Després de dècades sense patir mai al·lèrgies estacionals, de sobte et trobes esternudant i amb mucositat com les desenes de milions de persones que les pateixen. Què ha passat? "La gent tendeix a pensar que les al·lèrgies són cosa de la infància" i no una cosa que es pugui desenvolupar més endavant a la vida, diu Tolly Epstein, professora adjunta de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cincinnati, que investiga les al·lèrgies i la immunologia. Però “és molt freqüent desenvolupar noves al·lèrgies”, sobretot entre els 20 i els 40 anys, afirma. I els símptomes no sempre són evidents.

Una al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada de l'organisme que es produeix en persones hipersensibles quan han ingerit, inhalat o entrat en contacte amb un determinat aliment. S'estima que entre un 6 i un 8% dels infants menors de quatre anys tenen algun tipus d'al·lèrgia alimentària. Tot i que algunes es poden desenvolupar a més edat, majoritàriament es diagnostiquen quan s'introdueixen els aliments després de la lactància materna exclusiva. Hi ha alguns senyals que ens poden prevenir sobre aquestes al·lèrgies, tal com explica la doctora Montserrat Álvaro, coordinadora de docència i recerca al servei d'Al·lergologia i Immunologia Clínica de l'hospital Sant Joan de Déu. Les recomanacions que s’han fet des de pediatria depenen molt dels hàbits alimentaris de cada zona i evolucionen en funció dels estudis que es fan.

Tant que parlem d'inclusió de tota mena de col·lectius per raó de raça, nacionalitat, orientació sexual o edat, potser ja hauríem de posar-nos seriosos amb la més que indignant exclusió social de les persones que pateixen al·lèrgies o intoleràncies alimentàries: gluten, lactosa i fructosa...

Joan i Llum són pares de tres infants: Marina, de cinc anys, i els bessons Lluc i Jan, que en tenen dos i mig. Quan els dos petits varen començar a menjar sòlids, varen descobrir que Lluc era al·lèrgic a alguns d’ells. “Als 6 mesos, a mesura que li introduíem aliments, va començar a tenir episodis de vòmits molt forts, quedava exhaust. Inicialment pensàvem que era un virus, però tot d’una ens vàrem adonar que succeïa massa sovint i vàrem veure que allò no era normal”, expliquen. Després d’una sèrie de proves i de visites a l’hospital, varen confirmar que era al·lèrgic a tres aliments: l’ou, el peix i el kiwi. “Són tres aliments que hem hagut d’eliminar completament de la seva dieta i també, seguint la recomanació del pediatre, de la del seu germà bessó. Això ha suposat, per exemple, cuinar molt més, perquè molts dels productes que compres duen ou; hem hagut d’aprendre a fer-ho de manera diferent, fent servir substituts com la farina de ciuró per lligar hamburgueses o pilotes, i també haver de dur nosaltres el menjar a l’escoleta, per evitar riscos. Ara ja ha entrat al protocol d’alerta escolar i tenen preparada la medicació per si l’haguessin de fer servir”, conten.

L'Audiència de Palma ha absolt una de les monitores condemnades per la mort per al·lèrgia de la nina de La Salle, segons han informat mitjans locals i ha pogut confirmar l'ARA Balears. Es tracta de la monitora que s'encarregava d'atendre els alumnes en el moment dels fets, que inicialment s'enfrontava a una multa econòmica.

Els jutjats de l'avinguda Alemanya de Palma han acollit aquest divendres la segona jornada del judici per la mort de Naia Sans, l'estudiant de La Salle víctima d'una reacció al·lèrgica provocada per un gelat amb lactosa. Aquest migdia el fiscal ha conclòs que tant la monitora com l'encarregada dels al·lèrgics del menjador –que varen declarar ahir, dijous– varen cometre un delicte d'homicidi per imprudència greu en donar a la menor un sandvitx de nata que no podia ingerir perquè era al·lèrgica a la proteïna de la llet, segons ha informat Europa Press.

Les dues treballadores del menjador del col·legi de La Salle de Palma jutjades per la mort d'una nina de cinc anys, Naia Sans, a causa d'una reacció al·lèrgica, s'han acusat mútuament perquè la menor menjàs el gelat pel qual suposadament va morir. El judici per aquests fets ha començat aquest dijous a l'avinguda d'Alemanya. Durant la vista, les processades han donat versions diferents sobre la responsabilitat que la nina consumís un sandvitx de nata que no podia ingerir perquè era al·lèrgica a la proteïna de la llet, segons han informat mitjans locals.

La mare de la nina que va morir el mes de maig a La Salle de Palma per una al·lèrgia alimentària ha assegurat, a través del seu compte de Facebook, que a la seva filla li varen donar un aliment que no podia menjar i ha qüestionat que no li injectassin l'adrenalina. "No xerraré de les persones presumptament implicades (...) però sí que diré que a la meva filla li varen donar un aliment que no podia menjar".

La Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP) ha advertit, després que una nina de cinc anys morís divendres passat al col·legi La Salle de Palma, que una intolerància alimentària no pot causar una anafilaxi, i, per tant, tampoc la mort. Tot i que encara es desconeix la causa exacta de la seva mort, la SEICAP ha advertit aquest dilluns a través d'un comunicat i segons ha informat Efe que les intoleràncies i les al·lèrgies alimentàries són diferents.

Els experts asseguren que l’any 2025 el 50% de la població tindrà algun tipus d’al·lèrgia, una dada que maneja la Xarxa Espanyola de l’Aerobiologia. No van desencaminats en les seves previsions, ja que, de moment, el percentatge de la gent que té alguna afectació d’aquest tipus oscil·la entre el 25% i el 30%.

La Conselleria de Salut va constituir aquest dimarts la Comissió Autonòmica Multidisciplinària d'Al·lèrgies a les Illes Balears, que integra especialistes de diversos serveis de tots els hospitals públics i incorpora un especialista en al·lergologia. L'anunci, però, que ja es va fer a principi d'any, ha suscitat algunes crítiques per part de la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), que aquest dijous ha emès un seguit d'observacions sobre el nou sistema d'al·lergologia impulsat per Salut.

Els dies 18 i 19 de maig Menorca acollirà la III edició de AlergoMenorca, un congrés que reunirà a especialistes en al·lergologia amb l'objectiu d'explicar la situació de la patologia a les Balears, i posar de manifest una vegada més el dèficit de al·lergòlegs al conjunt de la comuniat autònoma que, a dia d'avui, continua sense especialistes a la Sanitat Pública. Tant és així que pacients amb patologies al·lèrgiques como la rinitis, l'asma o l'al·lèrgia als aliments, a medicaments o a himenòpters continuen sent derivats a altres especialistes degut a la deficitària situaciò a les Balears.

Els al·lèrgics al pol·len s'enfronten a una primavera d'intensitat moderada al centre de la Península i a la zona sud-oest, una previsió similar a la qual els al·lergòlegs varen fer l'any passat, que va acabar sent més lleu per la calor que va fer a l'abril i al maig.

L'al·lèrgia a alguns pòl·lens, com el de gramínies, olivera i arizònica (xiprer), i als fruits secs s'ha disparat en els darrers cinc anys, segons un informe elaborat per la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), que s'ha presentat aquest dijous i que revela que les persones amb algun tipus d'al·lèrgia són cada vegada més joves.