MÉS per Palma ha reclamat al batle de Palma, Jaime Martínez, que especifiqui els barris de la ciutat que quedaran afectats per la Llei d'obtenció de sòl del Govern, la qual consideren una "pilotada urbanística" i un "regal" per als grans promotors immobiliaris. "No es pot permetre que Palma sigui un tauler del Monopoly on l'especulació sigui la reina i les famílies hagin de sobreviure". La ciutat és per "viure", no per "enriquir els promotors", han sentenciat.

La unió fa la força. Aquest missatge universal, que "era veritat fa 70 anys, ho és ara i ho serà d'aquí a 70 anys", és el que el president de la nova associació de veïns de la Soledat, Miquel Coll, vol transmetre als residents del barri. "Davant el bombardeig aquest que ens diu que ‘tu pots amb tot’, cosa que no és certa individualment", diu Coll, "cal que anem junts per poder avançar". Com a primer pas, contactaran amb els veïns de la barriada recuperant la festa de la Mare de Déu de la Soledat, que es durà a terme el cap de setmana del 13 i 14 de setembre. "La idea és donar-nos a conèixer per anar sumant força", afegeix Miquel.

El servei de policia de barri es va concebre per reforçar la seguretat i la convivència a les barriades de Palma, però les entitats veïnals denuncien que la seva aplicació és desigual, que no disposa de prou recursos i que, en molts casos, és ineficaç. La poca continuïtat dels agents a algunes zones, la manca de policies per cobrir tots els horaris que necessiten els barris i la priorització d’altres zones, com ara la Platja de Palma –segons diuen fonts de la Federació d’Associacions de Veïns–, han fet que molts veïns posin en dubte la utilitat d’aquesta figura.

Joan Bibiloni Arrom, de 85 anys, i Francisca Niell Florit, de 82, són un dels darrers matrimonis representants de la Part Forana al Viver. Ja gairebé no coneixen cap dels veïns d’una de les barriades de la perifèria de Palma on als anys seixanta s’instal·laren mallorquins de molts de pobles. Ho feren atrets per les possibilitats laborals que oferia l’epicentre del boom turístic. Aquesta és l’aventura que també visqueren els mateixos Joan i Francisca, naturals de Ruberts (Sencelles) i de Lloret, respectivament. “Vinguérem aquí –diu ell– quan ens casàrem el 1965, fa 60 anys. Jo tenia 25 anys i ella, 22. A Palma, hi havia fet el servei militar i havia vist que hi havia molta de feina al sector turístic. Jo era el petit de sis germans i tenia clar que volia fugir del món de la pagesia. Així doncs, vaig voler provar sort a Ciutat, on ja tenia un germà treballant en un hotel”.

L'Ajuntament de Palma preveu construir un centre de serveis al local de l'antic cinema Metropolitan, que albergarà, entre d'altres, una unitat bàsica de salut, una escoleta infantil, una biblioteca, aparcaments subterranis i un casal de barri. Segons ha recollit Efe, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha explicat que l'objectiu és que aquests equipaments siguin una realitat abans de final de legislatura. Així, es preveu treure un concurs d'idees durant el primer trimestre d'enguany i poder tenir un projecte definitiu a final d'any. D'aquesta manera, es licitaran les obres a principi de 2026.

El nou govern de la Generalitat ha anunciat, entre les seves primeres mesures, la voluntat d’impulsar un programa d’actuacions als barris més vulnerables i de nomenar un comissionat per tal de gestionar-lo. Es tracta d’una excel·lent notícia. 

Les ciutats han estat sempre en tensió. Ho estaven en els seus inicis quan constituïen illes de llibertat enmig de les estructures feudals. Van ser bressol de les idees liberals, mobilitzant aquells que no podien acceptar els privilegis dels estaments, quan eren ells, els burgesos, els que amb la seva feina i diners mantenien monarques, aristocràcia i clergat. Van constituir-se en nucli essencial de les revolucions industrials, creixent de manera desordenada i caòtica, però també embellint-se i generant una nova manera de viure. Han estat i segueixen sent espais on s’apleguen totes les contradiccions i conflictes possibles, però també espais d’on poden sorgir combinacions virtuoses. Avui, enmig de la transformació digital i dels greus riscos ambientals, estan novament obligades a repensar-se.

