Els col·lectius coordinats en defensa dels residents de l’antiga presó de Palma han denunciat aquest divendres “les mentides” de l’Ajuntament sobre el procés de recuperació possessòria de l’edifici i han reclamat “alternatives reals” per a les persones que hi viuen. Les entitats han emès un comunicat conjunt després que dimecres alguns residents rebessin la notificació de desestimació de les al·legacions presentades contra el desallotjament.

Un edifici del barri de Foners de Palma ha estat desallotjat parcialment aquest dilluns horabaixa després que la teulada s’hagi esfondrat i hagi caigut sobre el menjador d’un habitatge. No s’hi han registrat ferits, segons ha confirmat l’Ajuntament de Palma.

Unes 130 persones seran desallotjades aquest dimarts a partir de les 10.00 hores de l'assentament il·legal de la Joveria després que l'Ajuntament rebés el permís del jutjat competent per entrar, desmuntar i netejar la parcel·la.

El pròxim 21 d’abril cau en dimarts; dia feiner normal per als habitants d’Eivissa, dia marcat en roig als despatxos de l’Ajuntament, dia crític per als habitants de l’assentament irregular de la Joveria. El campament es troba entre el recinte firal i el primer cinturó de ronda d’Eivissa, a només 20 minuts a peu del centre de la ciutat. En les darreres setmanes la Policia ha visitat totes les tendes del poblat i ha lliurat als habitants, un per un, l’avís: dia 21, a les 10 del matí, està prevista “l’entrada i desmuntatge de l’assentament, previ llançament de les seues persones ocupants”. El batle d’Eivissa, el popular Rafa Triguero, ha parlat dels assentaments ‘il·legals’ amb contundència en les darreres setmanes; la paraula ‘fermesa’ ha sonat en diverses ocasions.

L’Ajuntament d’Eivissa ha proposat desallotjar el pròxim 21 d’abril a les 10.00 h l’assentament de la Joveria, on actualment resideixen prop de 130 persones, després que un jutjat de Palma hagi autoritzat l’entrada, el desmantellament i la neteja de la parcel·la.

L'Ajuntament de Palma encara espera resposta de les institucions a qui ha enviat comunicacions oficials per respondre a la crisi provocada pel desallotjament de l'antiga presó de Palma, on hi ha censades més de 200 persones. A la roda de premsa de després de la Junta de govern, la portaveu, Mercedes Celeste, ha admès que no compten amb solucions permanents, però ha remarcat que podran donar "allotjament temporal" a tots aquells que s'acullin voluntàriament al procés de desallotjament.

El desallotjament de la presó antiga de Palma ja ha començat i un gran envelat de la Policia Local de Palma situat a la porta de darrere del centre penitenciari ho evidencia. Gairebé 200 persones, segons xifres de Cort, hauran d'abandonar ca seva en pocs dies i l'Ajuntament de Palma no els ha donat "cap solució" residencial, segons han asseverat totes les persones amb les quals ha parlat l'ARA Balears. "L'única opció que ens han donat és el carrer", lamenta un jove que prefereix mantenir-se en l'anonimat.

L'Ajuntament de Palma ha iniciat el procés de desallotjament de l'antiga presó de Palma i, la setmana que ve farà fora les gairebé 200 persones que hi viuen. Així ho ha informat el primer tinent de batle i regidor de Turisme, Cultura, Esports i Coordinació Municipal, Javier Bonet. A partir d'aquest dimecres a les 7.00 hores del dematí i fins divendres, la Policia Local juntament amb els serveis socials començaran a controlar els accessos a les instal·lacions per identificar-ne els habitants i elaborar-ne un nou cens actualitzat. Totes les persones que no s'identifiquin en el control d'accessos no figuraran com a residents de l'antic centre penitenciari i, a partir de divendres, no hi podran tornar a entrar. El 27 de febrer es notificarà a les persones identificades anteriorment que han de desallotjar l'immoble i se'ls donarà un termini de cinc dies perquè presentin al·legacions. Una vegada que el període d'al·legacions acabi, se'ls donarà un termini de quatre dies perquè abandonin les instal·lacions. "En cas que hi hagi resistència se sol·licitarà autorització als jutjats", ha recalcat Bonet.

Cort vol desnonar aproximadament 170 persones que viuen a Son Regalo (El Molinar) uns terrenys pròxims a Son Bordoy, on Pryconsa ha de construir una promoció de 750 habitatges, que arrosseguen diverses polèmiques. La darrera, les notificacions a les famílies que viuen a la zona ordenant-los que surtin dels seus habitatges. Els residents a Son Regalo no estan afectats per la construcció de la nova urbanització ni tampoc per les obres del vial que l'Ajuntament de Palma vol fer per arribar-hi. A Son Bordoy, que actualment és propietat de l'empresa promotora, només hi viuen de manera irregular unes 30 persones, nins inclosos, segons han assegurat a l'ARA Balears fonts coneixedores del cas.

"L'Ajuntament de Palma vol deixar al carrer a desenes de famílies de Son Bordoy en un moment de màxima emergència, sense cap alternativa habitacional, no per construir cases, ni carrers, sinó perquè tapen les vistes de la nova urbanització", ha assegurat a l'ARA Balears un advocat dels afectats que demana l'anonimat. Així, denuncien que Cort vol desallotjar part dels residents de Son Bordoy que viuen a parcel·les que queden fora del terreny on els populars pretenen construir 750 habitatges "només per una qüestió d'estètica".

