El Ministeri de l'Interior té detectats al Sistema VioGen 4.378 casos actius de dones víctimes de violència de gènere a les Balears, 2.143 de les quals tenen menors a càrrec seu. Segons les dades estadístiques del departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska, que abasten fins al 31 d'agost, la majoria dels casos actius a l'Arxipèlag, 3.567, són de nivell de risc baix, 753 més són de nivell mitjà, 58 de nivell alt i cap de nivell extrem.

Forta crisi al govern espanyol entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. A les discrepàncies amb el pla d'inversions en seguretat i defensa anunciat aquest dimarts per Pedro Sánchez s'hi afegeix la compra de 15 milions de bales per a la Guàrdia Civil a una empresa israeliana. Una adjudicació que fa uns mesos el ministeri de l'Interior s'havia compromès a revertir. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha exigit la compareixença de Fernando Grande-Marlaska perquè informi de tots els detalls d'aquesta reculada, però altres sectors de l'espai van més enllà i no descarten la ruptura de la coalició. El portaveu d'Esquerra Unida al Congrés, Enrique Santiago, ha demanat una reunió dels partits que conformen Sumar per analitzar les relacions amb el PSOE. "Tots els escenaris estan oberts. Les decisions unilaterals preses per altres són les que provoquen conseqüències greus", ha manifestat en roda de premsa a la cambra baixa.

El Ministeri de l'Interior té detectats al Sistema de seguiment integral dels casos de violència de gènere (Sistema Viogen), fins al 30 de setembre, més de 4.500 casos actius per violència de gènere a les Balears, 52 dels quals estan en risc alt o extrem. El departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska recull les xifres dels casos de violència de gènere registrats en què hi ha risc per als menors fills de les víctimes.

El Ministeri de l'Interior ha comptabilitzat enguany 3.513 casos de violència masclista amb seguiment policial a les Balears, 302 més que l'any passat, quan se'n varen registrar 3.211, segons l'estadística Viogen del 31 d'octubre de 2023, consultada per Europa Press. Del total de casos, 47 corresponen a menors de 18 anys; 947, a dones d'entre 18 i 30 anys; 1.588, de 31 a 45; 867, de 46 a 64 anys, i 64, de 65 anys o més. L'estadística també indica que en prop de la meitat dels casos a les Illes, 1.703, les dones tenen menors a càrrec seu, 153 més que el mateix mes de l'any passat.

La Junta Electoral ha desestimat la sol·licitud d'un ciutadà de reimprimir les paperetes o suspendre les eleccions a l'illa per aparèixer el topònim Maó-Mahón.

Les Illes Balears continuen sent, un any més, la comunitat autònoma de l'Estat amb una major taxa de criminalitat. Aquest dissabte el Ministeri de l'Interior ha informat que durant el 2022 es varen produir a l'Arxipèlag 64 delictes per cada mil habitants, una xifra molt superior a la mitjana estatal, que va ser de 49.

La Policia Nacional sol·lícita col·laboració ciutadana per trobar una menor desapareguda des de fa més de mig any a Palma. Segons la fitxa que ha elaborat el Ministeri de l'Interior de la jove, el seu nom és Elena Maria Ruse i va néixer el 13 de novembre de 2007.

És lògic i necessari que els cossos policials tinguin unitats d’informació dedicades a entendre la societat de què formen part. Que estudiïn grups i moviments que poden ser d’interès policial per comprendre determinats comportaments. Hi ha grans policies que hi treballen fent una feina de formiga sovint invisible. Però també hi ha moltes maneres de recopilar dades: informar-se no és sinònim d’espiar. Convèncer algú, a canvi de promeses de favors, perquè entri a les joventuts d’un partit i faci de talp o infiltrar un agent durant anys en moviments socials pacífics és espiar. I fer-ho assumint que l’altre és un enemic perillós. L’informe del ministeri de l’Interior justifica l’espionatge a l’independentisme gairebé arribant al ridícul, parlant “d’extremismes identitaris excloents que poden derivar en violència” i vinculant-lo al terrorisme.

Les Balears tenen 3.276 casos de violència de gènere actius, segons el Sistema de seguiment integral dels casos de violència de gènere (VioGen), gestionat pel govern de l'Estat. Així n'ha informat la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears aquest dimecres, arran d'un conveni signat entre el Ministeri de l'Interior i el Govern balear perquè l'Executiu, els consells insulars i l'Ajuntament de Palma puguin col·laborar amb el sistema Viogen, incorporant-hi unitats de la comunitat autònoma.

El batle de Maó, Hèctor Pons, ha sol·licitat al Ministeri de l'Interior que agiliti les obres de construcció de la nova comissaria de la Policia Nacional.

Daniel Pedrosa és una de les 345 víctimes reconegudes a la sentència del 17-A, però la Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que ha agrupat molts dels afectats pels atemptats dels dies 17 i 18 d’agost del 2017, no sap qui és ni on viu. Només en saben el nom i els cognoms, l’única informació que apareix al text de l’Audiència Nacional. L’assessor de la UAVAT Robert Manrique explica la dificultat per trobar algú que, en aquest cas, comparteix el nom i el primer cognom amb un expilot de motociclisme. “No és el pilot. Potser és espanyol o potser és d’un altre país. No ho sabem, ni tampoc si estava a la Rambla, a Cambrils o a Alcanar”, diu Manrique. La situació es repeteix amb unes 250 víctimes que surten a la sentència però que la UAVAT no sap on són.

