El Consell de Mallorca cedirà gratuïtament uns terrenys a Palma a l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) perquè s’hi construeixin 323 habitatges de protecció pública, en la que serà la promoció més gran d’aquest tipus feta mai a l’illa.

L’Ajuntament d’Eivissa ha anunciat aquest dijous que una nova parcel·la municipal es destinarà a la construcció de 200 habitatges públics, després de l’aprovació del canvi de destinació del solar en el ple municipal.

L’Associació de Constructors de les Balears ha alertat aquest dijous que els preus dels materials de construcció –ja en augment– es dispararan en les pròximes setmanes a causa del conflicte a l’Iran. En roda de premsa, el president de l’associació, Climent Olives, i la directora gerent, Sandra Verger, han advertit que aquesta situació podria tenir conseqüències sobre les promocions d’habitatge públic (HPO) previstes per al Pla de xoc del Govern a través de l’Ibavi.

MÉS per Palma ha denunciat que l'aplicació de la nova Llei urbanística de projectes residencials estratègics impulsada pel PP i Vox suposarà la pèrdua de 1.000 habitatges públics als urbanitzables de Palma, "una retallada flagrant del dret a l'habitatge que afavoreix els grans promotors immobiliaris i debilita l'acció pública".

El millor de l’ofici d’escriure és que t’obliga a llegir més. Tinc la sort que l’arquitecta Marta Cervelló, autora de llibres i publicacions rellevants i mà dreta de Josep Lluís Mateo durant molts anys, m’ha deixat un llibret meravellós que va comprar a Londres i que m’ha permès conèixer una història que faré servir per plantejar un dilema arquitectònic important. 

El Fòrum de la Societat Civil presentarà un document amb solucions innovadores per a la crisi de l'habitatge durant el II Congrés de la Societat Civil, que es durà a terme el 20 de juny a l'Estudi General Lul·lià de Palma. Aquest congrés, que segueix una primera edició centrada en el turisme el juny de 2024, posarà enguany el focus en l'habitatge. Javier Burón, expert en polítiques d'habitatge, serà l'encarregat d'oferir la conferència inaugural.

A principis de març, la premsa es feia ressò de la crítica al govern de la Generalitat, per part de Foment del Treball i de l’Associació de Promotors i Constructors (APCE), pels acords subscrits en matèria d’habitatge. Els esmentats acords eren relatius al registre i impostos als grans tenidors, a l’ampliació del dret de tempteig i retracte, i d'altres, i la crítica blasmava la limitació al lliure mercat i deia que volia protegir les expectatives del negoci immobiliari. Amb tot, no eren habituals el to d’enuig ni l’argumentació emprada, ja que aquestes associacions van gosar recomanar al Govern, titllant-lo d’ignorant, que no escoltés les propostes d’ERC i els Comuns, per finalment reclamar que s'atengués la veu dels "veritables professionals del sector".

Cort valora positivament el decret anunciat pel Govern la setmana passada per desbloquejar sòl a la ciutat amb l’objectiu de construir prop de 20.000 habitatges, la meitat dels quals seran de protecció oficial, però el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, Óscar Fidalgo, demana prudència davant la tramitació parlamentària.

Les Balears tenen un suspens baix en política d'habitatge social. El darrer recull de dades de l'Estat torna a posar damunt la taula que les Illes no aposten per la construcció de pisos protegits, amb menys de 1.000 unitats des de 2011. Si Espanya és dels pitjors estats de la Unió Europea en política d'habitatge públic, les Balears són de les comunitats amb uns registres més minsos.

A Catalunya, el 94% del territori és sòl no urbanitzable, la qual cosa és un actiu des del punt de vista ambiental, i també un indicador que el sòl edificable és escàs i, per tant, car. L’article 47 de la Constitució diu que tothom té dret a gaudir d’un habitatge digne i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu que "les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret".

Expliquen Nicholas Dagen i Matthew Gordon que, entre 1930 i 1970, la ciutat de Nova York va trobar “espai i recursos” per construir “centenars de milers d’habitatges per sota de preu de mercat, de formes i mides molt diferents, així com per a diversos poders adquisitius.” Avui, mig milió de novaiorquesos viuen en habitatges públics, i un milió més viuen en apartaments assequibles promoguts pel sector privat gràcies a subsidis estatals, federals o locals.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres els plecs per construir 363 habitatges públics de preu limitat a sis solars públics de Palma. Aquestes promocions formen part de la primera fase del Pla de xoc d'habitatge que va anunciar el Consistori, amb l'objectiu que promotores construeixin 1.200 habitatges "per donar solució al problema residencial de la ciutat", segons ha explicat el batle Jaime Martínez.

