L'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ha rebut 431 casos entre el desembre de 2020 i juny de 2023. D'aquests, 331 han estat reclamacions; 70, suggeriments i 30, consultes, segons consta a la Memòria 2019-2023 de la Direcció General de Política Lingüística. Cal recordar que, tant l'Oficina com la Direcció, desapareixen de l'estructura del nou Govern presentat per la presidenta Margalida Prohens. En el seu lloc, s'hi situarà l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, "per defensar la llibertat d'ús i opció lingüística, i fomentar la protecció tant del castellà com del català, i de les modalitats de cada illa", exposa el pacte de Govern entre el PP i Vox.

L'Oficina de Defensa de Drets Lingüístics ha rebut 206 denúncies d'ençà que es va posar en marxa, el desembre del 2020. Segons puntualitza Europa Press, en la majoria dels casos (164), l'Oficina va actuar atenent sol·licituds de la ciutadania, mentre que en els 42 restants ho va fer d'ofici.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha afirmat aquest dilluns que la investigació per aclarir els fets sobre la discriminació lingüística que va patir una dona de 79 anys al Centre de Salut de Son Pisà quan una metgessa li va dir que no l'entenia en català encara "no està tancada". Així, Armengol ha desdit el comunicat que va fer públic ahir la Conselleria de Salut, que donava el cas per tancat. Salut va resoldre que "la professional va proporcionar una consulta adequada des del punt de vista de l'atenció sanitària, amb entesa entre ambdues parts en tot moment, i prova d'això és que la pacient va acabar la visita amb la prescripció del tractament adequat pel mal que presentava". Després de les declaracions de la presidenta, l'Executiu autonòmic ha publicat aquest horabaixa una nota de premsa per puntualitzar que la tramitació de la queixa continua en marxa.

Denuncien un cas de discriminació lingüística per part d'un treballador del servei d'Infocovid de les Illes Balears. "Som a Espanya, parla'm en espanyol" i "això és important, parla'm en castellà" són algunes de les respostes que un jove va rebre d'un operador de l'Infocovid quan intentava sol·licitar canviar l'hora per fer-se una prova PCR.

Ara fa 25 anys que, en el marc de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics que es va fer a Barcelona del 6 i al 9 de juny de 1996, es va aprovar la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Un illenc que va participar en la redacció d’aquest document fou el sociolingüista eivissenc Isidor Marí, que recorda que l’elaboració del text va dur “uns quants anys de feina”: “Hi havia molta de participació internacional. Era important discutir i consensuar textos diferents. Al final, un dia va arribar el definitiu”, rememora.

L'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics està operativa d'ençà d'aquest divendres. La Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca, a través de la Direcció General de Política Lingüística, l'ha posada en marxa després de mesos de preparació i l'ha dotada d'un equip tècnic de tres persones: un director –Albert Villaverde–, un assessor jurídic i un auxiliar administratiu.

L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics veurà la llum gairebé un any i mig després de la signatura dels Acords de Bellver -el 21 de juny del 2019-, els quals varen fer possible la reedició del Pacte d’esquerres. Aquest organisme, que forma part de la Direcció General de Política Lingüística -gestionada per MÉS per Mallorca i dependent de la Conselleria d’Educació del socialista Martí March-, es presentarà el 4 de desembre, després d’anades i vingudes i anuncis de posada en marxa que no es varen fer realitat.

La dreta i l'extrema dreta han aprofitat la sessió de control al Govern aquest dimarts al Parlament per tornar a fer una exhibició de la seva obsessió en contra del català. Ciutadans, el PP i Vox han aprofitat les seves preguntes per carregar contra l'Oficina de Drets Lingüístics, qüestionar les negociacions de Pedro Sánchez amb ERC i treure a col·lació els Països Catalans.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el decret que permetrà la creació de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, la qual vetlarà perquè "els drets lingüístics siguin respectats", segons ha informat l'Executiu.

El portaveu de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha instat aquest dilluns el Govern que no endarrereixi el procés per posar en marxa l'oficina de drets lingüístics, després que el Consell Consultiu hi doni el vistiplau. "És imprescindible per aturar les constants agressions que sofrim", ha dit Ensenyat, qui ha defensat la seva creació per "poder fer front al procés de minorització lingüística que pateixen les Balears".

Aquest diumenge han impulsat una campanya per reclamar a Francina Armengol la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics a través del portal web Change.org. De moment, ja ha aconseguit més de 700 signatures de suport. L'usuari Antoni Martiáñez Lliteres, amb el qual l'ARA Balears ha pogut parlar, ha iniciat la proposta on comença citant l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en què s'estableix que "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial". I, a continuació, es refereix a l'apartat dos d'aquest mateix article, on diu que "totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l'idioma".

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat aquest dijous la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics amb una partida de 100.000 euros, a partir d'una esmena presentada per MÉS per Menorca al projecte de llei per als pressupostos de la comunitat del 2018.