A principi del 2020, almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia s'infiltraren a diversos moviments socials vinculats a l’independentisme. Sota identitats falses, Maria Perelló s’infiltrà a Girona; Ramon Martínez, a València; i Daniel Hernández i Marc Hernández, a Barcelona.

L’autodenominada organització independentista Arran va publicar a les xarxes socials un vídeo que ha generat polèmica i reaccions diverses. L’enregistrament en qüestió inclou imatges d’una pintada de la façana de la Conselleria de Turisme, amb l’eslògan “culpables de la nostra misèria”, i la cremada de fotografies de la presidenta de la comunitat i d’alguns empresaris.

L'organització juvenil Arran ha acusat el Govern de criminalitzar el moviment popular, especialment en els casos que les protestes van "en contra dels seus ideals". "Tant l'actual Govern de Marga Prohens com els anteriors, en especial els del Pacte, ens han duit a la situació actual, en què hem perdut en tots els àmbits de la nostra vida en favor dels beneficis del sector turístic", assenyala Arran en un comunicat d'aquest dimarts. L'entitat ironitza i remarca que "a una illa plena de pintades de tota mena, el Govern ha condemnat enèrgicament les úniques que l'han assenyalat directament". Segons Arran, l'Executiu ha fet "una passa més en l'intent de criminalitzar el moviment popular". L'organització ha afirmat amb contundència que l'Executiu "persegueix" determinades mostres de descontentament per part de la societat civil.

Arran ha compartit a través de les xarxes socials un vídeo de les pintades que feren aquest divendres a la façana de la Conselleria de Turisme i en el qual cremen fotos de polítics i hotelers.

Si parlem d’universitats i militància d’esquerres als Països Catalans ràpidament ens ve al cap el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Des de la seva creació s’ha erigit i consolidat com un dels principals actors polítics dels centres estudiantils del país. Ara, però, un nou moviment li disputa l’espai. També a la CUP, el seu referent institucional. Durant aquest curs, l’Organització Juvenil Socialista (OJS), provinent d’una escissió d’Arran, ha incrementat la seva presència en les universitats de Catalunya, organitzant trobades formatives i participant d’accions contra actes d’extrema dreta. També ha redoblat la presència al carrer, que ha arribat a aplegar prop d'un miler de persones a Badalona a principis de mes per protestar contra l’auge del feixisme i ha amplificat la seva crítica a la CUP, a qui considera "una crossa" dels partits d'esquerres institucionals. Per territoris, aquest nou moviment està fent forat a barris de Barcelona i també a la ciutat de Mataró, a diferència de la Catalunya Central, on es manté més forta l'esquerra independentista tradicional.

L'organització juvenil Arran ha difós a través de les xarxes socials un vídeo en el qual apareixen algunes persones assenyalant amb pintura les plaques de diversos habitatges de lloguer turístic i rompent amb un martell les caixes de seguretat on guarden les claus dels immobles.

Arran Mallorca ha assenyalat Vox com un partit polític "símbol de l'antifeminisme" i ha llançat pintura lila contra la seu, aquest dilluns, a Palma, amb motiu del pròxim Dia internacional de la dona, que es commemora aquest dissabte, dia 8 de març (8-M).

El col·lectiu Arran s'ha atribuït aquest dijous l'autoria d'un acte vandàlic contra la comissaria de la Policia Nacional de Maó, on treballa el jove menorquí que, amb tres agents més, es va infiltrar en els col·lectius socials i el moviment independentista català.

Arran, en el marc de la Diada de Mallorca, ha reivindicat la llengua amb un mural i amb una pintada a la Conselleria d'Educació. Segons censuren, l'arribada del PP i Vox al Govern de les Illes Balears ha suposat "un desacomplexament en l'ofensiva contra el poble treballador català". Així, critiquen que el partit d'ultradreta ha portat la proposta d'eliminar l'Oficina de Drets Lingüístics i canviar-la per l'Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística, fins i tot, arribant a proposar la sanció a organismes públics que mantinguessin el català. A més, lamenten que amb l'arribada al poder, els populars ja han creat l'Oficina de Defensa per les Víctimes de l'Ocupació il·legal i han eliminat la Direcció General de Política Lingüística, a més de les conselleries d'Igualtat i Medi Ambient.

