El govern espanyol permet des del juliol que els particulars puguin llogar les seves embarcacions per fer activitats lucratives d’ús comercial fins a un màxim de tres mesos a l’any. Ara bé, durant el període, una empresa de lloguer d’embarcacions –els famosos xarters nàutics– ha de gestionar la barca, la qual ha de complir amb els mateixos requisits tècnics que els vaixells que es lloguen durant tot l’any. La normativa del govern estatal ha provocat un enfrontament entre els executius de Pedro Sánchez i Marga Prohens.

Les Balears són la comunitat autonòma que més embarcacions matricula de tot l'Estat, tant en règim de lloguer com en esbarjo, segons les dades de l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques (ANEN). Pel que fa a les destinades xàrter, durant els primers quatre mesos d'enguany, 3 de cada 10 s'han registrat a les Illes, una xifra que suposa un creixement d'un 6,42% respecte del mateix període del 2022. Quant a les d'ús particular, que se n'han matriculat 331, l'increment ha estat del 3,7%.

El nombre de persones que fan feina en embarcacions a les Balears és cada vegada més gran. Hi ha diferents motius que ho expliquen, però un d’ells fa especialment atractiu aquest àmbit professional: amb només un curs de quinze dies es pot accedir a un lloc de feina en què es cobren fins a 3.500 euros al mes. La xifra se situa un 70% per damunt del salari mitjà espanyol que el 2021, i segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística, va ser de 2.086,8 euros bruts al mes.

La patronal CAEB ha denunciat que si finalment s'aprova l'import sobre els béns de luxe no productius a les Illes Balears el sector nàutic i turístic es veuran molt perjudicats. Segons han detallat, a través d'un comunicat, aquesta normativa podria provocar que molts decidissin partir de les Balears i anar a altres ports on no hagin de pagar aquest import, i això suposarà grans pèrdues econòmiques per a diversos sectors de l'Arxipèlag.

L'Associació d'Empreses Nàutiques de Balears (AENIB) ha carregat contra l'Ajuntament de Palma per començar les obres del passeig Marítim sense consultar-los les dates. Es queixen que, mentre dura la reforma, la zona perdrà mil places d'aparcament, un fet que perjudicarà "greument" clients i treballadors de les empreses nàutiques. Així ho ha explicat Carlos Petisco, gerent de l'Escola de la Mar i membre de la Junta Directiva d'AENIB. Les queixes han sorgit després que l'Autoritat Portuària de Balears (APB) hagi anunciat l'imminent començament d'aquesta reforma.

Aconseguir un amarrador base –no temporal– a algun dels ports públics que gestiona el Govern no és tasca fàcil. L’Executiu és responsable d’un total de 3.481 entre places en trànsit i places base, totes ocupades i amb llistes d’espera que acumulen 5.517 persones en total. Els municipis que lideren l’espera són Pollença (871 persones); la Colònia de Sant Jordi (739); Sóller (707); Sant Antoni (500) i, finalment, Ciutadella (401). Per tenir un lloc on fondejar la barca, els sol·licitants han d’esperar 24,5 anys de mitjana, ja que hi ha indrets on les sol·licituds per obtenir plaça es remunten a l’any 1989, fa ja 33 anys.

La Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica ha destinat 15 milions d'euros a la descarbonització del sector nàutic, que aniran orientats a la fabricació d'embarcacions que produeixin zero emissions contaminants, segons ha indicat aquest dijous el conseller Juan Pedro Yllanes.

La darrera edició del Palma International Boat Show ha rebut la visita de més de 32.000 persones, xifra que representa un increment d'un 50% respecte de la fira nàutica del 2021. Segons ha informat el Govern, durant quatre dies, el certamen, que va tancar les portes el passat 1 de maig, ha viscut una gran afluència de professionals i aficionats a la nàutica que valoren molt positivament la qualitat de productes exposats i de les novetats presentades.

Francina Armengol ha donat suport aquest diumenge a la nàutica durant una visita a la fira del sector al Port Alcúdia, que es duia a terme juntament amb la Mostra Gastronòmica de la sípia. Allà, la presidenta ha apel·lat a "continuar treballant pel pes d'aquesta indústria i la seva evolució".

