'habitatges la zona inundable del nucli de Sant Llorenç va molt més lent del previst. A això s’hi ha d’afegir la resistència de certs veïns a abandonar ca seva a preu d’expropiació o commutar-la per un altre immoble.

Aquest dilluns fa cinc anys de la torrentada de Sant Llorenç des Cardassar a Mallorca. Es va dur la vida de 13 persones i, en el seu moment, es van calcular en més de 90 milions d'euros els desperfectes. Es van retirar 4.820 tones de llots, runa i mobiliari fet malbé dels carrers i les zones públiques de les poblacions afectades pel temporal i les inundacions. Les inundacions no van afectar només aquest municipi, Son Carrió fou el segon nucli més afectat per l'aigua i també va afectar, però en grau més baix, s'Illot, on el torrent desemboca a la mar.

El projecte de la variant de Sant Llorenç, causant de la torrentada del 9 d'octubre del 2018, ha obtingut el vistiplau de la Direcció General de Recursos Hídrics. Així ho ha anunciat aquest dijous el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, durant la visita que ha fet a Sant Llorenç pocs dies abans de complir-se el cinquè aniversari de les greus inundacions. Galmés ha explicat que se n'ha accelerat la tramitació durant els mesos d'agost i setembre.

"Ara tenim un nivell d'observació molt superior al que teníem el 2018, quan es va produir la torrentada de Sant Llorenç". Ho afirma Joan Estrany, geògraf i director de l'Observatori de Riscos Naturals de les Illes Balears (RiscBal). Aquest organisme, inaugurat el passat mes de juny, ha organitzat aquest dimecres la I Jornada de Riscos Naturals, en la qual ha presentat el Laboratori de l'Observatori a un centenar de responsables i tècnics dels organismes que participen de la gestió i la recerca sobre catàstrofes naturals a les Illes Balears.

L'Ajuntament de Sant Llorenç ha aprovat aquest dijous fer els canvis de noms al carrer de Gènova i a la plaça de Jaume Santandreu, pels noms de Rafel Nadal i plaça de la Solidaritat, respectivament. La decisió ha estat aprovada per unanimitat al ple del Consistori.

Malestar a Menorca per l'estat dels torrents, especialment a la zona centre de l'illa que el setembre de l'any passat va viure els efectes devastadors de les pluges torrencials. Precisament, aquest dimarts la diputada de Més per Menorca, Patrícia Font, ha recriminat al conseller de Medi Ambient del Govern balear, Miquel Mir, l'incompliment de l'anunci efectuat el passat mes d'abril en una sessió plenària, en la qual assegurà que s'actuaria en barrancs i altres zones de Ferreries, un dels municipis més afectats.

L'Ajuntament de Sant Llorenç ha col·locat a la plaça de Jaume Santandreu l'escultura Help de l'artista mallorquina Amparo Sard, apunta el Consistori en una nota. L'objectiu d'aquesta iniciativa és recordar la torrentada del 9 d'octubre del 2018, que va deixar 13 víctimes mortals.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha rebut en audiència el batle de Sant Llorenç des Cardassar, Pep Jaume Umbert, per tal de trobar consens entre Recursos Hídrics i el Consell de Mallorca a l'hora de definir la reforma dels ponts i la variant, projectada en el pla urbanístic del municipi després de la torrentada. En la trobada, Armengol s'ha compromès a fer reunions periòdiques entre les administracions. Segons el batle, això és imprescindible per solucionar el retard de la qüestió, ja que assegura que "ens han arribat a dir que hem de justificar la urgència", malgrat que s'han presentat múltiples avantprojectes a les administracions supramunicipals.

En el dia que es compleixen dos anys de la torrentada que va afectar greument Sant Llorenç des Cardassar, l'Ajuntament de la localitat ha homenatjat les 13 víctimes mortals d'aquella tragèdia. El Consistori al complet ha estat present en un acte en el qual el batle, Mateu Puigròs, ha llegit una nota d'agraïment als voluntaris que es desplaçaren per ajudar els damnificats i, posteriorment, s'ha fet un minut de silenci. El Consistori també ha fet una ofrena floral simbòlica amb 13 roses blanques.

Avui es compleixen dos anys de la torrentada que va afectar Sant Llorenç des Cardassar, que es va cobrar la vida de 13 persones i deixà nombroses pèrdues materials. Durant aquella tragèdia foren molts els voluntaris que es traslladaren fins a la localitat per ajudar els damnificats i l'Ajuntament de Sant Llorenç n'ha volgut recompensar un per la seva feina, el tennista Rafel Nadal. El consistori ha decidit iniciar aquest divendres els tràmits oficials per declarar el manacorí Fill Adoptiu de la vila.

Les torrentades a Mallorca han causat la mort de 25 persones entre 1960 i el 2018, 14 de les quals es varen produir quan eren dins d'un vehicle, un risc que augmenta cada any perquè el parc mòbil no deixa de créixer, segons indica un estudi del grup de recerca en Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori (Climaris) de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

El cabal del torrent de Begura de Salma, que passa pel poble de Sant Llorenç des Cardassar, quasi arribà a ser com el del riu Ebre en només 15 minuts durant el moment més intens de la torrentada de Llevant, quan s'hi va registrar un pic de 442 metres cúbics per segon. La xifra s'aproxima al cabal mitjà del segon riu més gran de la Península, que ocupa aproximadament mil vegades la superfície de la conca del torrent mallorquí, segons ha informat aquest dimecres la Universitat de les Illes Balears (UIB).