“És fonamental entendre que, si volem millorar la societat, ens haurem d’implicar en la construcció d’alternatives econòmiques”. Qui parla és el president de Mercat Social Illes Balears, Jordi López. Implicar-se vol dir no només fer una reflexió sobre el consum que exercim, sinó també participar en empreses col·lectives que apostin per una altra manera de fer. D’aquí la importància d’un petit gran negoci com Terranostra, l’únic supermercat cooperatiu mallorquí, que va més enllà de ser simplement un establiment comercial: bona part dels seus 600 socis treballen a l’establiment dues hores i mitja al mes i, a més a més, entre tots prenen les decisions que afecten la cooperativa.

Terranostra compleix tres anys amb més de 500 socis i amb un programa d'activitats. El supermercat cooperatiu situat al carrer d'Alfons el Magnànim de Palma va obrir el 2021 i, any rere any, ha mantingut un creixement exponencial, que el 2022 va ser del 35%, mentre que el 2023 fou d’un 11% respecte del 2022.

L'entitat Cooperatives Agro-alimentàries de les Balears ha traslladat al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, "la importància del sector cooperatiu, que constitueix un element clau estratègic" en la cadena agroalimentària a les Illes. Segons ha informat l'entitat, el conseller i el cap de gabinet, Marc Álvarez, s'han reunit aquest dijous amb el consell rector, la presidenta, Jerònima Bonafè, i la directora gerent de l'entitat a les seves instal·lacions de Santa Maria.

Als marges –igual que la pel·lícula de Juan Diego Botto, En los márgenes– és on animen a cercar solucions les jornades Altres Veus, comissionades per Yayo Herrero i organitzades per la Direcció General de Cooperació del Govern aquest dissabte a Es Baluard. Sota el lema ‘Utopies feministes per canviar el món’, el programa inclou ponents com l’advocada i activista Pastora Filigrana, que conviden a pensar altres mons possibles a través de “col·lectius i comunitats que viuen des de fa temps en situacions de col·lapse”, com ara els pobles indígenes. O en el seu cas, el gitano.

El Govern ha anunciat una nova reforma de la Llei 1/2003, de 20 de març, de cooperatives de les Illes Balears per introduir-hi la perspectiva de gènere, els drets socials i les noves tecnologies. A més, després de reunir-se amb el Consell de l'Economia Social i Cooperativisme, també s'ha acordat la creació de tres noves línies d'ajudes, dotades amb 1,5 milions d'euros.

La III Setmana de les economies transformadores es farà després d'un any i mig de pandèmia, precisament per reivindicar l'alternativa que pot oferir l'economia social al model actual, "les febleses del qual han estat posades de manifest" pel covid, segons ha explicat el president de Mercat Social, Jordi López, durant la presentació d'aquest esdeveniment a Can Alcover. La programació d'enguany, que s'agrupa amb el lema 'Fem-ho amb cura, les persones i l’entorn al centre de la reactivació econòmica', inclourà activitats obertes al públic en general i també d'altres de més pensades per al mateix sector, ha comentat la coordinadora de la III Setmana, Arena Petit. El programa es tancarà amb la setena Fira del Mercat Social, la qual no es farà als jardins de la Misericòrdia com altres anys, sinó a la plaça dels Patins. Els actes es duran a terme del 24 de setembre al 2 d'octubre, en format tant presencial com telemàtic.

L'Ajuntament de Sant Lluís, l'Institut Balear de l'Energia i un grup d'empresaris del polígon industrial del municipi han obert el termini per a constituir una comunitat energètica, amb l'objectiu d'aconseguir en un futur no gaire llunyà l'autosuficiència. Es tracta d'una iniciativa pionera a les Balears i contempla la posada en marxa d'una cooperativa en la qual participaran tots els empresaris que ho desitgin, així com les administracions públiques. La proposta inclou les diverses modalitats per participar en la cooperativa, com per exemple l'inversor-consumidor, que aportaria capital i consumiria l'energia generada al polígon; el consumidor, que únicament empraria l'energia creada a la cooperativa, i l'inversor, que aportaria capital en diverses modalitats.

Més de 3.000 acadèmics han publicat recentment a Le Monde, The Guardian, Il Manifesto o La Folha de S.Paulo una crida per democratitzar l’empresa, desmercantilitzar el treball i iniciar la transició ecològica. Dominique Méda, Nancy Fraser, Thomas Piketty o James K. Galbraith assenyalen –“Work: democratize, decommodify, remediate”– que els efectes socioeconòmics i sanitaris del covid-19 mostren que els llocs de treball, les persones i el medi ambient no poden ser reduïts a mercaderia.

El president de REAS, Carlos Azkune, ha visitat Palma per participar en la Setmana de les economies transformadores. L'ARA Balears n'ha recollit opinions, experiències i pensaments sobre l'economia social.

Les entitats que formen l'associació Mercat Social han presentat les activitats que tindran lloc a la Setmana de les economies transformadores del 20 al 28 de setembre, que culmina amb la 5a Fira del Mercat Social. El portaveu de l'entitat, Jordi López, ha destacat que "la crisi va ser com una clotellada que ens va fer prendre consciència".

Més de 300 alumnes de Primària i Secundària de diferents centres educatius de Menorca han participat en el mercat ICAPE, que consisteix a exposar els projectes empresarials que han treballat durant tot el curs dins del programa d'impuls a l'emprenedoria gestionat per l'Institut d'Innovació Empresarial, conjuntament amb les conselleries balears de Treball i d'Educació. El mercat s'ha situat a la cèntrica plaça de l'Esplanada de Maó i hi ha hagut 14 paradetes de vuit centres escolars. L'activitat conclou el programa, que ja suma set edicions.

Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears ha reclamat el reconeixement al seu paper dinamitzador del món rural. Aquesta demanda s'ha fet palesa durant la seva assemblea general que ha tingut lloc a Sant Joan, on la cooperativa agrícola celebra enguany el seu centenari.

El Govern posarà en marxa una nova fórmula per fomentar l'accés a l'habitatge que consisteix en la cessió de cinc solars a diferents municipis de Mallorca per tal que es constitueixin cooperatives per construir habitatges que seran distribuïts entre els seus socis, que en tindran el dret d'ús durant 75 anys.

La història de la pagesia a Mallorca no es pot escriure sense remarcar el paper de la Cooperativa Agrícola de Sant Joan, que el 2019 celebrarà el primer centenari d'un moviment que, a partir de la històrica Caixa Rural, va promoure la modernització del camp en un dels principals graners de l'illa durant moltes dècades. L'esperit cooperativista s'ha fet palès amb la presència de molts socis històrics, i també s'ha recordat les persones que durant molts anys treballaren per l'entitat.

Els propers 13 i 14 d'octubre els jardins de la Misericòrdia de Palma acolliran la III Fira del Mercat Social de les Balears, una iniciativa que cerca afavorir la visibilitat pública de les empreses i iniciatives que incorporen valors socials, ecològics i ètics en les seves decisions de consum, producció, distribució i finançament, i facilitar l'accés dels consumidors als productes i serveis amb criteris de consum responsable.

Una exposició mostra a partir de demà al CaixaForum de Barcelona algunes claus per entendre el valor artístic i la singularitat arquitectònica dels cellers sorgits fa un segle, exponents del modernisme industrial català. Se'n conserven 29, repartits per la geografia catalana, la majoria a les comarques tarragonines del Priorat, Terra Alta i Baix Ebre i a l'Empordà de Girona.