La Defensora de la Ciutadania de Palma, Anna Moilanen, ha llançat un advertiment davant la paralització de les subvencions municipals: si la situació no es resol amb rapidesa, "pot significar la desaparició d'una part del teixit associatiu" de Ciutat. La suspensió, que ja s'allarga cap al cinquè mes sense un calendari clar de resolució, afecta "un ampli ventall d'activitats –educatives, esportives, culturals, socials i veïnals– i posa en risc serveis" que, en alguns casos, supleixen "mancances de la mateixa Administració", ha explicat.

L'aturada de les subvencions municipals per al 2026 a Palma ha encès totes les alarmes entre el teixit veïnal, que denuncia manca d'informació, incertesa jurídica i risc real de paralització d'activitats als barris. Les associacions alerten que la situació, vinculada a una auditoria del Tribunal de comptes de les subvencions del 2022, no només afecta els projectes en marxa, sinó que també posa en dubte la continuïtat de les ajudes amb vista al 2027.

Les associacions de veïns de Santa Catalina i el Jonquet, la Llotja i el passeig Marítim de Palma denunciaran públicament dimecres que ve els efectes del renou sobre la salut dels residents. L’acció s’emmarca en el Dia internacional de conscienciació sobre el renou i vol posar el focus en una problemàtica que consideren cronificada en aquests barris.

La història recent de Palma no s’entendria sense el moviment veïnal. Fa gairebé 50 anys que les associacions de veïns estan en marxa, però ara s’enfronten a reptes que van més enllà dels problemes quotidians de les barriades: com pot alterar la gentrificació el futur del teixit veïnal? Quina manera hi ha de frenar la turistització? Com cal superar el greu entrebanc que suposa la manca de relleu generacional? Quines accions cal tirar endavant per preservar els recursos i el territori? D’aquesta manera, les associacions han anat més enllà i s’han sumat als moviments per l’habitatge i contra la saturació, entre d’altres.

Més de 60 veïns de Son Sardina s'han reunit aquest dimarts al casal del barri per abordar la llei del Govern que preveu requalificar 3.500 hectàrees de sòl rústic per construir-hi habitatges protegits. Els veïns d'aquesta barriada, una de les més afectades per aquesta llei, han expressat la seva preocupació davant el projecte urbanístic impulsat pel PP i Vox, que es troba ja al punt final de la tramitació parlamentària. "És un desastre", apunta una de les veïnes, Tònia Llabrés, qui, tot i això, destaca la gran acollida que ha tingut la reunió. "Fins i tot han vingut persones d'altres barris, per veure com ho feim nosaltres, com ens organitzam i així saber com fer-ho ells i recollir informació", explica, i detalla que han assistit veïns del Secar de la Real, d'Establiments, la Indioteria o la Garriga.

L'Associació de Veïns de Cales de Mallorca han protestat en un escrit dirigit al batle, Miquel Oliver, per la "degradació total i l'abandonament" de la zona, preocupats per la mala imatge que, asseguren, dona l'indret tant a residents com a turistes.

Representants veïnals i de diverses entitats s'han reunit aquest dimecres a Son Bonet per planificar accions conjuntes per aturar els projectes dels parcs fotovoltaics que es volen construir a la zona. A Marratxí, de fet, s'han projectat més de 20 instal·lacions d'aquest tipus en un radi de deu quiòmetres, segons ha informat IB3. "No ens oposam a les energies renovables, però sí que volem que es trobin altres solucions que no perjudiquin el medi ambient", ha expressat un dels veïns.

El Govern, a través de la Direcció General d'Indústria, ha rebutjat els projectes de restauració de les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Can Rosselló. Segons ha recollit Europa Press, el departament ha pres la decisió arran d'una sèrie d'informes desfavorables en relació amb els projectes presentats per ambdues pedreres. Per la seva banda, les plataformes veïnals han celebrat la decisió de l'Executiu de no autoritzar els projectes.

L'associació de veïns del passeig Marítim de Palma ha denunciat aquest dilluns "la situació límit" que estan vivint i la "pèssima imatge de Palma". Segons ha informat l'associació en un comunicat, a les molèsties que estan generant les obres de la remodelació del passeig Marítim s'hi han sumat aquest estiu la proliferació de festes a catamarans i a altres embarcacions de mida similar.

Les diverses associacions i entitats que gestionen el Casal i la Biblioteca de Son Sardina, entre les quals es troben l'Associació de Veïns de Son Sardina, Joves de Son Sardina, l'Associació de la tercera edat de Son Sardina, sa Garriga i Son Espanyol, entre d'altres, han manifestat la seva intenció d'encetar un nou cicle de mobilitzacions davant la "nova amenaça de desnonament del local per part de CaixaBank", per tal d'aconseguir per escrit un compromís que "asseguri la seva continuïtat".