L'Ajuntament de Calvià, a través de l'Institut de Formació i Ocupació de Calvià (IFOC), ofereix quatre cursos gratuïts de seguretat i protecció marítima. Aquesta línia d'actuació està adreçada a persones que visquin o treballin en el municipi i que es vulguin centrar en el sector nàutic com a activitat professional, segons informa el Consistori en una nota.

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, ha assegurat que "no hi haurà una ampliació de territori per qüestions industrials o urbanístiques" en relació amb les denúncies del sector nàutic de manca de lloc per treballar. Així i tot, Marí sí que ha promès una "reubicació" per poder donar més facilitats a les empreses.

El sector de la reparació i el manteniment de vaixells de les Illes ha anunciat que ha perdut 80 milions d'euros d'ençà que va començar l'hivern aquest 2021. El motiu, segons ha explicat el president de l'Associació per al Desenvolupament Nàutic d'Empreses i Autònoms (ADNEA), Alex Casares, és la manca d'espai de l'empresa concessionària, STP, des de fa uns mesos.

El sector nàutic de les Illes s'ha recuperat el 2021 de les xifres perdudes després de la pandèmia. Segons dades de l'Associació d'Empreses Nàutiques de les Illes Balears (AENIB), l'any passat es van matricular a l'Arxipèlag un total de 1.195 embarcacions d'esbarjo, la qual cosa suposa un augment d'un 17% respecte del 2020 i d'un 4,2% amb relació al 2019.

ADNEA, l'Associació de Desenvolupament Nàutic per a Empreses i Autònoms, ha alertat aquest dimecres que la manca d'espai al moll Vell posa en risc uns 150 llocs de feina i afecta prop de 300 empreses. L'entitat diu que aquestes empreses no poden donar serveis de reparació a 30 iots que està previst que vinguin a Palma i això pot suposar perdre una facturació de 70 milions d'euros.

El Pla general de ports de les Balears, que és el primer que s'aprovarà a les Illes, preveu una inversió de més de 60 milions d'euros, dels quals prop de 43 seran públics, segons ha informat aquest dijous el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, en una roda de premsa. L'objectiu del document que determinarà com han de ser els ports en els pròxims 15 anys és "democratitzar l'accés a la mar", com ha assenyalat Marí. El director general de Transport Aeri i Marítim, Xavier Ramis, ha comentat que la llista d'espera per aconseguir un amarrament als 42 ports que gestiona el Govern s'ha reduït de 5.000 a 3.000 persones, sense ampliar els ports.

Fins a 12.000 embarcacions arriben a coincidir navegant a les Balears durant l'agost, segons ha explicat el conseller de Mobilitat, Marc Pons, durant la presentació aquest dijous de l'estudi sobre la capacitat de càrrega del litoral balear fet pel Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB). Representen gairebé la meitat de les 30.000 embarcacions que hi ha als ports i a les marines seques de l'Arxipèlag, segons ha comentat la directora de l'empresa pública Ports IB, Cristina Barahona.

La matriculació d'embarcacions d'esbarjo ha descendit un 43,8% a les Balears de gener a maig en comparació amb el mateix període de l'any passat, amb 281 matriculacions, segons l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques (ANEN).

El paisatge marítim ple de velers del litoral mallorquí va ser una de les coses que més va impactar aquesta saragossana. Verónica Relancio fa 18 anys que viu a l'illa gran de les Balears i té pensat quedar-hi. La seva paradoxal passió per la nàutica -sent una dona "d'interior", com ella mateixa diu - l'ha portada a muntar la seva pròpia escola per formar futurs mariners i marineres, encara que aquestes no siguin tan abundants. Relancio afirma ser l'única dona directora d'una acadèmia d'aquestes característiques a Palma i això, diu, ha fet que se senti discriminada per alguns homes dins el seu sector.

El Govern ha iniciat dues noves línies de control del xàrter nàutic, amb les quals ha revisat 17 empreses des del 25 de juliol i ha controlat la documentació de 129 embarcacions, que s'afegeixen a les existents.