“El batle de Palma haurà de respondre pels desastres que puguin venir després de construir en zones inundables”. Amb aquesta advertència, la portaveu de MÉS per Palma a Cort, Neus Truyol, ha carregat aquest dijous contra l'estratègia de l'Ajuntament de Palma d'eliminar l'autorització prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern per agilitar la concessió de llicències urbanístiques.

El Parlament ha rebutjat aquest dimarts, gràcies als vots en contra del PP i Vox, prendre en consideració una proposició de llei de l'esquerra per prohibir la construcció i autorització d'habitatges en àrees de prevenció de risc, com zones inundables, amb risc d'incendi, esllavissament i erosió. El text, impulsat pel PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem, planteja limitacions en la construcció en zones inundables, prohibeix la conversió de locals comercials en habitatges en aquestes àrees i també noves construccions en zones de flux preferent.

El 36,5% de la població de Campos resideix en àrees inundables, el percentatge més alt de totes les Illes Balears, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic. També Marratxí, amb un 33%, i Palma, amb un 18,9%, superen de llarg la mitjana autonòmica, situada en el 9,5%. A Sóller, el risc també és destacat: un 15,1% dels habitants viu en zones susceptibles de patir inundacions.

Encara no ha començat la millora de la canalització del torrent de les Planes, a l’altura de Sant Llorenç des Cardassar, set anys després de les inundacions. El projecte no està ni adjudicat i es preveu que la seva redacció comenci el pròxim mes d’abril. Segons el director general de Recursos Hídrics del Govern, Juan Bartolomé Calafat, actualment la licitació del projecte es troba en la “fase d’avaluació d’alguns criteris”. 

El PP ha aconseguit autoesmenar-se en el ple del Parlament d'aquest dimarts, amb l'aprovació del decret llei d'inundables que prohibeix la construcció i legalització d'habitatges a zones inundables en sòl rústic. Aquesta norma modifica la Llei de simplificació, després que els populars canviassin de parer arran de la DANA de novembre que va afectar de ple el País Valencià i zones d'Andalusia i Castella la Manxa. "Els recents episodis reclamen un innegociable exercici de reflexió", ha subratllat el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, qui ha estat l'encarregat de defensar la norma. Mateo ha indicat que calen mesures "per garantir un medi ambient sa i segur per a les persones". La Cambra ha validat el decret amb els vots a favor del PP i les abstencions dels partits de l'esquerra (el PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Podem). Vox hi ha votat en contra. Cal recordar que es va intentar sense èxit arribar a un acord durant la tramitació de la Llei de simplificació.

La Llei de simplificació administrativa ha vist la llum aquest divendres després de dies d'incertesa sobre la seva publicació. El BOIB recull el text legal que, entre altres coses, legalitzarà milers d'habitatges irregulars en sòl rústic, activitats il·legals i també promou la concessió de llicències exprés. A més, la norma permetrà la construcció a zones a les quals fins ara no es podia edificar, com les que tenen risc d'incendi, erosió o esllavissament. També autoritzava l'edificació en sòl rústic inundable, si bé aquesta mesura ha quedat automàticament corregida amb el decret llei que el Govern ha pactat amb l'esquerra per autoesmenar-se, després de les tràgiques inundacions del País Valencià.

La Llei de simplificació aprovada en el Parlament amb els vots del PP i Vox, que inclou l’eliminació de la protecció a les zones de risc –hi impedia noves construccions–, permetrà que es puguin edificar uns 1.500 xalets a zones amb perill d’incendi, erosió i esllavissament. De fet, no es preveu cap canvi respecte d'aquestes figures, amb l’excepció de les zones inundables, que l’Executiu s’ha compromès a rectificar.

El GOB ha qualificat d"involució" i "d'un retrocés de més de 40 anys en desprotecció ambiental i vexació del territori" l'aprovació de la Llei de simplificació administrativa. "El ple d'aquest dimarts va ser la materialització de les polítiques nefastes d'aquest desgovern. L'espectacle lamentable ens deixa en una situació sense precedents de desregulació territorial i perillositat davant la crisi climàtica", han assenyalat els ecologistes en un comunicat recollit per Europa Press.

El Col·legi d'Enginyers Forestals de les Balears ha emès un comunicat sobre la polèmica dels darrers dies referent a la construcció d'habitatges en zones inundables de les Illes Balears i ha denunciat que "el perill és real" i que "un petit canvi pot salvar moltes vides".