"La majoria de barris de Palma no tenen casal. Si tenim en compte les barriades i l'expansió territorial n'hi hauria d'haver 80", diu la presidenta de la Federació d'Associació de Veïns de Palma, Maribel Alcázar. Les dades proporcionades per l'organització revelen que de les 55 entitats veïnals, 19 no tenen un espai —ni casal ni local llogat— per fer activitats estables. Entre elles, La Soledat, Son Flor, Son Oliva, Son Serra-La Vileta i Camí d'en Serralta. A banda d'aquestes, n'hi ha quatre que tenen un espai llogat o en propietat.

L'Associació Barri Cívic de Santa Catalina ha denunciat aquest divendres que "una desena de locals actuen com a discoteques sense tenir llicència per fer-ho". Els veïns del barri, una de les zones d'oci nocturn de Ciutat, es queixen des de fa anys de les molèsties generades per aquests locals: renous, comportament incívic d'algun dels clients i problemes de convivència.

Al segle XIX la burgesia de Ciutat aprofitava per passar els estius a Son Rapinya, un barri situat a poc més de quatre quilòmetres del centre. En aquella època, les úniques construccions que hi havia eren les possessions, fins que als anys setanta s'hi varen construir cases més populars per a la classe obrera. Ara, els 4.184 residents –834 més que el 2011– viatgen al passat.

La regidora de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, Joana Adrover, ha reconegut aquest dijous que gairebé la meitat del centenar de sancions interposades durant les darreres setmanes a Santa Catalina són per conductes incíviques i incompliments de l'ordenança de renous.

'Pere Garau, molt més que Nuredduna' ha criticat aquest dimarts la "improvisació" de l'Ajuntament de Palma respecte del canvi de circulació de la plaça de les Columnes, una modificació que considera "absurda" i "perillosa", segons ha indicat l'agrupació en una nota de premsa.

Les associacions de veïns de Palma han acusat l'Ajuntamen d'ofegar-los amb burocràcia a l'hora de demanar ajudes econòmiques i socials. Segons han denunciat a través d'un comunicat, des de fa anys les entitats viuen una escalada de pressió burocràtica i d'exigències tècniques i administratives a la qual estan mirant de respondre amb un gran esforç i responsabilitat.

Una de les principals raons per les quals la societat està “fragmentada” per edats és perquè les institucions fomenten polítiques públiques diferenciades entre infants, adults i gent gran, lamenta la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Maribel Alcázar. Aquesta “sectorialització” iniciada durant la Transició provoca que els grups no es coneguin i que no reclamin conjuntament millores per als barris. “Divideix i guanyaràs”, afirma l’activista de 64 anys, vinculada al moviment veïnal de Ciutat “des de sempre”. La manca de relleu generacional de l’organització que històricament ha liderat les protestes a favor de la ciutadania és un problema que analitzen amb preocupació, reconeix Alcázar, que clama per unir forces entre joves i adults. “L’experiència és un coneixement insubstituïble; no comptar amb això et pot dur a cometre errors brutals”, adverteix.

"La ciutat de Palma no havia estat mai tan bruta, infestada de grafits i plena d'escarabats i rates". Aquesta és una de les primeres frases que hi ha a la dura carta que fins a 11 associacions de veïns i comerciants de Palma han escrit al batle de la ciutat, José Hila. Aquestes entitats han demanat aquest dimarts, en una roda de premsa, la dimissió immediata del regidor de Mobilitat Sostenible, Francesc Dalmau, a qui acusen de carregar-se els comerços de Palma i de "no escoltar, dialogar o tenir voluntat d'arribar a un consens" amb projectes com el de Palma Camina o la conversió en zona per a vianants de Nuredduna, entre d'altres. Així mateix, a la carta asseguren que el regidor és el més "incompetent" que hi ha hagut.

"Som qui millor coneixem els nostres veïns i veïnes", ha assegurat, amb to contundent, el president de la Federació, Joan Forteza, que ha retret a les institucions i partits polítics que no els escoltin prou. "No només som gent que sap fer festes, som entitats organitzades i volem exercir la ciutadania activa", ha reclamat durant el discurs de cloenda de l'acte de celebració dels 40 anys de l'agrupació.

Trenta-vuit associacions veïnals d'Andalusia, les Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, el País Valencià, Madrid, Navarra i el País Basc s'han agrupat per demanar la regulació del lloguer turístic, ja que consideren que "degrada la qualitat de vida de les nostres ciutats i expulsa el veïnat dels seus barris". Per part de les Balears, forma part d'aquesta iniciativa l'Associació de Veïns de sa Riba, d'Eivissa.