S’acaba el cas Confeti i comença el paperí. L’Audiència Provincial va absoldre aquest divendres les 11 persones –la gran majoria vinculades a l’organització política juvenil Arran– per a les quals la Fiscalia demanava 29 anys de presó per participar en una manifestació contra el turisme de masses al moll de la Llotja de Palma ara fa cinc anys. En aquesta protesta, “amb l’objectiu de cridar l’atenció” –segons la sentència–, es van utilitzar dues bengales, es van activar pots de fum i es va llançar confeti, el qual va acabar donant nom al cas. La resolució de la Secció Segona de l’Audiència qüestiona amb duresa el modus operandi de la Policia Nacional en el desenvolupament d’aquest cas, i sosté que en la concentració només hi eren presents tres dels 11 acusats. Un d’ells, a més, era un periodista que cobria l’acte.

L'Audiència Provincial ha absolt tots els acusats pel cas Confeti. Segons ha detallat l'estament judicial a la sentència, durant la protesta no es va cometre cap delicte de desordre públic i, per tant, han rebutjat la petició de la Fiscalia, que sol·licitava penes d'entre dos i quatre anys de presó per a alguns dels onze acusats.

Els testimonis d'aquest dimecres en el judici del cas Confeti han declarat que la principal acusada es trobava en una festa castellera a Valls (Tarragona) en el moment dels fets. La jove afronta quatre anys de presó per desordre públic i anar amb la cara tapada a la protesta, segons ha explicat a aquest diari l'advocat de la defensa, Josep de Luis.

La defensa dels 12 militants d'Arran acusats de desordre públic per tirar confeti a un restaurant del moll de Palma el 2017 ha assegurat a la fiscalia que 9 dels acusats no eren presents als moments dels fets. "Em diuen que era allà, però jo era a Montuïri", ha explicat una de les encausades, Maria Martín. Altres tres, van actuar pacíficament o per feina, com és el cas d'un activista que cobria l'acte per un mitjà de comunicació. A la primera jornada de judici d'aquest dilluns, el seu advocat, Josep De Luis, ha aportat les proves pertinents per així demostrar-ho. La Fiscalia demana un total de 29 anys de presó per a tots ells.

Arran i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han fet un acte aquest dimecres a l'estació Intermodal de Palma per criticar el nou sistema tarifari del TIB, que fa que "la població opti pel transport privat", en lloc del públic. Dues portaveus de les entitats han llegit un manifest en què denuncien que "els joves, els estudiants i els treballadors" són el qui pateixen "les conseqüències" i paguen "els sobrecostos d'un sistema que ofega i no permet dur una vida digna".

Una desena de persones –membres d'Arran, Alerta Solidària, la CUP i Stop Desnonaments– s'han reunit aquest dilluns davant els jutjats de l'avinguda d'Alemanya (Palma) per protestar contra l'actuació policial en un desnonament a Verge de Lluc. Segons els denunciants, dia 9 de març del 2020 les entitats intentaven ajudar un matrimoni i la policia les va treure de manera agressiva. Cada una de les persones denunciants ha rebut sancions que oscil·len entre els 600 i 1.000 euros.

Un centenar de persones s'han manifestat aquest dimarts a Palma per "reivindicar la Diada en el marc dels Països Catalans". La protesta, convocada per Arran i el Sindicat d'Estudiants

El Casal Popular Voltor Negre, la seu social d'Arran, situada al carrer Eivissa de Palma, ha tornat a ser víctima de vandalisme. Tal com han informat des del casal a través del seu compte de Twitter, a la façana de l'edifici s'hi han trobat pintades nazis. De fet, hi han dibuixat dues esvàstiques i quatre creus cèltiques. Aquest atac es produeix a les portes de la Diada de Mallorca i l'endemà que es fes la cadena humana que el Bloc d'Unitat Popular ha organitzat enguany per celebrar la Diada.

Una dotzena d'activistes d'Arran aniran a judici per l'acció de protesta contra el turisme massiu que van fer el juliol del 2017 al port de Palma. Així ho va decidir el Jutjat d'Instrucció número 2 de la capital balear per mitjà d'una interlocutòria aquest dilluns, 22 de juny.

La Fiscalia proposa penes de dos, tres i quatre anys de presó als activistes d'Arran que varen participar en una acció "contra el turisme massiu que destrueix Mallorca" el juliol del 2017 al port de Palma. Es demanen dos anys de presó a vuit dels acusats, tres anys a tres d'ells i quatre a una d'elles, considerada l'"autora" dels fets, que varen ser denunciats per la Policia Nacional perquè era "una concentració no comunicada".