A crits de "volem canviar el rumb" i "fora lloguer turístic" un centenar d'activistes s'han reunit aquest dimecres davant l'edifici que es troba al número 26 del Carrer Gaspar Bennàssar de Palma, on, des de fa anys, es du a terme activitat turística sense cap tipus de llicència. L'edifici, de cinc plantes i dos pisos per planta, ha estat denunciat pels residents per les "molèsties, renous, males olors, vòmits i tota mena de comportaments incívics" al seu interior, segons han explicat a l'ARA Balears Pedro i Francisca, dos residents del mateix carrer.

Alí té 11 anys i camina per un carrer de Son Gotleu amb les seves germanes petites i una amiga. Parla molt de pressa i obre els ulls quan vol emfatitzar alguna cosa. Va venir a Mallorca amb la família des del Pakistan i ara viu a aquesta barriada palmesana on va a escola, hi té la mesquita, s’encarrega de les germanes i hi juga. “De gran vull ser doctor”, afirma sense pensar-ho dues vegades, mentre que la seva germana Ishal, que té vuit anys, diu que vol ser mestra. Ishal explica que, malgrat que a casa hi viuen sis persones, tenen una taula per estudiar i assegura que a ella a escola li va “superbé”. “M’agrada el meu barri, però amb aquesta baralla [els altercats de finals de maig] m’he preocupat molt, perquè el meu pare torna a casa al vespre i em fa por que li passi alguna cosa”, diu Alí, mentre que Ishal fa gestos amb el cap per refermar el que diu el seu germà. Quant a què caldria per millorar el barri, Alí ho té clar: “Que aturin de barallar-se i que reciclin més”.

Aquest dilluns comença la segona fase del programa 'Palma a Punt', el pla de neteja i millora dels barris del municipi. L'actuació s'iniciarà al barri de Pere Garau i, posteriorment, es desplaçarà a la zona de Foners i al polígon de Llevant, fins a completar tot el municipi. D'aquesta manera, el programa, que es desenvoluparà en diferents fases, preveu finalitzar l'1 de juny, després d'haver passat per nou sectors i pels 84 barris de Ciutat.

El 1902 fou l’any en què Palma es començà a oxigenar. Els seus prop de 64.000 habitants se sentiren més amples gràcies a l’enderrocament de les seves històriques muralles, que donà pas a les actuals Avingudes. La intervenció formava part del revolucionari pla Calvet, que portava el nom del seu artífex, l’enginyer municipal Bernat Calvet. Era un pla urbanístic que ja implantaven altres ciutats europees per tres motius: desenvolupament industrial, urgència higiènica i augment desproporcionat de la població. Calvet proposava la construcció d’un eixample amb nous barris al voltant de l’antiga ciutat. El de Pere Garau seria el que acabaria sent el més poblat gràcies a un teixit industrial molt potent. La seva història ja es pot resseguir en el llibre Pere Garau. Biografia d’un barri, de l’arquitecta Cristina Llorente i la pedagoga Magdalena González. És un projecte finançat per l’Institut Balear de la Dona que recull el testimoni oral de 25 veïns, la majoria dones.

El PSOE Palma denuncia en un comunicat "la manca de polítiques de mobilitat sostenible" per part del govern del batle Jaime Martínez amb "la renúncia a mantenir la gratuïtat de l'EMT durant el 2024, la pèrdua de fons europeus per valor de 13 milions d'euros per a polítiques de mobilitat o la retallada de 5 milions d'euros de l'EMT en els pressupostos del 2024, entre d'altres".

