El Govern ha concedit la Medalla d'Or de la Comunitat a l'eivissenca María Luisa Cava de Llano, una política del Partit Popular que ha ocupat càrrecs amb el grup des del 1987. Cava de Llano va ser regidora de l'Ajuntament d'Eivissa, diputada del Parlament i diputada al Congrés, entre d'altres.

Hi ha medalles que es guanyen; d’altres es regalen. Les primeres premien el talent i l’esforç, en competició oberta; com les olímpiques (i paralímpiques!). Les altres, concedides sense disputa prèvia, lloen mèrits de mal apamar. La del mèrit del treball, que atorga el ministeri del ram, és la campiona del despropòsit. Retrata l’Espanya de charanga y pandereta (Lola Flores, la Pantoja, la Campos…) i de personatges com la Koplowitz, al timó de FCC, el gegant del totxo esquitxat de corrupció. O Díaz Ferran, expresident de la patronal CEOE, que va buidar viatges Marsans i va deixar els clients amb un pam de nas. De vegades, el paperot és tan gros que toca fer marxa enrere. A Franco li van retirar en aplicació de la llei de memòria històrica. La medalla del president Macià sembla igualment erràtica. Què tenen en comú un milionari com l’amo de Mango, l’heroi bomber de l’incendi d’Horta i Salvador Illa? Si ens fixem en les medalles honorífiques de la Generalitat no queda clar què volen enaltir. Entre els premiats hi ha entitats com La Caixa, el pal de paller de les finances de casa nostra, que es va afanyar a traslladar la seu a València quan anaven mal dades. 

Maria del Mar Bonet ha recollit aquest dijous la Medalla d'Or de la Generalitat amb un discurs combatiu a favor de la llengua. "Davant d'una de les preguntes que encara em fan, per què canto en català, tossudament responc: «Ho faig d'una manera normal. He nascut, penso i somio en català»", ha afirmat la cantautora mallorquina, que ha estat reconeguda pels seus més de 50 anys de trajectòria artística. "La llengua catalana és l'ànima dels Països Catalans, on he crescut i m'he format com a artista, en llibertat. Canto en català sense complexos d'inferioritat, com si en un futur no massa llunyà la nostra llengua fos el que fou en les hores de Ramon Llull i Ausiàs March", ha subratllat Bonet.

L’escriptora Marta Pessarrodona, la cantant Maria del Mar Bonet i l’activista cultural i editor Eliseu Climent rebran la Medalla d’Or de la Generalitat. Pere Aragonès ha anunciat per a qui serà la màxima distinció que atorga el Govern. L’entrega serà el 7 de setembre a la plaça Margarida Xirgu.

L'escriptora Antònia Vicens (Santanyí, 1941) rebrà, aquest dimarts, la Medalla d'Or de les Balears. A 82 anys, la de Santanyí diu que li costa concentrar-se per escriure, que està un poc dispersa. El seu darrer poemari, Pare què feim amb la mare morta (LaBreu, 2020) s'ha traduït al francès, i el mes de març farà una ruta per presentar-lo a algunes ciutats. Diu que sí, que és una bona notícia, però que a veure si aguanta el viatge. Agraïda, com sempre, pels reconeixements i distincions, del que està més contenta Vicens és d'haver pogut fer tota la vida el que havia somiat de nina: escriure.

Gabriel Janer Manila (Algaida, 1940) no ha deixat mai d'escriure, ni de llegir. No ha planyut temps a aquestes dues tasques ni quan ha ocupat càrrecs de gestió al Govern o a la UIB. Aquest dimarts rebrà la Medalla d'Or de la Comunitat, en reconeixement a la seva dedicació a la docència, a la divulgació de la cultura popular i a la creació d'una prolífica obra literària.

El Govern entregarà aquest dimarts la Medalla d'Or de les Illes Balears, a títol pòstum, al director de cinema mallorquí Agustí Villaronga, que va morir el 22 de gener. A més de Villaronga, l'Executiu ha decidit condecorar amb aquest reconeixement els escriptors Antònia Vicens i Gabriel Janer Manila.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha anunciat que la Generalitat atorgarà la Medalla d'Or a l'empresari i mecenes Antoni Vila Casas i a la il·lustradora Roser Capdevila, creadora de les Tres Bessones. Els guardons s'atorguen des del 1978 i són la màxima distinció honorífica amb què l’executiu reconeix les persones que han prestat serveis rellevants a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. La cerimònia d'entrega tindrà lloc al setembre en el marc dels actes de la Diada.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha declarat aquest dilluns que "el futur ens exigeix més reformes, i junts les impulsarem", en el marc del lliurament dels premis Ramon Llull i la Medalla d'Or de les Illes Balears 2022. Armengol ha tret pit de la llei turística i l'educativa aprovades per l'Executiu balear enguany, a més de la llei de ciència, que s'aprovarà la setmana que ve, i de la llei de joventut, que passarà pel ple del Parlament pròximament. En el discurs de la presidenta del Govern hi han estat presents, a més, la recent invasió d'Ucraïna per part de Rússia, la recuperació econòmica de la pandèmia i la lluita contra l'emergència climàtica.

El Consell de Govern ha acordat concedir, enguany, dues Medalles d’Or de les Illes Balears: una a títol pòstum a l’escriptora Maria Antònia Oliver i l’altra a l'arquitecte Elías Torres i Tur.

