El tancament de la fàbrica d'Agama, propietat de Damm, suposa una nova pèrdua econòmica per a sector primari de les Illes Balears. La part de la subvenció que la cervesera va rebre de Fons Europeus i del Ministeri d'Agricultura i Pesca tornarà als fons pressupostaris de la Unió Europea i el govern espanyol, respectivament. No s'invertirà en altres possibles explotacions del sector que podrien haver-la cobrat si Damm no els hagués sol·licitat per, posteriorment, tancar la fàbrica.

Com s’ha d’organitzar l’espai a l’esquerra del PSOE per frenar l’auge de Vox? Aquesta pregunta ha estat darrere de diferents moviments recents a Madrid: la crida de Gabriel Rufián (ERC) a construir un front republicà i l’anunci de Yolanda Díaz que no repetirà com a candidata de Sumar el 2027. Per ara, MÉS per Mallorca ha evitat pronunciar-se sobre aquests canvis ni ha donat pistes sobre el futur. Però el debat en què està sumida l’esquerra l’afecta en primera persona. Val la pena tenir un diputat al Congrés? Si torna a presentar-s’hi en coalició, quines aliances li convenen? Quin paper ha de tenir l’ecosobiranisme balear a Madrid? Les fonts consultades només coincideixen en el punt de partida: AraMés ha de liderar la candidatura a les Balears, sigui quina sigui.

El govern espanyol espera acabar la promoció de 532 habitatges de Ca n'Escandell, a Eivissa, el primer trimestre del 2027, i planteja conciliar els processos d'edificació de les cases futures amb la licitació, amb l'objectiu d'agilitar els processos d'adjudicació.

En el temps que fa que està al capdavant de la Direcció General de Drets Culturals, òrgan dependent del Ministeri de Cultura, Jazmín Beirak ha impulsat l’aprovació d’un Pla de drets culturals que s’ha començat a implantar en diversos àmbits i accions. Dimecres 18 el presentarà a Palma, en un acte al bar Flexas, a partir de les 13 h. Una mica més tard, a les 18:30 h, serà a La Colectiva per parlar del seu llibre Cultura ingobernable (Ariel) –MÉS per Palma ha organitzat les dues activitats.

El delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha negat aquest dimarts que la regularització extraordinària de migrants en situació irregular que vol tirar endavant l'executiu de Pedro Sánchez impliqui cap efecte crida, ja que es requeriran, com a mínim, cinc mesos de residència a Espanya. "És donar resposta a persones que ja són aquí", ha remarcat, segons ha difós l'agència EFE. Rodríguez ha replicat d'aquesta manera les crítiques de la presidenta del Govern, Marga Prohens, a qui ha acusat d'assumir "les polítiques de migració de la ultradreta".

En els pròxims dies el Govern estendrà les mesures de protecció per fer front a la grip aviària a tots els municipis de les Illes, però no confinarà les aus. Actualment, les mesures de control només afecten els municipis considerats zones d'especial risc, com Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, i els que es consideren zones d'especial vigilància, com Felanitx, Campos, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal i Ses Salines. Aquest dijous, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) de l'estat espanyol ha ordenat el confinament de tot l'aviram del país, però l'ordre ministerial recull que les comunitats autònomes poden flexibilitzar les mesures per adaptar-les a la realitat de les seves explotacions.

El Ministeri de Joventut i Infància elevarà a la pròxima Conferència Sectorial la proposta de transferència de crèdit extraordinari d'1,2 milions d'euros, després que s'hagi declarat en emergència migratòria. Aquesta partida està inclosa dins els 13 milions d'euros que el govern espanyol atorgarà també a les Canàries i a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla per a l'atenció a la infància migrant no acompanyada.

El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana ha detectat 2.373 pisos turístics il·legals a les Balears i ha exigit a les plataformes digitals que retirin els anuncis en línia d'aquests allotjaments. Es tracta de pisos que han sol·licitat el número de registre obligatori des del juliol passat, però que no l'han obtingut perquè no compleixen els requisits legals, segons ha assenyalat el Ministeri que dirigeix Isabel Rodríguez en nota de premsa.

El Govern balear demanarà entrar en situació de contingència migratòria per no acollir menors migrants. La consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, ho ha afirmat aquest dimarts horabaixa, malgrat que les Illes encara no tripliquen la capacitat ordinària d'acollida de menors migrants, tal com estableix el reial decret que en regula el repartiment.

El president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat aquest dimarts que les Balears hauran de complir la llei pel que fa l'acollida de menors migrants procedents de les Canàries i que, en cas contrari, "hi haurà conseqüències", encara que no ha precisat què passarà amb les comunitats autònomes que mantinguin l'oposició al repartiment d'aquests menors. Després de despatxar amb Felip VI al palau de Marivent, Sánchez ha defensat que el govern espanyol té una política estructurada en matèria de migració i ha remarcat que al conjunt de l'Estat hi ha hagut una caiguda del 27% en el nombre de migrants el darrer any, encara que ha reconegut que a les Balears la tendència és d'augment. "És cert que la ruta que afecta les Illes no baixa. El nostre compromís és de fer un esforç amb els països d'origen i trànsit per frenar-la".

El Govern balear aprovarà una modificació del Decret del xàrter nàutic per prohibir el lloguer turístic d'embarcacions i frenar, així, la nova normativa estatal que a partir de mitjan agost permetrà llogar embarcacions particulars durant tres mesos a l'any.

Davant el rebuig del Govern d'acollir menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries, la secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, ha recalcat que les responsabilitats de les administracions estan "molt definides" en els marcs competencials i ha advertit que " qui decideix fer-ne cas omís haurà d'assumir-ne les responsabilitats".

