Entitats socials i ecologistes han engegat la campanya ciutadana 'Salvem Portopí' amb l'objectiu de frenar la transformació prevista en aquesta zona del port de Palma. La iniciativa, impulsada per ARCA, GOB, Palma XXI i Fridays For Future Mallorca, reclama una reordenació dels usos portuaris que sigui "lògica, ràpida d'executar i respectuosa amb el patrimoni històric i el medi ambient". El projecte que qüestionen inclou la possible implantació d'un polígon industrial i una planta de tractament de residus al moll de Portopí. Segons les entitats, aquesta actuació suposaria una "agressió ambiental i paisatgística" en un espai amb un alt valor històric i simbòlic per a la ciutat.

Entitats conservacionistes com Palma XXI i el GOB no acudiran a la reunió de la Comissió Municipal del Cicle Climàtic com a gest de protesta davant l’arrasament del conjunt arbori dels bellaombres de la Calatrava. Palma XXI considera que aquesta actuació constitueix "un fet inaudit, d’una violència extrema" contra el patrimoni natural i urbà de Palma, i carregat d’una "simbologia profundament preocupant, absolutament incompatible" amb els valors democràtics, ambientals i culturals que haurien de guiar l’acció pública.

Membres del Fòrum de la Societat Civil han demanat aquest dimecres fer una escola de vela al port de Palma, concretament a l'Escollera, recuperar el moll Vell per augmentar la proximitat de la ciutat amb la mar i desplaçar la repressió nàutica al dic de l'Oest. Aquestes són les principals actuacions que preveu la proposta alternativa que ha preparat l'entitat per rebatre l'avantprojecte de reordenació del port que ha fet l'Autoritat Portuària de les Balears (APB). Segons ha considerat un membre de l'executiva del Fòrum, Jaume Garau, la iniciativa de l'APB "implica un creixement de mobilitat de vaixells i de noves plataformes que és una autèntica burrada".

La Federació d'Associacions de Veïns, juntament amb Palma XXI, duen als tribunals l'ordenança cívica de Palma amb "l'objectiu de tombar-la", segons assegura la presidenta de la Federació, Maribel Alcázar. Per fer-ho, els col·lectius veïnals han interposat un recurs contenciós administratiu a l'Audiència Provincial contra la legislació aprovada recentment a Cort amb el suport del PP i Vox.

Un centenar de persones s'han concentrat davant del Parlament per mostrar el rebuig al decret d'habitatge, que serà convalidat amb els vots del PP i Vox. Segons el GOB, les mesures previstes en el decret llei i les que s'hi inclouran –a proposta dels de Santiago Abascal– durant la tramitació com a projecte de llei suposaran un encariment de l'habitatge, una reducció de les zones verdes i grans beneficis per als promotors. "Es presenta com una gran eina per aconseguir sòl per fer habitatges assequibles, però és en realitat la major pilotada urbanística dels darrers 50 anys", ha apuntat l'entitat ecologista.

L'associació Palma XXI ha presentat aquest dimecres les seves observacions i al·legacions a l'anomenada Ordenança municipal per al foment de la convivència cívica perquè en línies generals consideren que el text té "un caràcter marcadament repressiu, en especial dirigit a persones en situació de vulnerabilitat". Per a Palma XXI, la normativa "limita o ataca" determinats drets fonamentals de la ciutadania, introdueix elements de "censura moral i no preveu adequadament la diversitat social dels habitants de Palma".

Després d'una anàlisi en detall de la proposta del SEPES per a Son Busquets, els Joves Arquitectes de Mallorca (JAM) han detectat una sèrie de punts en conflicte i han presentat una proposta urbana que, amb les mateixes condicions i paràmetres edificatoris, és "més sensible amb la realitat local i urbana" d'aquest entorn.

Com ha passat amb altres destinacions massives –Venècia, París i Barcelona, per exemple–, Palma perd la fesomia tradicional al mateix ritme que arriben els turistes. Així ho deixa palès el llibre Biografia de Palma, que ha estat elaborat per Palma XXI, sota la coordinació de la Fundació Iniciatives del Mediterrani. Aquest estudi destaca "la pèrdua d'identitat de la ciutat històrica" a causa del turisme de masses. Com ja ha explicat en altres ocasions l'ARA Balears, als problemes per trobar un habitatge s'hi suma la desaparició del comerç tradicional, substituït per botigues dirigides exclusivament al turisme. "Si volem ser la millor ciutat per visitar, no podrem ser la millor per viure", ha advertit la directora de Palma XXI, Cristina Llorente, a més de remarcar que la gent ja no se'n va molesta per l'excés de turisme, sinó que "ja no es pot plantejar plantejar viure al centre de Ciutat, ni tan sols a les barriades de Palma".

L'Obra Cultural Balear i Palma XXI han exigit aquest dimecres a l'Ajuntament de Palma la correcció de la nova retolació del mercat de Pere Garau, que va estrenar la setmana passada, el 17 de novembre. Concretament, la renovació va consistir en la substitució dels rètols dels accessos i en la instal·lació de banderoles exteriors i interiors que incorporaven fotografies de paradistes, acompanyades de frases en castellà, com "Con nuestro compromiso", i en català, com ara "Amb molt d'aquí" o "Som un espectacle". En aquesta línia, en un dels cartells laterals del recinte, el que està situat damunt l'entrada des del carrer de l'Arquebisbe Aspàreg, l'escrit és "Amb molt de lo nostro". Des de les dues entitats han considerat "inadequat" que Cort utilitzi formes no normatives per retolar edificis públics, així com expressions que, "tot i estar integrades en el llenguatge oral popular, són lingüísticament incorrectes, i suposen una degradació i una ridiculització de la llengua totalment inadmissibles".

