Si tothom compleix els seus balanços i propòsits d’any nou, el 2026 estarem més totes soles que mai. “Enguany, he decidit prioritzar-me a mi mateix”, “Vull cuidar-me”, “M’he proposat aprendre a dir que no”. Assistesc astorada a tot aquest reguitzell de mantres, que inunda el meu feed d’Instagram. El 2025 ha estat l’any de la paraula ‘narcisisme’, un concepte que fins fa no res estava desterrat del nostre vocabulari i que ens ha anat mel per trobar un substitut a ‘tòxic’. Si el 2024 tot era tòxic, el 2025 tot ha estat narcisista. I ja comença a fer pudor, aquest abús del terme, sobretot per part de qui decideix “avantposar-se”, a ell mateix, per damunt de tot.

El Centre de Coordinació d’Emergències 112 ha atès, durant la nit de Cap d’Any, 987 telefonades que han derivat en el registre i la gestió de 135 incidents relacionats amb les particularitats d’aquesta nit. Són dades recollides des de les 20 h de dia 31 fins a les 8 h del matí de l'any nou.

La Diada de Mallorca, el 31 de desembre, marca l’agenda cultural i cívica del final d’any a l’illa. Actes institucionals, cultura popular i convocatòries reivindicatives conviuen amb els preparatius d’una nit de Cap d’Any que omple places, sales i auditoris. Aquesta és una guia completa amb actes a Palma i als pobles, opcions per acomiadar l’any i concerts destacats.

Cap d’Any és tota una moguda. No té res a veure amb Nadal. Les que ens sentim incòmodes en aquesta fracció de l’any és per altres motius, no per haver de compartir taula amb persones que només veim un pic cada 12 mesos amb la mateixa roba d’hivern (Com tindran els braços? Potser hi duen un tatuatge horrorós i no ho sabem). És un parèntesi violent que, almenys a mi, sempre m’agafa a contrapeu. Tot l’any és allà, el 31 de desembre. I, així i tot, tenc la sensació d’arribar-hi tard (com per tot a la vida, d’altra banda). És un temps passiu: no fa res, simplement s’esgota, marca un compte enrere. I, en accionar-se, confereix de cop una importància retroactiva a tot el que t’ha passat aquell any.

Els veïns de Son Sardina han pres una decisió insòlita i enguany celebraran el Cap d'Any el 27 de desembre per evitar l'hora límit de les dues de la matinada que marca la normativa a Palma –sempre i quan tinguis els dos permisos extraordinaris que atorga l'Ajuntament de Palma–. Aquesta decisió ve després que l'any passat va aparèixer la Policia Local minuts abans de les dues, "sense cap denúncia de cap veí", expliquen els residents d'aquesta barriada. Els agents varen exigir que s'aturàs la festa sota l'amenaça de posar multes. Per això, el barri ha apostat enguany per una festa durant l'horabaixa que s'allargarà fins a l'hora permesa. La nit de Cap d'Any, les reunions familiars fan molt complicat arribar a la celebració abans de la una de la matinada. Per això és inviable una celebració que acabi a les dues.

Ha passat Cap d’Any i l’any vint-i-cinc ha tret just el nas entre els fulls del calendari. Aquí on jo visc, vora mar, al Baix Empordà, hem tingut uns dies de sol solet. I de fred, matins i vespres. Si continua aquest temps, les mimoses floriran quan toca i les seves floretes polsoses d’olor lleugera anunciaran una primavera que tots esperem tranquil·la i plena d’esperances, malgrat la sequera que encara fa de les seves, malgrat les guerres que assolen el món, malgrat les baralles polítiques absurdes del nostre país. Quan s’acabi aquest any que tot just comença, haurem cremat un quart de segle.