"Una trobada distesa, sense ordre del dia ni protocols". Així ha estat la reunió d'aquest dilluns entre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la delegada del govern espanyol a les Balears, Aina Calvo, segons fonts d'Interior. Tot i que l'Arxipèlag arribà ahir al rècord en arribada de migrants en pastera en un cap de setmana –196 persones en 12 pasteres– d'ençà que va començar el 2021, Grande-Marlaska ha assegurat en una entrevista amb el canal 24 hores de Televisió Espanyola que "no hi ha hagut cap problema en aquest sentit que es pugui ressaltar".

El Grup Barceló i Iberia s’embutxacaran un màxim de 9,9 milions d’euros nets en el proper any i mig en vols per deportar migrants arribats a l’estat espanyol en situació irregular. Dues de les seves firmes –les aerolínies Evelop, de Barceló, i Air Nostrum, d’Iberia– es presentaren com a Unió Temporal d’Empreses (UTE) a l’oferta del Ministeri de l’Interior per contractar serveis de transport aeri per traslladar estrangers fora de les línies regulars o convencionals, és a dir, de vols de repatriació sota custòdia policial. El govern espanyol li va adjudicar la licitació dia 15 d’abril, però el contracte –que té una durada de 18 mesos– no es va formalitzar fins dia 9 de juny amb els detalls de l’acord.

El batle de Capdepera, Rafel Fernández, ha enviat aquest dimarts una carta al Ministeri de l'Interior adreçada a Fernando Grande-Marlaska, per demanar que obri una investigació per l'agressió a dos policies locals del 2 d'abril a Cala Rajada i l'actuació de la Guàrdia Civil en relació amb aquests fets. En el document, Fernández critica que l'Ajuntament de Capdepera va demanar abans aquesta investigació a la delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, però que "se'n va riure de petició, per trobar-la absurda".

El batle de Capdepera, Rafel Fernández, torna a posar en dubte l'actuació de la Guàrdia Civil davant l'agressió que van patir dos policies locals a Cala Rajada el divendres 2 d'abril. Aquest dimecres Fernández ha anunciat que l'Ajuntament sol·licitarà al Ministeri de l'Interior i a la Direcció General de la Guàrdia Civil que obrin "un expedient d'investigació" per aclarir aquests fets. El batle qüestiona principalment que els agents pactassin el lliurament amb els acusats tres dies després de l'agressió –el dilluns 5 d'abril–.

Les Balears van ser la comunitat autònoma –i la província– amb la taxa més elevada de delictes contra la llibertat i indemnitat sexual el 2019, segons revela un informe del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat que ha fet públic aquest dimecres el Ministeri de l'Interior. Segons aquest estudi, les Illes van tancar l'any amb 6,5 delictes sexuals coneguts per cada 10.000 habitants, mentre que la mitjana estatal es va situar en gairebé la meitat: 3,3 delictes.

Les Illes Balears continuen sent la comunitat autònoma amb major índex de taxa de criminalitat de l'Estat, amb 59,7 delictes per cada mil habitants censats, davant la mitjana espanyola de 41,1. Tot i això, l'Arxipèlag es situa com la tercera comunitat on més ha caigut aquesta xifra durant el primer semestre de l'any, per darrere de Catalunya i Madrid. Segons les dades que el Ministeri de l'Interior ha fet públiques aquest divendres, la criminalitat a les Illes Balears va davallar un 25,8% el primer semestre de l'any, en comparació amb el mateix període de l'any passat.

Continuen els moviments a la cúpula de la Guàrdia Civil en plena crisi amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per l'informe judicial de la manifestació del 8-M. Després de la destitució diumenge del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, el ministeri de l'Interior ha informat aquest dimecres que cessa Fernando Santafé com a cap del comandament d'operacions de la Direcció Adjunta Operativa de la Guàrdia Civil, que de facto és el número tres de l'institut armat. A aquests cessaments s'hi suma la dimissió ahir dimarts del número dos de la Guàrdia Civil, el ja ex director adjunt operatiu (DAO) Laurentino Ceña, per no estar d'acord amb la interferència del ministeri en les actuacions del cos armat com a policia judicial.

Les forces i cossos de seguretat de l'Estat, en coordinació amb les policies locals de l'Arxipèlag, han multat prop de 8.000 persones per desobediència a les Illes Balears durant el període de l'estat d'alarma per l'incompliment de les restriccions. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, s'han comptat 7.936 propostes de sanció a l'Arxipèlag fins dijous passat a la nit, mentre que en l'àmbit estatal la xifra de denúncies puja a 453.023.

Els cossos policials de l'Estat, en coordinació amb les policies locals de les Balears, han registrat un total de 6.660 propostes de sanció a l'Arxipèlag des de l'inici de l'estat d'alarma, el 14 de març, per incomplir el Reial Decret 463/2020. D'acord amb les dades del Ministeri de l'Interior, el nombre de multes a escala estatal ascendeix a 377.680.