L'Associació Balear Immobiliària Nacional i Internacional (ABINI) ha qualificat aquest dilluns d'"escàndol" i ha manifestat la seva "profunda preocupació i indignació" perquè la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, Sareb, manté bloquejats 50 solars a les Balears amb capacitat per edificar-hi 583 habitatges.

Mateix focus emissor, mateix missatger, mateixa notícia de portada, en síntesi: “Convertir hotels en habitatges no ha funcionat”. Va aparèixer als mitjans de la legislatura passada i ara torna a aparèixer. Cal fer una primera precisió, a la crònica es parla d’un “pla” per canviar l’ús, quan no ha existit mai cap pla en aquest sentit. És a dir, l’Executiu no ha fet mai cap programació, ni planificació per impulsar la transformació d’hotels i similars en habitatge social. Ni amb el govern progressista anterior, ni amb l’actual govern conservador. 

Professionals del sector immobiliari de les Balears han escrit una carta dirigida al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb motiu de la seva visita a Mallorca aquest cap de setmana, per traslladar-li la seva preocupació per la crisi habitacional que viuen les Illes i demanar-li solucions per abordar-la. "Som testimonis directes de les dificultats creixents que afronten les famílies per accedir a un habitatge digne, en un mercat cada vegada més tensat i amb solucions que no acaben d'arribar al ciutadà", apunten en l'escrit, signat conjuntament per l'Associació Balear Immobiliària Nacional i Internacional (ABINI) i els Agents de la Propietat Immobiliària (API). Així, exposen que l'habitatge a les Balears s'ha convertit en un bé inaccessible. "Els joves d'aquí no es poden permetre comprar ni llogar un habitatge digne. La situació s'ha descontrolat completament, i la manca de consens política ha convertit el problema en una arma que es llancen partits i administracions, mentre les solucions reals continuen sense arribar", denuncien.

El sector immobiliari de les Illes Balears veu amb reticències les mesures que està aplicant el Govern per resoldre els problemes d'accés a l'habitatge i creu que les que s'han aplicat fins al moment són "pegats" i "no solucionaran res". Així ho ha assegurat Fernando Valentín, president de l'Agrupació Balear de Serveis Immobiliaris, en una entrevista a IB3 Ràdio, on ha considerat que aquestes mesures "no són suficients per resoldre el problema".

Pormishuevismo (Pelsmeuscollonisme, en català). Mot. Masculí. Fals moviment artístic que reuneix les pàgines més tèrboles de l’arquitectura, la política i l’enginyeria, on hi ha lloc per a balnearis il·legals, rotondes de dimensions inversemblants i construccions monumentals amb pressupostos que amaguen sobrecostos i casos de corrupció.

La nova normativa que regularà l'activitat immobiliària vol evitar l'intrusisme, l'oferta il·legal i la competència deslleial, per tal de fomentar bones pràctiques, millorar la transparència en el sector i garantir la protecció dels consumidors mitjançant la prestació d'un servei de qualitat. El decret té per objecte definir els requisits per exercir l'activitat d'agent immobiliari i crear el Registre d'agents immobiliaris de les Illes, segons ha explicat el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, durant la reunió mantinguda aquest dijous amb els representants de les associacions i entitats del sector.

“Tens un habitatge per vendre? Coneixem molts escandinaus congelats”. Aquest és el text d’un anunci en anglès i amb lletres majúscules penjat a l’aparador d’una immobiliària del centre de Palma. A sota, en minúscules i molt més petit, es pot llegir el mateix missatge en castellà. El català, en canvi, en queda completament exclòs, i això passa a la immensa majoria de casos al centre de Ciutat, malgrat que un 33,2% dels seus residents s’identifiqui amb aquesta llengua, segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a les Illes Balears, del 2014. La gran demanda de compradors estrangers disposats a pagar molt per un habitatge és la principal raó que això passi, però com s’ha arribat a aquest punt? El professor d’Estudis Hispànics a la Universitat de Glasgow, Guillem Colom, parla de “dinàmiques colonials”, mentre que la professora de Lingüística i Llengües Modernes a la Sheffield Hallam University, Laia Darder, destaca el factor “simbòlic” de vendre propietats mallorquines en una llengua que no sigui el català.

La crisi sanitària causada pel covid-19 ha aconseguit un fet inimaginable fins fa poc: transformar la necessitat de reduir els contagis en una oportunitat per vendre’s com una destinació diferenciada. El Consell de Menorca treballa intensament en aquesta direcció i insisteix a crear un corredor segur i a comunicar a l’exterior les bones dades sanitàries de l’illa per convèncer potencials turistes. I mentrestant el sector immobiliari s’ha trobat amb un canvi del perfil del comprador que ha despertat l’optimisme.