El primer bany de l’any. Un clàssic. Un ritual que té a veure amb el desafiament. Banyar-se en qualsevol lloc de gener càlid no té gràcia. Ni mèrit. Del que es tracta és de fer una cosa diferent, tot i que s’hagi convertit en una tradició. Mullar-se a l’hivern. Posar el cos al servei del fred per activar-lo. Activar-se per a l’inici. Encara que durant l’any necessitem molts banys de gener. Fins i tot les que al gener no ens banyem. Almenys començar l’any amb empenta, que després sempre som a temps de decaure. A l’agost a ningú se li acut posar-se l’abric i la bufanda per afrontar l’estiu amb més energia. Lògic. Al cos no li faria el mateix pes. Ni al cap. I per si no n’hi ha prou amb remullar-se (amb finalitats solidàries això sí, que és Nadal, aquesta època de l’any que la pobresa xoca amb la festa del consum i el malbaratament), hi ha gent que ho fa disfressada. Sempre m’ha semblat extraordinari que algú dediqui temps a pensar i trobar què es posarà per divertir-se una mica més. I de passada, divertir-nos. Perquè encara que pugui semblar una ximpleria, o fins i tot encara que ho sigui, que algú es deixi de complexos i s’atreveixi a sortir de la grisor per una estona ens allibera una mica a tots de les grisors pròpies. Encara que no ho faríem mai i que ho critiquem. Però de la mateixa manera que es pot considerar absurd banyar-se per començar l’any, i una mica més banyar-se disfressat, podem fer una llista llarga de coses absurdes que fem i que passen molt més desapercebudes perquè la foto que en faríem no és gens atractiva. No poso exemples, que no vull començar l’any ferint sensibilitats, especialment la meva. Perquè les que no hem tingut l’experiència del primer bany al mar hem tingut ja el primer bany de realitat, que passa per pujades de preu, talls a Rodalies, atemptats, vestits de senyores per a les campanades i l’Església posant el crit al cel perquè si algú ha de cridar al cel no hi ha ningú més adequat. 

La nit de Cap d'Any és nit de festa i una de les més sonades va tenir lloc a casa dels directors Javier Ambrossi i Javier Calvo, que van congregar nombrosos famosos per celebrar l'entrada del 2025. Una de les convidades destacades va ser la cantant Rosalía, que va gaudir de la nit cantant i ballant. Però si per alguna cosa ha cridat l'atenció l'assistència de Rosalía a la festa dels Javis ha estat pel conjunt de roba que va triar per a la nit: anava tota vestida de negre, però duia un llaç gegant amb els colors de la bandera d'Espanya recollint-li els cabells. Amb el pentinat que es va fer, Rosalía segueix una de les tendències estilístiques de moda dels darrers mesos, l'estil coquette, que han popularitzat altres cantants com Lana Del Rey.

Som a Paiporta en una confluència de carrers de vianants. Allà on fa dos mesos l'aigua corria desbocada, ara els veïns hi han col·locat un arbre de Nadal, ple de llums i notes penjades que els han enviat escoles d'arreu de l'Estat: "Esperem que passeu unes bones festes, tot i el que heu viscut. Molts ànims", "Vamos, que es Navidad", diuen alguns dels missatges. Els papers encara es poden llegir, tot i que estan molls, perquè avui a Paiporta hi plou. "El 29 d'octubre no va caure ni una gota", recorden la Mònica i el Jordi, mentre passen pel davant d'un dels carrers més castigats de la zona zero. Van carregats amb un carretó de la compra: "Portem pizzes, patates i cotilló, hem de celebrar que estem vius". Expliquen que marxen uns metres més enllà "a uns baixos destrossats", on han quedat amb quatre famílies més per dir adeu, bon vent i fins mai a l'any de la DANA.

Bon dia, 2025. Ens estem cruspint el primer quart de segle del XXI i, certament, ens l’imaginàvem més gran, més desvetllat, lliure i feliç. Hi ha motius per pensar que hem anat enrere (tant si situem la primera persona del plural al món o a Catalunya) i entrem a l’any nou amb la inquietant sensació que si el futur és incert per definició, les incerteses amb què entrem a la segona meitat de la dècada dels vint són de tsunami: tenim Europa davant la quadratura del cercle de continuar sent un espai de llibertat i benestar mentre és cridada a rearmar-se amb una economia que no tira com ans solia; tenim guerres a la vora, i Trump i Musk redefinint el món; la intel·ligència artificial cavalcant cap a les nostres vides i feines, i l’evidència que com a país no tenim prou poder polític que miri per nosaltres mateixos.

El luxe guanya terreny i força a Mallorca, i celebrar la nit de Cap d'Any amb un sopar de gala i una festa pot arribar a preus estratosfèrics. Són molts els establiments (la gran majoria, hotels de luxe) que ofereixen menús, bauxes i allotjament amb l'exclusivitat per bandera i dirigint-se al segment més ric de la població i, molt especialment, als turistes amb el poder adquisitiu més elevat.

