El delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, ha afirmat que l’executiu estatal no pot confirmar les xifres globals difoses per l’organització Caminando Fronteras sobre la mortalitat a la ruta migratòria del nord d’Àfrica cap a les Balears, tot i que ha assegurat que les “respecta”. En qualsevol cas, ha corroborat la mort de 63 persones en aquest trajecte durant el 2025.

L'informe Abandonament i violència institucional cap a les persones migrants, que han elaborat l'Institut Novact i Irídia-Centre de Defensa dels Drets Humans, deixa en evidència que la vulneració dels drets dels migrants que arriben a les Balears és sistemàtica. També assenyala els canvis que s'han produït en la ruta algeriana cap a les Illes: mentre que el 2023 el 70% dels migrants eren d'origen magribí, el 2025 la proporció s'ha invertit i el 70% dels migrants són de nacionalitats diverses. Les entitats destaquen l'augment de persones procedents de Somàlia, un país que té una taxa de reconeixement d'asil del 98%, un dret que tampoc no es compleix a les Illes. A més, el document remarca un fet conegut: la ruta algeriana és molt perillosa. El 2024 s'hi varen registrar 517 morts o desaparicions i durant 2025 han arribat 21 cadàvers a les costes de les Illes.

La fundadora de Caminando Fronteras i experta en migracions Helena Maleno ha alertat que la ruta migratòria entre Algèria i Balears continua sent "invisibilitzada i negada" malgrat haver estat la més transitada durant els mesos d'estiu i ser de les més perilloses de la Mediterrània, a causa de les distàncies que han de recórrer els migrants fins a arribar a la destinació. "Ha doblat el nombre de morts respecte de l'any passat", ha dit. Enguany, han perdut la vida prop d'un miler de persones. Maleno participa aquests dies en un curs impartit per la UIB sobre l'atenció a les persones migrants que arriben a les costes de l'Arxipèlag en pastera. L'experta ha criticat que s'utilitzi la infància migrant "com a mercadeig polític", un comportament que només serveix per "alimentar els discursos de l'extrema dreta". Sobre el fet que el Govern s'oposi a rebre més menors migrants, Maleno ha fet una crida a la solidaritat. "Hem de ser solidaris amb les Canàries, perquè les Balears podrien arribar a estar en la mateixa situació i després serien la resta de comunitats les que ho haurien de ser", ha dit.

L'ONG Caminando Fronteras ha comptabilitzat 328 persones mortes a la ruta migratòria amb origen a Algèria entre gener i maig de 2025, segons el seu darrer informe. La ruta algeriana s'emprèn amb destinació a les Illes Balears i el llevant peninsular i, sobre aquest trajecte, Caminando Fronteras ha destacat la manca d'activació de mitjans de rescat davant les alertes, una absència de protocols i una feble col·laboració internacional amb el país nord-africà, un factor clau en casos de desaparicions de persones.

Uns 2.000 homes, dones i infants han desaparegut intentant arribar en pasteres des d'Algèria a les costes de les Balears, Almeria, Múrcia i Alacant els darrers cinc anys, segons ha informat l'agència EFE aquest dimarts. La ruta algeriana, la segona travessia migratòria cap a Espanya amb més víctimes després de la canària, es va cobrar 434 vides de migrants el 2023, segons el recompte de l'ONG Caminando Fronteras. Una altra organització, el Centre Internacional per a la Identificació de Migrants desapareguts (CIPIMD), va comptabilitzar 452 desaparicions el darrer any a la ruta algeriana, i l'Organització de Nacions Unides per a les Migracions va registrar 333 víctimes mortals a la Mediterrània occidental. Per què aquest ball de xifres? Perquè el nombre de desaparicions s'estableix a partir dels testimonis sobre les barques que varen sortir i no varen arribar a la seva destinació i de relats d'immigrants que varen arribar després de perdre companys de travesia.