La compareixença de Pedro Sánchez el dia 9 de juliol al Congrés es presenta com una data clau per a la legislatura. Després de la reunió entre el PSOE i Sumar aquest dimecres al Congrés per avaluar la coalició de govern, el soci minoritari ha advertit que hi ha "risc que [el mandat] embarranqui" si el president espanyol no planteja una bateria de mesures contra la corrupció i per desplegar tot l'esperit social del programa de govern. Ara bé, el portaveu de l'espai i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, no ha volgut amenaçar amb l'escenari de trencar la coalició, sinó que s'ha mostrat esperançat que el PSOE prendrà nota de les seves peticions i ha subratllat que la voluntat dels dos socis és arribar al 2027.

El presumpte cas de corrupció al PSOE per comissions il·legals de la trama dels dos exsecretaris d'organització Santos Cerdán i José Luis Ábalos i l'exassessor Koldo García està acorralant cada dia més el govern espanyol. Això ha comportat que els socis d'investidura de Pedro Sánchez ja l'hagin deixat sol en la defensa del seu executiu, però també un enduriment del to del seu soci de govern, Sumar. Mentre diversos partits de la plataforma de la vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, estan pensant si trenquen amb el projecte amb el qual s'havien aliat i Podem es mostra especialment contundent contra l'executiu estatal, la política gallega ha decidit endurir el to. "El problema està en dos partits, el PP i el PSOE, i això és el que s'ha d'acabar", ha afirmat aquest dissabte en la clausura del tretzè congrés confederal de CCOO.

La vigília de la Conferència de Presidents, Isabel Díaz Ayuso fa créixer el pols del PP contra el govern espanyol. La presidenta madrilenya s'ha rebel·lat no només contra el fet que els presidents autonòmics puguin parlar català, gallec i euskera, sinó que també ha rebutjat frontalment via carta la proposta que el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer sobre habitatge: triplicar la inversió a canvi que les comunitats blindin el parc públic de forma permanent. Tensa, així, encara més una conferència que els populars ja van portar al límit quan van amenaçar amb una plantada si el govern espanyol no accedia a ampliar l'ordre del dia de la trobada. A banda d'habitatge, universitats i formació professional –els punts que havia previst el govern espanyol–, els conservadors van exigir incloure-hi qüestions com el finançament autonòmic, la condonació del deute autonòmic, el control de fronteres o l'apagada energètica. La reunió d'aquest divendres, doncs, no serà plàcida.

No hi haurà plantada dels presidents autonòmics del PP a la Conferència de Presidents. El torcebraç entre el partit d'Alberto Núñez Feijóo i el govern espanyol per la cimera que se celebrarà aquest divendres a Barcelona s'ha saldat amb una solució salomònica: l'executiu central ha acceptat incloure en l'ordre del dia tots i cadascun dels punts que havien demanat discutir els barons del PP, i ells, a canvi, es fotografiaran amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la capital catalana tot just dos dies abans de la manifestació que ha convocat el partit contra el seu govern. El peatge que Sánchez haurà de pagar serà haver de discutir amb els barons del PP temes que no entraven dins dels seus plans, com ara el finançament autonòmic, la condonació del deute, les ocupacions, el control de les fronteres o l'apagada massiva. Els populars també han forçat sotmetre a debat la retirada de les reformes de la justícia i del ministeri fiscal amb què acusen el govern espanyol de voler "blindar la seva immunitat" davant els casos de presumpta corrupció que l'esquitxen. L'executiu ha claudicat, per bé que avisa que hi ha temes "que s'han d'abordar en altres òrgans".

El ministeri de Defensa ha ordenat revocar la compra dels míssils SPIKE LR2 a la companyia israeliana Rafael Advanced Defense System, segons ha avançat la cadena SER. Aquest contracte, valorat en uns 285 milions d’euros, va ser autoritzat pel consell de ministres el 3 d’octubre del 2023, pocs dies abans de l’atac de Hamàs contra Israel. Aquest era un dels tres grans contractes que Espanya mantenia amb la indústria militar israeliana.

L'actual secretària d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, Aina Calvo, passarà a ser la nova secretària d'Estat de Seguretat, en substitució de Rafael Pérez, fins ara número dos del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

El més important és el missatge simbòlic i polític. Això és el que traslladen fonts del ministeri de Defensa, que veuen molt difícil portar a la pràctica un embargament real d'armes a Israel. L'endemà que el Congrés tramités una proposició de llei que planteja la introducció d'aquesta figura jurídica contra estats que vulnerin el dret internacional, amb el vot favorable del PSOE, l'entorn de Margarita Robles refreda aquesta possibilitat. "Hi ha algunes llicències que s'estan utilitzant, però ho torno a dir: no són armes. No podem posar-ho tot al mateix sac, són per a la protecció de vides. No ens quedem en el detall", ha dit en declaracions als mitjans, preguntada per si Espanya continuarà adquirint productes israelians en l'àmbit de la defensa i la seguretat.

El govern espanyol mou fitxa per desencallar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reclama la regularització de gairebé 500.000 persones. El text està aturat al Congrés des de fa més d’un any, però l’executiu espanyol ha enviat als grups de la cambra baixa un esborrany que parteix d’aquesta ILP i pretén regularitzar les persones migrants que es troben a l’Estat des d’abans del 31 de desembre del 2024, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. L'esborrany, que encara s'ha de negociar, aposta per establir un règim "transitori, excepcional i limitat en el temps" que reguli una "nova autorització per circumstàncies excepcionals" que habiliti a "residir i treballar" aquestes persones.