Poc més d'un mes després de la seva aprovació, el nou decret d'habitatge del Govern ja té data d'aplicació a Palma, a més dels requisits que permetran desplegar les dues mesures principals: la conversió de locals a habitatge i el creixement en alçada d'edificis. El regidor d'Urbanisme de Cort, Oscar Fidalgo, ha presentat aquest dimarts el document aprovat a la Gerència d'Urbanisme que estableix les condicions per executar el decret a Ciutat.

L'Ajuntament de Palma ha donat el sus aquest dilluns a les actuacions del pla de xoc de neteja i millora integral dels barris de Palma –anomenada Palma a Punt– i ho ha fet a Pere Garau. Allà, els operaris d'Emaya faran feina de manera intensiva fins al proper dimecres i, a continuació, actuaran a un altre barri de Ciutat, segons el sistema de torns que ha establert el nou equip de govern.

La indignació causada per la mort d’un noi de 17 anys, tirotejat per la policia, ha provocat en les darreres setmanes un nou esclat social a les banlieues de les ciutats franceses. En els disturbis no només han resultat malmesos automòbils, comerços i elements del mobiliari urbà, sinó que en molts casos els revoltats han assaltat i incendiat biblioteques, centres cívics i escoles radicades en els seus barris.

Camp Redó, Son Gotleu, Mare de Déu de Lluc, Son Ximelis, Soledat Nord, Soledat Sud i Nou Llevant. Aquests són els barris més vulnerables de Palma i ara, gràcies als ajuts de Cort, podran millorar alguns dels seus habitatges. En total, l'Ajuntament de Palma ha rebut 93 sol·licituds en la campanya de subvencions per a la rehabilitació d'edificis de l'any 2023. El llistat final de les prestacions atorgades estarà llesta d'aquí a aproximadament un mes.

“El cos no oblida”, els diu Marta Galán. La directora d'escena i dramaturga s'adreça a set barcelonins del barri de Sant Pere que, com cada divendres, assagen a l'Antic Teatre. Alguns fa una dècada que formen part del projecte comunitari de l'espai que dirigeix Semolina Tomic i ja han aixecat cinc espectacles, l'últim dels quals es diu Les vedettes, estrenat l'estiu passat dins la programació del festival Grec. Galán i Montserrat Iranzo els guien i per a aquest divendres de febrer volen recuperar-ne escenes, sensacions, alguna coreografia, moments en què els artistes explicaven parts de la seva vida. En falten uns quants i tot va al seu ritme. Si algú es cansa, sempre té una cadira al costat. “Si expliquéssim tot el que ens passa, guanyaríem un Pulitzer”, diu rient la Mari Creu. Durant l'hora i mitja d'assaig, escalfen, riuen i es belluguen. 

Només 48 hores després de l'estrena de Nuredduna com a eix cívic, les opinions dels vianants i dels comerciants estan dividides. En una primera impressió, aquest projecte, que ha costat a l'Ajuntament de Palma 2,1 milions d'euros, no convenç tothom al barri de Pere Garau.

El carrer de Barranquilla, que travessa el Nou Llevant i la Soledat a Palma, separa dues realitats. Per una banda, sis grues ocupen els solars on s'estan construint noves comunitats de pisos, signes de la gentrificació evident de la primera barriada. Per l'altra, els blocs i les cases de dues plantes que pateixen la degradació al segon barri, un dels més vulnerables de Ciutat. La poca il·luminació, el mal estat de la façana, i els cotxes aparcats als espais comuns són algunes de les queixes dels 45 veïns del bloc de protecció oficial número 6 del carrer de Bogotà, construït el 1980. Aquest edifici, que acull 64 habitatges, prepara la primera rehabilitació comunitària a Palma, a iniciativa del col·lectiu Aatomic Lab i l'arquitecte Santiago Cirugeda.

Al segle XIX la burgesia de Ciutat aprofitava per passar els estius a Son Rapinya, un barri situat a poc més de quatre quilòmetres del centre. En aquella època, les úniques construccions que hi havia eren les possessions, fins que als anys setanta s'hi varen construir cases més populars per a la classe obrera. Ara, els 4.184 residents –834 més que el 2011– viatgen al passat.