El 7 d’agost de 1935 l’Ajuntament de Calvià, governat per la dreta, va acordar encarregar els plànols que havien de possibilitar la urbanització de tot el litoral del municipi. Els regidors eren conscients de l’atractiu turístic que despertava la zona i en volien evitar un desenvolupament desordenat. El franquisme, però, s’encarregaria de potenciar un model “caòtic” i d’urbanisme “salvatge” especialment durant els seixanta, com apunta l’editor Lleonard Muntaner, que el 1978 va publicar un treball sobre el turisme a Calvià abans de la Guerra Civil. “La dictadura va permetre que els interessos prevalguessin per sobre de qualsevol cosa”, diu l’autor.

Michael Douglas ha retirat de la venda s'Estaca, la casa que té a Mallorca, a causa de la crisi del coronavirus, segons ha informat Vanity Fair. Feia sis anys que l'actor intentava vendre aquesta finca del nord de l'illa, però en aquests moments difícils ha decidit que prefereix tenir-la en propietat i poder-ne gaudir amb la seva família, segons informa la revista.

Les Balears són la comunitat on més va pujar el preu de l’habitatge de lloguer durant el primer trimestre de 2020. En concret, va augmentar un 6,5%, amb una variació interanual del 2,7%. El preu de lloguer, ara, és de 12,98 euros el metre quadrat, un 20% per damunt de la mitjana estatal, segons indiquen les dades del portal immobiliari Fotocasa. Aquesta situació canviarà després de la crisi sanitària, almenys, així ho preveuen els experts. Ara mateix hi ha molta incertesa “perquè tot està paralitzat”, diu el director de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI), Toni Gayà. Però “tots els estudis apunten a una davallada del 10% en el preu de lloguer”, afegeix.

El nombre d'operacions immobiliàries que es fan al sud-est de Mallorca és "alt" i "estable", i només el 2019 varen generar al voltant de 200 milions d'euros, segons el darrer informe sobre el mercat immobiliari presentat aquest dimarts per Engel & Völkers. De fet, des del 2014 s'han duplicat, i arribaren a unes 1.000 transaccions l'any passat. El director d'aquesta àrea de l'illa, Hans Lenz, ha assegurat que les inversions que milloren la connectivitat com ara l'autopista permeten "estimular" el mercat i des de l'empresa alemanya destaquen que es preveuen "interessants" projectes de nova construcció entre la Ràpita i Santanyí.

Entre les promeses incloses als Acords de Bellver, el document fundacional del Govern del Pacte, n'hi havia dotze per fer front a la manca d'habitatge a preus assequibles que hi ha a les Balears, i la primera era aprovar una normativa "amb mesures extraordinàries". A més, el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, es va comprometre a duplicar el nombre d'habitatges públics amb vista al 2023 i arribar als 3.600. Aquesta setmana es preveu que es comencin a difondre algunes d'aquestes mesures, incloent-hi la de fer els canvis legislatius necessaris perquè el Govern pugui cedir sòl públic a promotors durant com a màxim 75 anys perquè hi facin pisos, segons ha avançat aquest diumenge l'Última Hora i ha pogut confirmar l'ARA Balears. Fonts amb accés al document també han precisat a aquest diari que la cessió es farà de manera que l'Executiu decidirà el preu final dels habitatges.

La signatura d'hipoteques per a l'adquisició d'un habitatge va pujar al juliol a les Balears un 6,1% respecte del mateix mes de l'any passat, segons dades de l'INE. Al juliol, el nombre de noves hipoteques a l'Arxipèlag es va situar en 937, un 7,9% més que el mes de juny.

La signatura de noves hipoteques sobre habitatges ha pujat un 4,1% a Balears al juny, amb un total de 868 contractes, ha informat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Segons les dades publicades per l'INE, el capital prestat en aquests crèdits hipotecaris assoleix els 135.275 d'euros, amb un descens del 25% mensual i un 9,5% respecte de juny de l'any passat. La comunitat balear va ser la cinquena comunitat amb major creixement, per darrere el País Valencià, Múrcia, País Basc i Castella i Lleó.

A Balears el preu de l'habitatge de segona mà ha experimentat al juny una pujada semestral del 5% i se situa en 2.662 euros/m2, segons les dades de l'Índex Immobiliari Fotocasa. Amb aquesta darrera pujada, l'entitat explica que que ja són cinc els primers semestres de l'any amb dades positives en cadena que experimenta la Comunitat, cosa que la col·loca un 39% per sobre de la mitjana espanyola, de 1.910 euros/m2 al juny.

La Guàrdia Civil ha bloquejat 98 comptes bancaris i 38 propietats immobiliàries de l'organització delictiva dedicada a l'estafa múltiple basada en la venda d'habitatges a Mallorca, per la qual podria haver-hi 300 afectats i la quantitat defraudada podria arribar als 5 milions d'euros, segons ha informat l'agència Efe.