L'acord entre el PP i Vox signat aquest dimarts per governar el Consell de Mallorca ja ha provocat les primeres reaccions dels partits que estaran a l'oposició. En una nota de premsa, el portaveu de MÉS per Mallorca, Jaume Alzamora, ha assegurat que el pacte amb Vox "converteix Galmés en esclau de les voluntats de l'extrema dreta" i ha lamentat "la involució que suposarà la implementació de les polítiques pactades". També ha criticat que els departaments de Medi Ambient i Cooperació Local siguin gestionats "pels negacionistes del canvi climàtic".

L'Obra Cultural Balear ha qualificat de "preocupant" el discurs que ha protagonitzat aquest dilluns la candidata a presidir el Govern, Marga Prohens. L'entitat considera que la candidata del PP ha "amagat" acords amb Vox que apareixen a l'acord d'investidura entre ambdues formacions. En aquest sentit, han lamentat que Prohens hagi plantejat accions que "atempten" contra la legislació vigent en matèria lingüística.

L'acord entre el PP i Vox perquè els populars assumeixin el Govern autonòmic en solitari ha generat molta polèmica a les xarxes socials entre representants polítics i de la societat civil. Des que s'ha sabut que Vox s'abstindrà a la investidura de Prohens, després que els populars hagin cedit a les pretensions de la formació d'extrema dreta en l'àmbit de la llengua, l'educació, o la memòria democràtica, els retrets al PP han estat una constant. En un comunicat, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha qualificat l'acord entre el PP i Vox com a "declaració de guerra" i "la pitjor agressió contra els mallorquins en 40 anys d'autonomia" i acusa els populars de "deixar-se arrossegar per l'obsessió de Vox de fer desaparèixer la llengua i la cultura, així com d'imposar un model uniformador a tot Espanya, amb el castellà com a única llengua".

La designació de Gabriel Le Senne com a president del Parlament ha generat molta polèmica entre representants de la societat civil i de la política de les Balears. Des que s'ha sabut que aquest diputat ultraconservador seria la segona màxima autoritat de les Illes, els retrets al PP per l'acord amb l'extrema dreta han estat una constant. De fet, ni en el perfil del PP a les xarxes ni en el de Marga Prohens s'ha pogut veure cap felicitació a Le Senne. Els populars s'han limitat a remarcar que Mauricio Rovira i Misericòrdia Sugrañes formaran part de la Mesa del Parlament aquesta legislatura en qualitat de vicepresident i secretària primera, respectivament.

El mallorquí Agustí Villaronga (Palma, 1953), un dels cineastes que ha eixamplat i portat més lluny la cinematografia catalana amb títols com El mar, Pa negre i Incerta glòria, ha mort aquest diumenge a 69 anys, just el dia en què es lliuren els quinzens premis Gaudí. Les reaccions a la seva pèrdua no s'han fet esperar i són molts els polítics i membres del món cultural illenc que han lamentat la seva mort i han destacat el llegat artístic i cultural que ha deixat.

Les repercussions de la victòria contundent d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid s'han fet sentir entre els representants polítics de les Balears. El president del PP balear, Biel Company, ha mostrat satisfacció pels resultats de la seva companya de partit i ha avisat que aquest triomf supera l'àmbit autonòmic i "s'anirà traslladant" a les altres comunitats autònomes. "Pedro Sánchez va voler una batalla en l'àmbit nacional i hi ha un canvi de tendència", ha comentat aquest dimecres a la seu del PP. "La gent està cansada i ha dit clarament 'basta' a Madrid. A la resta d'Espanya serà igual". Company ha subratllat que "el PP governa igual a tot Espanya". "Aquí també defensam la llibertat. Si mirau les nostres proposicions no de llei, no hi trobareu gaires diferències. Parlam de llibertat d'elecció de llengua, de triar escola...", ha continuat el líder popular.

Després que aquest dimarts la Comissió d'Impost del Turisme Sostenible aprovàs vuit projectes a l'illa d'Eivissa amb una inversió que ascendirà als 9,73 milions d'euros, les reaccions negatives no s'han fet esperar a la major de les Pitiüses.

Els màxims responsables del PP a les Balears, Biel Company i Marga Prohens, han reconegut anit que els resultats en les eleccions han estat molt pitjors del que esperaven, però han assegurat que a les pròximes eleccions autonòmiques es recuperaran, ja que hi ha municipis on tenen majoria absoluta i fan comptes reeditar-les. Segons Company, els resultats es deuen a "una onada nacional" que ha implicat la fragmentació de la dreta i "ens ha jugat una mala passada".