Triar amb quina cadena de televisió seguir les campanades és una de les tradicions del Cap d'Any, i encertar els presentadors més adequats per a un dels moments televisius de l'any és un dels grans reptes de les cadenes, que molt sovint eviten arriscar-se. Enguany, però, hi ha novetats, principalment a TVE, que vol treure rendiment del seu gran fitxatge del 2024, David Broncano. Una altra de les sorpreses és que Ibai Llanos, que s'havia convertit en l'alternativa a les campanades més tradicionals, no farà seguiment del comiat del 2024. Assegura que ha pres aquesta decisió perquè necessita temps per a ell mateix i prefereix passar aquesta data amb la seva família i, especialment, els seus avis.

La plaça de Cort i la plaça de la Reina acolliran la celebració de Cap d'Any amb música en directe i les tradicionals campanades per donar la benvinguda al 2025. Enguany, els actes es duran a terme simultàniament a les dues places.

MÉS per Palma ha retret a l'Ajuntament de Palma que hagi decidit canviar de manera "unilateral" i "autoritària" la ubicació de l'ofrena floral de la festa de l'Estendard, que se celebra aquest dilluns a la plaça de Cort.

La secretària general del PSIB-PSOE i presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha lamentat aquest divendres "amb profunda tristesa" la "inestabilitat i la frivolitat" del Govern balear liderat per Marga Prohens (PP). "No havíem tingut mai una situació de tanta irresponsabilitat", ha assenyalat Armengol després de la recent ruptura política del PP i Vox, que ha duit Prohens a prorrogar els pressupostos d'enguany després de pactar a l'inici de legislatura amb "l'extrema dreta".

Cada any que es tanca ens sorprèn perquè el que va passar al gener fa la sensació que queda molt més lluny que fa un any. Perquè durant tot un any hem estat abduïts per una allau d’informació, en molts casos, prescindible, i hem perdut la noció del temps. Ens orienta que encara es conservin una mica les estacions i passem fred a l’hivern i calor a l’estiu, encara que sigui menys fred i més calor. Ja fa dies que ens diuen quina música hem escoltat, quines pel·lícules ens hem perdut, a quins llibres els hem de passar les pàgines, quines obres no es repetiran i a quines exposicions hem deixat d’anar-hi pensant que ja tindríem temps. No donem l’abast. No som joves però tenim la síndrome FOMO, la por d'estar-nos perdent el que no ens podem perdre. No compta haver passejat pel camp o haver tingut una conversa llarga amb una amiga; no n’hi ha prou amb haver destinat hores a la son o a un paisatge que es considera irrellevant. Procrastinar no té premi. Estar al dia és molt més esgotador que viure’l.

Des de 1958, l’Hotel Santa Marta ha estat un emblema d’hospitalitat i distinció a la Costa Brava. Situat en un entorn privilegiat al costat de la platja de Santa Cristina, l’hotel és el lloc ideal per a aquells que volen gaudir d’unes festes envoltats de natura, elegància i confort. La nit de Cap d’Any començarà amb un sopar de gala pensat per sorprendre. Sabors exquisits i una banda en directe acompanyaran el banquet, en una vetllada plena d’emocions. Cada plat i cada nota musical estan dissenyats per fer d’aquesta nit un moment irrepetible.

M’agrada, aquests dies de Nadal, començar per fer el pessebre. Ara, cada any, el fem més petit. Abans el fèiem en una taula grossa i hi posàvem moltes coses, però ara ja ens costa moure aquella taula i ens limitem a fer servir una taula petita. Hem de reduir figures, però l’essencial hi és tot. El cobert amb el bou i la mula, Sant Josep i la Mare de Déu i el Nen al seu llitet, i l’àngel també, esclar, que vola, penjat del teulat del cobert. També hi fem unes muntanyes amb un tros d’escorça de suro, una basseta on neden aneguets, un camí que s’eixampla davant del portal. El camí el fem de sal gruixuda, que sembla neu, i el voltem amb la molsa, que no hi pot faltar. Amb branquillons d’avet hi fem els arbres. A sobre del suro, una caseta voltada d’aviram. Un gall d’indi, gallines i un gall, i altres bèsties, ocells, coloms… I xais i oques. Pel camí, aquest any, només tres pastors i, adorant el Nen, unes figures dels Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar. I els presents: una roda d’arengades, un cistell d’ous, una gerra d’oli, i en una panereta hi ha sobrassades, pa, verdures… Aquest any, sobre el teulat del cobert, hi hem posat una òliba que vigila. I entre els Reis, un gosset. Ha quedat prou bé, mal m’està el dir-ho. Senzillet i fi, que diria Carner.