Palma és una de les poques capitals europees sense un gran parc urbà central comparable als de ciutats de mida semblants, com Oviedo, Vitòria i Sevilla, o als grans jardins històrics presents en moltes altres urbs. Per què Ciutat no disposa avui d'un gran pulmó verd? La incògnita ressona ara amb més força enmig de la crisi climàtica, de la saturació turística, de la necessitat de refugis verds davant les onades de calor i de les discussions sobre la capacitat dels recursos hídrics de Palma per assumir els 46.000 nous habitants previstos durant la pròxima dècada.

El Reial Mallorca ha dipositat davant notari tots els seus títols de propietat de l'antic Lluís Sitjar dins del procés obert per part de Cort per adquirir aquest terreny i ampliar la Falca Verda i els equipaments municipals. En total, el club ha dipositat els seus 170 títols, amb una valoració de 16.935 euros per acció i una inversió total d'11.279.283 euros per part del Consistori per adquirir el 100% de títols. L'objectiu de l'Ajuntament de Palma és aconseguir, com a mínim, la compra d'un 60% dels títols (400).

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres la primera fase de la Falca Verda, el projecte que integrarà el parc de la Riera i el futur bosc urbà de l'antic canòdrom. L'actuació preveu urbanitzar els carrers de la Sínia d'en Gil i Joan Dameto mitjançant la construcció d'una marjada de 27 metres d'amplada que crearà una balconada des de la qual es veurà part de la ciutat i el parc de la Riera des dels barris del Fortí i Son Cotoner, segons ha informat Cort en un comunicat.

L’Ajuntament de Palma s’ha compromès a treure el 2020 una oferta pública per adquirir les accions dels copropietaris del Lluís Sitjar que estiguin interessats a vendre. El batle de Palma, Antoni Noguera, i el regidor de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, Jose Hila, es reuniren la setmana passada amb membres del RCE Mallorca per traslladar-los l’oferta, a la qual es podran sumar totes aquelles persones que tinguin accions dels terrenys del Lluís Sitjar.

El pla urbanístic Calvet de 1897 preveia, amb el creixement de la ciutat de Palma i de l'Eixample, la creació d'un gran espai natural i un bosc format per arbres autòctons. Aquest projecte ha estat revisat i plantejat en nombroses ocasions però fins ara cap equip de govern havia iniciat les passes per fer-lo realitat.

Des de divendres dematí una grua fa feina per desbrossar tota l'herba que creix a la superfície de l'antic canòdrom de Palma, devora la plaça Llorenç Cerdà. S'inicien així les obres del primer bosc urbà de Ciutat, un dels projectes estrella de l'equip de govern i que Cort confia poder inaugurar l'any que ve.