El Consell de Ministres aprovarà aquest divendres un REB per a les Illes Balears, que no serà efectiu fins a la pròxima legislatura. Dijous els diferents sindicats i els empresaris ja varen fer una valoració d'aquest règim especial i aquest divendres ha arribat el torn dels diferents partits polítics de les Balears, que han passat pels micròfons del programa de ràdio 'Al Dia IB3'.

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha considerat aquest dilluns sobre la situació d'Iñaki Urdangarin i les seves condicions carceràries en un pavelló especial dins d'una presó de dones que "això reflecteix que la justícia no és igual per a tots". Vilalta s'ha referit en una roda de premsa a les condicions "especials" de l'empresonament de l'exduc de Palma per complir la pena de cinc anys i deu mesos pel cas Nóos.

Antoni Artigues "era una figura capdavantera del món cultural a les Illes en molts d'aspectes", assegura l'escriptor mallorquí Miquel Mas i Ferrà, qui ha posat en valor que Artigues es preocupàs "per rescatar el patrimoni del cançoner popular republicà juntament amb Biel Majoral i Tomeu Mestre".

Miquela Serra, que aquest mes de març complirà 25 anys com a llibretera de Quart Creixent, la llibreria de la qual Antoni Artigues fou fundador, ha explicat a l'ARA Balears l'amistat que tenia amb el professor i ha apuntat que “estam molts trists per la pèrdua d'un poeta i un gran amic”.

La professora de català i representant d'Unió Obrera Balear d'Ensenyament, Antònia Font, lamenta amb profunditat la pèrdua d'Antoni Artigues, a qui defineix com a "un gran amic, un amic sincer, profund, molt amic, molt divertit i amb qui hem compartit aventures i poesia i de tot".

Moscou ha lamentat aquest dimecres l'aprovació, a la cambra de representants dels Estats Units, d'un projecte de llei que inclou noves sancions contra Rússia. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha advertit que es tracta d'una notícia "molt trista" per al futur de les relacions bilaterals entre els dos països i ha afegit que és "igual de lamentable" per al dret i les relacions comercials internacionals.

Després de l'atac que s'ha produït a primera hora d'aquesta tarda al centre d'Estocolm, que ha deixat 4 morts i una desena de ferits, la Unió Europea ha sigut la primera a traslladar el seu suport i solidaritat al govern suec. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit que "un atac a qualsevol estat membre de la UE és un atac contra tots".

El Regne Unit ja ha fet oficial la seva sortida de la Unió Europea, a través d'una carta que el representant permanent del país a Brussel·les, Tim Barrow, ha lliurat aquest dimecres al matí al president del Consell Europeu, Donald Tusk. A mesura que avancen les hores, els diferents líders europeus reaccionen a la retirada britànica.

El Govern assegura que la sentència és la "culminació d'una etapa obscura i negra de gestió de la comunitat de les Balears encapçalada per Jaume Matas".

El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, considera "una bona notícia" l'anunci del president del govern de l'Estat, Mariano Rajoy, sobre una baixada de les taxes aeroportuàries, com havia demanat el 9 de gener passat davant el Comitè de coordinació aeroportuària.

Els dos entrenadors han valorat el derbi de Manchester després del triomf del City al camp del United. Pep Guardiola s'ha mostrat prou satisfet per la feina que han fet els seus homes: "City

Després de 43 dies de bloqueig a la política espanyola, Pedro Sánchez va entomar ahir el repte, plantejat pel rei, d'intentar formar govern. Una decisió que significa un avenç, perquè, com a mínim, s'activarà el compte enrere per anar a unes noves eleccions a partir del primer debat d'investidura. El PSOE té 90 escons –el PP, 123– i pretén posar-se d'acord amb Podem (69) i C’s (40), tot i que es veten l’un a l’altre. Com a conseqüència d'aquesta incompatibilitat, els independentistes entren en joc: l'abstenció dels 17 escons de Democràcia i Llibertat i ERC podrien facilitar la formació d'un govern d'esquerres entre el PSOE, Podem i IU. Ara bé, tant Joan Tardà (ERC) com Francesc Homs (DL) han deixat clar que no negociaran cap govern que no accepti un referèndum sobre la independència –una opció que consideren remota.