L’habitatge assequible, a més de dibuixar-lo, s’ha de construir, i això té un impacte centenari. A l’Europa de les guerres, l’habitatge públic es va construir sobretot allà on havien caigut les bombes. També a Barcelona, a través del Pla General del 1953, es concretaven plans de reforma interior per reconstruir zones destruïdes per la Guerra Civil. Vist en perspectiva, fa només cinquanta anys que les lleis del sòl i d’ordenació urbana regulen la participació de la col·lectivitat a les plusvàlues generades per l’urbanisme, i per això és difícil trobar parcel·les a l’interior de les ciutats consolidades (barris vells i eixamples) per a la construcció d’habitatge públic. Aquest era fonamentalment el propòsit de l’obligació del 30%, que ara sembla que es flexibilitzarà.

L’habitatge com a preocupació col·lectiva és una matèria nova, perquè històricament es pensava que pertocava a l’individu proveir-se del seu propi aixopluc. Això deixa de ser així des que l’urbanisme esdevé una funció pública, conseqüència lògica de l’explosió de les ciutats a causa de les revolucions industrials. Des de llavors, l’urbanisme ha procurat reservar terrenys per a la producció d’habitatge assequible, però aquest no s’ha anat produint al ritme que preveien els plans, principalment per falta d’iniciativa privada (és una activitat poc lucrativa i, per tant, no és un negoci) i d’iniciativa pública (la rendibilitat de la inversió és a llarg termini i mai no s’ha sabut lluir políticament). El mercat de l’habitatge és un dels mercats més imperfectes, i Catalunya ho va patir amb l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008. Des de llavors, es calcula que hi ha hagut al voltant de 340.000 persones desallotjades en 140.000 llançaments. L’Administració va haver de fer front a aquests drames personals sense un parc públic adequat, i, diguem-ho clar: per una fallada econòmica que va provocar el sector bancari. 

El Govern ha lliurat aquest dimecres les claus de la nova promoció de 22 habitatges de protecció pública (HPO) que l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) ha construït a Marratxí, al carrer de Juli Ramis. L'encarregat de lliurar les claus ha estat el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, segons ha informat la seva Conselleria en una nota de premsa, en la qual han detallat que el pressupost d'execució del projecte ha estat de 2,38 milions d'euros, sense IVA.

Aquests darrers estius, la Fundació Pere Tarrés i entitats vinculades organitzem activitats de lleure educatiu per a 35.000 nens i nenes. En aquestes, uns 6.000 infants hi participen becats. Segons un estudi de l’estiu de 2023, un 38% viuen en una situació de pobresa extrema o greu. Per a tots ells, els dies abans de marxar de colònies són una bogeria, cal preparar la bossa o motxilla, costa dormir, tot és il·lusió. Durant l’activitat l’alegria és permanent, les expectatives per a l’endemà al casal d’estiu mantenen l’estat de tensió. Van a la platja, van a una piscina amb tobogans, al vespre o al darrer dia hi haurà una vetllada, es llevaran aviat per fer una bona excursió des de la casa de colònies... Però, com en tot, arriba la consciència que aquella situació excepcional s’acaba. I es comença a viure un moment que per als infants més vulnerables pot ser difícil.

Fa pocs dies, l’editorial de l’ARA es titulava “Contra el problema dels lloguers, parc d’habitatge públic” i afirmava, entre altres coses, que “la solució més efectiva seria que existís un gran parc d’habitatge públic que fos capaç de condicionar els preus del mercat. Això és el que passa en ciutats com Viena i la seva àrea metropolitana, on fa més d’un segle que l’habitatge està en bona part gestionat per l’administració”. 

L'Ajuntament de Palma iniciarà els tràmits per construir 13.000 habitatges públics després de modificar avui en el BOIB la declaració ambiental estratègica. El Pla General de Ciutat decretava que no podien edificar-se fins que estigués construïda la nova depuradora Palma II, prevista per a l'estiu de 2026.

De “crítica i preocupant” ha qualificat el president de la Demarcació de Mallorca del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), Joan Cerdà, la situació de la construcció d'habitatges plurifamiliars. Segons les dades d'aquesta entitat, en enguany s'han visat un total de 920 projectes de pisos, cosa que suposa una davallada d'un 22,69% en relació amb l'any passat i, si es compara amb la dada màxima històrica a l'illa, que es va produir l'any 2007, quan es van assolir un total de 10.438 projectes visats, la diferència és abismal, amb una baixada d'un 91,1%. En el conjunt de les Balears, la baixada amb relació a l'any 2022 és d'un 17,29%, i amb relació a la dada màxima de 2007, que fou de 14.322 habitatges, és d'un 88,8%.

Del 7 al 9 de juny es va celebrar a Barcelona l'ISHF (International Social Housing Festival), amb 2.000 participats procedents d’Europa i d’Amèrica, tots experts i expertes favorables a les polítiques públiques d’habitatge. Va ser l'ocasió per compartir i comparar les directrius polítiques actuals de països i ciutats, per exposar els reptes que cal afrontar i, també, perquè el model de Barcelona rebés molts elogis dels participats internacionals en conferències i debats.