L'Ajuntament de Ciutadella ha proposat la concessió de la Medalla d'Or de la ciutat a títol pòstum a Pere Melis Pons (1924-2005), en reconeixement de la seva aportació en l'estudi i divulgació de la llengua catalana. Els tràmits per fer realitat aquesta distinció es van iniciar el febrer del 2020, però la pandèmia havia obligat a ajornar-la.

No és gens fàcil que els que van participar en la repressió del franquisme assumeixin responsabilitats. Jutjar-los a l'estat espanyol fins ara ha sigut impossible. Però també és una autèntica odissea que tornin les medalles que els han estat revocades en democràcia. Ho lamentava el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, des de la Zona Franca, on s'ha homenatjat aquest dilluns Antonio Ruiz Villalva, l'obrer de la Seat mort per la policia franquista. Des de fa més de quatre anys, l'Ajuntament de Barcelona ha pres diferents acords per retirar la Medalla d'Or de la Ciutat a diferents persones, la majoria relacionades amb la repressió de la dictadura i honorades per l'ajuntament franquista. Les medalles, però, continuen a casa seva perquè cap, tampoc els seus hereus, l'ha tornat. L'única excepció és Jordi Pujol, que la va tornar voluntàriament, tot i que no hi va haver acord al ple de l'Ajuntament perquè se li revoqués.

Ser pioner en qualsevol branca del coneixement, especialment en la Catalunya que s’anava construint durant la llarga nit del franquisme i els primers anys de la Transició, significava ser el primer i en moltes ocasions, gairebé l’únic. Arcadi Oliveres (1945-2021) ho va ser acadèmicament en el relliscós territori de l’economia social, en què va obtenir reconeixement internacional. Josefina Castellví (1935) –o Pepita, com la coneixien molts– ho va ser com a científica en l’àmbit de les ciències marines i els estudis antàrtics. Tots dos rebran la Medalla d’Or de la Generalitat per la seva trajectòria acadèmica i social. Oliveres, a títol pòstum.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha presidit aquest diumenge l'acte institucional commemoratiu del Dia de les Illes Balears, en el qual s'han lliurat els premis Ramon Llull 2021 i la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma. En el seu discurs, Armengol ha remarcat que "la pandèmia ha revelat les mancances estructurals que pateixen les Illes des de fa dècades, com l'excessiva dependència d'un sol sector econòmic i el retard acumulat en matèria de tecnologia, recerca i innovació".

El Sindicat Mèdic de les Balears (Simebal) ha assegurat que atorgar la Medalla d'Or de la Comunitat al sector sanitari ha estat una "operació estètica" del Govern per "encobrir el maltractament retributiu" que rep, segons han informat en un comunicat. El sindicat explica que l'anunci d'aquesta medalla ha estat rebut amb una mescla "d'indignació i estupor".

El Govern ha atorgat la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears als professionals sanitaris per la seva lluita contra la pandèmia de covid-19, segons ha explicat el nou portaveu de l'Executiu, Iago Negueruela, després de la reunió de Consell de Govern d'aquest dilluns. Negueruela ha destacat la dedicació i compromís dels treballadors sanitaris i la seva eficàcia per minimitzar l'impacte del virus.

El cantant Pau Donés i el dissenyador Andrés Sardà –tots dos a títol pòstum–, el també cantant Manolo García i els actors Álvaro de Luna i Carlos Hipólito són alguns dels 32 artistes i insitucions que aquest dimarts han rebut la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts que concedeix el govern espanyol. Com informa l'ACN, també han rebut aquest reconeixement els intèrprets Adriana Ozores, Antonio Resines i Emma Suárez, els cineastes Montxo Armendáriz i Álex de la Iglesia i la presidenta de la Fundació Federico García Lorca, Laura García Lorca.

El Govern balear ha obert el termini per presentar candidatures a la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma per a l'any 2021, així com per als Premis Ramon Llull. Les persones i entitats interessades a proposar canditatures tenen temps per presentar-les fins el proper dia 16 de desembre. Finalment, els noms dels qui s'emporten els guardons es decideixen mitjançant un acord del Consell de Govern, i s'entreguen el dia de l'acte oficial de commemoració de la Diada de les Illes Balears. El passat mes de febrer es varen entregar les medalles d'or al pintor de Santa Eulària Rafel Tur Costa i a l'Orquestra Simfònica de Balears, per la seva difusió del patrimoni musical.

La mestra pedagoga Teresa Codina i el cantautor Lluís Llach seran guardonats enguany amb la Medalla d'Or de la Generalitat per les seves destacades trajectòries en el camp de la pedagogia i la cultura. Així ho aprovarà dimarts vinent el consell executiu, a proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, tal com recull l'ACN. La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l'executiu. Es va crear l'any 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. L'any passat, la Generalitat va atorgar la Medalla d'Or a la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré i a l'escriptor Josep Vallverdú.

La formació política Esquerra de Menorca - Esquerra Unida (EM-EU) ha sol·licitat a l'equip de govern del Consell Insular la retirada de la Medalla d'Or que fou entregada l'any 1993 al rei emèrit, Joan Carles I. La distinció, concebuda en molt poques ocasions per la màxima institució insular, va ser atorgada per la corporació presidida per Joan Huguet, del Partit Popular.