El Govern considera "innecessari" que la presidenta Marga Prohens es reuneixi amb l'esquerra per desbloquejar la negociació sobre zones inundables. Així s'ha pronunciat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, després que PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem ho hagin exigit per avançar en les converses. En un comunicat conjunt aquest divendres, els grups parlamentaris han assenyalat que varen fer una proposta per revertir les mesures incloses en el decret llei de simplificació administrativa, que es votarà en el ple del pròxim dimarts, però que el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, "no ha respost i insisteix en la legalització".

El GOB ha exigit que es paralitzin de manera "total i urgent" els expedients de legalització en zones inundables que s'hagin iniciat després de l'aprovació al maig del Decret de simplificació administrativa del Govern i fins que s'aprovi la llei que en deriva. L'entitat ha advertit en un comunicat que, mentre l'aprovació de la llei es retarda en el Parlament per discrepàncies en el contingut, precisament en relació amb les zones inundables, el decret llei del Govern permet tramitar la legalització de construccions il·legals situades en àrees inundables.

El diputat de MÉS per Mallorca en el Congrés, Vicenç Vidal, ha demanat al PP de Marga Prohens que rectifiqui amb el Decret llei de simplificació administrativa que permet la construcció en zones inundables i no el dugui a votació en el Parlament, ja que ha advertit que "l'especulació mata". Estava previst que aquest decret s'aprovàs com a llei el dimarts passat en el Parlament, però el PP i l'oposició s'han donat una setmana de termini per tractar d'arribar a un acord sobre el contingut.

El debat sobre les zones inundables ha fet encallar la votació de la llei de simplificació. El PP ha accedit a la petició de l'esquerra, que reclama canvis a la normativa per prohibir la construcció en aquests espais de risc. Els populars s'han mostrat oberts a rectificar en alguns punts i, de fet, la presidenta Marga Prohens ha acceptat posposar el debat sobre la norma una setmana. "Si s'ha d'esperar una setmana més per poder consensuar, ho farem", ha dit en declaracions recollides per Europa Press. Quins són els punts damunt la taula?

La tragèdia a València ha obert els ulls a molta gent que fins ara desconeixia els perills d’una inundació, també a la classe política. El Govern, que fa pocs mesos havia aixecat la prohibició de construir en zones inundables en rústic, ha sortit al pas de les crítiques i ha dit que rectificarà. També ha promès mesures per protegir els habitatges ja construïts en aquests llocs. La “reflexió” –com va dir el vicepresident, Antoni Costa– sobre la pròpia situació que s’ha fet després de la commoció per les víctimes del País Valencià, també ha implicat prendre consciència que està força descontrolada. Es desconeix si els milers de cases –moltes a Palma i nuclis urbans– a zones de risc tenen sistemes de protecció extra. La ciutadania que hi viu de vegades ni tan sols ho sap, ni ha rebut formació sobre com ha d’actuar davant un fort temporal.

Almenys 150.000 persones viuen en una zona inundable a les Illes. És una xifra no oficial. Segons els càlculs de Joan Estrany, geògraf i director de l’Observatori Balear de Riscos (RiscBal), resulta d’afegir les 123.000 que hi ha només als termes de Palma i Marratxí a les dades que ofereix el Ministeri per a la Transició Ecològica a la seva plataforma de zones inundables. L’Estat classifica les àrees de risc i es refereix a “les zones del territori on s’ha arribat a la conclusió que existeix un risc significatiu d’inundació”. Aquestes àrees es coneixen com a ARPSI –zones amb potencial clar d’inundació– i a les Balears n’hi ha 43.

El GOB ha aconseguit en menys de 24 hores 500 adhesions per reclamar la paralització del decret de simplificació administrativa, que obre la porta a permetre construccions en zones de risc d'inundació i que es preveu votar el dimarts que ve al Parlament. El decret també preveu la legalització d'edificacions en sòl rústic, algunes de les quals també són zones de risc.

Primer va ser Marga Prohens qui ho deixà entreveure el passat dimarts al Parlament, i finalment ha estat Antoni Costa, que va coordinar el Decret llei de simplificació administrativa, qui ho ha confirmat: el Govern es planteja fer cas als especialistes i rectificar la norma que fa mig any va derogar la prohibició de construir en zones inundables. "Mai penses que et pugui passar, però el que ha succeït al País Valencià ha posat en evidència la veritat del canvi climàtic, que ens ha de dur a un canvi estructural i, potser, a canviar coses", ha remarcat Costa aquest dimecres.