Des de la ‘gran recessió’ del 2008, el municipi de Palma ha experimentat molt poques modificacions pel que fa a infraestructures i noves edificacions. La crisi que travessava el país va quedar reflectida en el creixement de totes les ciutats espanyoles de la mateixa manera que a Palma. Tot i això, la població continuà augmentant: l’any 2010 Palma tenia 404.681 habitants.

Amb el PGOU de 1998 es pretenia evitar la degradació del centre, la densificació de les àrees centrals i la dispersió del creixement perifèric. Era un pla conservacionista que plantejava la remodelació i rehabilitació de les edificacions existents, revisant i ampliant el catàleg d’edificis històrics i regulant amb ordenances l’estètica de la ciutat. Es continuà amb la proposta de 1985 de repartiment territorial amb un benestar social per als barris perifèrics, amb equipaments educatius, socials, esportius i assistencials. S’ampliaren les zones verdes amb el parc de Llevant, el parc de Ca l’Ardiaca, el parc d’Establiments, el parc de la Riera i el parc de les Estacions (que ja en anteriors plans s’intentà reconvertir en un gran parc) i la integració de la zona verda del Baluard del Príncep com a espai públic. També es proposà reconvertir el solar de l’estadi Lluís Sitjar en zona verda.

P alma estava organitzada en un centre històric degradat, uns barris dormitori, altres de turístics i altres de rurals. Totes aquestes zones s’estructuraven en una morfologia urbana distorsionada a causa de les diverses normatives del Pla de 1963, en el qual el sòl urbà permetia una densitat de població excessiva.

Manuel Ribas Piera va guanyar el concurs de l’Ajuntament de Palma convocat el 1967 per corregir les deficiències del PGOU de 1963. Aquest nou Pla General va subdividir Palma en deu barriades, que caldria dotar d’equipaments i infraestructures. La idea era establir zones urbanes autònomes anomenades SAP (Sectors d’Actuació Preferent) que ordenarien tota la ciutat. Aquesta idea, però, no es va dur a terme. Això va tenir com a resultat la consolidació d’una ciutat d’estructura centralitzada i espais jerarquitzats i especialitzats, amb quatre polígons monofuncionals: Son Rapinya (educatiu), Son Dureta (sanitari), Son Castelló (industrial) i l’Arenal, el Terreno i Cala Major (turístic).

E l passeig Marítim continuà creixent com a via principal d’unió entre el llevant i el ponent. L’altre gran projecte viari fou la connexió de la part est del passeig Marítim amb la primera fase de la via de cintura i, més tard, amb l’aeroport. La via de cintura es començà a construir perpendicular a la costa i cap al nord-est de Palma, fins al carrer d’Eusebi Estada. La intenció d’aquesta nova via era permetre que el trànsit es desplaçàs a l’extraradi, interconnectant tots els barris que anaren creixent més enllà de la zona de l’eixample. A l’oest de Palma s’iniciava la construcció de l’autovia a Palmanova, amb la intenció d’arribar posteriorment a Andratx.

A l’Eixample, Bennàssar va fer diversos edificis importants, com l’Escorxador, la plaça de toros o la residència de gent gran coneguda com les Germanetes dels Pobres. La població de Palma l’any 1940 és de 114.405 habitants. En aquesta etapa s’urbanitzen moltes zones que fins ara només tenien edificacions aïllades i terrenys de cultiu. Les zones que més creixen són: Santa Catalina, Son Armadams, el Camp d’en Serralta, el Terreno, Bons Aires, Arxiduc, Son Dameto, la Vileta, Son Rapinya, Marquès de Fontsanta, Pere Garau, Son Gotleu, la Soledat, Foners, el Rafal Vell, Son Forteza, el Camp Redó... A la costa, les zones que més creixen són Sant Agustí, Cala Major, el Molinar, el Coll d’en Rabassa, Can Pastilla i ses Cadenes, ocupant àrees on fins ara hi havia dunes, terrenys erms i molins de vent.

Gaspar Bennàssar Moner va néixer a Palma el 1869. Es va formar a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid. Com a arquitecte municipal a l’Ajuntament, va redactar el Pla General de 1917, on proposava actuacions com la reforma interior del centre històric, la ubicació del nou mercat central a la plaça de l’Olivar o l’ampliació de la façana marítima guanyant territori a la mar.

Nascut a Eivissa el 1864 i llicenciat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, Bernat Calvet el 1902 ja era enginyer municipal de Palma. Després dels exemples de Cerdà a Barcelona i Castro a Madrid, es va inspirar en el projecte d’Haussman de París.

L’ enderroc de la murada va suposar la desaparició de l’element que havia defensat històricament la ciutat. La zona sud, des de l’Almudaina fins al Baluard del Príncep, no va ser enderrocada i es manté fins a l’actualitat.

La desamortització va ser un llarg procés històric i econòmic iniciat a Espanya a final del segle XVIII per Manuel Godoy. Va tenir un impacte molt important a la ciutat, ja que va afectar molts edificis religiosos, com convents i monestirs, que van passar a tenir altres funcions o que es varen esbucar, cosa que donà lloc a la creació de nous espais d’ús públic als seus solars. A Mallorca, les lleis desamortitzadores van redundar sobre el patrimoni eclesiàstic: dels 43 convents que hi havia a Mallorca el 1836, 33 van ser desamortitzats.

Joan Ballester (1688-1766), palmesà i fill il·lustre de la ciutat, fou un enginyer de l’escola de J. Pròsper van Verboom. S’acredità la dècada de 1730 a Orà. Retornat a Mallorca, arribà a brigadier i mariscal. Entre 1740 i 1762 va exercir d’enginyer director i va fer aixecar molts de mapes.