"Saturació", "gueto d'habitatges protegits" i perjudicis greus per als habitants del Molinar. Aquestes són algunes de les expressions que el Partit Popular va fer servir ara fa 16 anys contra el mateix projecte de Son Bordoy que avui tramita com a govern municipal. Era l'any 2010 i a l’empara de la coneguda Llei Carbonero (conseller d'Habitatge del Govern de Francesc Antich) es tramitava una reserva estratègica de sòl a Son Bordoy amb l’objectiu declarat de facilitar habitatge assequible. Sobre el paper, la iniciativa pretenia donar resposta a la dificultat d’accés a l’habitatge a Palma. La societat civil i el Partit Popular criticaren aquesta requalificació de sòl per diversos motius. Els populars varen ser molt durs i empraren els arguments exactament contraris als que ara defensen.

El 1993 l'Associació Cultural Cristiana Gitana Balear va sol·licitar a l'Ajuntament de Palma que li cedís Son Regalo Nou, una finca de titularitat municipal d'aproximadament 33.200 metres quadrats, ubicada al Molinar (Palma), amb l'objectiu de realitzar-hi activitats de promoció i per a l'actuació en matèria de drogodependents i la seva posterior reinserció. Cort va acceptar la petició i el 10 de desembre del 1993 el batle de Palma en aquell moment, Joan Fageda (PP), i també el regidor municipal d'Acció Social, Bartomeu Oliver, varen signar una cessió d'ús del terreny a la qual ha tingut accés l'ARA Balears. Fins i tot, l'equip de govern de Fageda va desallotjar un precarista que vivia a la finca de Son Regalo per cedir-la a l'entitat. El particular que hi vivia irregularment es va oposar en reiterades ocasions a abandonar-la i fins i tot va demanar una pròrroga a l'Ajuntament de Palma per poder-hi estar més temps, a més de proposar com a alternativa donar a l'entitat la finca de Son Fernando Nou (situada ben al costat de Son Regalo), però Cort ho va rebutjar.

Un capvespre d’octubre, en començar a fer fosca, la Policia Local es va personar a Son Bordoy, un terreny immens situat al barri del Molinar on viuen aproximadament 200 persones, entre elles algunes amb discapacitat, víctimes de violència de gènere i menors d’edat. “Varen venir dues furgonetes i em vaig espantar. Tot d’una vaig demanar què passava i em varen donar un avís que teníem 10 dies per abandonar el terreny”, conta Paco, un jove de 24 anys, els mateixos que fa que viu allà i que hi està empadronat. Després de tot aquest temps sense tenir “cap problema amb ningú”, segons assegura, ara viu amb la incertesa de no saber què passarà amb ca seva.

Una vintena de veïns de Son Bordoy s'han reunit aquest dilluns davant Cort per exigir que els donin "una alternativa residencial digna" després de rebre una ordre de desallotjament el novembre passat. "Fa 28 anys que visc allà, amb els fills i els 11 nets. A finals de novembre va venir la Policia Local de Palma i ens va dir que teníem 10 dies per anar-nos-en, però no ens van donar cap solució i Cort tampoc no ha parlat amb nosaltres. Només volem un habitatge digne per viure com a persones", ha dit Ángel Paredes, una de les gairebé 200 persones afectades.

Agents de la Policia Local de Palma i operaris d'Emaya han desallotjat diverses persones sensesostre que dormien a l'accés a l'aparcament de la plaça del Comtat de Roselló, on s'havia instal·lat un petit assentament.

La portaveu de l’Ajuntament de Palma, Mercedes Celeste, ha advertit que "no es descarta un desallotjament per la força" de l'antiga presó de Palma, però que de moment només "s'ha informat les persones que viuen a les instal·lacions de la impossibilitat de continuar-hi i del risc que suposa per a la seva salut i seguretat".

Les famílies desallotjades de Can Rova pagaven per les parcel·les entre 500 i 700 euros al mes, electricitat a part, i algunes temien l'arrendador per haver rebut amenaces. Així ho ha afirmat aquest dilluns l'Ajuntament de Santa Eulària, que ha duit a terme aquest dilluns una comissió informativa en què s'ha informat els grups de l'oposició sobre l'expedient referent al càmping il·legal de Can Rova. Hi ha estat present personal tècnic dels diferents departaments implicats per aclarir les qüestions.

"Les imatges són molt cruels i impactants, ningú pot ser aliè a aquests fets". Així s'ha pronunciat la presidenta del Govern, Marga Prohens, amb relació al desallotjament d'unes 300 famílies del solar Can Rova, d'Eivissa.

"No sabem quan podrem tornar a casa", repeteixen els veïns que aquest dimarts han hagut de ser desallotjats per risc de despreniment a Palma. S'han concentrat entre les 11 i les 14.00 hores a les portes dels edificis 31 del carrer de Blanquerna i del 44 de Guillem Massot, ambdós, afectats pel moviment dels fonaments dels immobles i que ha generat l'esfondrament del terra d'una perruqueria i un bar.